BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Arxiu de la categoria: Generació 1973

GENERACIÓ 1973: Els cotxes que circulaven l’any que vam néixer

Publicat el 21 d'octubre de 2014 per aniol

L’apunt d’avui és més visual que altra cosa. Allò que diuen que una imatge… En aquest cas és ben cert. Aquests són alguns dels cotxes que corrien per les carreteres l’any 1973.

Comencem “a lo grande”, per què no? Amb un Jaguar E-Type V12. Ho superes, Figueres? Difícilment, difícilment.

Jaguar-E-Type-V12-1973-007

Tot i que al Triumph Spitfire 1500 tampoc li faria fàstics, no…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Ni a L’MG Roadster

MGB Roadster 1973

 

Un AC Cobra

 Ac-Cobra 1973

 

Un Chevrolet Montecarlo

Chevrolet Montecarlo

I un altre Chevrolet, el Camaro

1973_Chevrolet_Camaro_Z28_Driver_Front_1

Un Aston Martin V8

800px-1973_Aston_Martin_V8_fl

Un Renault Alpine

Renault Alpine 1973

Un Ford Mustang

1973-Ford-Mustang-Yellow-fa-Convertible-sy

Un Jensen Interceptor

1973-Jensen-Interceptor-SIII-Front

Un Datsun 240Z (El pegot blanc de la porta em sobra molt i molt)

1973_Datsin_240Z_UK_Historic_Rally_Car_Front_1

L’Alfa Romeo Spider

1973 Alfa Romeo Spider Iniezione Pininfarina 2 Door Roadster Convertible Second Generation 5

Un Bristol 411

1973-Bristol-411-Automobile

Un Plymouth Duster 340 V8

1973_Plymouth_Duster_340_V8_For_Sale_Front_1

I un Ford Torino, (el de l’Starsky & Hutch però sense la ratlla)

1973_Ford_Torino

Un TVR 2500

http://www.autogaleria.hu -

Un Ford Falcon

1973_ford_falcon-pic-23187

Un Lotus Europa

1973_lotus_europa-pic-34196

Un Buick Electra

1973buickelectracoupe

Un MG Midget MkII

1973_MG_Midget_MkIII_Metallic_Jad_Green_Paul_Tegler_000

Volkswagen Spyder

800px-Nationale_oldtimerdag_Zandvoort_2010,_1973_VOLKSWAGEN_SPYDER_82-29-XF_pic4

Un Daimler Double 6 (de color pastelós, pastelós)

Daimler Double 6 1973

Un Ginetta G15

Ginetta G15 1973

Un Rover P6 i un Land Rover

Rover P6 3500

Land-Rover-Safari-Wagon-green-white-top-1973-04HI7564516003A

 L’avi del meu cotxe, potser? Un Peugeot 504

peugeot_504_1973_98475601793806016

Un Porsche 911

porsche-911-rsr-1973-01

Un Morgan 3500 V8

morgan__plus_8_3500_v8_2_posti_1973_1_lgw

Un Wolseley 6

Wolseley 6 1973

Un Dodge Challenger (Un altre que també circulava aquell any era el Dodge 3700 GT – i un en concret fins i tot volava: bé, tan sols ho va fer un cop, al desembre….)

1973-Dodge-Challenger-2-door-hardtop-coupe-e-body-360-cubic-inch-LA-V8-engine-4-barrel-carb-made-in-Hamtramck-Michigan-designed-by-carl-cameron-first-generation-muscle-car-rear-wheel-drive-RT-R-T-3

 I ho deixo aquí, perquè m’hi podria passar tot el dia. Però evidentment no puc acabar sense posar-hi un 600.

600

 

Trieu el que més us agradi (jo em quedo amb un dels tres primers) i conduïu amb prudència!

La nena del pou

 

 

30 de gener de 1973: El fatxa del dia

Publicat el 20 d'octubre de 2013 per aniol

El franquisme seguia ben viu i aquell dia era nomenat Capità General de la IV Región Militar [sic] un dels fatxes més sanguinaris, cruels i rabiosos del règim: el tinent general Salvador Bañuls Navarro. Aquest individu prenia possessió del càrrec a l’edifici de Capitania General del Passeig de Colom, on encara avui dia oneja una estanquera gegant. En el seu discurs feia gala de la paranoia i esquizofrènia franquista que els feia veure enemics per tot arreu amb frases com ‘Soplan vientos de subversión alentada por el comunismo internacional’ o ‘El enemigo fue derrotado, pero no ha muerto, el enemigo vive para socavar el orden institucional establecido’. Tots aquells que vam néixer el 1973 encara vam haver de suportar energúmens com aquest…

Aquell dia va néixer el jugador de bàsquet de l’NBA, Jalen Rose, que va jugar a 6 equips, entre els més destacats Indiana Pacers, equip amb què va jugar les finals de la competició l’any 2000 contra els Lakers de Los Angeles.

