BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

41 anys sense John Steinbeck

Publicat el 29 de maig de 2009 per aniol

Sembla que les entrades sobre literatura siguin terreny exclusiu del Sergi, així que ja va essent hora d’aportar-hi el meu granet de sorra. I, evidentment, en el meu camp, que és la literatura anglosaxona. I he trobat un bon motiu per homenatjar un dels meus escriptors de capçalera.
Aquest 2009 commemorem els 70 anys de la publicació de The Grapes of Wrath, Els raïms de la ira, l’obra mestra de John Steinbeck i una meravella absoluta de la literatura universal.
Aquesta novel·la retrata l’època de la Gran Depressió als EE UU, un temps funest en que famílies senceres es veien obligades a emigrar a la recerca de feina i a viure en campaments com refugiats. Curiosament, i per desgràcia, aquesta situació no està tan allunyada de la realitat americana avui, on, als afores de ciutats californianes, tornem a trobar famílies senceres vivint en campaments improvisats.

Però aquest post no tracta de política nord-americana sinó de
literatura (aquest gènere en extinció perquè avui el que compta per als
editors són els guanys per damunt de la qualitat literària).  I Els
raïms de la ira és literatura en estat pur. La novel·la alterna
passatges descriptius amb les desventures de la família Joad en la seva
migració cap a Califòrnia. I aquests passatges descriptius són, al meu
parer, el que eleven la novel·la a un nivell superior. Són pura poesia
en prosa, un èxtasi absolut –com a mínim, en la seva versió original.
No diré gaire cosa més, no faré cap anàlisi dels personatges, dels
simbolismes ni res semblant; això ho vaig deixar de fer quan vaig
acabar la carrera. L’únic que vull fer és recomanar-la a tots aquells
que no us l’hagueu llegida i que sentiu una esgarrifança quan sentiu el
noms de Zafón, Brown, Follet o altres fills del món editorial de
masses. I per què no? També a aquells que gaudiu llegint best-sellers.
Si parlem de xifres, Els raïms de la ira ha venut més de 14 milions de
còpies en els darrers 50 anys i continua venent 100.000 còpies l’any.
Està traduïda a gairebé totes les llengües de la Terra i es va endur el
Pulitzer l’any 1940.

John Steinbeck (1902-1968) va guanyar el Nobel de Literatura el 1962.
Ens va deixar perles com East of Eden (A l’Est de l’Eden), Of Mice and
Men (De ratolins i homes) i Tortilla Flat o Cannery Row entre moltes
d’altres.

Us deixo amb el paràgraf inicial de The Grapes of Wrath:

TO THE RED COUNTRY and part of the gray country of Oklahoma, the last
rains came gently, and they did not cut the scarred earth. The plows
crossed and recrossed the rivulet marks. The last rains lifted the corn
quickly and scattered weed colonies and grass along the sides of the
roads so that the gray country and the dark red country began to
disappear under a green cover. In the last part of May the sky grew
pale and the clouds that had hung in high puffs for so long in the
spring were dissipated. The sun flared down on the growing corn day
after day until a line of brown spread along the edge of each green
bayonet. The clouds appeared, and went away, and in a while they did
not try any more. The weeds grew darker green to protect themselves,
and they did not spread any more. The surface of the earth crusted, a
thin hard crust, and as the sky became pale, so the earth became pale,
pink in the red country and white in the gray country.

Un gran dia per a ser del Barça

Publicat el 28 de maig de 2009 per aniol

I en honor de l’equip del triplet, els nostres grans jugadors i el nostre magnífic entrenador, aquí teniu ún dels himnes de la coronació de Handel, que Tony Britten va adaptar per convertir-lo en l’arxiconegut himne de la Champions.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

100 anys sense Isaac Albéniz

Publicat el 27 de maig de 2009 per aniol
Aprofitant el centenari de la mort d’aquest compositor nascut a Camprodon el 29 de maig de 1860 i mort a França el 18 de maig de 1909, penjo aquest vídeo que he trobat pel Youtube. Podria escriure un petit assaig sobre el músic català i la seva obra però crec que no cal. Us deixo amb la música, que és el que compta.

Quinze mesos sense Josep Palau i Fabre

Publicat el 25 de maig de 2009 per aniol

VAIG COM LES AUS

Vaig com les aus,     quan han perdut lo fill,
que giravolten     sense haver consol,
amb crits de sang     alerten son estol
com si lo món     entrés en gran perill.

E giravolten     sens defalliment
entorn del lloc     on lo fill han deixat,
e no els par vera     la veracitat
perquè els daria     molt major turment.

Des del matí     fins que s’ha post lo jorn,
amb son rodar     inquieten l’espai,
diuen que en ells      dolor no es pondrà mai
puix que mai més     no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit,     vençuts per l’enderroc,
tornen al niu     com a desert castell,
senten lo cor     de sobte fosc e vell
e s’adormissen     amb la son del roc.

L’ensentdemà,      amb un volar penós,
abandonant     lo niu, l’arbre el el riu,
van a l’encalç      d’un indret més galdós:
però en cap lloc     lo seu infant no viu.

Així jo vaig,     perdut de mi mateix,
a mi mateix     cercant-me eternament.
Mes jo só mut     e mut lo meu lament,
car gorja endins    lo meu dolor se peix.

 

Josep Palau i Fabre

Laberint

Poemes de l’Alquimista

web de referència:
http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/palau/index.html

Entrada feta per sergi borges, amb un pèl de retard en la seva cita palauifabriana.

MARIO BENEDETTI (1920-2009)

Publicat el 20 de maig de 2009 per aniol

NO TE SALVES

No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo

pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino

y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.

Mario Benedetti

Postejat per la balança sergi borges.
Pel·lícula: El lado oscuro del corazón de Eliseo Subiela

Dol per l’Hidroavió apagafocs

Publicat el 15 de maig de 2009 per aniol

Fa justament cinc minuts he penjat una entrada sobre el Barça. Me n’he anat a veure la resta de companys del nostre estimat edifici blocaire i… me n’assabento que l’Hidroavió ens ha deixat per volar ben alt i ben lluny. Glups!

També m’he quedat glaçat, com el president de la nostra escala blocaire, en Vicent Partal.

Balances Oktoberfest volem recordar el nostre estimat Hidroavió apagafocs. Na Xesca va ser de les primeres, juntament amb Chào ông Viêt Nam, que ens va donar la benvinguda en aquest edifici i ens va animar amb els seus comentaris.

L’hidroavió era, és i  serà un bloc on la poesia fluïa amanida d’arguments contundents.

Xesca, estimada hidroavió, vola ben alt. Mai t’oblidarem!

Darrera entrada de l’hidroavio apagafocs

sergi borges

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Força Barça (Ha nascut un nou himne!)

Publicat el 14 de maig de 2009 per aniol

Gràcies Barça!

Triplet team!

Ha nascut un nou himne del Barça compost per Bardagí, excantant de Glaucs, i fill del mític Bardagí i que compta amb la col·laboració de Beth, Marc Ros (Sidonie), Josep Thió (Sopa de Cabra), Joan Masdeu
(Whiskyn’s), Miquel Abras, Xavi Ciurans (Gertrudis), Titot (Brams) o
Txell Sust, a més a més de la col·laboració especial de la Penya Barcelonista
Almogàvers.

Mola molt!

sergi borges

Seguint les últimes passes d’en Robert Merriman

Publicat el 7 de maig de 2009 per aniol

Últims dies de març del 1938, en algun mas no localitzat als voltants de Batea (Terra Alta). Els 700 homes de la Brigada Internacional Abraham Lincoln
hi arriben en la retirada del desastre del Front d’Aragó. La Lincoln ha
estat formada per voluntaris nordamericans, i ha participat en les
batalles més dures de la guerra: Jarama, Brunete, Belchite… Ha calgut
incorporar-hi efectius “locals” per mantenir-la operativa…

Si voleu seguir llegint aquest article us en passo l’enllaç:

http://diesdefuria.blogspot.com/2009/04/seguint-les-ultimes-passes-den-robert.html

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Astronauta rimador d’Antonia Font

Publicat el 7 de maig de 2009 per aniol

Cançó impressionant dels Antònia Font.

“Astronauta rimador” pertany a l’àlbum Taxi, i és una cançó que a l’àlbum és d’una manera i en directe és una altra.

Terrible, enfuriada, salvatge in crescendo.

Atenció amb la lletra!

Un video molt autèntic enregistrat a la primera fila pujat a youtube per l’usuari akirak56.

Gaudiu-lo!

sergi borges

Gràcies, capità!

Publicat el 3 de maig de 2009 per aniol

Benvolgut Carles Puyol,

Gràcies, capità, per haver mostrat i besat la nostra senyera en un dels centres fundacionals de l’espanyolisme més retrògrad, sinistre i ranci.
Sense cap mena de dubte la gran fotografia del partit d’ahir.

Puyol és Puyol.

sergi borges