DSC_4480

I dissabte va ser Santa Llúcia

I ja tinc el pessebre al menjador, com cada any. De fet tinc dos pessebres, un és el meu i l’altre de la mare. Vaig canviant, i enguany és el de la meva mare que és al menjador. S’hi estarà fins a La Candelera. També vaig obrint les finestretes del calendari d’advent que tinc a l’ordinador. Una aplicació bellíssima d’una gent d’Anglaterra i que fa uns anys vaig descobrir. Anar a Gavà, Flors Barceló, a comprar la flor seca i fresca, i el vesc. Cada any ens espera, i el meu germà no fallem. La vam descobrir tot passejant a la mare ara fa uns anys. I aprofito per entrar al forn de la Xurra i comprar les pastes de Nadal que tan i tan bé elaboren i un cafè de El Magnífico que et serveixen al Bar del Far de l’Illa.

DSC_2913

En arribar a casa començo a treure les petites coses que tinc per guarnir el menjador i l’entrada de casa. Com heu vist no he anat a la Fira de Santa Llúcia, com és tradició. Sí que hi he passejat, perque han estat anys i anys, molts, que he anat amb els pares, família, espòs, fill, amb amics viatgers que vénen d’altres indrets, però des d’un temps ençà, he canviat d’hàbits, però el fet és el mateix. S’acaba l’any, és Nadal i la nostra cultura ens indica que hem de fer balanç, estar plegats, si pot ser, amb la família, entrar a la cuina i elaborar les menges tradicionals, uns van a la missa del gall, d’altres es queden a casa a fer cagar el tió i l’endemà amunt i avall a casa dels pares, avis, germans, oncles, sogres,  cosins,  escudella, carn d’olla, gall dindi, pollastre, torrons, neules, xampany, dolços, i n’hi han que també han escrit a Santa Claus o Papa Noel i l’endemà, canviem de casa, i mengem, diuen les restes, els canalons i entremesos, i amanida verda, i fruita fresca, i aquells torrons que mai ens els acabem, i sí encara queda xampany.

DSC_7601

A molta gent no els agrada Nadal. A mí sí, des de sempre, i aquests díes m’ho passo molt bé, malgrat enyorar tanta gent que ja no hi és, però hi són. No em pregunteu el perquè, però la meva ànima, el meu cos m’ho diu.

I aprofito aquest apuntament per desitjar-vos, a tots els veïns d’aquesta casa de Vila Web un molt BON NADAL, i un ANY NOU profitós, venturós, feliç, plàcid, aventurer, i esperençador, sense oblidar la salut, que no en falti.

 

despres-venen-els-anys-maria-folch

Després vénen els anys – La novel.la de Marieta

Dimecres l’escriptora Maria Folch va presentar la seva primera novel.la a Can Vila Web. Després vénen els anys – Editorial Drassana. Ricard Garcia, blocaire  i poeta, va fer una presentació precisa, sense deixar-se cap detall de la novel.la que ell coneix molt bé i amb la complicitat de l’escriptora, ens va explicar com els protagonistes de la novel.la, Michele Fiorin i Blanca Lleó ens van obrint els seus pensaments, amb converses, cartes, fotografíes, vells articles de diari i confessions de dos fets colpidors, la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians de Iugoslavia l’any 1947.

Exili, frustracions, tristor, suspens, coratge, patiment, plors, lluita i amor, molt d’amor. Una novel.la que t’enganxa i vas llegint i llegint perque vols saber el final, i mentre vas fent volar el teu pensament apareixen les emocions, el lirisme, els paisatges, la gent, l’enyor, la vida. Sí, és una molt bona novel.la, molt bona.

Marieta ens va dir que sense VilaWeb, els blocs, els blocaires, no hagués escrit mai la novel.la. Pot ser, encara que ella ja era, és i continuarà éssent escriptora. L’empenteta sí que entre tota aquesta comunitat i amics de Castelló li vam donar i ara tenim premi. I naltros estem més que contents, emocionats, de ser testimonis del naixement d’una novel.la escrita per la Marieta de Castelló, de Roma i ara de Ginebra. No paris, descansa ara, gaudeix dels díes i els moments, perque Michele i Blanca ja han començat a fer camí.

