Els dies i les dones

Amb motiu del primer aniversari de l’assassinat de la periodista russa Anna Politkòvskaia, el PEN català, conjuntament amb l’editorial Aresta, la LLiga dels Drets dels Pobles i la Federació d’ONG pels Drets Humans, presenten el recull d’articles de la mateixa periodista: Anna Politkòvskaia, la consciència moral de Rússia.

Presentaran l’acte Lluís Montagut, director de l’editorial Aresta; Dolors Oller, presidenta del PEN català; Rita Huybens, presidenta de la Lliga dels Drets dels Pobles i Roger Revilla, president de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

Intervindran Llibert Ferri, periodista i ex-corresponsal de Televisió de Catalunya a Rússia i a l’Europa de l’Est i Oleg Panfílov, director del Centre de Periodisme en Situacions Extremes de Moscou.

L’acte serà avui a les 19 h. al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i demà a Girona al Centre Cultural la Mercè a les 19:30 h.

Una amatent lectora d’aquests papers digitals que m’empesco, m’avisa que l’Avui, publica al seu renovat suplement de cultura, un extracte del darrer llibre d’Anna Politkòvskaia Diari rus, que aquests dies pot trobar-se a les llibreries mercè la gent d’Ara llibres.

M’afanyo a baixar al quiosc. M’emociona veure una foto de l’escriptora a la portada del suplement. M’hi endinso. Introdueix el tast editorial, un bellíssim article de l’Ada Castells. No podria ser de cap altra manera. Companya del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, no estalvia oportunitats per plantificar-nos la vigència de la desagradable mort de la periodista i del seu ferm compromís, sempre que pot. És d’agrair. Només atiant la memòria s’aconseguirà que el cas de la Politkvòskaia no es precipiti en l’oblit.

A l’article -que reprodueixo íntegrament més avall donat que el suplement no pot consultar-se a la xarxa- també s’hi menciona una altra bona notícia editorial. Afortunadament l’esmentat llibre no serà l’única oportunitat de llegir els textos de la reportera en català. El PEN català, conjuntament amb la Federació d’ONG pels Drets Humans i la Lliga dels Drets del Pobles, també presentarà un recull d’articles. El llibre es titula Anna Politkóvskaia, la consciència moral de Rússia, editat per l’editorial Aresta.

Del primer llibre no en puc dir res, d’aquest segon puc dir que és un llibre fet amb amor, respecte i admiració per la periodista russa, totes les persones que hi han treballat, entre les quals m’hi incloc, hem tingut sempre present que la causa s’ho valia i ens hem esforçat per fer-ne un recull de deu articles que donessin una visió global de la feina de l’Anna.

A aquestes dues bones notícies, segueix el degoteig d’informacions al voltant de l’esclariment del seu assassinat. Un dantesc sainet de detencions, filtracions i acusacions interessades. Sigui com sigui, del que és tracta és tenir ben present la dignitat amb què Anna Politkòvskaia va enfrontar-se al poder de Putin, de no contribuir a enterrar els fantasmes que no interessen. Res és més molest per la gent d’aquesta espècie, que adonar-se que, malgrat tots els esforços invertits, sempre hi ha algú disposat a fer que el silenci sigui del tot impossible.

SILENCI IMPOSSIBLE

El 17 d’octubre farà un any que la periodista russa Anna Polikóvskaia va ser assassinada. Pocs tenen confiança en les investigacions oficials del seu cas, encara que ja hi ha hagut deu detencions i dos oficials de policia han estat acusats. Un més està en cerca i captura, i un quart sospitós resulta que ara s’ha sabut que era a a la presó quan van abatre l’escriptora a l’ascensor de casa seva. El jugador d’escacs i dissident Garri Kaspàrov ha declarat clarament que sospita que va ser assassinada pel règim. Dimitri Muratov, editor de Novaia Gazeta, on treballava Politkóvskaia, està convençut de la connexió entre les forces de seguretat i l’assassinat de la reportera que donava veu a les víctimes txetxenes. Hi ha una investigació paral·lela per aclarir-ho.