Aquell dia va morir Lou Lubin, un actor de segona o fins i tot tercera fila, però que va interpretar papers cinematogràfics en 42 pel·lícules, nombre força respectable, entre els anys 30 i 60 als USA.



twitter: @Boktoberfest73
 

29 de gener de 1973








Balances Oktoberfest fa una crida a algú que hagi nascut el 29 de gener de 1973 i estigui disposat a ser entrevistat per nosaltres sense coneixement previ ni cita a cegues.

L’entrevista que se’n derivi serà publicada en aquest blog al post 29 de gener de 1973

Només necessitarem una fotografia que serà penjada al costat de l’entrevista.

Qui estigui interessat que escrigui un correu electrònic a:

balancesoktoberfest1973@gmail.com

o contacti amb el twitter:

twitter: @Boktoberfest73

28 de gener de 1973

Publicat el 10 de juliol de 2012 per aniol


El diumenge és el dia esportiu per excel·lència. I aquell diumenge 28 de gener de l’any 1973 començava el campionat del món de Fórmula 1.

Foto: Jackie Stewart (Tyrrell) @The Cahier Archive


El campionat tenia programat un total de 15 carreres i la primera se celebrava a la República Argentina, concretament a l’Autódromo Municipal de la Ciudad de Buenos Aires, conegut popularment com el circuit Oscar Gálvez.

De les 15 que es correrien l’any 73, 5 curses es feien en països que a l’actualitat no tenen prova del campionat del món com són Argentina, Sud-àfrica, Suècia, Holanda i Àustria.

L’anomenat GP d’Espanya –ai! – se celebraria el 29 d’abril del 73 al circuit urbà de Montjuïc de Barcelona.

twitter: @Boktoberfest73



El fet que comencés aquell dia el campionat provocava que hi haguessin les expectatives típiques i tòpiques de començament de temporada.

Hem de dir que, als equips d’aleshores, hi havia els noms dels grans equips de tota la vida com Ferrari, McLaren, Williams, o Lotus, al costat d’altres que no ens sonaran tant com per exemple Tyrrell, Brabham, BRM, March o Surtees.

Així mateix, hi havia hagut canvis en els equips i els clàssics moviments de pilots. D’entre els pilots, segur que us cridaran l’atenció els dos ‘Jackies’, Jackie Stewart (Tyrrell) i Jacky Ickx (Ferrari); l’Emerson Fittipaldi (Lotus), Nicki Lauda(BRM), Mike Hailwood (Surtees) i l’argentí que aquell primer dia corria a casa Carlos Reutemann (Brabham).

L’any 1972 el campionat va ser per a Emerson Fittipaldi, però l’autèntic ‘crack’ del moment i número 1 indiscutible era Jackie Stewart. Segons expliquen les cròniques de l’època, però, aquella primera cursa de l’any va significar un ‘canvi de cicle’.

Emerson Fittipaldi va guanyar la cursa amb una exhibició antològica com no ho havia fet en tot l’any anterior malgrat haver guanyat el títol i va fer una carrera que va deixar per al record.

Fou una carrera amb suspens perquè Stewart va avançar Fittipaldi al principi de tot recuperant-se d’una mala sortida i se n’anava disparat cap a la victòria precedit pel seu companny d’equip, el francès Cevert. Els Tyrrell eren el millor equip de la graella i l’equip a batre.

A la meitat de la cursa, Fittipaldi va començar una remuntada impressionant amb el seu Lotus que el va dur a col·locar-se tercer darrere de Stewart. L’escocès, impotent, va treure totes les seves males arts per impedir l’avançament del brasiler que finalment ho va aconseguir i se n’anà disparat a ‘caçar’ el líder Cevert. Després d’estudiar-lo algunes voltes l’avançà sense pal·liatius anant directe cap a la victòria.

