El Departament de Cultura vol fer desaparèixer la Institució de les Lletres Catalanes(ILC). Ras i curt. Segons els senyors que manen, cal aprimar l’administració. Massa organismes, massa punyetes. Res, senyors de les lletres, a partir de ja, obrim només una finestreta i tots a passar per l’adreçador.
Malament quan un país no sap distingir entre el que el converteix precisament en això, un país, i l’administració normal d’aquest mateix. Encara que el clima actual ens porta a posar-nos tots l’abric de l’acotar el cap, la bufanda del qui dia passa any empeny, de vegades cal saber quan toca posar-se la samarreta del no ens toqueu el que no sona i sortir al carrer per dir que no s’hi val a posar-ho tot al mateix cistell.
Aquest carrer, per la gent de les lletres, però, no és un carrer d’asfalt o llambordes. El nostre carrer és la pàgina en blanc. Ja sigui el blanc de la cel•lulosa, ja sigui el blanc dels píxels. El blanc. I a partir d’aquí, el guixarem amb mots que diguin que no pot ser que un organisme que ha passat tantes dificultats per afaiçonar-se, que ha estat orgull tenaç dels escriptors que se l’han feta seva generació a generació, que ha sabut evolucionar -malgrat els migrats recursos- endegant mil projectes engrescadors sempre al servei dels escriptors, de la literatura, de les lletres del país, s’esvaeixi així com així.
No pot ser que els senyors que manen tant vulguin portar tota la vida una taca a la corbata que els recordi, que amb la seva acció, els apropa massa perillosasment a aquella colla de militars que el 1939 ja van treure's la ILC del damunt.
Per poder seguir amb més detall tota la qüestió, poder adherir-se a la causa i donar un cop de mà per impedir-ho, s’ha obert aquest bloc (que corri!).
Arribo a les 8h al CIEMEN. Com a responsable de Comunicació de l’Eixample, coordinaré amb els companys de cada barri, la informació que la jornada vagi generant. Pel carrer, hi ha cartells enganxats amb els col•legis del districte. Alguns estan arrancats. Ha estat la tònica sempre que hem fet encartellades.
Al CIEMEN uns companys decoren una furgoneta amb tot de banderoles demanant el vot pel 10A. Serà la furgoneta que donarà suport al barri de l’Esquerra de l’Eixample. Els responsables de voluntaris, cadascú el seu territori, corren amb bicicleta amunt i avall donant suport als seus col•legis. Fa un dia de juny.
Connecto l’ordinador. La senyal de l’USB és feble però en tindré prou. Faig les quatre lectures en diagonal de la premsa. La pàgina de Barcelona Decideix. Al mateix CIEMEN, un estol d’observadors internacionals, reben quatre indicacions. Molts porten els seus vestits folklòrics. Després marxen a fer la seva feina: donar fe que tot es faci com s’ha de fer.
Tots els col•legis de l’Eixample obren sense cap contratemps. Faig un primera ronda de trucades a les 10h amb els coordinadors de cada barri. Dreta de l’Eixample, Sant Antoni, Esquerra de l’Eixample, Sagrada Família i Fort Pienc.
Cap incident remarcable. Un beneit que a Fort Pienc ha robat paperetes del No. No val la pena de destacar-ho. Començo a twittejar i penjar estats al Facebook. Excitació màxima. Voldria ser al carrer, prement el pols a la gent. Però algú ha de fer aquesta feina. Em vénen a veure companys. Quanta lluïssor als seus ulls! La notícia més matinera que passo és la votació de Quim Monzó a les 9h al barri de Sant Antoni. Consulto a la web de Bcn Decideix i veig que la foto els ha arribat correcte. Tot rutlla.
Tothom em diu que hi ha cues per votar. El ritme de vots és desigual però constant. A les 11h comencen els concerts al jardins Montserrat. Ajudo a traginar cadires i taules. El matí resulta calmat. No hi ha cap incidència.
Ara, al passatge Pellicer, vota Joaquim Maria Puyal. Es deixa fotografiar però demana que no es publiqui. Se li respecta. També ho farà la vicepresidenta Joana Ortega. També n’informo.
A mig matí, dono a fer un vol. El dia és espectacular. El sol bada les pedres i les urnes. Hi ha com una pàtina d’optimisme estiuenc que s’encomana. Es vota. Es fa democràcia. De manera tranquil•la. Un diumenge com qualsevol altre; tot i que sabem que aquest no en té ni en tindrà res de corrent. A les 12h ja s’anuncia que hem aconseguit el 8’27 de participació.
Les cames ens comencen a tremolar. Quedo per dinar al Passatge Pellicer. Els amics de l’Associació de Veïns han preparat una paella gegant. Fem salat i ens toca menjar la part cremada. Afortunadament tinc l’estómac tancat pel nerviosisme del dia. Em demanen que confirmi si el conseller Mas Colell ha votat a la Fundació Catdem. No tinc internet al mòbil. Hauria de tornar al CIEMEN.
Un company amb Iphone aconesegueix donar-me el telèfon de la fundació. Hi truco, confirmo la votació i la passo a Ciutat. Dinem i fem una mica de sobretaula comentant com està anant el dia. No m’hi quedo massa. A quarts de sis es donaran noves xifres de participació. En arribar al meu centre d’operacions el 15’21% que l’organització publica, ens fa més que contents. L’eufòria de les coses ben fetes. La recompensa a tant d’esforç.
La tarda passa sense novetats. Toquem amb els dits aquest cel blavíssim que se’ns va colgant amb les urnes plenes de felicitat sobre a sobre, vot a vot. Passarem el 20% ?
Als jardins Montserrat en Titot i en Casellas batallen a cop de garrotín. És el moment per entotsolar-se. De pensar que al febrer de 2010 vas assistir a la primera assemblea. Que has viscut dia a dia, des de llavors, el privilegi de conèixer persones que com tu, deixaven un bocí de la seva vida a recer de fer una mica més de país. Tants somriures que se t’han posat per tot arreu. Que heu treballat de valent. Que heu perdut caps de setmana. Que heu guanyat complicitats entre cerveses en nombrosos memorables apèndixs de reunions més feixugues del normal...
Ja tot està donat. Només cal esperar quin grau d’història hem aconseguit. A les 20:30h els resultats encara es cuinen als forns de la incertesa. I ens hem fet grans, gegants, assaborint xifres que rodolaran d’ànima en ànima. I cauen els números, davallen, en aquests més de 257. 000 vots aconseguits. Oficialment hem arribat al 18%. Segons el cens, fem un 21’37%. Ens fem eterns.
Al mateix CIEMEN el cava ja corre. Van arribant les furgonetes amb els presidents de cada col•legi. I tot és del color de la festa. I tot és del color de les primeres parades on no votava ni déu. De les vegades que vas dir que ho deixaves córrer. De la gent que no els feia res invertir els dies i les tardes en bastir aquest somni que ara degustem satisfets amb els ulls cansats de veure tant de civisme junt.
I la festa pot continuar en qualsevol lloc. Fem cap al centre. Gegants. Ufanosos, trepitgem la Rambla ungida de guiris i l’asfalt que davant el Zúrich, aquesta nit memorable, posen de nou. La cervesa corre. I la vida que demà tornarem a encalçar. Hi ha les roses que es van collir a temps però que es marciren de cop. Però això ara no és l'important.
La vida continua i jo he estat feliç de conèixer el valor de l’esforç més pur, de la solidaritat més completa. He estat feliç. I això farà arquejar un somriure a dins, en la sala de màquines del ser, que no caurà. Que no caurà. Que serà un tatuatge. Per molt de temps encara. Sí. Perquè proclamo que avui comença tot.
El proper dissabte dia 20 a les 11h a l'Aula Magna de la Univeristat de Barcelona, en un acte presentat pel Joel Joan, celebrarem l'Assemblea de presentació per tal d'explicar el funcionament de la coordinadora, la feina que s'ha fet i els nous reptes que ens hem proposat.
Si ets veí de l'Eixample i vols col·laborar amb nosaltres, dissabte és el dia d'apuntar-t'hi.
Des de dissabte a la tarda, llueix al balcó de casa, una estelada. Ahir vaig pensar de despenjar-la, però donat que jugava la selecció espanyola, vaig decidir allargar la declaració de principis.
De fet, van ser uns quants els aficionats de la "roja" que es van congregar a sota insultant el meu país i proferint tot d'esgargamells contra la bandera. M'era igual. No tenia cap importància. Com tampoc no m'ha fet res, aquesta nit, no poder dormir per culpa dels clàxons dels cotxes que celebraven la victòria espanyola.
Avui, llegint la premsa, tot això que dic més amunt, se m'ha ratificat. Amb quin esclat de felicitat no he pogut constatar que a Barcelona, hi ha hagut aldarulls, detencions i ferits, com a conseqüència de la victòria vermella. Per endavant la meva voluntat que tots els ferits es recuperin.
Si per una vegada tant m'ha fet haver de suportar tanta cridòria, ha estat senzillament perquè un dia abans, més d'un milió de persones -molts, molts més- vam sortir al carrer, a Barcelona, per deixar ben clar que a Espanya no hi volem ser. Més un de milió de persones vam sortir al carrer per dir als polítics quin era el camí que volem que segueixin. Més d'un milió de persones vam sortir al carrer per reclamar dignitat.
I tot plegat va ser fet amb el màxim de civisme. Sense trencar res. Sense haver de cremar benzina, sense haver de plantar-nos davant signes que no ens representaven i insultar-los, sense haver d'enfrontar-se a ningú. Tot plegat es va fer amb el màxim de respecte, amb imaginació, amb humor, emocionats, reivindicant, en una paraula: sent! I cridant ben fort que volem continuar sent, ara sí, i sense més excuses, dilacions, ni complexos, amb un estat propi.
Al barri del Raval de Barcelona hi ha un local. En aquest local, cada dimecres, durant nou anys, s'hi han fet recitals i trobades literàries. Mai no s'ha demanat cap subvenció ni a les administracions ni a ningú. Mai s'ha cobrat entrada. Cap artista ha percebut ni un cèntim per les seves actuacions. Mai s'ha rebut cap denúncia per sorolls o aldarulls ni a dins ni a fora del local.
La paraula, la veu, sempre hi ha planat en aquest local. Dalt del petit escenari, ens hi hem trobat des d'autèntics llunàtics fins a deliciosos homenatges. Hi entraves. Feies una cervesa. Xerraves amb un, amb l'altre...
Fa un temps, a aquest local, li van obrir un expedient administratiu impedint, així, tota actuació. Quedaven enrere més de 300 actes. Quasi res.
Tot i el tancament del local, o millor dit, la part del local on es feien aquest tipus d'activitats, els recitals, les trobades, s'han traslladat a un bar proper. Continua, doncs, la tasca de donar llibertat a les paraules, als mots, empresonats ja sigui a les pàgines o als magins dels recitants. Però no és el mateix.
Aquest local és l'Horiginal. I si sou lletraferits o senzillament teniu un mínim d'inquietud cultural, segur que sabeu on és.
Per ampliar informació, avui a les 20:00 al mateix Horiginal(C. Ferlandina, 29) hi haurà una assemblea informativa per explicar com està el cas i les accions futures que s'emprendran.
Si també trobes que tot plegat és motiu d'(h)indignació, adhereix-te al manifest i dóna a conèixer la situació.
El proper dissabtedia 17/4/10 se celebrarà la IIIà Assemblea General de Barcelona Decideix, la coordinadora que organitza a la Ciutat Comtal, la consulta sobre la Independència començada el 13/9/09 a Arenys.
Aquesta assemblea té una especial rellevància, doncs en el seu ordre del dia, s'inclou el debat i aprovació de la data que Barcelona decidirà si vol que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.
Aquests dies, a les diferents coordinadores dels districtes, s'ha debatut profundament quina seria la data més idònia. Esperem, doncs, que el debat de dissabte sigui ric i sobretot productiu.
Saber la data exacte que Barcelona s'afegirà a tants pobles que fins ara han proposat la mateixa pregunta als seus veïns, és cabdal. Tot i que la maquinària als districtes i als seus corresponents barris, està preparadíssima, saber aquesta dada permetrà ajustar els ritmes de treball així com optimitzar els recursos.
Tan pel pes demogràfic de la consulta, com per la capacitat d'exportar internacionalment tot el procès, sabem que el repte de Barcelona és un repte important i estem convençuts que els veïns de Barcelona sabran estar a l'alçada d'altres esdeveniments històrics que han marcat el rumb de la ciutat i del país.
Barcelona té una nova cita per demostrar de nou la riquesa del teixit social i associatiu desbancant l'esviaixada visió d'una Barcelona abonada als xàrters i a les riuades de senyors amb barrets mexicans.
