JA SIGUI PEL SÍ, JA SIGUI PEL NO, VOTA!
VOTA!
VOTA!
SANT JORDI
Aquest soroll que només senten ells
martelleja l’angúnia, percudeix
cada matí que no t’he tingut por
perquè m’he llevat ben sol, insubmís,
rebel si ho vols, exhaust de les paraules
escrites als llençols. I les rosades
adormides als teus cabells que ahir
recollies amb una cua, diuen
estàtics que els dits han volgut trenar
un confident més que et baixés pel coll
i et digués la llum i l’atzar calmós
de quan no existíem, ni l’un ni l’altre,
embrancats en aquest joc de fer versos
emmalaltits de deixalles funestes.
Avui he après la fragilitat
d’aquest personatge caduc i eteri
i la primavera no era un posat
on les roses tinguessin una aroma
sensible pels amants o pels botxins.
Era estrany presumir d’una cadència
que fracturés als gossos i als poetes,
que dignifiqués cada drac real.
David Figueres
El proper dissabte dia 17/4/10 se celebrarà la IIIà Assemblea General de Barcelona Decideix, la coordinadora que organitza a la Ciutat Comtal, la consulta sobre la Independència començada el 13/9/09 a Arenys.
Aquesta assemblea té una especial rellevància, doncs en el seu ordre del dia, s’inclou el debat i aprovació de la data que Barcelona decidirà si vol que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Aquests dies, a les diferents coordinadores dels districtes, s’ha debatut profundament quina seria la data més idònia. Esperem, doncs, que el debat de dissabte sigui ric i sobretot productiu.
Saber la data exacte que Barcelona s’afegirà a tants pobles que fins ara han proposat la mateixa pregunta als seus veïns, és cabdal. Tot i que la maquinària als districtes i als seus corresponents barris, està preparadíssima, saber aquesta dada permetrà ajustar els ritmes de treball així com optimitzar els recursos.
Tan pel pes demogràfic de la consulta, com per la capacitat d’exportar internacionalment tot el procès, sabem que el repte de Barcelona és un repte important i estem convençuts que els veïns de Barcelona sabran estar a l’alçada d’altres esdeveniments històrics que han marcat el rumb de la ciutat i del país.
Barcelona té una nova cita per demostrar de nou la riquesa del teixit social i associatiu desbancant l’esviaixada visió d’una Barcelona abonada als xàrters i a les riuades de senyors amb barrets mexicans.
Veure el mar des d’un hospital és com esperar que floreixi una planta de plàstic.
De vegades et cauen a les mans llibres d’aquells que necessites molt poques pàgines per adonar-te que contenen sàvies reflexions.
Fa temps que l’Emili Teixidor, a més de ser un excel·lent escriptor, es preocupa per Pensar, i la la p majúscula no és cap error, no pas sobre la literatura, que també, sinó sobre un aspecte del qual se’n parla ben poc: la lectura.
De què serveix parlar tant de literatura si de la lectura, l’eina principal per accedir al món dels llibres, ningú se’n preocupa?
Fa tres anys l’Emili Teixidor va publicar La lectura i la vida, llibre que portava com a subtítol: “Com incitar els nens i els adolescents a la lectura: una guia per a pares i mestres”.
Aquest dies hi faig estada i el llapis, creieu-me, no para de subratllar i subratllar.
Com a mostra, un botó:
“Molts lectors adults són lectors juvenils, en el sentit que aturen el seu desenvolupament lector en el moment en què un text presenta algunes dificultats d’interpretació, i davant la pregunta que els donaria pas a la maduresa, que és ¿Vull fer un petit esforç per preocupar-me per la tècnica literària?, decideixen que no, que només accepten llegir llibres sense dificultats, i així aturen el seu desenvolupament com a lectors. En aquest sentit, totes les obres del gènere best-seller comercial són lectures juvenils. Si molts adults -pares i professors- mostre prevenció a l’hora de donar aquests llibres als joves és només per raons morals, no pas per raons de comprensió. La franja ampla de lectors que no accepten l’esforç d’accedir a nivells alts de lectura se situa entre els 14 i els 99 anys”.
Una bona proposta de cara al Sant Jordi que ens ve.
PAISATGE SENSE FIGURES
La llum groga les capçades del temps.
Neda la tarda capbussada en l’or
ofegat d’un hivern begut de mi.
I els pollancs abaltits i l’herba clara
d’un errant present que els núvols trasbalsa.
Emigrant del fred, de tu -per què neu,
si foc a la llar?- i mestral encès
i ventre de pins i pubis d’alzina.
Blau que emmascara de fosca senzilla
la sang dels llavis: de la terra roja
al cel de rovell de préssec que ens pon.
David Figueres (Del recull Trànsit de la llum)
I no saber sortir-ne d’aquelles pedres que rodolen des de fa mils d’anys des del Montsant.
D’aquelles terres de color groc i malva.
Dels ceps de mans recargolades.