A l’escriptora, d’enemics a la cúpula dirigent no n’hi faltaven. En la seva primera visita a Barcelona, el 2002, va acabar la seva intervenció amb un expressiu: "Putin és un racista patològic. Putin és un assassí". La seva vida va consistir a recollir proves d’aquesta injustícia i altres a través de testimonis de primera mà. Són relats esgarrifosos que proven que la realitat sovint supera la ficció. Ja ha passat gairebé un any i molts recorden arreu del món la seva veu valenta.

Aquesta tardor, aquí, se la podrà sentir de més a prop a través de dues novetats editorials. Ara llibres publica avui mateix Diari rus, del quan n’oferim un tast per als lectors de Cultura. Es tracta del seu testimoni més íntim, el llibre que havia acabat d’escriure quan la van matar. S’hi veuen reflectits la passió que sentia per la seva feina i els neguits i temors, del tot fonamentats, que l’assetjaven. A mitjans d’octubre Aresta treu Anna Politkóvskaia, la consciència moral de Rússia, un llibre impulsat pel PEN català, la Lliga dels Drets dels Pobles i la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans. Són deu articles de Politkóvskaia que demostren la seva gosadia i el seu ofici. Les presentacions del llibre es faran l’1 d’octubre al CCCB de Barcelona, a les 19h, i el 2 al Centre Cultural la Mercè de Girona a les 19:30 h.

Tal com diu Carles Torner al pròleg, a Politkóvskaia "la llegirem, la rellegirem, i ajudarem a difondre la seva anàlisi i lúcida i la força dels seus testimoniatges de tantes víctimes que ella va entrevistar". Ara pot ser una bona ocasió per començar a fer-ho.

Ada Castells (Suplement Cultura del diari Avui, 20 de setembre de 2007)

Avui, la periodista russa Anna Politkòvskaia hauria fet quaranta-nou anys. Cinc trets de bala disparats a la porta de casa seva, el dia 7 d’octubre del 2006, acabaren amb qualsevol celebració futura d’aniversari. Aquell mateix dia, algu altre també feia anys. Devia ser amb el cafè, que Vladimir Putin, potser fins i tot després d’haver obert algun regal, en rebia un altre d’inesperat: la ploma bel·ligerant de l’Anna ja no tornaria a parlar mai més. Deixem al criteri de cadascú si li agradà o no el present.

Fa quatre dies, el Fiscal General de Rússia, Iuri Txaica, enunciava la detenció de deu persones relacionades amb l’assassinat de la periodista. Les sospites denunciades per l’Anna en nombrosos articles de que, a Rússia, els estaments oficials i els criminals estaven estretament relacionats, es constatà. Entre els detinguts hi ha membres del departament d’interior i del FSB, l’organisme que substituí el KGB. Vladimir Putin en fou director del 1998 al 1999.

Segons Txaica, l’assassinat hauria estat encarregat a una banda mafiosa de Moscou per algú de fora del país. Txaica citava "un oligarca contrari que pretén desestabilitzar la situació actual a Rússia" en subtils referències a Boris Berezovski, enemic declarat de Putin i defenestrat de Rússia. Sembla que la mateixa banda podria estat rere els assassinats del representant de la revista Forbes al país, Paul Khlebnikov.

Cal dir que per l’assassinat de Khlebnikov ja s’havien detingut tres persones de nacionalitat txetxena que després d’un absurd judici ple d’irregularitats, no es va poder provar la seva autoria i tot i quedar en llibertat, encara no han estat absolts. 

El bisetmanari Novaya Gazeta, publicació on va treballar l’Anna,  per boca del seu director Dimitri Muratov, ha elogiat la investigació i ha donat els resultats, sinó per definitius, sí que com a molt convincents. La publicació havia ofert un milió de dòlars pels qui poguessin aportar alguna mena de llum sobre el cas. El miitar Viatxeslav Izmailov, contracat per la pròpia revista per investigar el cas, manté la teoria que rere l’assassinat de Politkòvskaia hi ha Kamzan Kadírov. Actual president de Txetxènia.

Sigui com sigui, després d’onze mesos de vergonyós silenci, cal veure amb esperança que finalment les autoritats russes hagin decidit actuar. Esperem que les acusacions es materialitzin en instruccions judicials rigoroses. Com apuntaven representant del bisetmanaria des d’on l’Anna denuncià les atrocitats de Txetxènia, cal estirar el fil de la madeixa fent saltar tothom que hagi de saltar.

El proper mes de desembre es renovarà la Duma russa. El proper mes d’octubre farà un any de l’assassinat. Al març del 2008 Putin se les heurà amb les presidencials. Massa dates, massa aniversaris fent-li avinent aquesta monstruositat al cap del president rus. Consciència? Remordiment? No ens posem romàntics. Als homes d’estat aixo no escau. Traiem-nos del damunt aquesta nosa i prou. Els aniversaris són per celebrar-los, per fer-ne una festa…

Mentrestant el record, la lluita silenciada que sempre parlarà amb la lletra dels qui no trobem bé que t’hagis mort, que t’hagin assassinat, que t’hagin fet callar. Per tu, Anna, aquests quaranta-nou silencis de ràbia, d’impotència, d’horror; encara i per sempre, tots per tu, Anna. Quaranta-nou.

Recull de notícies de la notícia de la detenció a diversos mitjans i webs:

Vilaweb, Televisió de Catalunya, El Periódico de Catalunya, BBC, La Vanguardia, El País, Al-Jazeera, New York Times, USA Today, The Independent, Directori de premsa electrònica russa, Europa Press, Lliga dels drets dels pobles.
 

L’any 1986 moria a Bogotà el periodista colombià Guillermo Cano. Infatigable lluitador contra el cartel de Medellín, fou assassinat per ordre de Pablo Escobar. El 1997 la UNESCO va instituir el Premi Guillermo Cano que reconeix anualment la tasca feta per un periodista en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa (World Press Freedom Day) que se celebra avui.

La persona designada per rebre aquest guardó enguany, ha estat la periodista russa Anna Politkòvskaia (per més informació sobre el cas podeu llegir els altres apunts que he escrit sobre aquest atroç assassinat). Com a membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català em congratulo que la UNESCO hagi tingut la bona pensada d’atorgar a l’Anna aquest guardó malgrat que sigui a títol pòstum.

Des de Londres, m’arriba l’escrit que el PEN internacional ha emès. El ball de xifres fa posar la pell de gallina. El PEN contabilitza 46 assassinats de periodistes en exercici de la seva feina durant l’any 2006 i destaca la mort de la Politkòvskaia i de l’editor armeni Hrant Dind com a casos més flagrants del 2006. Cal dir que d’ençà que Putin és al govern -hi arribà el 2000- només a Rússia es contabilitzen 13 periodistes assassinats. Per estar informats sobre Txetxènia no deixeu de visitar la web de la campanya "Trenquem el silenci" de la ONG Lliga dels Drets dels Pobles.

L’International PEN’s Writers in Prison Commitee té contabilitzats com a casos en seguiment, un centenar de periodistes, alertant especialment dels casos que s’estan donant a Mèxic. A les morts d’Enrique Perea Quintanilla, de Misael Tamayo i de Rodolfo Rincón, cal afegir, el passat 16 d’abril, la mort també de Saúl Martínez. Les seves morts se les relaciona amb denúncies periodístiques sobre el tràfic de drogues.

Més a prop ens toca la decisió de l’Audiencia Nacional de portar davant els tribunals, els militars imputats en la mort del periodista gallec José Couso durant la guerra d’Irac. Una petita llum per homenatjar a tants que han deixat la vida per acostar-nos les realitats que fan nosa, aquelles que els poderosos voldrien sota l’estora. De retruc, una altra oportunitat per portar a l’actualitat la malvolent mort de l’Anna Politkòvskaia i demanar que s’esclareixi qui va executar-la i per ordre de qui.

Tot just arribat a casa. Hi arribo a peu des de la Sagrera. Enrere la Nau Ivanow i tantes, tantes emocions… No és cert que no existeixi ja la solidaritat, no és cert que la gent haguem oblidat l’encant de saber-nos junts per reivindicar, per recordar, per enaltir, aquells que mereixen tots els respectes i tots els elogis.

Per una banda l’Anna Politkòvskaia. La recordo. La tinc present pels passadissos del Fòrum. Fràgil, els albs cabells, protegint-la entre tota la gent del PEN català, de facinerosos, de sospitosos que vèiem per tot. Ens pensàvem que jugaven, que no s’hi atrevirien. I el joc i l’atreviment va acabar amb una veu decidida, que escarnia als dolents, que denunciava la injustícia infligida als bons.

La gent de la Factoria Escènica Internacional ens ho ha recordat aquest vespre. Res de velluts ni oripells ni telons. Res de platees, amfiteatres o galliners. Tan sols la veu, la paraula. Dos articles de l’Anna que feien esborronar. Sota el comandament de la Carme Portaceli, els actors han anat desentranyant tot d’atrocitats. Ho ha dit la Carme en obrir l’acte: no allunyar el teatre de la vida, de la realitat. Fer-lo compromès, útil, emprenyador.

Després els poemes de la Yael pels company, les companyes; els amics, les amigues. Ho hem amanit amb la projecció d’un del seus recitals de poesia. S’ha llegit un mateix poema en francès, en alemany, en  portuguès, en castellà, en italià, en anglès, i en hebreu. També la tinc ara present a la Yael. Tornant a casa amb metro, després d’una reunió del Comitè. Sempre tan correcte, tan gentil. Sempre disposada, sempre compromesa. Quina mort tan absurda, la teva.

S’ha aplaudit, s’ha sentit per tot l’emoció. M’ha tocat llegir la versió del poema en català. Satisfet. Emocionat. Feliç

MATINS DE TARDOR

entre la llum i tu hi havia moltes portes:

l’aire, els núvols, la boira, els cristalls de pluja, els somnis…

quan podia, es posava sobre teu.

t’obria els ulls, et murmurava

els tresors d’un matí nou,

t’enlairava,

t’obria el camí del mar.

Avui, dia 20 de març es llegiran a 20 països de tot el món, textos de l’Anna Politkòvskaia.

Animo a tots els blocaires perquè se sumin a aquesta iniciativa adjuntant el text que el Carles Torner va escriure sobre l’Anna en el seu llibre "L’arca de Babel".

Als Països Catalans, s’han preparat dos actes: un a València i dos a Barcelona: concretament al CCB i a la Nau Ivanow.

En record de l’Anna Politkòvskaia i en contra de totes les guerres, fem sentir la nostra veu, fem sentir la nostra força!

Només tinc un llibre publicat», va ser el primer que em vas dir, «però sóc una escriptora especial, perquè la majoria dels personatges del meu llibre ja són morts. Això fa la meva vida atípica, perquè he considerat que havia de ser-los fidel i intentar que la comunitat internacional aturés aquesta guerra». Òbviament, el fet que siguis russa i que en els teus reportatges denunciïs l?exèrcit rus, però també l?ús de la tortura i del segrest pels guerrillers txetxens hauria de fer que la teva veu fos especialment escoltada. «Jo no haig de prendre partit, perquè el meu principi és recollir fets i informar del que fan les dues bandes als civils. No he estat mai corresponsal de guerra. La primera vegada que vaig anar a Txetxènia, l?octubre del 1999, era per a un reportatge sobre els efectes de la guerra en els civils. El que més em va sobtar llavors va ser que jo no veia per cap banda una lluita contra el terrorisme, sinó massacres, i en canvi cap periodista no cobria aquesta guerra. No tan sols la situació a Txetxènia és complicada, sinó que tot Rússia ignora què hi passa de veritat.»

(…)

No et pensis, Anna, que sigui fàcil mirar les coses quan vius en aquest univers capgirat. Envoltat de pantalles, amb els ulls saturats, hi ha ben poques imatges que tinguin la força de fer-me recobrar el sentit de la realitat. Per això sempre recordaré la teva dignitat vermella, la soledat encesa, el teu gest en escriure, la teva veu greu i pausada dient, molt lentament, la veritat. Quan els cossos dels infants txetxens cauen amunt i la paraula d?una dona justa es mou entre el silenci imposat i la insignificança, és arribada l?hora de rentar-se els ulls. Que una icona ens alliberi la mirada. Una icona russa que ens pugui mirar als ulls per retornar-nos la dignitat i les paraules. Una imatge justa, encara que sigui una de sola, per reconstruir al seu entorn la realitat. Que sigui doncs la teva, banyada per la llum sense ombres del sofriment, com alliberada de les lleis de la matèria, del temps i de l?espai. Més enllà del consol i el desconsol, em vas aparèixer, tanmateix, infatigable: parlant, escrivint, parlant, escrivint, girant-te i apuntant vers el buit, vers la imatge negada, impossible de veure, dels innocents dallats pel sol crim d?haver nascut.

Carles Torner
L?arca de Babel

La Fundació Peter Weiss per a les Arts i la Política, amb seu a Berlín, ha organitzat pel proper dia 20 de març una lectura mundial de textos de l’Anna Politkòvskaia. La data ha estat triada perquè sigui, d’ara en endavant, el dia de la mentida política. Un 20 de març començava la guerra d’Irac, encara que el mot "guerra" sigui ara com ara un mot reservat a la literatura i floreixin els "conflictes" i els "enfrontaments" com els "morts" són "baixes" o encara pitjor: "danys col·laterals". Eufemismes? Mentides?

A Catalunya, no hem volgut passar aquesta ocasió de clamar contra la mentida. Afortunadament són molts els qui s’han aplegat per cridar, bramar fins que les cordes bucals petin. S’afegeixen a aquesta crida:

El centre KRTU, del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, el PEN català, la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, la Lliga dels Drets dels Pobles-Campanya Txetxènia trenquem el silenci, la gent de Cafè Central, la Factoria Escènica Internacional i la Fundació Sagrera.

En aquest acte, a més, es retrà homenatge a la Yael Langella, morta en un absurd accident el passat mes de gener, que va tenir una forta relació amb l’Anna Politkòvskaia i per la qual s’ha preparat una selecció dels seus poemes que llegiran escriptors i poetes, entre els quals m’incloc.

L’acte es farà el proper dimarts dia 20 de març, a les 8 del vespre, a la Nau Ivanow (C. Honduras, 30 de Barcelona) i consistirà en una lectura dramatitzada de textos de l’Anna Politkòvskaia i la lectura dels poemes de la Yael.

Hi sou tots convidats!

Llegeixo que entre els personatges que opten al premi de personatge Vilaweb 2006, amb molt bon criteri, hi consta el nom de l’Anna Politkóvskaia. D’ençà del seu assassinat el passat dia 7 d’octubre del 2006 les persones que formem part del Comitè de suport als Escriptors Empresonats del PEN català, ens hem encaparrat en aprofitat totes i cadascuna de les oportunitats al nostre abast, per denunciar la brutalitat de la seva mort, avui encara no aclarida per les autoritats russes.

El nostre determini per no deixar morir la notícia i fer que la seva lluita esdevingués una cosa ben viva, ens portà a dedicar-li el Dia de l’Escriptor Empresonat que cada any se celebra el dia 15 de novembre amb un parell d’actes que van tenir una gran rebuda i seguiment.

A tall personal, durant aquells tràgics dies, vaig aplegar en un seguit d’apunts, algunes de les notícies i reaccions al voltant del cas (els podeu trobar aquí al costat sota l’epígraf Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci) i  vaig engegar una campanya cridant a la solidaritat blocaire per aquesta vil mort.

M’omple d’orgull poder dir que l’apunt més visitat d’ençà que vaig obrir aquest bloc, és precisament el què anunciava la campanya a què em referia abans. Per coherència personal, doncs, torno a apel·lar a la vostra solidaritat per fer que el nom de l’Anna Politkóvskaia torni a fer-se present entre nosaltres votant perquè sigui escollida com a personatge Vilaweb 2006.

La seva perseverant i particular guerra contra l’opressió bé mereixen el nostre reconeixement.

Responc al prec de la Sílvia, adjuntant el poema que vam llegir amb l’E. el passat dia 15 de novembre, Dia de l’Escriptor Empresonat, dins els actes d’homenatge que es van fer a l’Anna Politkóvskaia al matí, davant el Palau de la Virreina de Barcelona.

 La veritat és que compartir escenari amb noms de les nostres lletres com la Dolors Oller, el Biel Mesquida, la Maria Barbal, el Joaquim Carbó, l’Ada Castells, la Montserrat Abelló, l’Assumpta Cantalozella o l’Isidre Grau -disculpeu tots els que em deixo!- va ser tot un privilegi i un veritable honor.