A qui l’interessi pot llegir la magnífica crònica a internet de l’argentí Germán Sopeña per a la revista Corsa.

També podeu llegir la crònica en anglès al web grandprix.com, on hi explica tots els canvis de pilots i d’equips en aquell inici de temporada de l’any 1973.


27 de gener de 1973

Publicat el 30 de maig de 2012 per aniol

Se signaven a París els acords d’alto el foc de la guerra del Vietnam entre els governs dels Estats Units i els governs dels dos Vietnams.

La guerra del Vietnam arribava a la fi de manera oficial. Els acords havien arribat quatre dies abans (podeu veure-ho aquí).

 

Us deixo amb un vídeo d’aquell dia de l’ABC news:




Així mateix us enllaço a un blog escrit per un nord-americà que explica com va viure aquell dia el seu avi i fa reflexions ben curioses sobre l’alto el foc de la guerra del Vietnam.

Cliqueu aquí.


26 de gener de 1973

Publicat el 3 de març de 2012 per aniol

Aquell dia el fet més rellevant que succeí fou la mort d’un dels grans actors de cinema de l’època daurada de Hollywood: el gran Edward G. Robinson.

El coneixeu? Us sona? De segur que sí.

Us el presentem.

Emanuel Goldenberg era el nom real d’aquest home. Se’l va canviar per Edward G. Robinson quan tenia 20 anys. Anava per a rabí o advocat, però finalment va ser actor.

Va guanyar una beca i va entrar a l’American Academy of Dramatic. Va començar treballant a Broadway on va fer un gran nombre d’obres de teatre variades.

Després de passar pel cinema mut, li va arribar el seu primer gran èxit amb la interpretació del gàngster Enrico Bordello a Little Caesar (El hampa dorada) l’any 1930.

Als anys 40 protagonitza interpretacions memorables en pel·lícules titllades de drames psicològics com Flesh and Fantasy (1943), Double Indemnity (1944), The Woman in the Window (1944), and Scarlet Street (1945). És molt recordat, també, el seu paper del ‘llop’ Larsen en el film The sea wolf (1941).

A nivell personal, la dècada dels 50 va ser molt difícil. El seu nom va estar vinculat a activitats comunistes –un més als USA –, però finalment va ser absolt. (com si ser comunista fos un delicte).

Edward G. Robonson tenia una de les més grans col·leccions privades d’art, però la va perdre quan es va divorciar de la seva dona, l’actriu Gladys Lloyd.

En aquesta dècada, també va patir per culpa dels problemes que tenia el seu fill: problemes amb la llei i diversos intents de suïcidi.

Tot i així mai va abandonar la seva frenètica ni exitosa carrera com a actor. El 1956 va tornar a Broadway després de molts anys sense fer-ho i va protagonitzar un altre gran èxit a l’obra Middle of the night, on representava un vell vidu que es torna a casar amb una dona molt jove.

Durant els anys 60 el seu rol com actor de cinema va estar més lligat en papers secundaris.

Un cop més, l’Acadèmia de Hollywood va arribar tard i malament. En vida mai va guanyar l’Oscar i va ser conegut com el millor actor de Hollywood que mai va guanyar l’estatueta. A l’edició de 1973 se li va lliurar un Oscar pòstum en reconeixement a la seva trajectòria professional.

Alden Wiman va escriure la necrològica d’Edward G. Robinson per al New York Times el 27 de gener de 1973 i on ens diu coses curioses i interessants a la vida d’aquest gran actor.

D’origen romanès, va aconseguir arribar als Estats Units als 10 anys. El propi Robinson va declarar: “Quan vaig arribar a l’illa d’Ellis — molt a prop de Nova Jersey –, va començar una nova vida per a mi”.

En 37 anys, concretament des de 1929 fins a 1966, va participar en més de 100 pel·lícules, les quals van recaptar més de 50 milions de dòlars.

La llegenda també conta que li van donar el paper de gàngster a Little Caesar per la seva semblança física amb Al Capone. Això li incomodava i sempre ho negava.

Ho va fer tan bé com a mafiós, que els propis homes de l’hampa l’imitaven per assemblar-se’n. La seva personalitat a la vida real era d’una cortesia i d’una amabilitat extremes.

I per últim podem mencionar la seva curiosa sentència sobre el seu col·leccionisme d’art, el més important de l’època a nivell privat i que va ser venut per més de 3 milions de dòlars l’any 1957: “Jo no sóc el que busca l’art, sinó que l’art em busca a mi”.

