Nadala
NADALA
De l’altell de l’armari hem baixat
les capses on guardem les figuretes.
D’any en any, a un pastor li falta un braç,
una casa ha perdut la xemeneia
i els arbres, abans frondosos, ara són
desnerits esquelets de plàstic vergonyós.
El cel de paper d’embolicar fa patxoca
i als dits queda la purpurina d’un estel
que ja li costa molt de ser guia de res.
Encara són lluny els tres reis
dalt dels seus camells mal pintats.
Fora vila canten rabadans i el caganer
que algú ha posat davant la cara del nen Jesús.
L’espectacle es presta a la paròdia
i cadascú prova de mirar-s’ho tot
amb els ulls miops d’una innocència
que la realitat cura de cop i per sempre.
El tió que endrapa mandarines i galetes
aviat rebrà de valent i cagarà, ben dòcil,
els presents que fa mesos, i per whatsapp,
germans, cunyats, pares i cosins
negocien d’amagat per no torbar
la il·lusió dels qui ho esperen tot
de la nit en què nosaltres,
resistint-nos molt a deixar de ser infants,
vam haver d’aprendre, de nou, a saber plorar.
David Figueres (Nadal, 2014)
(Foto: www.festes.org)
Gràcies per aquesta Nadala. Ens resistim a deixar de ser infants, cert, i sempre estem aprenent a plorar. Bon Nadal i Feliç Any Nou.