Que tu d’on ets, xiqueta ? Pàgina 35 de la novel.la i a partir d’aquesta pregunta que Michele li fa a Blanca comencen les emocions i un llegir que no pots parar fins un final majestuós.

Podria ser un dels llocs a Roma on Marieta va començar a pensar seriosament que sí, que havia d’escriure la novel.la ?

DSC_0706

 

(Nota: En acabar la presentació, entre amics i coneguts, a Can Vila Web, encara vaig tenir temps de veure un gol majestuós d’un jugador del Barça, brasiler, a la barra d’un bar xicotet direcció La Rambla, ple a vessar i tots vam fer el crit corresponent d’alegria i satisfacció. Sí vam guanyar …… )

 

 

 

665594main_pia15689-43_1024-768

Curiosity descobreix un llac a Mart

 

 

Curiosity és el nostre agent a Mart. Ja fa 28 mesos que hi viu i va explorant aquest planeta vermell. És fascinant. Al vespre quan miro el cel, m’imagino a Curiosity passejant, investigant, descobrint racons de Mart. És extraordinari. La ciència ficció és real. Jules Verne no anava gens desencaminat.

Avui al The New York Times publiquen una cronica interactiva d’aquests 28 mesos d’aventura i descobriments d’aquest robot anomenat Curiosity i que sense fer soroll va enviant informació, cada vegada més precisa i sorprenent a la Terra.

La fotografia de capçalera és de les primeres que ens va enviar quan va arribar a Mart.

I una selfie de Curiosity …….

84-rocknest

 

Ací el link per coneixer una mica millor a Curiosity i el planeta Mart. No us el perdeu !

 

La denúncia: Una dona assassinada

La denúncia: Dones assassinades

Sempre m’angoixa escriure aquest apuntament. Mai sé quantes dones han estat assassinades. No miro les estadístiques, només la notícia, el fet, la violència cruel i absurda, injustificada. No només en el nostre país, arreu del món l’augment d’aquesta violència és esfereidora. Quan acabi l’any, el mes vinent, en la meva denúncia (hi haurà denúncia?), sí que faré públiques les estadístiques, i no seran gens bones, gens ni mica.

17.11.14: San Pere Pescador. Dona assassinada presumptament per la seva parella. L’autor ha estat detingut.

18.11.14: Dona assassinada presumptament per el seu espòs. A Santa Coloma de Gramenet. Va confessar el crim i ha estat detingut.

20.11.14: Un home, de 54 anys, assassinat presumptament per la seva ex-parella, home també. A Getxo.

22.11.14: Dona assassinada a ganivetades a Barcelona Ciutat. El presumpte autor ha estat detingut, parella de la dona.

27.11.14: Home confessa l’assassinat de la seva dona i la seva filla de 9 anys arran de trobar els cossos en un pou de la província de Zamora. L’assassinat va passar al barri de Vallecas, Madrid, el 29 de juny. Ha estat detingut.

28.11.14: Home separat, assassina les seves dues filles de 7 i 9 anys, i es suicida. San Juan de la Arena, Astúries.

Ha estat un mes molt violent. Infants assassinats. La meva gran tristor, i el meu sincer condol per aquestes morts injustes, cruels.

Fotografia: Flors que s’obren a la vida d’un arbre fruiter. Pirineu. RG.

 

 

18zin-master675

Retorn a Myanmar/Birmània: El difícil cami de la llibertat

Fa molt de temps que no he publicat cap apunt de Myanmar/Birmània i de Daw Aung San Suu Kyi. L’últim el 30 de desembre de 2013. No he estat, però, desvinculada del procés de democràcia que viu Myanmar/Birmània, en absolut. L’any vinent, 2015, hi ha eleccions generals i els moviments i la feina es multipliquen. Suu Kyi no ho té fàcil. Viure en llibertat després de més de 18 anys sense aquest preuat dret, és difícil. He estat llegint i rellegint articles, informacions, visionant videos del què passa a Myanmar/Birmania, i és quan te n’adones de com es poden manipular i tergiversar les notícies i les informacions.
Occident sempre ha volgut marcar la pauta en els temes d’aquest país. Les ONG, els col.lectius defensors dels drets humans, certa premsa, defensors de Daw Aung Suu Kyi mentre era presonera del règim militar, i des d’un temps ençà, única i exclusivament es centren en el problema dels Rohynga, i les lluites entre budistes i musulmans, i en el fet que Suu Kyi no ha condemnat aquests fets violents amb resultats esfereidors de morts, desplaçaments, lluites racistes i voler exterminar la minoria musulmana que des de fa secles viu i treballa en aquest país.
Molts, i jo també, ens preguntem … Tornarà la dictadura militar al país ? Perque és obvi que les finestres obertes per el President Thein Sein no ho han estat d’obertes del tot i una millora de vida de la gent tampoc es pot veure. Sí, cert, ara pots pagar amb targeta de crèdit, no a tot arreu, hi han més cotxes, pots obrir comptes als bancs, no hi ha una censura tant ferotge, però encara hi és. La mort del periodista freelance Par Gyi, un antic guardaespatlles de Suu Kyi, n’és un clar exemple. Par Gyi va ser mort quan era custodiat per l’exèrcit-policia. De primer l’exèrcit-policia va voler amagar el crim, i davant les protestes, van declarar que va ser mort a trets perque volia escapar-se. La resposta habitual en aquestes casos. Però van haver d’exhumar el cadàver, i es va poder comprovar que va patir tortures i el cos mutilat va aparèixer a les xarxes. Un altre signe de ”llibertat controlada” al país, les xarxes socials.
20121120-aung-san-suu-kyi
Aquest trist episodi ha fet, m’ha fet, sospitar, creure, que els militars no estan disposats a entregar el poder  per més visites del President Obama, i altres alts dignataris de diferents països han fet, facin o feran. El poder continúa en les seves mans, amb un menyspreu per el seu poble, cruel i generalitzat. No sembla que vulguin deixar en mans de la societat civil el poder judicial i sí així ho vol la gent, hauríen de canviar la Constitució. Podría ser un risc per a tots ells. En un informe recent de la Harvard Law School van apareixer tres noms de generals del país acusats d’estar implicats per crims contra la humanitat i crims de guerra que va patir l’ètnia Karen en les seves lluites, entre 2005 i 2008. Una transició política abocaria a aquests generals i molts d’altres a seure davant la justícia internacional.
rtr2yma1
L’any passat, un comité especial nomenat per el Parlament, han estudiat de com reformar la Constitució, d’acord amb diferents estudis entre la població i com millorar aquesta Constitució aprovada l’any 2008, tot just després de la catàstrofe del cicló Nargis amb més de 130.000 morts i milers i milers de desapareguts i desplaçats. Modificar la Constitució voldria dir eliminar aquests 25% de poder que té l’exèrcit per llei dins el Parlament, i que no deixa cap possibilitat a cap partit de l’oposició poder fer política en llibertat.  Aquest 25% bloqueja per llei, i prohibeix, que Daw Aung San Suu Kyi pugui presentar-se com a cap de lllista i per la Presidència del país en les properes eleccions generals de l’any 2015. El poder militar no vol canviar-ho i penso, crec, que el partit SLORC (State Law and Order Restoration Council), partit amb majoria absolutíssima que va guanyar les últimes eleccions, militars vestits de civils, està ja preparant les eleccions i no volen tenir a Suu Kyi com a contrincant, ni volen patir cap derrota. Estan movent peces per anar teixint una estratagema ”legal” per no deixar que la NLD pugui presentar candidatures de qualsevol ciutadà birmà amb fills de nacionalitat estrangera, com és el cas de Suu Kyi, com així diu l’article 59 (f) de la Constitució.
El meu contacte amb aquest país continúa i continuarà. La petita ONG Jofran Internacional de la qual formo part continúa ajudant a que una petita escola de pre escolar en un petit poble del centre de Myanmar/Birmània pugui escolaritzar un nombre entre 45/47 infants de 3 a 5 anys. I amb alegria anem veient com la gent del poble, la societat civil, es reuneix, s’organitza, estudia, i fa possible que l’escola sigui tot un èxit de gestió i sobretot d’amor i de ganes de veure  els seus fills com entren a formar part d’una nova societat per aconseguir viure millor en un país molt, molt maltractat i que somia poder votar l’any 2015 en llibertat i començar, ara sí, un camí llarg, però feliç, per aconseguir el que els van arrabassar fa més de 60 anys.
El poble, els ciutadans de Myanmar/Birmània s’ho mereixen i ho necessiten.
DSCN1080

