El passat dissabte dia 19, dins el marc del Festival de Música Viva de Vic, es va celebrar a la capital osonenca la Primera Trobada d’Organitzadorss de Festivals Literaris.
La trobada va ser organitzada per al Institució de les Lletres Catalanes (ILC) amb la col·laboració i instigació del col·lectiu de Cerdanyola Ramat de Pedres.
A partir d’una panoràmica de l’estat d’aquest tipus de festivals arreu dels Països Catalans fet per la Valèria Gallard (la ILC té previst penjar a la seva web tant aquest material com les conclusions de la jornada) es van articular dues taules rodones amb diferents organitzadors.
A la del matí, moderada per Jordi Condal de Ramat de Pedres, van participar-hi:
Cèlia Sànchez Mústich (Sitges) Festa de la poesia de Sitges
Albert Benzekry (La Garriga) Primavera poètica de la Garriga
Josep Pedrals (Barcelona) ORINAL
Josep Sampera (Caldes d’Estrac) Festival Poesia i +
A la de la tarda, moderada per Victor Sunyol, van participar-hi:
Eduard Escoffet (Barcelona) Propost
Àngels Gregori (Oliva) Poefesta
Jordi Ribas (Vilafranca del Penedès) Kinzena Poètika
Albert Pujol (Móra d’Ebre) Litterarum
Cal dir que a més, entre el nombrós públic que va assistir, es podien comptar perfectament gairebé una seixantena d’organitzadors més que van enriquir les aportacions dels ponents.
A l’espera que la ILC pengi les conclusions diguem-ne “oficials” jo apunto algunes reflexions meves i que es van deixar sentir, no només des de la visió de l’organitzador sinó també des de l’altra banda, des dels que volem oferir els espectacles literaris que perpetrem i ens costa trobar plataformes d’exhibició.
Som-hi.
És urgent la creació d’un llistat dinàmic tant de Festivals Literaris com d’espectacles d’aquesta mena per tal d’interrelacionar tots dos agents. En aquest sentit l’Oriol Izquierdo, director de la ILC, va sorprendre’ns gratament anunciant que ja hi estaven treballant.
Es fa evident una necessitat de professionalització del sector en un doble sentit: pels organitzadors d’actes oferint recursos tècnics òptims així com una remuneració respectable i pels actuants, que han de comprometre’s a presentar propostes d’un cert nivell i han d’exigir una contraprestació econòmica.
Seria bo impulsar una publicació que pugui donar a conèixer al públic general aquesta mena d’espectacles i festivals.
Constatar que hi ha interès i públic pels espectacles literaris i festivals i que hi ha una oferta variada per satisfer-la.
Cal no definir l’espectacle literari només des de la perspectiva poètica sinó ampliar-la a altres gèneres com la novel·la o l’assaig relacionant-la amb d’altres disciplines artístiques.
Aprofitar els recitals i propostest poètiques per trencar la barrera que existeix per un cert públic apropar-se a la poesia escrita tot fent-los servir com a vehicle de difusió sense caure en la petulància de voler convertir la poesia en un espectacle de masses.
Aconseguir que la relació entre programadors i artistes no sigui unidireccional, és a dir, que siguin també els programadors que puguin fer propostes als artistes per tal de completar la seva programació.
Establir un circuit regular que permeti una visulització d’espectacles literaris tant pel públic en general com pels programadors, així com incentivar que les programacions de teatre i festivals no estrictament literaris, incloguin en les seves programacions, espectacles literaris.
Crear les eines necessàries per establir la difusió de festivals i espectacle literaris fets aquí, fora de l’àmbit dels Països Catalans alhora que es fa imprescindible sortir a fora a nodrir-se de les propostes internacionals.
Establir una línia de subvencions destinades tant a la creació com a la difusió d’espectacles literaris tot fent un esforç per implicar, en el finançament, també al sector privat.
Cal deixar clar que la gent de lletres tenim una eina importantíssima per tal de vehicular totes aquestes reflexions que són, com ja es veu, una declaració de màxims; altres manifestacions artístiques minoritàries com poden ser el circ o la dansa, no tenen una entitat creada expressament, com si tenim nosaltres, en la ILC.
És per això que la feina que dissabte a Vic vam començar a esbossar i que jo considero que va ser molta i molt bona (també vam tenir temps per passar bones estones) no parteix de zero, sinó que la presència de la ILC ens dóna un coixí de recursos molt important que cal utilitzar i exigir que es posi al servei de les necessitats que vagin sorgint.
Espero poder-vos dir ben aviat que tot aquest devessall d’idees caçades al vol són ja realitats tangibles.
Les meves felicitacions a la ILC i a la gent de Ramat de Pedres, veritablement va ser una jornada prometedora, enriquidora i sobretot, sobretot, esperançadora.