Sempre he cregut en el poder evocador de la poesia. En el moment en què el poeta l’ha escrit el poema, el lector se l’ha de fer seu, l’ha d’incorporar a allò que és. No he dubtat mai que el millor premi que pot rebre un poema, és que la gent oblidi qui l’ha escrit i que esdevingui verb col·lectiu, paraula universal.

Molt més quan les notícies que van arribant al voltant del cas de l’Anna, no són massa optimistes.

M’he passat el dia donant voltes sobre què hauria d’escriure avui, en aquest dia tant especial. Un text protocoloari? Un text informal? No me n’he sortit. L’objectivitat periodística sempre m’ha costat d’assumir. Malgrat portar a l’esquena escrits uns quants articles i un grapat d’apunts en aquest bloc, sempre he considerat el periodisme com una branca més de l’escriptura i per extensió, de la vida.

Joan Fuster afirmava que una possible mort, era deixar d’escriure. Una possible mort, també, deu ser creure que tenir habilitat per enfilar unes quantes paraules i commoure al personal només ha de ser usat com una eina per a l’estètica. Ja fa molt que vaig aprendre que els escriptors catalans no podem callar i dedicar-nos només a fer literatura. Els qui ens voldrien aniquiliats o assimilats, com a poble, es fregarien les mans i marcarien a la seva pissarra de victòries, una creu més. La nostra veu és necessària.

Aquest determini, no és únic. Per sort, arreu del món són molts els escriptors que aprofitant les seves habilitats expressives, es posen el servei d’una causa o procuren desbrossar algun tema complex i sovint incòmode per tal de mostrar-ne una visió diferent. Malauradament, aquesta incomoditat, sovint és pagada amb la presó i en casos com el de l’Anna, amb la mateixa mort, per molts "pressumptes" que hi oficialment haguem de posar.

Recordo un article de l’Anna defensant-se de certs comentaris sobre la imparcialitat d’alguns dels seus articles. Ella -segons deia- el què volia era parlar sobretot de la gent que, atrapada entre un bàndol i un altre, lluitava per mantenir la seva vida al marge de qualsevol conflicte. La gent que li havia donat un cop de mà quan havien anat molt maldades. La gent que, en definitiva, es regia per la solidaritat més primària: la que sorgeix per pal·liar una injustícia.

Jo, avui, també vull parlar de la gent. De tots els què m’heu fet saber la vostra adhesió a aquesta iniciativa i els que heu col·laborat fent-me saber enllaços i articles per ampliar la informació sobre el cas de la malaurada Anna. Us estic tant agraït…!

No deixeu de participar en els actes preparats: el silenci sempre és el millor aliat per la mentida.

Actes dia de l’Escriptor Empresonat 15/11/06

No sabia si podria combinar-me la feina i participar el proper dimecres al matí a l’acte d’homenatge a l’Anna Politkóvskaia. Finalment m’ho he pogut manegar. Tot i que es té previst que diversos escriptors i periodistes llegeixin fragments dels articles de l’Anna, em feia més el pes llegir un poema. 

Passejant aquests dies per l’espectacular traducció que ha fet la Monsterrat Abelló dels versos que la Sylvia Plath va escriure durant els darrers tres anys de la seva vida, vaig topar amb un poema que m’evocà, simbòlicament, la dissort patida per la periodista russa. 

De seguida vaig fer-lo arribar a l’E., li vaig proposar de dir-lo a dues veus. Ens hem vist aquesta tarda. Tots dos estàvem animats per circumstàncies diferents. Després d’explicar-li el perquè de la meva tria, ens hem posat a treballar. Han estat necessàries unes quantes lectures per repartir-nos els versos i establir un diàleg coherent i que suggerís prou coses.

M’agrada aquest pont que hem establit. Els versos de la dissortada Plath passats per la mirada de la Montserrat, projectats contra la memòria de l’Anna i dits per l’E. i jo mateix. Quatre dones que admiro per circumstàncies diferents. Dimecres serà un plaer sentir-me agombolat per totes elles, feliçment en minoria.

Seguint l’estela deixada pel col·lega Xavier Mir, em plau proposar-vos tornar a aplegar els nostres esforços per tal de fer que la veu de cadascú, esdevingui un únic clam.

