IMG_1251

Llarga vida al rugby ! Crònica d’un dia. Final Top14 Racing92-Toulon

 

La meva jornada va començar ben aviat. A les 6 de la tarda ja era a la cantonada de la Maternitat. Una bossa plena de postals, moltes, que havia de repartir entre tots els aficionats francesos que veníen a veure un partit de rugby, la seva final de la seva lliga Top14.

IMG_1244

A la parada del bus, Diagonal, línia H8, ja vaig començar a entreveure el gran ambient. Un grup nombrós era allà. Els vaig informar. Venien des de Burdeus, Tolosa, Montpellier. Dins el bus la majoria del Stade Toulousain. Cantar, xerrar, tots amb ganes de ser ja dins el Camp Nou.

Els bars i restaurants al voltant del camp van fer l’agost, és a dir, un dia de paga extra. Molts, molts, aficionats sentats a les taules, a la barra, bevent cervesa tranquil.lament, cantant, trobar-se amb més gent. La Travessera era plena a vessar. Mai havia vist tants cotxes amb matricula francesa i els autocars anaven arrivant. I una gran filera de taxis que portaven aficionats no gaire avesats a utilitzar ni metro ni bus, ni tampoc les cames.

Agafo la meva bossa de postals i vaig fins a la xurreria, cantonada amb Arístides Maillol.

IMG_1224

Molts aficionats, moltíssims, samarretes diverses, vestits inversemblants, banderes, càntics, tots, però, amb somriures i alegria i contents de ser on eren, a Barcelona, i al Camp Nou.

IMG_1209

IMG_1226

A 2/4 de 8 espero al meu germà, nebot i amiga a la porta 18. Mentre un grup nombrós d’aficionats del Clermont no paren de cantar …. nous avons perdu, nous avons perdu, mais nous sommes les meilleurs … i en veure uns aficionats del Racing ( l’equip que els va eliminar a les semifinals) els agafen per la cintura, les mans i ballen plegats, sense més, tot rient i cantant. He de dir que la classificació final del Top 14 va quedar de la següent manera:  Clermont Auvergne 88 punts, Toulon 82 punts, Montpellier 81 punts i Racing92 81 punts. Aquests quatre equips van jugar les semi finals.

d6214

Dins el Camp Nou un ambient increïble. Molts de colors. Banderes a dojo, les blaves i blanques del Racing, les negres i vermelles del Toló, grogues de La Rochelle, negres i vermelles del Stade Toulousain, les grogues i blaves del Clermont, i estelades, senyeres, banderes occitanes i bretones. Cap de francesa.

IMG_1252

3/4 de 9 del vespre. El Camp Nou és ple, més de 99000 espectadors. Apareix un grup de ballarines vestides elegantment, de color or, i ballen al so de la música de Carmen de Bizet, però abans van començar a entrar els castellers de VIlafranca, en grup, en formació, amb les seves camises de color verd i enfilen cap al centre del camp, on comencen els partits. Feia patxoca veure el camp amb els pals de rugby, sense porteries de futbol. Els castellers van començar el seu castell i tothom expectant. Les ballarines miran-t’ho. Sona la gralla i fan un 3 de 8 impecable. Grans aplaudiments i sobtadament baixa del cel, de no sé on, una noia portant el trofeig que tothom vol guanyar, l’escut de Brennus o el Plânchot com s’anomena en occità. La gent crida i crida. Marxen els castellers i en passar per el gol sud, tota la gent es va aixecar aplaudint fortament. Sortida dels jugadors i ja va ser la eufòria total. Presentació dels jugadors seguint el protocol. Els jugadors del Racing apareixen amb les seves americanes, com sempre han anat uniformats quan han guanyat el títol, el primer l’any 1892, fins a deu vegades. La última l’any 1990.

I comença el partit. TInc una molt bona visió des de la primera graderia del gol sud. És la primera vegada que veig un partit de rugby d’aquest nivell en un camp, i no per la televisió. Si ja és difícil veure les faltes en un partit de futbol al camp, ja us podeu imaginar en un partit de rugby ! Impossible de detectar si en una melé algú l’ha fet caure, o ha agafat la pilota, o l’ha retinguda. L’àrbitre en un partit de rugby és fonamental i respectat. Res a veure amb els arbitratges de futbol. I a més té el suport i l’ajut de l’arbitre de video, que li confirma o no, les seves decisions, les que ell pugui tenir dubtes. Cap jugador discuteix les seves decisions.

IMG_1258

Comença el partit:

2′ Toulon  3-0

6′ Racing 3-3

18′ Placatge perillós. L’àrbitre demana la repetició en video de la jugada. Expulsió de Machenaud del Racing.

19′ Toulon  6-3

22′ Toulon  9-3

24′ Racing 9-6

28′ Assaig de Toulon. No transforma el xut entre pals.  14-6

33′ Racing  14-9

40′ Racing 14-12

Mitja part

48′ Racing 14-15

52′ Racing 14-18

57′ Racing 14-21

59′ Assaig Racing. No transformen xut entre pals.  14-26

71′ Assaig Toulon i transformació xut entre pals.  21-26

79′ Racing  21-29

Fí del partit. Campió Racing92 de Paris.

El Toulon no va jugar bé. Moltes faltes que el Racing va saber aprofitar. Com es poden fer tantes faltes si vols guanyar el Brennus ? I més sabent que el Racing92 tenen dos grans xutadors com són el sudafricà Goosen i el neozelandès Dan Carter. La que va fer emmudir i emprenyar a la gent de Toulon va ser que 3 minuts del final, una melé a 5 metres de la línia, un jugador del Toulon va agafar la pilota amb la mà per fer-la arribar als seus companys …… davant mateix de l’àrbitre ! Haguéssin pogut empatar ! Van perdre la possessió de la pilota i també el partit.

Dan-Carter

Durant el partit es va fer la onada, es va cridar, cantar, i una Marsellesa a capella. Els aficionats del Racing92 no van començar a fer-se veure fins ben bé la segona part i eren a tot arreu del camp, majoritàriament al gol sud. Els de Toulon molt sorollosos, però van emmudir davant el joc dels seus jugadors. Al final encara van tenir esperances …….

Va ser un partit molt emocionant i els jugadors del Racing92 fent un esforç extraordinari jugant només amb 14 jugadors quasi tot el partit. Els seus herois van ser Imhoff, Goosen i Dan Carter. L’argentí Imhoff va jugar de mitja-melé, una demarcació en la que no havia jugat mai per substituir el lloc del jugador expulsat, i ho va fer de meravella. Imhoff va neixer  a Rosario, mateixa Ciutat que Messi. El Racing92 va ocupar el vestidor del Barça i a ell li van assignar el lloc del seu  famós conciutadà. Ha declarat que mai oblidarà aquest partit, perque van guanyar, perque van jugar molt bé i perque va ser en el vestidor i el mateix lloc que ocupa Leo Messi, i  …… va jugar al Camp Nou.

9f8b9

La festa va continuar i nosaltres vam marxar. Era una festa per a tots els més de 90.000 francesos que eren al camp. Unes 8.000 persones del nostre país, juntament amb altres ciutats del reino de españa, aficionats i jugadors de rugby, que no volíen perdre’s aquest partidàs.

sans_titre_1_0

La Ciutat encara molt tranquil.la. Sant Joan. Pocs cotxes a la Diagonal. Els centenars d’autocars podran sortir de Barcelona sense dificultats. Arribo a casa i tot just en aquest moment van començar els focs artificals per la cloenda d’aquest partit i campionat. Va ser el moment que vaig anar a cercar per internet els resums del partit i veure, ara sí, les jugades de més a prop, però no ho canviaria mai per estar al camp, veure el partit des de la grada, respirar rugby, malgrat la professionalització dels últims anys.

Però el tercer temps encara existeix, on s’apleguen jugadors, àrbitres, entrenadors i part del públic per parlar del partit davant una cervesa.

Sí, llarga vida al rugby.

 

 

sant joan-canigo-foc-diables-elcugatenc-sant cugat-imatge destacada 1

Els Focs de Sant Joan

 

 

Poca feina avui per escriure aquest apuntament. Un enganxar i copiar del que vaig publicar fa uns anys, exactament el dia 23 de juny de 2010. I continúa tant actual.

hotel-verbena-san-juan

—- No crec que ningú del nostre país tingui mal record d’aquesta nit, si de cas, el que hagi patit un accident per culpa dels petards. És una festa que conservem dins la nostra memòria i en podríem explicar una i mil històries.
SANT JOAN EN DIJOUS, LES PEDRES ES TORNEN OUS.
Esperem-ho, esperem-ho …..

 I en aquest any Maragall, el seu poema :

- Els focs de Sant Joan –      ( …..  molt actual ) :


Ja les podeu fer ben altes,
les fogueres aquest any:
cal que brillin lluny i es vegin
els focs d’aquest Sant Joan.

Cal que es vegin de València,
de Ponent i de Llevant ..
i en fareu també en la serra
perquè els vegin de més enllà.

Que la terra està revolta
sota els peu dels occitans,
i convé que se’n recordin,
de l’antiga germandat.

Des de que fou esquarterada
no s’havia vist pas mai
redreçar-se alhora els trossos
cadascú pel seu costat.

Miracle! gent d’Occitània
l’esprit d’Oc s’ha despertat !
Tots la passarem en vetlla,
eixa nit de Sant Joan.

Tots la passarem en vetlla
al voltant dels focs més alts,
perquè es parlin uns amb altres
com llengües de l’Esperit Sant.

Parlaran de serra en serra,
i de la més als plans ..
Pirineus, si resplandessis
tot encés de mar a mar,
remembrant als fils den vetlla
les memòries del passat,
les fiances del pervindre
i els misteris de l’atzar,
que fa que els fills d’una mare,
que els homes d’un sol parlar
tinguem els braços a l’aire
tots alhora bracejant;
i el crit d’una sola llengua
s’alci dels llocs distants
omplint els aires encesos
d’un clamor de llibertat.

Joan Maragall – juny 1907

Tindrem ous o pedres enguany ?  Aviat ho sabrem.

Bona revetlla per a tothom !

santjoan2

 

 

DSC_0448

Crònica fotogràfica – 3 díes de Tê’t a Hà Nôi i esperant la nit de Sant Joan

És un resum que vaig fer dels tres díes de Tê’t, any nou, a Hà Nôi. Febrer 2015. Any de la cabra. Preparatius, persones, escenificacions, passar pàgina, benvingudes al nou any, esperances. Ja el vaig publicar en aquest bloc el mes d’abril de l’any passat, però m’ha vingut de gust tornar-ho a fer, avui, precisament.

DSC_0807

A Europa i al nostre país vivim moments, díes, setmanes difícils de païr. I el millor que he fet aquest matí ha estat reveure aquest video-muntatge de les meves fotografíes i viatjar a Hà Nôi, novament.

DSC_0762_2 (1)

A les portes de la nit de Sant Joan, que sempre em dona alegria i esperant celebrar-ho juntament amb amics, conversant, degustant els musclos, pa amb tomàquet, embotits, truita i …. la coca, de llardons de cabell d’àngel, de crema, de fruita. Un bon xampany / cava, rosat pel meu gust i sí, fer volar coets i fer explosionar trons. El solstici d’estiu és aquí. Una nit curta. Foc, llum, esperances, passar pàgina, donar la benvinguda a l’estiu (on tota cuca viu ….). Esperances, fe ….. ho aconseguirem ? Guanyarem la llibertat ? Podrem viure en un país  independent ? Els nostres representants al Parlament tenen la clau i, una vegada més, no els perdonaré mai, mai, si no ho aconseguim per culpa d’ells i elles. I no sembla que vulguin fer realitat el desig de milers, milers, milers de persones, dos milions de vots afimatius d’una consulta,  el 9N, 72 diputats al Parlament i els 11S històrics des de l’any 2010.

ELS FOCS DE SANT JOAN

Torno a Hà Nôi i preparada per la nit de Sant Joan. Un rampell d’aquests en el que vols compartir amb tots vosaltres un desig, una preocupació, unes imatges d’un país llunyà, i una celebració de la nit de Sant Joan.


<p><a href=”https://vimeo.com/124465133″>Vietnam: One Day in Hanoi – Tet Prelude</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

bloomsday-011-16

Avui 16 de juny: Bloomsday … també a Barcelona

 

Un altre any, i avui, milers i milers de lectors d’arreu del món de la novel.la Ulysses de James Joyce, s’apleguen en llibreries, bars, restaurants, al carrer, a casa, i celebren el dia de la passejada de Leopold Bloom per Dublin.

molly_bloom

La Llibreria Calders a Barcelona organitza una d’aquestes trobades, avui i llegeixo:

– El Bloomsday és una festa anual que se celebra cada 16 de juny en honor de Leopold Bloom, protagonista de l’Ulysses de James Joyce. L’Escola Bloom i la Llibreria Calders us convidem a inaugurar la tradició del Bloomsday a Barcelona. Hi presentarem el projecte de l’Escola, que arrenca aquest octubre, i seguirem amb una sessió de micro obert de lectures, comentaris i homenatges a l’obra de l’irlandès.–

– Hi participaran: Borja Bagunyà, Lana Bastasic, Ines Garcia, Anna Ballbona, Ramon Faura, Carles Morell, Jordi Pagès, Elisenda Roca, Max Besora i Miriam Cano.–

– L’etiqueta eduardiana és opcional.  –

dame1

Tots els anys publico un apuntament d’aquest dia i sempre m’he preguntat perque a Barcelona no es feia cap homenatge i/o trobada, i hailàs !! ja en tenim una, i me n’alegro molt.

I perquè no retre un homenatge un dia a l’any, a qualsevol dels nostres grans escriptors ? Penso que podria ser una iniciativa meravellosa.

No podré anar-hi a la Calders avui …. i aquesta és la meva petita aportació en aquest dia:

Bury the dead. Say Robinson Crusoe was true to life. Well then Friday buried him. Every Friday buries a Thursday if you come to look at it.

 

 

VIVIAN-MAIER-PRESS-KIT-1-3

Les fotografíes de Vivian Maier a Barcelona

 

El 25 de febrer de 2013 vaig publicar un apuntament en aquest bloc escrivint de la descoberta de Vivian Maier, una fotògrafa extraordinària. He estat mirant moltíssimes vegades les seves fotografíes en blanc i negre. Es va fer un documental que va arribar a ser finalista dels Oscars.

 

I des d’ahir podem veure 79 fotografíes i 9 pel.lícules de Vivian Maier a Barcelona ! Us recomano d’anar-hi:

Fundació Colectània – carrer Julian Romea, 6 (costat Plaça Gal.la Placídia, cantonada Travessera de Gràcia). Del 6 de juny al 10 de setembre.

September 30, 1956, New York, NY

2188

Des de la descoberta dels negatius que van ser subhastats i comprats per John Maloof, les exposicions de les fotografíes de Vivian Maier han anat donant voltes per el món.

May 10, 1953, New York, NY

I estic contenta, molt, de poder veure’n una petita part, a la meva Ciutat.

Dignitat_es_independencia

Per quan el referèndum vinculant? Independència SÍ / NO.

 

recorrido-via-lliure-declaraciones-politicos-1441997385311

Estic emprenyada. Molt.

No és això polítics, no és aixó. La gent, sí, el poble, que ha sortit al carrer, ha picat pedra un día sí i un altre també, no ho hem fet per estar on som ara. Com ja és habitual els poítics catalans, per damunt de tots, i sí, també part de la societat civil, no han estat a l’alçada, tots, sense cap diferència. Sí, els que hem picat pedra des de fa anys i anys, i hem continuat i ho hem fet molt bé a partir de l’any 2010, nosaltres convoquem, empenyem, apretem, demanem i fins i tot tenim tot el dret d’exigir. Volem desconectar.

El 27S15 vam votar clarament independència. I no entenc dels 48%, 49% o 51% …. No, aquelles eleccions van ser autonòmiques perque encara som dins el reino de españa, cal recordar-ho ? Però tenim un Parlamernt amb 72 diputats, escollits a les urnes, que sí volen la independència. Mai abans havia passat.

que-del-CUP-no-Catalunya_1464463574_25257861_1500x1001

811117270_10833930805884677546

Es va fer una consulta on més de 2.000.000 de persones van votar i en aquella consulta també ens vam haver de cruspir el gripau de pregunta, tot, menys un SI o NO clar. I va guanyar la independència. I quan es convoca la gent a fer cadenes, víes i el que calgui, sortim al carrer, no uns quants milers o centenars, no. Les imatges ho confirmen.

DSCN2874 (1)

Polìtics, escollits en unes eleccions autonòmiques, majoria absoluta al Parlament de Catalunya, una Presidenta del Parlament, un President de la Generalitat, un Govern amb un full de ruta clar de 18, 15, 16 mesos, quan desconectareu ? Submissió passiva ? Referèndum definitiu i vinculant? Quan ? Mentre, la gent, el poble, sí els que piquem pedra, estem ja farts de tàctiques polítiques, manifestacions, assemblees, votacions, jugar a la puta i a la ramoneta, personalismes. Sincerament ens fa vergonya tornar a veure aquests egos, que mai marxen, aquesta política de partits, de fireta, tots, tots.

DSCN3175No feu de ‘felpudos rojos’ com l’any 1714. És molt evident que continuar dins el reino de españa no ens porta enlloc, sí a la pobresa, a la foscor, a la manca de llibertats, i exemples en tenim cada dia. No hi ha marxa enrere ara. Hem de viure així, amb vergonya, durant els propers anys ?

