BALANCES OKTOBERFEST

Por i fàstic al…barri de Ciutat Vella de la ciutat de Barcelona durant la matinada de divendres 30 de setembre de 2011.

Jo no coneixia en Salvador
Iborra, però des d’ahir que sento una ràbia i un dolor profunds.

 No diré el que penso
perquè segurament cauria en una demagògia i un populisme ranci i barat.

L’únic que diré és: 
Quina puta merda!

Molt sovint Barcelona sembla una ciutat dement habitada per ciutadans dements i
governada per dirigents dements.

Em comprometo a fer
córrer i escampar els mots d’en Salvador Iborra per la terra.

«Aquesta albada pleníssima de suburbis em corprèn,
aquesta inquieta tristesa d’estimar a soles,
el cristall i la boira dibuixada en la finestra,
l’herba que creix neutra en aquesta solitud arruïnada,
el consol de saber que podíem haver estat feliços.»

Salvador Iborra (Els cossos oblidats)

Foto: Carles Domènec (per al Diari de Balears)

sergi borges

Por i fàstic a les terres de trista mentalitat unilingüe. Una interlocutòria del TSJC dóna un ultimatum al govern per a què apliqui la sentència del TS d’Espanya.

BALANCES OKTOBERFEST
Gòria Barrobés & Sergi Borges

Manifest. SOMESCOLA.CAT

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignants

AFIRMEM:
– Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

– Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.

– Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal·liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.

– Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació  de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.

– Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel·lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:
– Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.

– Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.

– Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

– Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.

– Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.

– Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2011

Reprodueixo aquí una carta que va ser publicada ahir dissabte dia 16 al diari Avui.

El que ja fa temps que succeeix al País Valencià en relació a l’auge del neofeixisme i el neonazisme és summament preocupant. Peró, és clar, amb el senyor president que tenen, feixista i (presumptament) corrupte, el desgovern i la violència dels seus dòbermans és més que present.

‘Kale Borroka’ a València

L’altre dia hi va haver un atac de grupuscles violents d’ideologia
nacionalista espanyola a la presentació del llibre de Vicent Flor Noves glòries a Espanya.
Per què no hi ha hagut una condemna general dels mitjans d’informació,
tertulians i altres intel·lectuals d’arreu d’Espanya? Hauria estat tan
tèbia la condemna si hagués passat al País Basc amb un llibre de Gotzone
Mora i atacat per integrants de la kale borroka?

A més,
tothom sap que els grups violents proespanyols i anticatalans de
València, com el GAV o Espanya 2000, són molt violents i ben organitzats
i finançats. I ja no parlem dels atacs a Casals Jaume I fets per
anticatalans.

També es va parlar molt poc del pobre Pere Artur, el
noi que a l’abril va ser apunyalat per un nacionalista espanyol perquè
va cridar “Visca el Barça” a Benidorm. Tan condemnable és l’assassinat
de Pere Artur o Guillem Agulló com el de Miguel Ángel Blanco, encara que
la premsa espanyola no els tracti igual. I en Pedro Cuevas, l’assassí
d’en Guillem Agulló, és tan terrorista com qualsevol etarra, però ell ja
és al carrer.

Jordi Aznar (Barcelona)

Sembla ser, doncs, que el feixisme continua ben viu a les comunitats
governades pel Partit Popular. Des de Balances Oktoberfest ens volem
sumar a la denúncia d’aquesta violència impune que es denunciada dia
rere dia als blocs de la comunitat Vilaweb.

sergi borges

Recordeu aquest vídeo quan us ofereixin una bossa del plàstic, quan hagueu de comprar aigua envasada o quan llenceu un tap…

Gràcies i que tingueu un bon dia…

La nena del pou

Foto: Plaça Catalunya, tres quarts de set de la tarda. 27/05/11.
Sergi Borges

Por i fàstic a la ciutat de Barcelona el matí del 27 de maig de 2011.

Segons diu una etiqueta del twitter, de por res de res, però de fàstic, us ho ben asseguro, un munt.

Em fa fàstic la violència policial injustificable, desmesurada i salvatge. Podem estar més o menys d’acord amb els indignats, ens poden causar millors o pitjors sensacions, però desallotjar la plaça Catalunya de Barcelona com s’ha fet aquest matí produeix fàstic. I indigna.

Un indignat més.

I el que també fa fàstic és que ens prenguin el pèl o ens considerin ximples o babaus. Senyor conseller Puig, la gent no es mama el dit. No ens vulgueu fer creure que anaveu a netejar res; no involucreu el FC Barcelona com a excusa en nom de la seguretat –i encara que això fos cert, heu tingut força dies per prevenir una situació perillosa quant a seguretat–, i per últim, no menyspreeu i massegueu el noble i necessari art de la mediació, utilitzant-la a destemps i per curar-vos en salut, fet que ha fet més evident el ridícul que estaveu fent.

A la tarda, els indignats omplien a vessar la plaça de Catalunya. I havien recuperat la seva infrastructura en un obrir i tancar d’ulls. Amb més gent, i més indignada.

La força de la gent ha triomfat. I la barbàrie de les porres no ha servit de res. Només per fer mal.

sergi borges

#volemtv3

#sensesenyal

La detenció de Julian Assange i el posterior assetjament que pateix WikiLeaks és l’escàndol més gran que fa trontollar totes les lletres de la paraula ‘democràcia’.

El cas ‘WikiLeaks’ demostra que no existeix ni la democràcia ni la llibertat d’expresió ni la llibertat econòmica ni la llibertat en general.

Diuen els analistes internacionals que WikiLeaks posa en risc la seguretat mundial. Mentida: qui posa en risc la seguretat mundial són els dirigents que emeten i disposen les opinions i fets que revelen els documents que WikiLeaks treu a la llum pública.

Menys mal que ens queden els ‘miralls’ de wikileaks.

El món és avui una mica més fosc i tot em remet a la cèlebre novel·la de George Orwell.

Benvinguts a 1984!

Emesa la meva opinió, només em resta donar la paraula a l’autèntic protagonista de tota aquesta pel·lícula de terror amb el vídeo següent…

sergi borges

Aquestes eleccions 2010 han estat les eleccions 2.0. Va ser una jornada electoral on des del Twitter, per exemple, es van anar escolant dades minut rere minut. Hi va haver alguns moments durant la tarda que es van deixar anar les dades següents, basant-se en suposades filtracions de les enquestes a peu d’urna de TV3: CIU 66; PSC 23; ERC 15; PP 13; IC-V 10; SI 5; C’s 2; ReCat 1. Semblava quasi irreal. Després ja vam saber ls resultats finals que es van produir.

Si més no, aquest seguiment 2.0 va ser molt més entretingut que la llarga espera d’altres comicis.A continuació, donaré el meu parer sobre les eleccions 2010.

. Xenofobia, homofòbia, racisme. Ja se sap què passa en temps de crisi. Alguns partits polítics, amparats per la democràcia, enarboren la bandera de la xenofòbia, l’homofòbia i el racisme i treuen rèdit electoral. El número 1 en aquest apartat és sense mena de dubte el Partit Popular de Catalunya. Jo no hi veig la diferència entre el PPC i el PxC de Josep Anglada. Només cal que us doneu un tomb per Interconomía, la cadena de televisió franquista i feixista, plena de diputats electes del Partit Popular. No ens cauran els anells per reconèixer que el PPC va ser un dels triomfadors de la nit, però alerta! la seva líder ja va deixar clar que el seu triomf és el primer pas pel canvi a Espanya. Res de nou: Catalunya els importa un rave. Ahir mateix ja van tornar a recorrer una llei catalana. Busquen l’anihilació de Catalunya dins la democràcia.

Uns altres que estaven contents eren els de Ciudadanos. No entenc per què. S’han quedat igual i han augmentat un grapat de vots, provinents segurament del sector més espanyolista del PSC-PSOE. El senyor que els representava a la nit electoral de TV3 –que ni sé com es diu ni ganes de saber-ho– ens va dir que C’s s’encarregarà de vigilar que es compleixi fil per randa la sentència del Tribunal Constitucional. Aquest serà el seu gran servei a Catalunya. Aquest partit és el neolerrouxisme, el funest corrent espanyol que ens va assotar els anys 30.

Per què els uns i els altres, Partit Popular de Catalunya i Ciutadans li diuen pluralisme quan volen dir nacionalisme (ranci) espanyol?

. L’òstia que gira la cara. Dues òsties com dos sols que els van girar la cara van ser el que van rebre el senyor Montilla (PSOE) i el senyor Puigcercós (ERC). El senyor Montilla va fer palès ahir el seu gran “compromís” amb Catalunya del qual se n’ha vantat tota la campanya: se’n va.

I quant a Puigcercós, el bolet que s’ha endut és culpa principalment del senyor Montilla: ERC el va fer president i això no s’oblida.

La pregunta és: a on han anat a parar els vots dels socialistes catalans? A C’s no, perquè s’han mantingut igual. De segur que alguns a CIU, però la gran majoria, sense cap mena de dubte, al Partit Popular de Catalunya. Ves per on. La qüestió és infal·lible: els sectors més rancis i espanyolistes del PSC-PSOE, espantats per l’onada d’independentisme i decebuts pel desgovern de Montilla, no han dubtat de passar-se al Partit Popular de Catalunya. Per llogar-hi cadires.

. Independència. Els qui volem la independència hem de seguir lluitant per fer perdre la por. Encara hi ha por a la independència. Ja no es tracta d’un independentisme de barretina, espardenyes, sardanes i La Santa Espina. Es tracta d’un independentisme social, econòmic, identitari i de supervivència.

En aquest sentit els resultats obtinguts per Solidaritat per la Independència (SI) són un èxit majúscul. Tenint en compte que no han existit durant la campanya electoral, han guanyat a C’s en representació parlamentària i quasi han aconseguit el mateix nombre de vots. Llàstima del cinquè escó que els hagués donat l’oportunitat de fer grup parlamentari propi. Personalment estic molt content que el senyor Alfons López Tena hagi entrat al Parlament. Amb la seva diplomàcia, la seva clarividència i els seus arguments aconseguirà convèncer –d’això és del que es tracta, de convèncer — molta gent per a què s’apropin a la causa independentista. A més a més, el senyor López Tena sabrà com modelar, tranquil·litzar i assessorar la “bèstia” Laporta i l’esvalotat Uriel Bertran. Per si això no fos poca cosa, encara hi ha més: Alfons López Tena ha de convèncer i fer obrir els ulls als qui fa poc eren els seus companys de partit, els senyors de CIU. I això passarà, segurament, quan a l’Artur Mas els senyors de Madrid li tornin a tancar la porta als nassos a l’hora de demanar el concert econòmic.

Pel que fa a ERC, què dir-vos? Abans de les eleccions molts com jo pensàvem que ERC s’equivocava, que el número 1 de les llistes hauria d’haver estat l’Ernest Benach. Un cop vistos els resultats de les eleccions, millor que no hagi estat així. Com a mínim no han cremat un cartutx. El senyor Ernest Benach ha de ser el proper cap de llista d’ERC a les properes eleccions. O en el millor dels casos, el número 1 d’una nova formació independentista que vagi unida.

Pel que fa a Reagrupament, han escupit al cel i els ha caigut a la cara. Massa elitisme, massa sobrats, massa mirar per sobre l’espatlla. Han obtingut el pitjor resultat: la irrellevància. Aquesta cura d’humilitat els hauria de reflexionar i unir-se a forces independentistes i voler sumar-s’hi, amb humilitat i dedicació.

Si us hi fixeu bé, si sumeu els vots que han aconseguit CIU, ERC, SI i Reagrupament, la xifra que obtindreu ronda el milió i mig de vots. Exactament el nombre de persones que vam ser-hi a la mani del 10 de juliol. Suposo que molts factors hi han influït –crisi, desgovern, la sentència del TC, etc. — però la gent ha preferit la comoditat de CIU, l’anar fent de CIU, el concert econòmic. I ens tornaran a botre la porta als morros i se’ns pixaran a la boca mentre a sobre s’indignen.

Crec que s’ha de perdre la por a la independència. Les pròximes eleccions seran en una data màgica i serà l’oportunitat que per fi anem junts, sense fissures, senre retrets, sense dubtes. Hi ha d’haver la convocatòria d’un referèndum oficial per a la independència i s’ha de guanyar. A l’any 2014 valdrà la pena intentar-ho, 300 anys després d’un espoli econòmic i identitari que no cessa, que no s’atura.

A treballar.

sergi borges

La nena del pou

I encara en diuen informatius i al sistema que
els crea democràcia. És increïble. No hi ha realment paraules per definir com n’és
de vergonyosa la cobertura de la campanya electoral per part dels mitjans. Resulta
que hi ha una llei audiovisual que no permet que els partits no representats
puguin sortir per la televisió a fer propaganda. Ja de per sí, això és injust i
totalment parcial al servei de les forces polítiques consolidades, escarxofades
i viciades en el seu tron de poder. Però el més nefast, el més ridícul d’aquesta
campanya de total obliteració de les forces noves és que senzillament, per als
mitjans no existeixen fins a extrems que ratllen, no tan sols el ridícul, sinó
que es podria considerar -hauria de ser- denunciable com a delicte de
desinformació i manipulació (encara més del que es habitual als grans mitjans).
Perquè ja no és que no surtin els seus espots i els seus líders a les notícies,
és que quan els informatius ens parlen dels sondejos i enquestes sobre la
intenció de vot TAMPOC existeixen. El pastís dels formatgets de colors se’l continuen
repartint els de sempre. No han tingut ni la decència mínima de crear un color
que representi “altres formacions”. I no em digueu que serà que no es
reflecteixen a les enquestes. Perquè tan sols que UNA persona digui que té
intenció de votar una d’aquestes noves formacions, ja ha de representar un petit
percentatge del pastís. És a dir, si normalment les enquestes ja no són gens
fiables, en aquest cas són absurdes, perquè bàsicament, qui les recopila ens
menteix d’una manera flagrant i de cap manera podran acostar-se mai al resultat
real de les eleccions. No entenc com no els cau la cara de vergonya directament
–els presentadors dels TN de fet, expliquen que no hi estan d’acord-. És que pràcticament
és un frau pre-electoral!!!

No sé expressar-ho d’una altra manera, és
indignant totalment.

Senyor papa de Roma,

Els Balances Oktoberfest no l’esperem. No
és benvingut ni ben rebut ni a Barcelona ni a Catalunya. Li explicarem
el per què encara que vostè ja ho deu saber perfectament.

En primer lloc li explico que estem en temps de crisi. Això vostè
no sap què és, per moltes homílies i sermons que faci al  món. Estar en
crisi és perdre la feina, no arribar a final de mes, patir angoixes per
tirar endavant el que vostè considera la ‘sacrosanta‘ família, passar amb molts pocs diners al
mes, no rebre cap ajut o ben minso per part de les institucions, fer mans i mànigues per sobreviure. I com
estem en crisi  vostè no és benvingut perquè la seva visita ens costarà
molts diners, massa diners, una quantitat indigna de diners. I no
em vingui amb l’excusa que la paguen els fidels; els fidels en paguen una part, però
un altre gran gruix de la despesa que costa el seu passeig per
Barcelona la paguem tots i totes,  molts dels quals no el volem. Sap
quant ens costarà que vostè vagi en cotxe 10 minuts per la nostra ciutat?
Més d’un milió d’euros. Vergonya, santedat, vergonya! Vostè no sap que
és la crisi perquè viu rodejat de marbre.

Diuen que vostè rebrà honors de cap d’estat. Com a cap d’estat del
Vaticà. I això justifica que mitja ciutat de Barcelona quedi cap per
avall per a què vostè faci el seu passejet. Això justifica que en nom
de la seguretat –la seva, és clar, inseguretat per als ciutadans — es tallin
carrers, s’hi inverteixin els ordres de circulació, es tanquin
estacions de metro, s’encerclin illes de cases senceres d’on no es
podrà entrar i sortir, s’inhibeixi la cobertura dels telèfons mòbils, etc. Com un estat d’excepció. Més propi de temps passats que dels actuals. Tot això per posar el poble als seus peus.
Molt medieval, sí senyor.

Vostè no és benvingut. A vostè no l’esperem ni a tot allò que vostè representa. Perquè no
s’enganyi i no enganyi ningú: vostè no representa els valors del
cristianisme. No sap ni què diuen les paraules de Jesús. I li diré els
tres motius principals perquè ni és benvingut ni l’esperem:

1- Encobreix i protegeix els clergues i capellans
pederastes que van sortint com bolets i clou el tema amb un simple
‘perdó’. Porti els pederastes i els seus encobridors –vostè mateix,
doncs– davant la justícia, especialment el primat de l’església
catòlica de Bèlgica, l’individu André-Joseph Léonard, un primat en el
sentit més estricte de la paraula, és a dir, un simi.

2- Estigmatitza, discrima i persegueix les persones per la seva condició sexual encara ara en ple segle XXI.

