BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

FART DE SER UN SERF DE LA GLEVA? VINE A REPOBLAR LES TERRES RECONQUERIDES!

Publicat el 27 de juny de 2013 per aniol

Si el segle XII hagués existit la publicitat tal i com avui l’entenem, l’anunci podria haver començat així. El meu post d’avui està dedicat a les cartes de Poblament de les Terres de l’Ebre, concretament la de Gandesa.

Posem-nos en situació:

A mitjan segle XII, després de 4 segles de domini, els àrabs comencen a perdre els territoris catalans de la dreta de l’Ebre i els cristians n’esdevenen els amos. El dia de cap d’any de 1148, Turtuxa (actual Tortosa) capitula i Miravet caurà el 1153. El comte de Barcelona dóna el Castell de Miravet –el domini del qual comprèn bona part de la Terra Alta (excepte Horta, Arnes i Bot, que no seran reconquerides fins més endavant) i terrenys a Mequinensa, Flix, Ascó, Garcia, Móra i Tivissa- als Templers el 24 d’agost d’aquell mateix any (el 1134 Ramón Berenguer IV havia atorgat a l’Orde del Temple el privilegi i domini de totes les futures conquestes, a més de les rendes i els censos derivats de les terres).

Els nous senyors permeten que la població morisca es quedi on era però atorguen terres i privilegis a famílies provinents del Pirineu disposades a començar-hi una nova vida. El reclam: podran deixar de ser serfs i esdevenir homes lliures i propietaris. Costa imaginar qui podria rebutjar una oferta com aquesta. Gent de la Noguera poblarà Gandesa, Batea, Corbera, el Pinell de Brai, Bot i Vilalba dels Arcs. Del Pallars vindran els pobladors d’Horta de Sant Joan, Arnes, Prat, la Pobla de Massaluca, Caseres i la Fatarella. 

La carta mapa de la Terra Alta

El poblament efectiu de cristians comença el 1185 amb les cartes de poblament. Gandesa en té dues, de fet. La primera és del “III dia dels idus de març, any del Senyor 1192”. La segona, de l’abril de 1194. En elles el mestre del Temple, Ponç de Rigalt, en dóna la propietat a 5 homes:  Miró de Cròcia, Bonet d’Artesa, Bernat Rafard, Joan Llong i Miró Torbau (curiosament, cap d’aquests cognoms ha sobreviscut). Ells seran els encarregats de poblar tot el territori.

Segons la carta, a cada nou habitant de Gandesa se li concedeix una finca de fins a 24 cafissades (essent la mida d’una cafissada semblant a la d’una hectàrea). La terra ha de poder produir un mínim de 24 cafissos (un cafís són 168 quilos)  de gra –la meitat blat i la meitat ordi-. I la 12a part de la collita s’haurà de pagar com a cens a l’Orde del Temple.

Els senyors del Temple es reserven el dret de cridar a la guerra contra els sarraïns (i un cop eliminat aquest perill, contra altres enemics) tots els homes d’entre 16 i 60 anys. Així doncs, els nous pobladors queden a càrrec de defensar unes fronteres que ells mateixos contribuiran a eixamplar. Existeixen dos tipus de reclutament: la cavalcada, que dura un dia, i a la qual els homes s’hi han de presentar immediatament, ja armats i vestits. I l’host, que pot durar setmanes o mesos i s’organitza com un exèrcit regular.

La carta Castell de Miravet

El Castell de Miravet

Alguns sarraïns que es neguen a sotmetre’s es refugien als Ports, des d’on organitzaran ràtzies.

La carta també esmenta drets de caça i drets sobre garrigues i aigües “corrents i discorrents”. Avui només el riu Canaletes passa pel terme de Gandesa (concretament per la Fontcalda) però fa 800 anys plovia més i l’aigua corria de forma continua i discontinua pels nombrosos barrancs ara secs. Arriba a haver-hi 48 fonts documentades al terme, gairebé totes desaparegudes avui.

En un altre dels punts de la carta els Templers demanen fidelitat -a la casa Gardeny i a la casa Corbins, les famílies dels dos mestres en aquell moment. (I ara mateix molts de vosaltres esteu pensant ens Lannisters i Starks, a que sí?)-.

La carta també esmenta les fires i els mercats tot i que Gandesa no rebrà permís fins el 1235 per posar mercat (els dimarts). Fins llavors, els marxants –bàsicament jueus- van a vendre pels masos i a la plaça. I paguen el corresponent impost al Temple.

Les quintes es paguen per la venda de propietats (pugen una cinquena part del valor). I cal avisar de la venda i esperar 10 dies, temps durant el qual els senyors poden decidir adquirir ells la propietat pel mateix preu (els Templers van amassar una gran fortuna i això va ser la seva perdició. El Papa Climent va dissoldre l’orde el 1311 i els seus béns van ser confiscats. Al castell de Miravet van resistir fins el 1317, però van acabar capitulant. Les seves possessions van ser concedides als Hospitalers de Sant Joan).

Les lleudes són tributs pel transport de mercaderies.

La carta també reconeix el peatge. Aquest impost no cal explicar-lo, oi? A Gandesa n’existia un en un pas sobre el Canaletes. Qui no volgués pagar-lo es veia obligat a fer la volta per Bot (que a peu és una bona volta).

Les altres cartes de poblament de la comarca són: Hortade Sant Joan i Bené (1165. Bené són les Roques de Benet), Carta del riu Algars i Batea (1181), Horta de Sant Joan (1191), El Pinell de Brai (1198 i 1207), Batea (1205), Camposines (1208), Prat de Comte (1210), Vilalba dels Arcs (1224) , Carta de Poblament de la Vall Major (1244. És la vall de Batea), La Gandesola (1248, desapareguda), Carta de Població de l’Almudèfar o Mudefe (1280. Actualment forma part de Caseres), Pinyeres (1280. Forma part de Batea), Carta de Poblament de l’Algars (1281. Zona entre Caseres i Batea, que creuava el riu Algars), La Pobla de Massaluca (1294).

La carta Ebre

Com es pot veure per les dates, el repoblament de les Terres de l’Ebre va ser un procés llarg que va durar més d’un segle.

La nena del pou

Nota: La informació d’aquest apunt està extreta del llibre La Carta de Poblament de Gandesa, d’Antón Monner.

La carta de poblament de Gandesa

Foto de capçalera: Detall d’un dels claus de la porta de l’Antic Castell Templer de Gandesa, que com podeu veure, és el la creu templera.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Little Big Horn

Publicat el 25 de juny de 2013 per aniol
Avui els balances celebrem l’aniversari de la batalla de Little Big Horn. És aquella que va enfrontar Lakotas, Cheyenne i Arapaho amb el setè de cavalleria del general Custer (que hi va morir “amb les botes posades” segons una de tantes pel·lícules esbiaixades de Hollywood), el 25-26 de juny de 1876. Fou la gran victòria dels indis americans que, per desgràcia, acabarien perdent la guerra contra els colonitzadors. Però aquesta batalla la van guanyar i per això ho celebrem amb aquest post.

El Festival POESIA I + de la Fundació Palau

Publicat el 20 de juny de 2013 per aniol

POESIA i

soroll i silenci i xiprers i estels i vent de garbí i capvespre i nit i tempo i paraula i Palau i Fabre

 

POESIA i +

FESTIVAL D’ESTIU, FUNDACIÓ PALAU CALDES D’ESTRAC

DEL 28 DE JUNY AL 12 DE JULIOL 2013

www.fundaciopalau.cat

Coincidint amb el desè aniversari de la Fundació Palau, la vuitena edició del Festival POESIA I + fa un salt de qualitat important i presenta un programa que podríem definir, ras i curt, com espectacular.

El pati de la Fundació Palau i el Parc de Can Muntanyà seran els dos escenaris pels quals passaran un seguit de músics, poetes, actors i artistes interdisciplinaris de primera línia amb el ferm objectiu de situar el Festival POESIA I + com un festival d’estiu de  referència.

Alguns dels actes més interessants del Festival són:

-L’inimitable Carles Santos, només amb la seva veu i el piano, obrirà el Festival POESIA I + amb l’espectacle Sense títol. Només de pensar en la seva actuació en el marc incomparable de Can Muntanyà, amb Caldes als seus peus, fa venir salivera. Un crack absolut només per començar.

-Un quartet de corda + un clavicèmbal + un tenor + dos rapers = Retaule d’avars, nou espectacle dels extraordinaris Brossa Quartet de corda.

-Teatre. El llibre La idea d’Europa de George Steiner, adaptat a monòleg teatral, dirigit i interpretat per Òscar Intente i acompanyat musicalment per Ferran Martínez.

-Projeccions. El documental Desvío Noteboom repassa la vida literària de l’escriptor holandès Cees Noteboom mitjançant converses i entrevistes. A més a més, es projectarà la pel·lícula My left food, un relat autobiogràfic del pintor irlandès Christy Brown.

-L’espectacle De la llum a la foscor de Pep Blay & Krishoo Monthieux no només és un recital de poemes, sinó que també són poemes, històries,sons, gemecs…

Enric Casasses i Pascal Comelade. Serà un dels plats forts del Festival. No necessiten cap presentació. Els versos d’un més els riffs de l’altre configuren un espectacle ple de llibertat, esclat i revolta.

-Alquímia poètica. Marc Serrats, Carles Belda, Pau Gener i Xavier Grimau presenten l’espectacle Combat d’amor i de guerra.

-Música folk. El petit de Cal Eril. És la revelació de la temporada en l’àmbit de la música catalana. Qui l’ha vist ha quedat impressionat. Presenta el seu àlbum La figura del buit, ’17 miniatures que presenten personatges i petites històries de l’univers personal de Joan Pons’.

 

La resta de programació del festival POESIA I + la podeu consultar aquí:

 http://www.fundaciopalau.cat/docroot/fundacio-palau/pdf/programa_festivalpoesia2013.pdf

 

A part dels actes propis del Festival, hi haurà la proposta paral·lela de poder visitar la Fundació Palau en diverses jornades de portes obertes.

Podrem veure l’exposició permanent de la Fundació, així com també l’exposició temporal, Nocturn diürn. Sant Pol de Mar 1911-1980, comissariada per Perejaume, i que reuneix obres d’artistes santpolencs al costat d’obres de Picasso o Adrià Gual.

L’eix central de l’exposició és la figura de Nicolau Raurich i les diferents estades temporals que va passar a Sant Pol de Mar.

Les obres pictòriques es basen en el títol de l’exposició: convertir en nocturns paisatges pintats de dia, tenyint-los de blau. Aquesta tècnica, en l’art cinematogràfic, es coneix com la nit americana.


No us el perdeu!!!


twitter: @Boktoberfest73

English Stories (II): Some Type of Attack

Publicat el 2 de juny de 2013 per aniol

 

The film was about to start when, all of a sudden, a terrible scream of help sounded inside the cinema. All the people started to move looking towards the person who had screamed. In fact, there was a girl shouting ‘help, help, please, help me’ and we could see just near her a woman suffering some type of attack. The woman had white eyes, was trembling and all her body was shaking. The girl continued shouting: ‘Please, please, call an ambulance, please, please, call a doctor, please please help my mother’.

It was horrifying to hear her. My friend jumped quickly from his seat and ran towards the cinema’s entry. But suddenly he didn’t go out by the principal door. He opened a lateral door and disappeared. I remember that my friend had worked in this cinema and he knew a shorter way to the reception office. Meanwhile there were other spectators who helped the woman, they took her and made her lie on the floor. The woman had just lost consciousness. Also the lights of the cinema were turned on and just at that moment a man and my friend arrived. He was the responsible person of the cinema. He announced he had just called for an ambulance and at that moment another man arrived too, who said he was a doctor, and helped the woman. All the rest of people were scared, shocked, and all people were talking about it. Indeed someone was crying.

A long time passed until the ambulance arrived but, fortunately, the woman had just recovered consciousness and was sitting on a cinema chair. The doctors took the woman away to hospital and my friend and I went to take a drink: we had lost interest in seeing any film.

Publicat dins de English | Deixa un comentari