El passat dia 7 d’octubre moria assassinada la periodista russa Anna Poitkóvskaia. La seva decidida lluita per mostrar la realitat de la guerra de Txetxènia a través dels seus llibres i articles, la portaren moltes vegades, a ser objecte de nombroses amenaces de mort. El seu determini de no abandonar el seu país malgrat el perill evident, acabà finalment de la manera més tràgica.

L’Anna Politkóvskaia va acceptar el 2002 l’invitació de venir a Barcelona convidada pel PEN Català per participar en els actes del Dia de l’Escriptor Empresonat celebrat cada 15 de novembre.

Poc ens pensàvem que només quatre anys després, hauríem de centrar els actes d’aquest dia reivindicatiu i de denúncia, en no deixar que la seva veu quedés ofegada per so dels fusells i en condemnar la seva ignominiosa mort, el dia d’avui encara no esclarida, que tant ens va somoure.

En nom del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català, em plau anunciar-vos i convidar-vos als actes que sota el lema Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci es portaran a terme a Barcelona el proper dimecres dia 15 de novembre dins el marc del Dia de l’Escriptor Empresonat.

Els actes han estat organitzats conjuntament pel Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN Català i el Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb la col·laboració de la Lliga dels Drets dels Pobles i de la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.

Anna Poltkóvskaia: ni oblit ni silenci

De 11:00 a 12:30

Palau de la Virreina (La Rambla)

Lectura continuada de textos de l’Anna Politkóvskaia per part de diferents escriptors i periodistes del nostre país. La periodista Elisenda Roca llegirà un manifest de condemna de l’assassinat.

19:00 h

Sala d’actes del Col·legi de periodistes de Catalunya

(Rambla Catalunya 10, pral., Barcelona)

Acte en record d’Anna Politkóvskaia

Hi participaran: Josep Maria Huertas (Degà del Col·legi de Periodistes), Vicent Partal (Director de Vilaweb), Carles Torner (Consell Executiu PEN internacional 1998-2004), Marta Ter (Lliga dels Drets dels Pobles), Dolors Oller (Presidenta del PEN Català).

La meva proposta consisteix en demanar-vos que el proper dimecres dia 15 de novembre, encapçaleu els vostres apunts amb el lema: "15 de novembre. Dia de l’Escriptor Empresonat. Anna Politkóvskaia: ni oblit ni silenci" i de fer difusió dels actes preparats per aquest dia.

Recollint la voluntat de fer dels blocs un instrument de lluita i de denúncia, alternatiu als grans mitjans de comuniació, us convido a sumar-vos a aquesta nova oportunitat d’unir-nos per fer front als qui només tenen les armes per fer callar les veus incòmodes.

Gràcies d’avançada per la vostra col·laboració, companyes i companys!

Seguiment del cas al meu bloc:

Anna Politkóvskaia in memoriam (8/10/06)

Seguiment cas Anna Politkóvskaia (I) (11/10/06)

Seguiment cas Anna Politkóvskaia (II) (11/10/06)

Preparatius actes homenatge Anna Politkóvskaia (25/10/06)

Fa dies que Vilaweb anunciava que el Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català homenatjarà l’Anna Politkóvskaia en el marc del Dia de l’Escriptor empresonat, el proper dia 15 de novembre. Ahir, la gent del comitè, vam tenir la primera reunió per tal de coordinar tant els actes del dia 15 com els que s’esdevindran al Saló del Llibre de Barcelona on el PEN ha estat convidat a col·laborar-hi.

Es va acordar que l’homenatge del dia 15 es desdoblaria en dos actes: en una lectura del manifest elaborat pel PEN i una lectura de textos de l’Anna Politkóvskaia o de texots relacionats per part d’escriptors i periodistes, al matí, i al vespre hi hauria un acte més institucional amb la participació de les persones que van estar amb l’Anna el 2002, quan ella va ser convidada pel PEN, en l’edició d’aquell any, del Dia de l’Escriptor Empresonat.

