Els dies i les dones

David Figueres

UNA INSCRIPCIÓ AIXÍ

0

Sempre que vaig a una reunió, i darrerarment en tinc unes quantes, penso en aquell poema que va escriure Bertolt Brecht i que transcric traduït pel Feliu Formosa:

No necessito cap làpida, però
si vosaltres necessiteu posar-me’n una
voldria que hi digués:
                                 va fer propostes. Nosaltres
                                 les vam acceptar.
                                 Una inscripció així ens faria
                                 honor a tots plegats.

No sempre es dóna, però darrerament no em puc queixar.

OBJECTE DE DESIG

0

Estar davant l’ordinador escrivint un article. Aturar-te davant una dada que necessitaria un matís, una confirmació.

Tenir una rampellada de lucidesa i localitzar, a l’arxiu mental de la teva biblioteca, el llibre que saps que et podria aclarir el dubte.

Córrer cap a l’estanteria. Enllustrar-se el dit amb la pols que reposa als lloms ufanosos, que ara, treuen pit cridant la teva atenció com barjaules a la caça del client.

Repetir l’operació dos o tres vegades i llavors adonar-te que el volum objecte dels teus desitjos, va ser una aventura fugissera lluny del teu abast domèstic, que va ser tret d’una biblioteca, que va ser tornat després de l’acte.

I sentir-se estranyament decepcionat, venint-te als llavis, el regust salat del dit passant les seves pàgines que qui sap on són, qui sap on paren.

TRENTA

1
Publicat el 9 de gener de 2011

Fa trenta anys un home de bigotis i tricorni, va pujar a la tribuna d’oradors del Congrés dels Diputats per dir que tothom s’assegués i acte seguit tirotejar, al sostre, la feble democràcia que tot just caminava. 

Fa trenta anys algú va decidir que es podia ser feliç un estiu xiulant una cançó una mica ridícula anant amunt i avall amb bicicleta i deixar-se venir una mica de llàgrima de res quan un brivall, corrent per la platja, anunciava que Chanquete i el seu acordió criaven malves.

Fa trenta anys es legalitzà el divorci i a Sud-Àfrica, les parelles que només els separava el color de la pell però no pas el del cor, ja podien ensenyar el seu amor sense cap por. Lady Diana Spencer també deia que sí al seu príncep orellut i tampoc no se n’amagava.

Fa trenta anys Steven Spielberg ens va dir que tots havíem d’anar a la recerca d’una arca perduda i ens convertíem en legió els qui cinturó del batí en mà, posàvem a prova gerros i tota altra mena de decoració fuetejant-la sense miraments.

Fa trenta anys ja es podia tornar a escoltar el crit de les bombes del Guernika, Josep Pla deixava de tenir definitivament saludats, amics i coneguts i  davant les incerteses de la vida, els Tequila ens deien “Salta”, mentre que Los Secretos deien “Dejame”.

Fa trenta anys, concretament un divendres dia 9 de gener del 1981 algú em va dir que havia tingut una germana i és clar, tot això de més amunt, per mi, ja no va tenir cap mena de transcendència.

Per molts anys!

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari