BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

#Gernika1937 — Era dia de mercat de Josep Palau i Fabre

Publicat el 26 d'abril de 2013 per aniol








Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades?

I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ressuscitat!


Josep Palau i Fabre

I Believe – Buzzcocks (Live)

Publicat el 24 d'abril de 2013 per aniol

In these times of contention it’s not my intention to make things plain
I’m looking through mirrors to catch the reflection that can’t be mine
I’m losing control now I’ll just have to slow down a thought or two
I can’t feel the future and I’m not even certain that there is a past

I believe in the worker’s revolution
And I believe in the final solution
I believe in
I believe in
I believe in the shape of things to come
And I believe in I’m not the only one
Yes I believe in
I believe in

When I poison my system I take thoughts and twist them into shapes
I’m reaching my nadir and I haven’t an idea of what to do
I’m painting by numbers but can’t find the colours that fill you in
I’m not even knowing if I’m coming or going if to end or begin

I believe in the immaculate conception
And I believe in the resurrection
And I believe in
I believe in
I believe in the elixir of youth
And I believe in the absolute truth
Yes I believe in
I believe in

There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore

I’ve fallen from favour while trying to savour experience
I’m seeing things clearly but it has quite nearly blown my mind
It’s the aim of existence to offer resistance to the flow of time
Everything is and that is why it is will be the line

I believe in perpetual motion
And I believe in perfect devotion
I believe in
I believe in
I believe in the things I’ve never had
I believe in my Mum and my Dad
And I believe in
I believe in

There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore

I’m skippin’ the pages of a book that takes ages for the foreword to end
Triangular cover concealing another aspect from view
My relative motion is just an illusion from stopping too fast
The essence of being these feelings I’m feeling I just want them to last

I believe in original sin
And I believe what I believe in
Yes I believe in
I believe in
I believe in the web of fate
And I believe in I’m going to be late
So I’ll be leavin’
What I believe in

There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore
There is no love in this world anymore

Seguem arran, que la palla va cara!

Publicat el 2 d'abril de 2013 per aniol
Catalunya, comtat gran,
qui t’ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!

Lo comte duc d’Olivars
sempre li burxa l’orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara és hora que fem guerra.-

Contra tots els catalans,
ja veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d’Arenes;

n’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

-Llicència els he donat jo,
molta més se’n poden prendre.-

Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències.

A vista de tot això
s’és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guàrdies que n’hi ha,
ja n’han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’Audiència.

Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres.

Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la mà dreta i l’esquerra:

-On és vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:

Aquest és nostre capità,
aquesta és nostra bandera,
a les armes, catalans,
que el Rei ens declara guerra!

Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran

Aquesta és la versió de l’original del s. XVII dels Segadors, documentada per Milà i Fontanals.

El més flipant i preocupant és llegir-lo i poder establir paral·lelismes amb avui. De fet, per aquest motiu i pels fets que descriu s’escauria a la secció “por i fàstic” però no voldria que ningú ho interpretés erròniament com un insult al nostre himne ni res similar. 

Així que el deixo al fons del pou, que també s’hi escau, aquest pou negre i sense fons on ens volen veure els Olivares i cia. 

No pot ser casualitat que els catalans, tan xaiets i pacífics, tinguem un himne tan rotund. En algún racó amagat del nostre caràcter diplomàtic i negociador encara s’hi déu amagar algun almogàver, trist i abandonat (i força emprenyat). Tant de seny, tant de seny, potser el que ens cal és un xic de rauxa.
Això sí: seguem arran, que la palla va cara!