Pel que fa als actes del Saló del LLibre, el PEN aprofitarà l’ocasió per presentar oficialment el programa "Ciutats refugi" així com la ICORN (International Cities of Refuge Network) a més hi ha confirmada l’assistència dels escriptors Chenjerai Hove,  Russell Banks i el Premi Nobel de literatura del 1986 Wole Soyinka.

Dins els actes del Saló també es representarà la lectura dramatitzada "La presó on vivim" que l’Eva Roig i un servidor, vam preparar fa uns mesos, a partir d’una antologia de textos d’escriptors empresonats i que tenim intenció de rodar arreu on se’ns cridi.

Donat que les dates encara no són fixes, confirmaré amb més exactitud tots els actes que comento.

Adjunto article de la Carme Arenas, Secretària General del PEN català, publicat a l’Avui.

L’allau d’informació sobre l’assassinat és brutal. Encoratja el grau de compromís de tants i tants mitjans abocats a deixar constància d’aquesta desoladora notícia, com encoratja la quantitat de visites que ha rebut el seguiment que en faig des d’aquestes pàgines. Agraeixo moltíssim la vostra curiositat. Tot sigui per pressionar una mica més les autoritats russes perquè esclareixin la veritat. (actualitzat el 16/10/06 amb articles i notícies publicades als diaris El Punt i Avui)

La foto que podeu veure és la portada del número especial de Novaya Gazeta, la publicació on treballava l’Anna Politkovskaia. El senzill "Ana", si el meu rus no em traeix, és tota una declaració de principis. La persona per damunt de la professional. El dolor per la pèrdua d’una gran periodista, però per damunt de tot, el dolor per la pèrdua d’una persona compromesa de veritat.

-Article premonitori on la Unió de Periodistes Russa denunciava la política de Putin amb els diaris del país.  

-Notícia del Kremlin on es deixa constància del comentari de George Bush instant a Putin a investigar a fons i el certificat d’anyell dòcil (sense comentaris).

–Informació amb una video on es veu la periodista arribant a casa seva i el seu assassí.

-Primeres informacions sobre la investigació.

-Reacció de Reporters sense frontera.

-A Wikipedia hi ha un article amb amb reaccions del món sencer.

-Ressenya sobre l’homenatge d’urgència que se li va fer a la Fira del llibre de Frankfurt.

-Interessant article a The Guardian.

-Un article i una entrevista d’un comitè de suport al poble txetxè de Dinamarca.

–Comentari sobre un dels seus llibres.

-La secció europea de la revista Time també hi diu la seva.

-El centre anglès del PEN.

-Notícia de la BBC News.

-Bloc del Biel Mesquida (agradable coincidència no intencionada)

-Articles i notícies publicats al Punt

-Articles i notícies publicats a l’Avui

-Gràcies per les vostres aportacions. N’espero més.

L’assassinat de la periodisa Anna Politkovskaia ha causat una forta impressió entre moltes persones del país. L’Anna havia establert una relació molt estreta amb nombrosos periodistes i sobretot amb la gent del Centre català del PEN.

Em proposo agrupar tot d’informació dispersa que s’ha anat publicant al voltant del cas per tal de no deixar morir la notícia. El crim és prou atroç com perquè la seva presència a tots els mitjans de comunicació sigui constant.

-El Centre català del PEN ha penjat a la seva web un comunicat de repulsa i n’adjunta el què el PEN internacional va emetre. També s’hi pot llegir un interessant article del Carles Torner que dóna una visió de l’abast del compromís de l’Anna.

-En Julian ha penjat al seu bloc articles publicats al Periódico amb la brutal reflexió de la tira del Ferreres.

-Un interessant article d’Iñigo Saenz on hi s’adjunta la bibliografia completa dels llibres publicats de l’Anna a l’Estat Espanyol.

-Des d’Elx una entrevista en motiu de la presentació del seu llibre La Rusia de Putin.

-A Gandhiji es pot llegir una altra entrevista.

-Vilaweb ha penjat la darrera xerrada que la periodista va tenir amb un mitjà

-S’ha obert aquest guest book des de Rússia per qui hi vulgui deixar un missatge.

Enllaços amb la notícia: Vilaweb, El País, La Vanguardia, El Periódico, New York Times, Washington Post, Le Monde.

Estaria bé que si localitzeu altres articles els enllaceu en forma de comentari.