Per a més informació sobre Edward G. Robinson podeu llegir aquest article en anglès (en el qual m’he basat per fer aquest apunt).

25 de gener de 1973

Publicat el 24 de gener de 2012 per aniol

Un dia anodí:

A qui dels dos preferiu?

Jo ho tinc claríssim: Led Zeppelin.

Destaco el ‘look’ d’Elton John l’any 73.

Seguiré en l’intent d’explicar dia a dia l’any 1973, però a aquest ritme no sé si ho aconseguiré. Per a un dia com aquest 25/1/1973 no he trobat ni tan sols un naixement ni una mort destacable.

Que hi farem.

sergi borges

24 de gener de 1973

Publicat el 14 d'octubre de 2011 per aniol

Dimecres.

Ens en ‘nem cap a la Gran Bretanya i veurem uns vídeos d’aquell llunyà 24 de gener del 73.

Primer veureu un vídeo dels The Kinks enregistrat aquell mateix dia als
estudis de la BBc. D’aquell enregistrament The Kinks va fer un àlbum on
es veu clarament la data del dia de què parlem. Però, segur que van anar
així les coses? Si cliqueu aquí,
anireu a una pàgina web on, a part de veure la portada del disc del
qual us parlava, posa en dubte que aquest concert fos realment aquell
dia. En tot cas, amb el vídeo, podreu gaudir dels The Kinks.

I en segon lloc, veureu un resum molt breu del partit de futbol entre dues seleccions
britàniques que servia com a classificació per al mundial de 1974 que se
celebraria a la República Federal d’Alemanya i que si no m’equivoco
guanyaria l’Holanda de Johan Cruyff. El resultat va ser 1-1 i aviam si
reconeixeu un dels golejadors del partit.

 

Molt curiosa també la notícia que va protagonitzar l’actriu Rachel
Kempson, mare de l’actriu Vanessa Redgrave. Aquell dia la
senyora Kempson actuava a Londres i en ple monòleg, i a punt d’acabar la
funció, va saltar a la platea i va agredir dos joves que l’havien estat
molestant durant tota l’obra. La progenitora de Redgrave va declarar:
“Mai havia perdut els estreps a l’escenari, però aquest cop no m’he
pogut resistir. S’han estat rient de mi i emprenyant-me durant tota la
funció, i m’han esguerrat el monòleg final”. Una dona de caràcter, la
senyora Kempson!

sergi borges

23 de gener de 1973

Publicat el 29 de juny de 2011 per aniol

Foto: Els B-52, avions caces dels USA al Vietnam, autèntics artífexs dels acords de “pau”. Van deixar anar 175.000 tones de bombes en més de 41.000 raids aeris.

El dimarts 23 gener de 1973 es va produir una de les notíces més importants de l’any i per extensió de tot el segle XX donada la seva transcendència. A les 10 de la nit (les 4 de la matinada a Catalunya) Richard Nixon, president dels Estats Units, anunciava que s’havia arribat a un acord de pau definitiu entre els negociadors nord-americans i vietnamites per posar fi a la Guerra del Vietnam. Passaran a la història com els Acords de Pau de París, i van ser signats el dia 27 de gener del 73.

Però, com es van produir aquestes converses de “pau”?

Aquestes converses “de pau” tenen un origen molt bèl·lic. Es van iniciar els contactes durant la primavera de 1972. Deurien ser contactes força suaus perquè les forces del Vietnam del Nord feien incursions violentes al Sud. Nixon es va enfadar i molt. Va profetitzar que aquells “vietnamites del nord” serien bomberdajetats com mai ho havien estat fins aleshores. Va néixer l’operació militar Linebacker, la qual consistia en fer ploure tones i tones de bombes sobre territori vietnamita. Els “encarregats” de fer-ho eren els Phantoms i B-52,  avions sinistres. Va ser el naixement de les bombes intel·ligents, excusa perfecta per atacar només objectius militars i a l’hora de la veritat bombardejar escoles i hospitals. Més de 150.000 tones de bombes i més de 41.000 raids aeris van desmoralitzar la moral vietnamita. El que és increïble és que només es desmoralitzessin, uns altres ja s’haguessin rendit.