De mica en mica, la consulta per la Independència a Barcelona, va avançant. Dissabte dia 20 a les 10:00 es farà la segona Assemblea General de Barcelona Decideix.
Som molts els esperem amb candeletes aquesta trobada. Hi ha moltes incògnites en l'aire i el repte és massa gran com perquè es facin les coses de qualsevol manera.
Als districtes, als barris, però, la maquinària no para, no para, no para...
Des de l'Eixample Decideix [bloc, facebook], la plataforma on col·laboro, després d'unes quantes reunions preparatòries, ben aviat podrem celebrar l'Assemblea Constituent. De moment, hem pogut afaiçonar els diferents grups de treball.
Gent de totes les edats, de dilluns en dilluns (ens podreu trobar al local del CIEMEN, C. Rocafort, 242 o ens podeu escriure a eixampledecideix@gmail.com) anem aixecant paret. Gairebé no ens coneixem. Som noms, som presències, que de setmana en setmana, fem més nostre aquest determini de decidir per nosaltres mateixos.
Barcelona sabrà estar a l'alçada de les altres poblacions. Aquests dies, he vist espurnejar massa esguards com per no creure que la monumentalitat de la proposta, no tingui cap altre objectiu com no sigui el de l'èxit total i absolut.
Els comptes de correus electrònics treuen fum. Tothom esgarrapa temps d'on pot. Tothom vol col·laborar, participar. Decidir el futur des del present d'ara.
Excitats. Compromesos. Confrontem propostes, desitjos que seran realitats. No hauria de ser de cap altra manera.
Quan es va saber que a Arenys es faria una consulta sobre la independència del nostre país, a molts, alhora, el cor ens va fer un salt. Per què no es pot fer a tots els municipis, aquesta mateixa consulta?
Diumenge dia 28 hi ha la segona tongada de consultes. Una colla de pobles, donaran resposta a la pregunta anterior llençant-se al carrer per dir si hi estan d'acord en deixar enrere Espanya.
Per la meva banda, fa dos dies que m'he integrat a Eixample Decideix [facebook]. La coordinadora que demanarà als eixamplencs barcelonins si hi estan d'acord en tenir un estat propi. Encara no se sap quan. L'assemblea per formar la plataforma en ferm encara no s'ha fet i ara tot just estem posant fil a l'agulla per celebrar l'assemblea de constitució definitiva.
No fa pas tant que hi visc a l'Eixample. Però no volia passar l'oportunitat de donar un cop de mà. Els barris de la Nova Esquerra de l'Eixample, Antiga Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, Sagrada Família, Sant Antoni i Fort Pienc sumen un total de 268.189 persones. Tot un repte. Engrescador, però.
(Veig que la taca blocaire també s'extén. Marc Belzunces a Sant Andreu Decideix i Miquel Roman a Nou Barris Decideix)
Sempre em commou la primera trobada. Resseguir en el rostre dels voluntaris, el compromís de ser allà per arromangar-se i donar un cop de mà. Som un país d'arromangats. Tot ens ho hem hagut de fer nosaltres mateixos. Tot. Ningú no ens ha regalat mai res.
L'assemblea general de Barcelona Decideix serà el proper 13 de març, es possible que a partir d'aquesta data, ja es desvelin alguns dubtes, doncs tothom està frisant per saber una data concreta.
La propera reunió d'Eixample Decideix serà el proper dilluns dia 1 de març a les 19:00 h al local del CIEMEN (C. Rocafort, 242) on es constituiran els grups de treball. M'he apuntat als grups d'expansió i de comunicació. Ja veurem on acabo. Si hi ha algun eixamplenc que s'hi vulgui afegir, no cal ni dir que serà molt benvingut.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
El Departament de Cultura vol fer desaparèixer la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Ras i curt. Segons els senyors que manen, cal aprimar l’administració. Massa organismes, massa punyetes. Res, senyors de les lletres, a partir de ja, obrim només una finestreta i tots a passar per l’adreçador. 
Arribo a les 8h al 
Des de dissabte a la tarda, llueix al balcó de casa, una estelada. Ahir vaig pensar de despenjar-la, però donat que jugava la selecció espanyola, vaig decidir allargar la declaració de principis.
VOTA!
De mica en mica, la consulta per la Independència a Barcelona, va avançant. Dissabte dia 20 a les 10:00 es farà la segona Assemblea General de 
