Els dies i les dones

David Figueres

FEM VIA A ALCANAR

0
Publicat el 29 d'agost de 2013
Tots estem d’acord que la Via Catalana per la Independència ha de ser un èxit.

Allò que els catalans fa anys i panys que fem, donar-nos les mans per fer les coses plegats, ara convé que tingui una visualització màxima.

Però no n’hi ha prou en apuntar-s’hi i participar-hi prop de la nostra localitat.

A les Terres de l’Ebre hi ha encara molts trams on la teva col·laboració és imprescindible.

Per donar un cop de mà, servidor serà a la localitat d’Alcanar.

És des d’aquesta població que s’està coordinant, conjuntament amb territorials de l’ACN de Barcelona, autobusos que sortiran de Barcelona cap a Alcanar.

Apunto a continuació les territorials que s’hi han ofert i els seus correus per contactar-hi:

Poble Sec: poblesec@assemblea.cat

Esquerra de l’Eixample: viacatalanaee@gmail.com

Sagrada Família: sagradafamilia@assemblea.cat

Fort Pienc: fortpienc@assemblea.cat

Gelida: gelida@assemblea.cat

Sarrià-Sant Gervasi:sarriasantgervasi@assemblea.cat

El mateix dia 11 s’organitzarà un dinar popular: amanida, paella i gelat per 10 euros.

T’hi esperem! 

(Aquí podeu llegir la crònica de la jornada)

EL GUST DE SANG BORRATXA DELS SEUS LLAVIS

0
Publicat el 16 d'agost de 2013
Motius

Has escrit barallant-te amb la pena,
o per aprendre a creure’t un moment,
fugitiu, ruïnós, de la més alta sort,
i saber com t’enganya.
                                   Has escrit per salvar
el gust tacat de móres dels seus llavis,
o per estar més sol, o per no caure
en l’humiliació de l’esperança.

Has alabat la música, el tabac,
les roses, la peresa.
                              Has escrit
perquè et fa por morir, per ser més lliure,
per odi, per diners i per orgull.

El vers és un amic que et dóna temps,
i avui, si vols, encara et mentirà.
Fes-li dir que l’olor de la vida morta
és un perfum brillant de pins i sal
que t’envia la mar -la mar de dins.

Digues que el sol vomita a l’altra mar
un crepuscle metàl·lic i pudent,
que l’eco fantasmal de les onades
fa tremolar la nit igual que un blues.
Escriu sols t’importa
un racó verinós de la memòria:
el gust de sang borratxa dels seus llavis.

                                                   Pere Rovira (La mar de dins)

 

SI N’ERA ASPRIU O SALVADOR… UN RECITAL

0
Publicat el 15 d'agost de 2013
Enguany se celebra l’Any Espriu. Mai he estat un gran defensor d’aquest tipus d’esdeveniments. Molt sovint, la vindicació d’un escriptor o de qualsevol artista de manera institucionalitzada, passa per fabricar un personatge nou que s’emmotlli a les necessitats doctrinàries dels manaires de torn. És axí com l’homenatjat pot passar a ser un joguet a qui es fa dir coses que, descontextualitzades, poden tenir tot un altre significat.

Dir, però, que Salvador Espriu no és una figura important dins la literatura catalana, seria faltar a la veritat. Amb tot, crec que la seva poesia, treta del temps en què va ser escrita i en les condicions en què va ser escrita, no excel•leix tant com alguns ens voldrien fer creure.

Quan des de l’Ajuntament de Prades em van fer l’encàrrec de fer alguna cosa sobre Espriu dins el marc de les activitats festives i culturals que es fan durant el mes d’agost a la Vila Vermella, m’ho vaig prendre com un repte i una excusa per tornar a llegir-ne la seva obra.

És així com vaig descobrir un narrador potentíssim i un home de teatre amb resultats desiguals. Com ja he dit, no considero que tota la seva poesia tingui el mateix nivell, el que és innegable és que Salvador Espriu conformà una obra prou polièdrica com per ser mereixedora d’un lloc destacable dins de les Lletres Catalanes.

“Si n’era aspriu o salvador…” vol ser, abans de res, un recorregut per l’obra de Salvador Espriu intentant mostrar-ne els diferents registres que conreà. Centrant-me en la seva poesia on la mort hi té un paper preponderant, no he volgut mostrar un Espriu esclau d’aquesta circumstància sinó que, com un joc de màscares, m’he centrat en oferir un grapat d’Esprius que la majoria de les vegades defugen de la idea que tenim de l’escriptor de Sinera.

En definitiva, em proposo demostrar que llegir Espriu, dir Espriu, no té perquè ser una cosa avorrida, ans al contrari!

Serà un plaer comptar amb la vostra presencia!

Quan?: Divendres, 30 d’agost a les 20:00 h.
On?: Ajuntament de Prades (Baix Camp)

Esdeveniment a Facebook