BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Sid Meier i la fi de la civilització

Publicat el 13 de maig de 2014 per aniol

El juny de 2012, un usuari d’un lloc Web anomenat reddit va llençar una crida demanant ajuda. Feia 10 anys que jugava la mateixa partida de Civilization II -un joc d’estratègia per torns on tries una civilització i la fas créixer i prosperar -, havia arribat fins l’any 3991 i tenia un problema: El seu món havia esdevingut “un malson infernal de patiment i devastació”. A la Terra tan sols hi quedaven 3 superpotències (Celtes, Vikings i Americans, que havien conquerit la resta del planeta) lluitant pels escassos recursos existents després que tot un seguit de guerres nuclears haguessin convertit grans extensions del planeta en erms inhabitables. Els casquets polars s’havien fos unes 20 vegades pel cap baix (escalfament global accelerat per tanta guerra nuclear) inundant totes les terres no muntanyoses, que ja no eren cultivables (aigua salada i radioactivitat són un còctel mortal). Un 90% de la població havia mort anihilada per la guerra o la fam subseqüent causada per la desaparició de les terres de cultiu. Els enginyers estaven permanentment ocupats construint noves carreteres per les tropes, que eren destruïdes immediatament al torn següent per l’enemic. Per tant no tenien temps de drenar pantans o netejar els residus nuclears.

Sí, era la guerra dels 1700 anys, en la qual estaven embrancades les tres nacions supervivents. La pau era impossible. Qualsevol alto al foc es trencava al torn següent perquè una de les altres dues nacions (les controlades pel joc) atacava. I per tant la guerra es perpetuava ad infinitum.

Els tres governs que quedaven eren dues teocràcies i un règim comunista (el del jugador, que havia provat de mantenir una democràcia però s’havia vist obligat a derrocar-la feia mil anys per salvar el seu imperi de la destrucció, i ara la gent l’odiava i tenia revoltes que havia de sufocar desviant recursos que necessitava per defensar-se dels enemics).   

La situació militar era en un punt mort. A aquestes alçades del joc cap nació estava més avançada que les altres i gaudia d’algun avantatge tecnològic. I com que tots els recursos estaven desviats a la maquinària de guerra no es podien dedicar a res més i la gent es moria de gana.

El nano necessitava ajuda. Volia acabar la guerra, netejar el terreny per cultivar-lo, reconstruir el món. Però no sabia com.

I si penseu que ningú no li va contestar, aneu ben errats. La gent s’hi va abocar, fins al punt que la WEB va crear un fil http://www.reddit.com/r/theeternalwar  exclusiu per resoldre el problema, que va rebre centenars d’aportacions. El jugador va arribar a penjar el fitxer amb la seva partida guardada perquè la gent pogués provar solucions. I gràcies a això un altre jugador va aconseguir netejar la contaminació en “tan sols” 102 anys  (http://www.reddit.com/r/theeternalwar/comments/uyswv/here_it_is/c50walu). 

Va ser tal el rebombori causat que la història va arribar al creador del joc, Sid Meier (http://mashable.com/2012/06/15/reddit-sid-meier-responds/), que va declarar que quan va crear el joc mai no va imaginar que algú jugaria una partida durant tants anys per predir un escenari com aquell.  

 I aquí no s’acaba la cosa. Perquè, tal com sempre dic jo, el món és dels frikis, i La Guerra Eterna va inspirar cançons, danses i fins i tot intents de literatura (https://docs.google.com/document/d/1WneV328O9VygijORSuU4BiLwT5HjdKfd3n6Lo8eBnUY/edit?pli=1)


A mi tot això em fa pensar: si la gent es capaç d’engrescar-se i dedicar temps i recursos a resoldre una situació així en un joc d’estratègia i simulació, per què no dirigim tot aquest esforç a resoldre problemes reals? Com és que ningú sap engrescar la gent adequada de la manera adequada per fer més coses útils? No estic parlant d’acabar amb l’escalfament global ni de netejar residus nuclears, per les quals cal més coneixements científics que per a un joc, però es podria aplicar a petites coses. No sé. És una reflexió.

  

“My goal for the next few years is to try and end the war and thus use the engineers to clear swamps and fallout so that farming may resume. I want to rebuild the world. But I’m not sure how. If any of you old Civ II players have any advice, I’m listening”.

 

La nena del pou

De cascades tròfiques, llops i els cursos dels rius

Publicat el 5 de maig de 2014 per aniol

La meva àvia m’explicava sovint que quan era petita el sereno de Gandesa -aquell senyor que patrullava els carrers de nit cantant l’hora, el temps que feia i la situació en general-, arrossegava una manta amb algunes cassoles per mantenir allunyats els llops. Deixant de banda com de bé es devia dormir amb un senyor fotent de crits i arrossegant una manta plena de cassoles per tot lo poble, es veu que, temps era temps, els llops baixaven dels Ports i s’aventuraven pels carrers de les poblacions (més o menys com ara els senglars a la part alta de Barcelona). Fins que van deixar de fer-ho.  El darrer llop de Catalunya fou oficialment abatut precisament a Horta de Sant Joan, als Ports de Besseit l’any 1929 (en conserven la pell al Museu de Zoologia).  

Ara diuen que d’un temps ençà se n’han tornat a veure per la serra del Cadí, es veu que venen d’Itàlia. La recuperació de la fauna sempre és una bona notícia (tot i que a algú potser no li ho sembli) però encara ho sembla més després de veure aquest vídeo sobre les increïbles conseqüències del retorn dels llops a Yellowstone.