Les converses de pau es van reiniciar el 23 d’octubre de 1972. Però al mes de desembre hi ha va haver
divergències entre els dos Vietnams que van provocar que els del Nord es
retiressin. Nixon els va fer un ultimatum: si en 72 hores no es
reintegraven a les converses, que es preparessin –que bonic, haver d’anar
a uns acords de pau sota amenaces, que bé, que joiós –. Hanoi s’hi
va fer fort i no va tornar. I què va passar aleshores?

Doncs que va començar l’Operació Linebacker II, perpetrada per més de 700 caçabombarders i B-52 que van deixar
anar més de 20.000 tones de bombes en zones densament
poblades.

Onze dies, onze, van resistir els vietnamites del nord aquesta
pluja de bombes. El 28 de desembre els dirigents del
Vietnam del Nord van dir que d’acord, que sí, que tornarien a les converses de pau –tu diràs!!!–. I a sobre es diu que a partir d’aquell dia els acords van anar de pressa. I què us sembla?

A la foto dels acords signats, i en aquell acte, es va moler mostrar al món que no hi havia vencedors ni vençuts. Quina barra! Malfieu-vos d’unes converses de pau on pel mig hi ha el de nou sinistre Henry Kissinger.

Aquesta va ser la notícia principal d’aquell 23 de gener.
L’altra, l’erupció del volcà islandès Eldfell a les illes Heimaey. Deuria causar problemes de trànsit aeri?

sergi borges
 

22 de gener de 1973

Publicat el 7 de març de 2011 per aniol

Dilluns.

Dia de desgràcies personals:

El trenta-sisè president dels Estatrs Units, Lyndon B. Johnson –el president que va ser nomenat per substituir JF Kennedy — va morir d’un infart a la seva granja de Los Pedernales a Texas (USA).

Dia de desgràcies col·lectives:

Un avió de les Línies Aèries Jordanes s’estavellava a Kano (Nigèria) i morien 202 persones. La causa de l’accident sembla que va ser l’espessa boira que hi havia a l’aeroport de destí.

Dia històric als Estats Units:

El Tribunal Suprem derogava la prohibició de practicar l’abort arran d’un cas d’embaràs per violació. Atenció a la sentència: el fetus no era reconegut per la Constitució nord-americana i per tant no li garantia cap dret. Això es va entendre com la legalització de l’abort. En l’actualitat, hi ha “grups” al facebook  –dignes de la nostra secció Por i fàstic a…— que consideren el 22 de gener de 1973 com el pitjor dia de la història dels USA. Déu-n’hi do!

Notícies d’aleshores que ens remeten a avui:

El govern belga tenia problemes per compondre’s. Per sort, el programa governamental havia estat aprovat “pels pèls” pels tres partits de la coalició de govern. Avui, el 2011, el govern belga porta 8 mesos sense formar-se.

Esports:

Resultats de la divuitena jornada de lliga de futbol de primera divisió 72/73:

Español 4 – Celta 2
Deportivo 0 – FC Barcelona 1
Saragossa 2 – Granada 0
València 1 – Atlètic de Madrid 2
Oviedo 3 – Las Palmas 0
Betis 2 – Sporting de Gijón 0
R.Madrid 2 – Castelló 0
Athletic Bilbao 2 – Màlaga 0
Reial Societat 5 – Burgos 1

El Barça encapçalava la classificació amb 27 punts, després d’haver guanyat 11 partits, 5 empats i només dues derrotes. El seguien l’Atlètic de Madrid amb 25, l’Español amb 24 i el Madrid amb 23.

En un combat de boxa històric, aquell 22 de gener del 73 George Foreman guanyava el títol dels pesos pesats derrotant Joe Frazier. El va tombar 6 cops en dos assalts i l’àrbitre va aturar el combat a causa de la commoció que patia Frazier. La premsa retratava el nou campió com un tipus agressiu i antisocial.

Transmutació d’ànimes:

No sabem si l’ànima de Lyndon B. Johnson es va transmutar en Abigail Anne Tucker, actriu i cantant australiana, que naixia aquell 22 de gener del 73, es convertia en una nova membre de la Generació 73 i a qui no tinc el gust de conèixer.

sergi borges

21 de gener de 1973

Publicat el 30 de gener de 2011 per aniol

Aquell diumenge 21 de gener a la ciutat danesa d’Arhus naixia un nou partit comunista, anomenat la Lliga Comunista, creada pel bàndol Fracció Leninista que s’oposava a l’altre sector, els anomenats Socialistes d’Esquerra. La notícia, que ara ens pot semblar una ximpleria, deuria ser rebuda amb enveja a les nostres terres, encara sotmeses al jou barroer del franquisme. Això si és que va arribar.

Segons informa amb documentació gràfica el lloc web diariomotor.com, aquell diumenge va ser fatídic per a un conductor d’un R8 que fou el primer conductor de l’estat espanyol –honor dubtós– a ser multat per un radar. Si hi aneu, veureu com n’és de rudimentari l’artilugi en qüestió. Imperdible.

A Hawaii, concretament a Honolulu, hi actuaven The Rolling Stones. Si cliqueu aquí, podreu sentir-hi la cançó It’s All Over Now.

I com no sóc capaç de trobar cap més notícia remarcable d’aquest llunyà 21 de gener de 1973, us deixo amb un curiós enregistrament d’aquell dia; es tracta d’un telenotícies francès que es retransmetia en directe des de Bonn i que volia mostrar l’enfortiment de les relacions franco-alemanyes. És curiós per la precarietat gràfica, l’absència de teleprompters i les imatges d’aquell dia. Imprescindible entendre el francès mínimament.

 

retrouver ce média sur www.ina.fr

sergi borges

20 de gener de 1973

Als Estats Units, el president Richard Nixon iniciava aquell dia el seu
segon mandat com a president. La primera decisió que prendria seria la
de signar l’alto el foc de la guerra del Vietnam, unes converses de pau
que seguien a París i on s’anunciava dia rere dia el seu anunci imminent. Va jurar el càrrec entre aquestes paraules: “Seguirem aquesta era de negociació, treballant per a la limitació de les armes nuclears, i reduint el perill de confrontació entre les grans potències…“. Parole, parole, parole… A més a més el sinistre Henry Kissinger, present al discurs de presa de possessió, va ser caçat fotogràficament fent un badall monumental de sopor.

Aquell dissabte 20 de gener de 1973 la crònica de successos anava ben carregada. Moltes notícies se situaven als Estats Units i moltes tenien el comú denominador de la violència mesclat amb el surrealisme.

 A Nova York, en una armeria, un grup de quatre homes que l’havien intentat assaltar, es feien forts segrestant 10 ostatges. Dotze hores després continuaven resistint encerclats per cent cinquanta policies, un dels quals havia mort en un primer intent d’alliberar els retinguts.

Una mica més a l’oest, a Louisville (Kentucky), una altra notícia surrealista. Un jove soldat de només 17 anys intentava segrestar un avió després d’haver provocat el pànic a l’aeroport obrint foc indiscriminadament. Afortunadament no va ferir ningú, però va segrestar un mecànic i amb aquest ostatge es va refugiar en un DC-9 per intentar endur-se’l. Finalment va ser reduït per la policia.

Però la notícia friki, com no, a l’estat espanyol. I terriblement tràgica. Aquest cop a Sevilla. Imagineu la situació: un home se’n va a prendre unes copes a una whiskeria, li demana a una cambrera que se’n vagi amb ell, però la noia es nega, l’home és posa pesat fins que el fan fora; furiós se’n va, però torna amb una llauna de benzina i cala foc al local. Resultat: 6 persones mortes i diversos ferits de consideració, entre els quals 2 de greus. El nom del bar: La vaquita.

La roda d’engranatge franquista, la més funesta entre totes
les rodes d’engranatge, perpetrava el segrest administratiu de la
revista “Cuadernos para el diálogo”. És ben evident: els mots ‘diàleg’ i ‘franquista’ són termes antagònics.

Aquell dia, a tres quarts d’onze de la nit, actuava al Palau de la
Música de la ciutat de Barcelona el gran Ovidi Montllor amb el seu
espectacle Cançons 68-73 (mil nou-cents). S’anunciava l’estrena de noves cançons i era acompanyat per Víctor Ammann, Xavier Batlles i Juan Soriano.

El 20 de gener de 1973 moria Amílcar Cabral, polític guineà, fundador del Partit Africà per la Independència de Guinea i Cap verd. Era assassinat a Conakry. Sis mesos després es proclamaria la independència de Guinea-Bissau.