I els podem, sí que es pot, no es pot, en comú i barrejats, esquerra, republicans, alternatius, anarquistes, socialistes, comunistes, verds, ecologistes, animalistes, pacifistes, demòcrates, sindicats, cristians, de dretes i d’esquerra feu de la República Catalana el vostre objectiu. I feu bé la feina del dia a dia i compliu amb la gent que més ho necessita, aproveu els pressupostos, respecteu la terra, la ciutat, el poble, el mas, la mar, sense falsedats ni medalletes, sense instagrams, ni what’s apps, ni aparicions estelars, amb efectivitat i fets reals, reclameu el que és nostre i bastim el nostre país, com hem fet fins ara, sense violències, democràticament, lliures. Si altres nacions han aconseguit la seva independència, perquè nosaltres no podem fer-ho ? No és possible ? I tant que ho és.

811130132_17600902323446817640

Ens demaneu, i ens goseu a dir-nos …. paciència, molta. Ara no és temps de fressa, sino d’endreça. La tenim, però la paciència té un límit i hem arribat a aquesta situació d’ara que ens demana més fressa per endreçar.  No ens falleu.  Farts de collonades, populismes, mala polìtica, pors, conveniències, comoditats, mentides, mitges i senceres. Volem la República Catalana, així de clar.

Polítics: ¡¡ Estigueu a l'alçada !!

Encara convençuda que sí, ho aconseguirem segur. La gent, el poble, sortirem al carrer les vegades que calgui, com sempre ho hem fet, per recordar-vos, polítics, que som ací, que no hem baixat els braços, que no tenim por. Fins quan ?

Endavant les atxes. Bròquil is OVER.

Fotografia destacada: Dibuix d’un antic blocaire d’aquesta casa, Joan Grau.

 

Cartell_Forum Enric marco

Conèixer les estrelles i l’univers. L’Enric Marco a Osona

 

Divendres dia 3 de juny ens visita el nostre astrònom, el nostre blocaire , veí i amic d’aquesta casa,  l’Enric Marco, sí, el de la Vall d’Albaida. Vegeu el cartell. Us convido a tothom a assistir a la conferència. Sé que és tard, un divendres, però Vic no és lluny d’enlloc ….

cropped-Calderona-Polsdestels

I a més és una oportunitat de veure’ns, els veïns d’aquesta casa.

mercuri-20160418

Ja és un costum llegir en començar cada mes com serà el nostre cel i entendre’l una mica i una mica més. Mirar les estrelles des d’un lloc on no hi ha llum és un dels plaers més grans que pot haver-hi. Pots estar-t’hi hores, fins que clareja. He vist aquest cel des de diferents indrets del món. Sempre és diferent. Potser la situació; veure la Southern Cross i no pas la Polar és fascinant. Veure les estrelles des d’un petit indret del Montseny és emocionant i des del balconet de casa meva, a la gran Ciutat, també em transporta als somnis. He recuperat aquest video, excepcional, un timelapse, del cel d’Uluru a Austràlia.


<p><a href=”https://vimeo.com/15908598″>Uluru (Ayers Rock) – milky way timelapse</a> from <a href=”https://vimeo.com/spacelapse”>Pascal Christian</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

La setmana vinent aniré a Vic i de ben segur que contemplar, veure, les estrelles des de la Plana, esdevindrà un cop més un espai per viatjar lluny a l’univers, i …… somiar.

 

 

 

DSCN7911 (1)

Xesca Ensenyat : 7 anys d’absència.

Un 14 de maig, na Xesca ens va deixar. Set anys ja d’absència i més que mai la trobem a faltar. Rellegeixo l’intercanvi d’e-mails, els seus comentaris als meus apuntaments, torno a fer una ullada a les fotografies d’una trobada de blocaires a casa seva a Can Pica, visitar-la a l’Hospital d’Inca quan ja no podia parlar, però sí escriure.

DSCN7939

Fotografia: Can Pica. Trobada de blocaires. 2007.  RG.

Sempre he dit, ho penso, i ho comento, que escriure una novel.la, apuntament rera apuntament en un bloc, no és a l’abast de tothom. I si entrem al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa, encara podem gaudir de la seva capacitat i enginy i ironia de tot el que va escriure. Així a l’atzar he triat aquest apunt Els peixos no naufraguen. I després valtros podeu anar clickant un per un els seus posts. Us ho recomano, perque na Xesca escrivia molt bé, rabiosament bé, emocionalment bé, irònicament bé.

