BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

L’espai, l’última frontera

Aviat vagarem tots per l’espai (i amb les empentetes que ens està donant el senyor Rajoy encara més), així que comencem a familiaritzar-nos-hi.

Aquesta tarda, el mòdul Philae de la sonda Rosetta, enviat per l’Agència Espacial Europea (ESA) ha aconseguit aterrar en un cometa, el 67/P Churyumov-Gerasimenko (Txuri per abreviar). La missió, iniciada fa 10 anys (que poden semblar molts però en termes absoluts espacials no és res), espera recollir dades que puguin explicar l’origen de la vida. I molts de vosaltres fins avui no n’havíeu sentit a parlar mai i, probablement, us en oblidareu ben aviat, com de les altres missions espacials en marxa ara mateix. I no són poques. Què us en sembla una mostra?

Comencem amb el projecte Cassini-Huygens, missió conjunta de la NASA, la ESA i la ASI (Agència Espacial Italiana) per estudiar Saturn i la seva lluna Tità, que es va enlairar l’octubre de 1997 (sí, és balança). La nau Cassini (Huygens és el nom de la sonda que va aterrar a Tità el 2005) va completar la seva missió inicial de 4 anys per explorar el Sistema de Saturn el 2008, la seva segona missió –Equinocci– el 2010 i ara es troba ja a la seva tercera missió –Solstici-. http://saturn.jpl.nasa.gov/  @CassiniSaturn

Cassini Jupiter

Cassini Saturn

L’objectiu de la Missió Juno, també de la NASA, és explorar Júpiter però encara no hi ha arribat. Es va llançar el 2011 i de moment, encara envia fotos de la Terra (al setembre es trobava a 670 milions de kilòmetres de nosaltres). La nota friki és que la seva tripulació consisteix en tres figures de Lego del déu Júpiter, la seva esposa Juno i Galileu Galilei.  http://missionjuno.swri.edu/  @NASAJuno

La Terra desde Juno

Aquesta sí que us sonarà, evidentment, la Voyager (ni que sigui perquè apareixia en una pel·li d’Star Trek). De fet, les naus Voyager 1 i 2 sí que han arribat allà on cap home ha arribat abans, ja fa 37 anys del seu enlairament el 1977. La Voyager 1 va entrar a l’espai interestel·lar (la regió entre estrelles plena del material sobrant d’explosions d’estrelles properes ara fa milions d’anys) el 2012. I la Voyager 2 és l’única nau que ha visitat mai Urà i Neptú. http://voyager.jpl.nasa.gov/   @NASAVoyager

Urà 1986Urà

I a Mart què hi tenim? Doncs, per una banda satèl·lits: Mars Odyssey, llençat el 2001, Mars Reconnaissance Orbiter (MRO), flotant des de 2005, l’europeu Mars Express, des de 2004, i espera, que no s’acaba aquí l’assetjament orbital marcià: la sonda MAVEN, que n’estudia l’atmosfera.

I per terra, Rovers (vehicles tot terreny no tripulats que es passegen per la superfície del planeta roig per estudiar-ne el clima i la geologia): Curiosity i Opportunity (el seu germà bessó Spirit es va quedar encallat i va deixar de funcionar el 2010). http://mars.jpl.nasa.gov/msl/   @MarsCuriosity

Self-Portrait_by_Curiosity_Rover_Arm_CameraCuriosity

La Missió Dawn és una sonda llançada el 2007 per estudiar dos dels objectes més massius del cinturó d’asteroides, el protoplaneta Vesta (a l’òrbita del qual va entrar el 2011) i el planeta nan Ceres (al qual es preveu hi arribi el 2015).               http://dawn.jpl.nasa.gov/  @NASA_Dawn

Asteroid Vesta DawnVesta

Després està la Missió Kepler, que de fet és un telescopi espacial de la NASA i part de la missió Discovery 10 i que pretén escanejar les constel·lacions del Cigne i la Lira a la recerca de planetes habitables (en porta 989 de confirmats, o sigui que tenim opcions). http://kepler.nasa.gov/  @NASAKepler

Kepler

I  ja us podeu imaginar que no és l’únic telescopi. N’hi ha algun més: L’Observatori de Raigs X Chandra va ser posat en òrbita el 1999 per detectar els raig X que no es poden detectar des de la terra per culpa de l’atmosfera.                                   http://www.nasa.gov/mission_pages/chandra/main/index.html#.VGOgLjSG-VE

El Telescopi Espacial de Raigs Gamma Fermi ha de servir per estudiar partícules subatòmiques, buscar matèria fosca i coses similars per descobrir per fi els orígens de l’univers, la vella cançó . http://fermi.gsfc.nasa.gov/

El Hubble (el primer que destrossava Sandra Bullock en el seu viacrucis gafe particular a Gravity) està penjat en òrbita terrestre des de 1990 gràcies a la NASA i la ESA. Potser per això han decidir jubilar-lo. El seu successor no s’enlairarà fins al 2018 –si tot va bé. http://hubblesite.org/newscenter/

Hubble Ghost Light

I per acabar, el Telescopi Espacial Spitzer, de 2003, que és un observatori infraroig. http://www.spitzer.caltech.edu/

A la ficció, tampoc sobreviuen a la Sandrusca l’Estació Espacial Internacional i la Tiangong (la xinesa), però a la realitat allà segueixen des de 1998 i 2011 respectivament.

I tot i que no hi hem tornat a aterrar, no hem marginat pas la nostra lluna: La Lunar Reconnaissance Orbiter hi dóna voltes des de 2009.                                 http://www.nasa.gov/mission_pages/LRO/main/index.html#.VGOnSDSG-VE

Lunar Orbiter

I tenim el MESSENGER orbitant Mercury des de 2008               http://www.nasa.gov/mission_pages/messenger/main/#.VGOn3zSG-VE i la New Horizons camí de Plutó. http://pluto.jhuapl.edu/

I evidentment també tenim controlat el Sol amb l’STEREO i el Solar Dynamics Observatory (SDO) http://stereo.gsfc.nasa.gov/         http://sdo.gsfc.nasa.gov/

Com que he començat amb un projecte de l’Agència Espacial Europea acabaré amb un altre projecte europeu, un viatge a mil milions de sols, la missió Gaia, que pretén dibuixar un mapa tridimensional precís de 1000 milions d’estrelles de la Via Làctia. Quasi res.  http://www.esa.int/science/gaia

Perquè tots hem mirat el cel nocturn amb fascinació.

La nena del pou

Publicat dins de General | Deixa un comentari