
ENTOMO
L’Antoni em proposa que tornem a jugar a això dels memes. Ho entomo amb gratitud perquè avui m’havia quedat sense "motiu" i amenaçava a estirar d’alguna batalla, perduda o no.
En tot cas, el llibre que en aquests moments reposa al costat del llum de la tauleta, apilat amb d’altres -sóc un desastre per acabar un llibre i començar-ne un altre- és Sueño profundo de l’escriptora japonesa Banana Yoshimoto. Tres contes llargs que parlen de manera lleugera de coses importants. Una prosa desimbolta, sense enfargaments, recorda molt la Sagan de Bon jour tristese. En espanyol s’han editat quatre novel·les més, totes a Tusquets.
El llibre va ser un bonic regal d’aniversari de tres dames que m’estimen massa. Passo a transcriure’n el segon paràgraf de la pàgina 139 tal i com manen les regles. Pertany al tercer conte Una experiencia i fa així:
Lo he descubierto en los últimos tiempos desde que he empezado a beber más. Cada vez que miro este paisaje con ojos embriagados, su pureza, casi excesiva, me hace estremecer, y siento que nada importa, que da igual que lo haya perdido todo. No es abatimiento, tampoco desesperación; es una forma más natural de aceptar las cosas, un sentimiento suscitado por una emoción silenciosa y clara.
Passo el relleu al Biel, al Toni, a la Sílvia, a la Victòria i a la Roser