DSC_4837

DSC_4973 (1)

Fotografíes: Búger i Eu Moll. Maig 2012. RG.

I no deixo mai de recordar la trobada de blocaires a Búger. Ací teniu una crònica de’n David Figueres, blocaire d’aquesta casa i poeta, Lletra a Na Babalusa. Un escrit esplèndid d’uns díes del mes de maig de 2012 durant unes Jornades en memòria de Xesca Ensenyat.

DSC_4821

DSC_4863

Fotografíes: Búger. Maig 2012. Blocaires.

Dissabte dia 14 de maig 2016 era a Sant Martí d’Empúries, davant la Mediterrània. Un matí esplendorós, cel blau, i la mar molt tranquil.la. Vaig beure la copa de cava a l’hora de l’àngelus, davant la petita esglèsia, a les 12 en punt, i mira,  un hidroavió apagafocs estava volant per la badia de Roses, prop del port d’Empúries. Em van dir que havia sortit d’Eu Moll per fer un vol de pràctiques. Va continuar el seu vol per l’Empordà davant un majestuós Canigó encara nevat, les vinyes verdes vora la mar,  les oliveres prestes per passar l’estiu, l’estol d’ocells volant, els pobles dormint la seva pau abans l’arribada dels turistes, catifes de flors cobrint la terra. Enguany la primavera s’omple de vida i emocions.

DSCN8009

Fotografia: Hora de l’àngelus. Can Pica. 2007. RG. DSC_4920

Fotografia: Eu Moll de Pollença. RG.

La memòria i el record no es perden.

 

 

 

DSC_0414

La denúncia: Dones assassinades

 

 

Un mes d’abril dolent. Continúen les morts injustes, cruels, de dones assassinades i la meva denúncia, i no sembla que aquesta violència es pugui acabar mai.

DSC_0380

10.04.16 – Lugo. Dona assassinada a ganivetades. L’home el presumpte autor, ex company, ha estat detingut.

12.-04.16 – Benidorm, Marina Baixa. Dona assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex parella de la dona i denunciat per maltractaments, ha estat detingut.

14.04.16 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat. Dona assassinada a trets davant la filla petita i una amiga. L’autor, company de la dona, s’ha suicidat.

18.04.16 – Salamanca. Dona trobada morta a casa seva. Assassinada. Detingut el presumpte autor, ex parella de la dona, i amb una ordre d’al.lunyament.

24.04.16 – Valls, Baix Camp. Dona assassinada a ganivetades a casa seva. El presumpte autor, la seva parella, ha confessat el crim i ha estat detingut.

DSC_0444

El meu sincer condol i la meva tristor per aquesta violència sense sentit.

Unes flors de primavera trobades al Pirineu tot just fa uns díes.

 

 

 

 

 

olivos-canet

Oliveres

El dia 30 d’abril es va projectar a Sant Mateu, Baix Maestrat, la pel.lícula de la Íciar Bollain amb guió del seu home, en Paul Laverty, ”El Olivo”. He vist el trailer. I aniré a veure-la. Sí.

olivera_ximo_la_jana

Ací teniu l’enllaç del trailer:

 

Però també us deixo un apuntament del blocaire,  La paella mecànica d’aquesta casa, on podeu llegir i saber de les oliveres mil.lenàries del Baix Maestrat. L’any 2006 es va aprovar una llei al Parlament valencià per a conservar i defensar aquests arbres, perque la especulació i venda era ja un escàndol. Canet lo Roig, Traiguera, Sant Mateu …. ara la gent pot respirar tranquil.la, per que ja no es poden vendre les oliveres, i sí es pot anar-hi a veure-les i gaudir-ne.

traiguera-memorial

A Catalunya encara no s’ha aprovat cap llei per protegir les oliveres, i podem veure vivers  amb aquests arbres, arrencats de la seva terra, i plantats en llocs inversemblants,  tancats, en mig del ciment, d’autopistes, en edificis i oficines de grans multinacionals, i exposats com un trofeig en països del nord, a l’altra banda de món, lluny de la Mediterrània.

Aplaudeixo aquesta iniciativa de la Íciar i el seu home en Paul Laverty. Seré feliç en vore la terra, les oliveres del Baix Maestrat i la història que ens explica, i encara ho seria més, si els protagonistes parléssin en la seva llengua. el valencià ……. és possible ??