3- Obstrueix, prohibeix i censura l’ús del preservatiu
per prevenir la pandèmia del VIH, especialment al continent africà.
Vostè i els seus adlàters, com el seu monstre primat de Bèlgica, gosen afirmar que la sida és un
càstig diví. Això només ho poden afirmar els ignorants o els dolents. I vostès no són ignorants, per tant són més dolents que la tinya. Pensin en els milions de nens orfes que ha deixat aquesta
pandèmia i actuiïn amb responsabilitat en comptes d’infondre temor i
superstició infames.

Però n’hi ha molts més no ho dubti: la seva obtusa
i obsessiva repressió en el tema de l’avortament –deixi actuar lliurement les dones i prendre
les decisions que vulgui sobre el seu propi cos–; obstaculitzar
el dret de l’apostasia com un dret fonamental de la persona un cop hem vist i comprovat les barbaritats perpetrades en nom de la religió catòlica –participar i silenciar molts dels holocausts que han colpejat la història de la humanitat, per exemple–; fomentar la
superstició i la irracionalitat; menjar el coco als infants amb els
dogmes de fe; etc…

I també ni l’esperem ni el rebem degut als acords firmats per la
Santa Seu que vostè representa amb l’Estat espanyol, acords establerts
amb un règim feixista moribund i decrèpit i firmats amb els primers
governants de la democràcia a l’Estat espanyol i que malauradament
encara són vigents avui dia. Acords que blinden els privilegis de
l’ésglésia catòlica i que van ser firmats sota l’amenaça de perjudicar
la transició democràtica.

Encara que digui el contrari vostè no és el representant de Crist a
la Terra. Vostè no respresenta a Jesús ni en les soles de les
sabates. Ja ni parlem de Déu. La seva visita és pornogràfica per la quantitat de milers i milers d’euros que ens costarà a tothom en uns temps ben crus per a l’economia. 

I sàpiga, senyor papa de Roma, que diumenge ve a Barcelona, Catalunya, i que la nostra llengua és el català, que és la llengua que sempre s’ha parlat aquí malgrat totes les traves i punyalades que ha rebut, rep i rebrà; si fóssim un país normal, diumenge parlaria el català i el llatí, però malauradament no ho som. Li explico tot això perquè sembla que encara hàgim de donar les gràcies perquè vostè parli en català a la missa de diumenge. 

I finalment els Balances Oktoberfest no l’esperem ni el rebem perquè vostè no significa res per a nosaltres. I punt.

Cordialment,

Balances Oktoberfest

Glòria Barrobés i Sergi Borges

Pd: M’acabo d’assabentar que durant la seva tornada en l’avió que el durà de tornada a Roma el seu menú serà especialment preparat pel cèlebre cuiner Sergi Arola. Bon profit, Sa Santedat, vigili no s’ennuegui amb la coca de recapte que li han preparat. Ara bé, no se li ocurreixi parlar mai més de la fam al món ni d’erradicar la pobresa, no sigui tan fariseu. Vergonya, Santedat, vergonya!

No està denunciant simplement la cacera de balenes sinó la corrupció d’una CBI (Comissió balenera internacional) on Japó es dedica a comprar el vot dels països més pobres per poder seguir perpetuant aquesta bestiesa any rere any, l’enverinament de la població amb mercuri i la crueltat humana en el seu màxim esplendor.

Heu de veure The Cove.

Oscar a millor documental l’any passat aconsegueix posar la pell de gallina, regirar l’estómac i provocar un estat mental que va passant de la indignació a la ira.

Per què el somriure del dofí és l’engany més gran de la natura?

Perquè crea la i·lusió de que sempre està content.

Tots els parcs aquàtics tenen un magatzem ple de Maalox i Tagamet, medicaments per combatre l’úlcera d’estómac. Tots els dofins pateixen úlceres perquè estan estressats. I deprimits. Fins i tot arriben a suïcidar-se. Aquesta indústria multimilionària, que és la venda de dofins per a espectacles s’acabarà quan la gent deixi d’anar a veure aquests espectacles – que jo, personalment, sempre he trobat penosos.
No hi aneu; no cometeu l’error de portar-hi els nens. Defensar-los és com defensar les curses de braus o qualsevol altre tipus de tortura animal.

És una gran bestiesa.

La nena del pou