BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

El regal de Reis: 1000 exoplanetes

Publicat el 12 de gener de 2015 per aniol

La missió Kepler, llançada el 2009, té com a objectiu la recerca de possibles planetes habitables (o no), els anomenats exo-planetes, en una zona de la Via Làctia. El dia de Reis d’aquest any la NASA anunciava que ja n’havia trobat 1000. D’aquest mil, evidentment, n’hi ha molts que són massa petits, molts que són massa grans o gasosos i pocs realment aprofitables però la gran aportació de la Kepler no és un planeta ni un sistema planetari concrets sinó l’oportunitat d’observar sistemàticament els mons més enllà del nostre Sistema Solar que ofereix a la comunitat científica. I de fet, fins ara, la missió ha revelat que els planetes petits i rocosos com la Terra són més comuns a la Via Làctia que els gegants gasosos com Saturn o Júpiter.

exoplanet_types_1000

Entre les troballes anunciades el dia de Reis, 8 planetes nous que es troben dins l’anomenada “zona rínxols d’or” –és a dir a una distancia de la seva estrella on no hi fa massa fred ni massa calor i per tant poden contenir aigua en estat líquid-  i n’hi ha dos, en concret que s’assemblen molt més a la Terra que cap altre observat fins ara.

Són el Kepler-438b i el Kepler-442b. Ambdós orbiten dues nanes roges (un tipus d’estrella que es caracteritza per ser petita i relativament freda), però ho compensen giravoltant molt més a prop d’elles que nosaltres del Sol, i per tant és probable que les seves temperatures mitjanes siguin similars a les de la Terra.

HD_40307g_20x30

I mentrestant, els de la NASA, que són uns frikis (òbviament) es dediquen a fer cartells

El Kepler-438 gira al voltant de la seva petita estrella a 470 anys llum cada 35 dies i és un 12% més gran que la Terra. Els científics no estan segurs de la seva composició però han calculat que hi ha un 70% de possibilitats que sigui un planeta rocós (i això és bo, vol dir que no és gasós sinó terrestre).

L’estrella del Kepler-422b és més gran i per tant triga 112 dies a orbitar-la. Es troba a 1.100 anys llum i és un terç més gran que el nostre planeta i les probabilitats que sigui rocós són del 60%.

Kepler_186f_39x27

El 186f va ser el primer descobert amb un radi similar a la Terra

Les zones ideals per a la vida (rínxols d’or) per a aquests planetes es calculen segons la llum que reben. Però les possibilitats que hi hagi aigua també depenen de la força de l’efecte d’hivernacle, una cosa que encara no podem mesurar de tant lluny. L’únic que podem saber és que el Kepler-438b rep un 40% més de llum que la Terra. Com que és més gran això podria indicar un efecte d’hivernacle i per tant, les possibilitats que sigui un planeta càlid són elevades i la probabilitat de trobar-hi aigua en estat líquid és del 70%. El Kepler-442b, per altra banda, només rep 2/3 de llum solar. Si té una atmosfera gruixuda d’acord amb la seva mida, és possible que les temperatures siguin molt similars a les nostres.

No podem estar segurs que aquests dos planetes siguin realment habitables però sí que són candidats prometedors.

HEC_All_Ranked_20111205

El Kepler-442b supera amb escreix els dos anteriors planetes descoberts similars a la Terra que, tot i tenir un diàmetre similar a la nostra llar, reben només un 32% i un 41% de llum respectivament.

La massa d’alguns dels planetes descoberts per la Missió Kepler es podria mesurar observant la seva influència en les estrelles que orbiten. Tanmateix, aquests objectes són massa petits per mesurar-ho d’aquesta manera amb els mitjans tecnològics de que disposem avui dia. Haurem d’esperar.

I quines altres troballes interessants ha fet la Kepler a part d’aquests i més enllà de possibles candidats a ocupació?

Comencem amb el Kepler-10b, el primer planeta inqüestionablement rocós. Descobert el gener de 2011, és un món infernalment calorós, 1.4 cops la mida de la Terra i es troba a 560 anys llum de nosaltres.

Kepler_16b_20x_30

El Kepler-16b és un gegant gasós amb dos sols, és a dir, que com Tatooine, el planeta natal de Luke Skywalker, orbita un parell d’estrelles. No és l’únic trobat d’aquestes característiques però va ser el primer, el setembre de 2011. I el Kepler-20e va ser el primer més petit que la Terra, 0,87 cops la mida del nostre. Té un germà, el Kepler-20f, 1.03 cops la mida del nostre (de poc!), i tots dos van ser trobats el desembre de 2011. El mateix desembre, els astrònoms van anunciar el descobriment del Kepler-22b, el primer potencialment habitable. 2.4 cops més gran que el nostre orbita una estrella molt semblant al nostre sol. Hem de saltar a febrer de 2013 per trobar Kepler-37b, un planeta un xic més gran que la nostra lluna que orbita al voltant de la seva estrella en 13 dies. Es probable que la temperatura a la seva superfície sigui de 400 graus. I l’abril de 2013 s’anunciava el descobriment de Kepler-62e i f, fins llavors els més prometedors. 1.6 i 1.4 cops la mida de la Terra, és possible que siguin mons blaus amb oceans curulls de vida… I així fins a 1004.

nasa-kepler-planet-discoveries-hall-of-fame

No tots els planetes possibles han estat descoberts per la Kepler. Potser fa un temps us sona haver sentit a parlar de Gliese-581. Gliese és una nana roja de la constel·lació de La Balança (evidentment) amb un sistema planetari orbitant al seu voltant. Dels 4 planetes descoberts fins ara, el Gliese-581c es va classificar com a “súperterra” (és uns 5 cops més gran que la Terra), un planeta rocós que podria albergar vida i diuen que el seu company, el Gliese-581d, encara té més possibilitats de ser-ho (6 cops més gran que la nostra llar). Van ser descoberts per l’espectrògraf HARPS, com la súperterra HD 40307 g, a 42 anys llum, 7 cops la mida de la Terra, entre altres.

El premi gros és, evidentment, trobar un planeta exactament com el nostre, de mida, temperatura i condicions. Potser algun dia. Mentrestant seguirem llegint ciència-ficció.

La nena del pou

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari