BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

Tretze mesos sense Josep Palau i Fabre

Publicat el 23 de març de 2009 per aniol

CAROLE LOMBARD, ESTRELLA DE CINEMA, MOR CARBONITZADA EN INCENDIAR-SE L’AVIÓ QUE LA CONDUÏA A LOS ANGELES

CAROLE LOMBARD, ESTRELLA DE CINEMA, MOR CARBONITZADA EN INCENDIAR-SE L’AVIÓ QUE LA CONDUÏA A LOS ANGELES

L’estrella més blanca dels Àngels
ara és astre per sempre.
La vívida llum de la carn
_ puresa-impuresa_
s’extingí, devorada
per la flama de dits implacables.
L’amant poderós es delia
resseguint el seu cos, per haver
l’últim mos de la carn o el cabell – com un llop famolenc
que devora una presa escollida.
Va estimar-la per sempre. La  besada brutal
se li enduia el carmí de la boca i els fils de sang…

Un amant, mesquinet, s’esperava allà baix, a la terra…
El raptor va fugir, menyspreant els mils d’ulls constel·lats
que espiaven…

Poemes de l’Alquimista
Aprenent de poeta

Josep Palau i Fabre

10.000 visites

Publicat el 11 de març de 2009 per aniol

En aquestes darreres hores, hem rebut el visitant 10.000. No sabem qui és, com es diu i quina cara té, per això no podem fer allà tan xaró de:

Felicitats!!!  Vostè és el visitant 10.000 i com a premi rebrà 10.000 balances i 10.000 tiquets de barra lliure a l’Oktoberfest de Munich del proper octubre.

Moltes gràcies a tothom per visitar-nos i llegir-nos!!!
Rànquing de les entrades més visitades des de l’inici:

  • LOS OTROS, d’Alejandro Amenábar (279 visites)
  • BENVINGUTS AL BLOC DE BARROBÉS & BORGES!!! (270 visites)
  • Por i fàstic a…Salton Sea (260 visites)
  • Y tu que sabes?!?!?!? (242 visites)
  • Lost in Translation (234 visites)
  • Crònica d’un fracassat intent de fer un blog (228 visites)
  • Gasolina o dièsel? (227 visites)
  • L’hora dels estromatòlits (218 visites)
  • UN MONSTRE AL CABO DE GATA (205 visites)
  • Apunt (divertit i profètic) sobre la moció de censura al FC Barcelona (189 visites)
  • Us recordem que també podeu donar un cop d’ull personalitzat a les categories, algunes més plenes que d’altres. Destaquen l’homenatge mensual que retem a Josep Palau i Fabre; l’evolució (ben lentament, és cert) dels fets i gent de l’any 1973, any de naixement dels autors d’aquest bloc; la categoria ben viva del fons del pou; la categoria malauradament a l’alça de Por i fàstic a…,  i la categoria més polèmica, la de Quina merda de peli, que com podeu comprovar és la que té l’entrada més visitada.

    Als qui ens acabeu de conèixer, benvinguts.

    Als qui ja ens coneixen, gràcies per ser-hi i gràcies per donar-nos a conèixer.

     

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    El món segons Monsanto

    Publicat el 9 de març de 2009 per aniol

    Por i fàstic a… l’agricultura: el món segons Monsanto

    http://video.google.com/videoplay?docid=-1552144261451760754

    Si teniu un parell d’horetes i una connexió decent, us recomano que us mireu el documental: El món segons Monsanto, de la directora francesa Marie-Monique Robin.
    Por? Sí, i molta. El monstre de la pel·lícula: la multinacional agrícola Monsanto, que distribueix el 90% de les llavors transgèniques al planeta. Les crea, les patenta i està provant (amb èxit) d’imposar-les a tot el món. Si ho aconseguís, no tan sols dominaria el mercat de les llavors si no la base de l’alimentació de tota la població mundial. Monsanto es dedica a comprar empreses de venda de llavors a tot el món per a vendre les seves llavors patentades (molt més cares que les normals, cosa que endeuta els pagesos de països pobres com la India) de: soja, blat, tomàquet, patates i cotó… entre altres. Però el problema més greu, el més bèstia, no és que l’alimentació mundial pugui caure sota el domini i monopoli d’aquest gegant nord-americà; el problema principal és que els “invents” de Monsanto són molt perillosos: tòxics, verinosos, contaminants, cancerígens…
    La seva soja transgènica (que representa el 90% de la cultivada als Estats Units) està dissenyada per a resistir el Roundup, un potent herbicida de Monsanto, que ho mata tot –absolutament tot-, excepte la soja roundup ready. Però, a més a més, aquesta planta absorbeix l’herbicida i després arriba al consumidor amb un alt component tòxic i perillós. És tan sols un dels exemples de les barbaritats d’aquesta gran empresa. La seva hormona de creixement boví, que s’injecta a les vaques perquè facin més llet, els provoca mamitis –infecció a les mames, cosa que vol dir que la llet té pus, entre d’altres- i problemes reproductors. Monsanto va crear l’”agent taronja” que va provocar greus deformacions fetals al Vietnam. Al poble d’Anniston, Alabama, on l’empresa produïa PCB, o Pirolè (un agent ara prohibit), les aigües es van contaminar. El resultat: un 40% de població amb mals tumorals i càncers entre d’altres conseqüències. L’empresa havia amagat durant anys els informes sobre els perills del PCB.

    A més a més, Monsanto es dedica a intimidar els agricultors americans que no fan servir les seves llavors i a demandar-los. A Mèxic, van demandar un agricultor perquè les llavors transgèniques del camp del costat voleiaven amb el vent i es plantaven al seu cultiu i per tant, estava utilitzant llavors Monsanto sense pagar la patent… I van guanyar.

    Qualsevol investigació independent que posi en dubte la salubritat de qualsevol producte Monsanto queda ofegada directament mentre els seus invents reben el beneplàcit de l’FDA (l’Agència dels Aliments de EE.UU). I el seu abast no es queda als Estats Units. Ja ho han provat amb Europa.
    I aquí entrem nosaltres. La UE ha prohibit els transgènics. Doncs bé, Espanya és l’únic país de la UE que en cultiva. Sí, cultius experimentals amb llavors de Monsanto. Amb el coneixement i permís del Govern espanyol.
    I el cas és que les plantes transgèniques es barregen amb les tradicionals i les contaminen. El creuament pot donar lloc a plantes deformades i aberrants… I si no, correm el risc de que Monsanto reclami la propietat d’aquests creuaments en nom de la seva patent. Sigui com sigui, estem ben fumuts.
    Adjunto un PDF amb la llista de productes i marques que fan servir transgènics. Perquè no és obligatori per llei indicar l’ús de transgènics en les etiquetes però com a consumidors tenim dret a saber-ho i a poder triar


    http://somloquesembrem.org

    La nena del pou

    “Perra vasca!”

    Publicat el 8 de març de 2009 per aniol
    Por i fàstic a la ciutat de Barcelona. Dissabte 7 de març cap a les deu de la nit. 

    Vam anar a veure el Barça-Athletic Club de Bilbao. Hi vam anar amb una amiga de Bilbao que portava, orgullosa, la seva bufanda del Athletic. El Camp Nou estva ple de seguidors bascos lluint les seves samarretes i banderes. El partit va acabar 2 a 0 a favor del Barça i tots tan amics; els culés molt contents, els bascos no tant, esperant la vendetta per a la final de copa.

    Fins aquí tot bé. Però…
    Quan tornàvem cap al metro, a la cruïlla de Riera Blanca amb un petit carrer que mena cap al metro de Collblanc, i mentre anava un parell de metres avançat de la meva dona i l’amiga basca, vaig sentir diàfanament:

    -Viva España!

    Estranyat, em vaig girar i vaig veure les meves acompanyants amb cara de ràbia i impotència. Resulta que d’un cotxe, 5 boles de greix, 5 sacs de merda, 5 infames i sinistres individus li van cridar a la nostra amiga:

    -Perra vasca!

    Davant d’aquests fets només em resta citar el recentment desaparegut Pepe Rubianes i, des de Balances Oktoberfest, retre-li un petit homenatge:

    “Nunca falta el facha de rigor. Notarán la presencia del facha por el olor a mierda que despide […]. Si se va, déjelo que se vaya. Que vayan a cagar que es donde ellos están bien, entre la mierda que es lo suyo. Esa mierda que sacan por su puta boca cuando hablan y por el puto culo cuando cagan. Es el mismo material que les recicla a esos hijos de la gran puta. A la mierda con ellos.”

    twitter: @BorgesSergi

    Manel

    Publicat el 6 de març de 2009 per aniol
    Els grups catalans no em solen agradar; en general, els trobo bastant horrorosos: o bé són còpies seguint l’estela de Sopa de Cabra (que ja eren prou poc originals en sí), o tenen uns cantants pèssims de veu gangosa, o es dediquen a seguir modes i tendències, com la fusió, per exemple, i acaben sonant tots igual. Hi han excepcions, és clar. Però en general destaquen per la poca qualitat musical i la pobresa d’estil i d’arranjaments.
    És per això que descobrir aquest grup de Barcelona, guanyadors d’un premi Enderroc, em va fer il·lusió i tot. Les seves lletres són senzilles i quotidianes (a voltes un pèl absurdes; cito: “un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats” del tema Roma) però aquesta és la seva gràcia. I el treball musical i en els arranjaments de les cançons és d’agrair. Potser és perquè entren més dins la tradició de cantautors que la del rock català i pseudoderivats que se surten de la mediocritat característica d’aquest darrer segment.
    He trobat al Youtube un parell de temes del seu primer treball “Els millors professors europeus”.  Espero que us agradin.
     

    La nena del pou

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

    Pastilles

    Publicat el 5 de març de 2009 per aniol

    Tenia grans idees sobre cultura, crítiques literàries, reivindicacions polítiques per a desenvolupar en forma de post, però mira, he triat de penjar aquest vídeo dels Fragel, que va enviar un missatge molt esbiaixat a tota una generació d’infants. Probablement la cançó és producte de tot un cúmul de despropòsits: una mala – molt mala- traducció de la paraula “sweets” (dolços), que va anar passant per ajustadors, editors i dobladors sense que a ningú no se li acudís que allò era una animalada…
    Així han sortit molts dels meus contemporanis!
    La indústria farmacèutica, els laboratoris il·legals i les xarxes de narcotràfic li deuen molt a aquests simpàtics éssers de felpa.

    La nena del pou

    Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari