|
“Tota la literatura americana moderna prové d’un llibre de Mark Twain, anomenat Aventures de Huckleberry Finn.” |
http://www.ara.cat/societat/Ajuntament-Barcelona-augmenta-Nadal-llums_0_599340219.html
El pitjor del cas és que encara hi ha qui ho defensa. No tinc ganes de perdre el temps donant dades sobre el consum energètic, el canvi climàtic, la MAT, les nuclears, els horribles parcs eòlics… Qui no sigui capaç d’adonar-se de la gran bestiesa que és malbaratar energia ja pot deixar de llegir-se aquest bloc. Encara recordo els típics comentaris penosos de “si tanques les empreses papereres deixes sense feina la gent” i bla, bla, bla, bla, bla quan vaig escriure un post contra el paper de regal (aquest símbol del consum pel consum innecessari i del malbaratament de recursos).
De totes maneres, pensant-ho bé, el problema s’haurà acabat d’aquí a dues generacions: ja no hi haurà llums de Nadal perquè ja no quedarà res!
La nena del pou
Va ser una llarga i extensa conversa en què Palau, amb una tranquil·litat reposada guanyada a pols, reveladora d’una assolida realització individual, va desgranar la seva vida d’un mode antològic. Aquesta conversa hauria de ser de domini públic i hauria d’estar penjada a youtube o en algun mitjà en xarxa. És imprescindible.
Una entrevista televisiva molt menys coneguda va ser la que li va fer Josep Maria Espinàs al no menys llegendari programa d’entrevistes intitulat Identitats.
És una entrevista també força extensa, però descobrim un Palau que comença a gaudir de certa popularitat entre els joves després de molts anys de marginalitat. A causa de la barreja entre l’entrevista mateixa i la seva personalitat, penso que en certs moments el trobem a la defensiva. També és molt curiosa la postura d’en Espinàs; tant sembla que l’estigmatitzi, com que caigui rendit d’admiració als seus peus.
Atenció també a la bellesa física d’en Palau tot i la seva edat, la potència de la seva veu i la contundència, com sempre, dels seus arguments.
Eren temps de balances i la Glòria va tenir la idea de fer-nos mútuament una entrevista estil La contra de la vanguardia.
En aquest apunt va la primera, l’entrevista a la nena de lo pou:
Hi ha més, seguiu llegint…
Una profunda amistat perdurable
Na Glòria Barrobés és la meva única amistat que em resta del ‘cau’ i
l’única a qui veig regularment després que m’hagi allunyat força de qui
va ser durant molt de temps el meu àngel de la guarda particular, na
Montse Tarrida. Ves qui ho diria, que na Glòria i jo fóssim amics,
després d’aquella merda de campaments cruels que van acabar ben
cruelment per a mi (parlo de la ruta amb bici per la Catalunya Nord).
Formem una estranya parella que rep el nom de Balances Oktoberfest: AVUI
dia 11 del 11 del 11 FEM 4 anys i llarga vida. Admiro de la Glòria la
seva creativitat — sovint soterrada per la quotidianitat garrula que
ens amara –, la seva passió anglosaxona, el seu anglès meravellós i
fluïd i la seva catalanitat incondicional. Amb ella somio dos projectes
que un dia, segur, durem a terme: la pel·lícula de l’Obèlix i
l’editorial Barrobés & Borges, on portarem per fi a Terry Pratchett o
Neil Gaimann en català..
sergi borges
El grup Barnils està penjant des del seu twitter —
@GrupBarnils — tot de cites de Montserrat Roig.Em prenc la llicència de reproduir-les, són tot un luxe. I d’una rabiosa actualitat que fa esfereir… (Gràcies
@GrupBarnils).Les millors per a mi, en vermell i negreta.
Avui és el dia per a #MontserratRoig o #20aniversariMRoig.
— “Els mitjans de comunicació haurien d’educar i informar, no embrutir i fer-nos menystenir la raó i la reflexió”.
—
“La llengua, la literatura i la cultura catalana poden esdevenir tan universals com altres llengües, literatures o cultures”.—
“No podria estimar una cosa que trobés lletja i el meu país m’agrada molt. Això ho vull transmetre. No tantes lamentacions.”—
“Hi ha demòcrates de debò i altres que només creuen en la democràcia del vot però no en la participació del poble”–
–“La gran trampa de l’Estat modern és haver desposseït a l’intel·lectual de les seves facultats crítiques”.—
“Veia que si no retornàvem la paraula als qui l’havien de tenir quan els pertocava, nosaltres no la tindríem mai del tot.”—
“El nazisme no és fruit d’una època, es reprodueix contínuament. És una manera de veure el món”–
–“M’agrada parlar tant bé com puc qualsevol llengua, però si em passés a escriure en castellà, esdevindria una altra persona.—
“Si fascinem el lector amb allò que escrivim i, a més, ho fem en català, estem fent un treball a favor de la llengua”—
“Ja veig que algú s’indigna. Perdonin, aquestes idees et vénen al cap quan vius en un món on sempre reben els mateixos”—
“Voldria transmetre als qui vénen una sensació de societat sana i normalitzada. Estic cansada de transmetre malaltia”—
“Entrevistar m’ha ensenyat moltes coses. He hagut d’aprendre a observar, a saber escoltar, a precisar i a descriure”–
– “Quan vaig a Castelló o a les Illes, em trobo a casa.”–
–“Si algú us defensa una idea que us sembla justa i us parla de valors idealitzats, mireu, abans, d’on surten els calés”—
“El complex de “poble perseguit” no ens desapareixerà fins que no haguem de recordar, a la vida pràctica, que som catalans”––
“La cultura és l’opció política més revolucionària a llarg termini”–
–“Vull començar a ser catalana d’una manera tan plena que el salt per a sentir-me ciutadana del món sigui tranquil i serè”— “
Diuen que tot això és ser roja i separatista i jo només sóc una noia ben educada”—
“Les paraules tenen el significat que ells volen, perquè ells també han volgut ser els amos de les paraules”—
“El feminisme tal com jo l’entenc no és res més que l’acceptació de nosaltres mateixes”–“Escriure en català és una afirmació de supervivència, són ganes d’existir privadament i col·lectivament”
sergi borges
El dissabte em vaig comprar Romaní, semen i sang d‘Els Surfing Sirles i per una altra banda, quina cosa més tonta, me n’assabento que Bankrobber, la discogràfica dels Sirles, acaba de fer 10 anys. Com passa el temps, o**** p***!
Vaig veure (i sentir) néixer Bankrobber durant les xerrades d’abans i després d’uns mítics partits de futbol els dijous a la nit. A un dels fundadors, el senyor Jordi Pi, li brillaven els ulls de passió mentre ens contava el projecte que tenia entre mans.
Puc dir amb orgull que tinc el primer disc Wellcome to Holland Park dels Holland Park –em vaig quedar sense la també mítica samarreta taronja amb el 14 a l’esquena, ai!–, i l’últim (fins ara!) de la discogràfica, el guapíssim Romani, semen i sang del qual em quedo, així a raig, amb Watusi 65, Annunakis (Reprise), Taxista, i la grandiosa I feel love.
Si mai munto una editorial –el somni de la meva vida — serà com Bankrobber.
Felicitats, nois!
sergi borges