El 20 de gener de 1973 naixia a Villefranche-sur-Saône (França) el cantant i compositor Benjamin Biolay, qui molts consideren el successor de Serge Gainsbourg.

sergi borges

19 de gener de 1973

Publicat el 4 d'octubre de 2010 per aniol

Pluges torrencials causaven greus i innombrables danys materials en barris perifèrics de la ciutat de Rio de Janeiro (Brasil). Així naixia aquell llunyà divendres 19 de gener de 1973.

A la ciutat de Washington, en un barri residencial, es va produir una matança esgarrifosa on van morir 4 adults i 3 nens. La dada curiosa del terrible succés és que la casa era propietat de Kareem Abdul Jabbar, cèlebre jugador de bàsquet. Les primeres hipòtesis se centraven en el resultat d’unes baralles entre sectes religioses.

A Buenos Aires (Argentina) es produïa una situació insòlita. Els
vigilants, zeladors, ordenances, tècnics i personal administratiu de
l’institut neuropsiquiàtric José T. Borda iniciaven una vaga reclamant
els sous que se’ls devien des de l’agost de l’any anterior. Aquella
tarda es llançaven al carrer per tallar el trànsit i protestar
ferotgement per la situació de precarietat en què es trobaven. Doncs bé,
molts malalts, aprofitant que no estaven atesos ni vigilats, es van
unir a la protesta, provocant situacions surrealistes com per exemple el
cas d’un intern que va intentar fer de guardia urbà en roba interior.
La intervenció de la policia va provocar una autèntica batalla
campal on es van veure implicats els treballadors del centre, els
malalts mentals, els conductors dels vehicles i els vianants. Segons
expliquen les cròniques va costar Déu i ajuda reestablir l’ordre i la
normalitat.

L’institut José T. Borda continua actiu avui dia i el podeu
conèixer per les activitats que organitza l’ONG La colifata, la més
destacada de les quals és Radio La Colifata, un programa de ràdio que
fan els propis interns.

Aquell 19 de gener de 1973 va morir a
l’edat de 69 anys el senyor Àngel Ramonet Pons, cantor de professió i
fundador de l’Orfeó Nova Solsona.

En canvi, naixia una nena a França que de gran tindria la professió
d’actriu porno. El seu nom artístic éra el de Karen Lancaume. Es va suïcidar el 2005 amb una sobredosi de temazepam.

sergi borges

18 de gener de 1973

El dijous 18 de gener de 1973 no va ser un dia especialment remarcable per passar a la història.

Algunes notícies d’aquell dia ens recorden que durant aquell 1973 la crisi també era cruenta i deixava gent al carrer per la cara. Això passava a Sevilla on 30 dones d’un taller de modisteria eren suspeses de feina per un període de 30 dies, notícia que ens apropa als fets que estan passant darrerament.

La direcció empresarial del taller, el qual estava ubicat a la plaça de la Falange Española (uf!), s’acollia a un article de la vigent Ordenanza Laboral (sic) i en comptes d’acollir-se a un pla ERE, sol·licitava un expedient de crisi. Com el que està passant ara, l’empresa els suggeria canviar-se de ram de feina, a la qual cosa es van oposar perquè perdien l’antiguitat a la feina. Com podeu comprovar, 37 anys després les coses no han canviat massa.

Però hi ha altres notícies ben curioses, com per exemple l’arribada a l’aeroport de Londres, emmanillat i aïllat de qualsevol contacte humà, de Timothy Leary, el pare de LSD. Havia fugit d’una presó de Califòrnia, havia tocat el dos a l’Afganistan i allà era detingut novament. Quin mal viatge!

Una altra notícia molt comuna amb els nostres temps és la que va succeir a Brusel·les (Bèlgica), on un home matava la seva dona –i a tres persones més — i després se suïcidava. La maleïda lacra de la violència de gènere.

Al Berlín Occidental, la policia desallotjava violentament una manifestació dels estudiants de la facultat de…pedagogia!!! Quin contrasentit! Els estudiants protestaven contra el degà perquè havia decidit tancar la universitat i la policia va decidir, segons la seva pròpia “pedagogia”, tirar pel dret. Ai las, hi ha coses que mai canviaran.

En aquest dia tan insuls, van néixer Rolando Schiavi, jugador de futbol internacional argentí, i Crispian Mills, cantant anglès, i deixaven aquest món Al Horowitz, jugador internacional d’escacs i periodista nord-americà, i Stanley Smith Stevens, psicòleg nord-americà.

sergi borges