 

Fotografia: Escola Mingalabar – Thaung Ywar Thit – octubre 2013 / RG.

20141107163712-10-1

AVUI: DIA UNIVERSAL DELS DRETS DE L’INFANT

Avui fa 25 anys que es va aprovar la Convenció sobre els Drets Humans per part de les Nacions Unides. Des d’aleshores durant aquestes més de dues dècades, cada any, el dia 20 de novembre es commemora el Dia Universal dels Drets de l’Infant a tot el món.

En Nguyen Thi Thuy Giang és un infant vietnamita que pateix els terribles efectes col.laterals de l’agent orange causat per el llençament indiscriminat de bombes químiques per part dels americans durant els últims anys de la guerra. Probablement l’avi o el besavi de Giang va ser una de les milers, milions de persones afectades per aquestes bombes d’aquest producte i que les empreses Dow Chemical i Monsanto van facilitar a l’exèrcit nordamericà. El naixement de fills amb greus malformacions, gravíssimes, encara es produeixen avui; sortosament ja no tant cruels, però existeixen.

20141107163712-6

Puc llegir en el document que es va aprovar ara fa 25 anys:

Tots els infants amb malaltíes físiques i psíquiques han de rebre atenció especial o educació adequada.

- Tots els infants han d’estar protegits contra qualsevol forma d’explotació o abandonament.

La Doctora Ta THi Chung té 83 anys i ja fa tres dècades que cuida, ensenya i se’n fa càrrec d’aquests infants víctimes de l’efecte col.lateral d’una guerra. Ella forma part de l’equip mèdic de l’Hospital d’Obstetrícia Tu Du de Ho Chi MInh, on molts d’aquests infants van ser abandonats per les famílies en veure les seves terribles malformacions.

La Doctora Chung va fundar una residència-escola a Hoa Binh on centenars d’infants han pogut ser tractats, educats i cuidats per un personal eficieint sota la direcció de la doctora Chung. Ella sí coneix els drets dels infants.

 

20141107164200-15

Actualment són 60 els infants que viuen en aquesta residència, i el més jove té entre 8 i 9 anys.

Aquest és el meu apuntament per commemorar aquest Dia Universal dels Drets de l’Infant, d’uns infants oblidats com molts d’altres, i sí, existeixen, i gràcies a persones com la Doctora Chung poden rebre amor i comprensió que se’ls ha negat, per poder desenvolupar la seva personalitat el més lluny possible.

 

 

 

 

9N – Hem votat, hem guanyat

811130132_17600902323446817640 Tenia un apuntament preparat per publicar de la meva crònica d’un dia en que molta gent va anar a votar i majoritàriament va guanya el SI / SI, perque volem la independència del nostre país. És la primera vegada que puc votar sí a la independència del meu país, i va ser un goig desobeïr i desafiar l’estat del reino de españa.

I aquest video realitzat per els voluntaris de l’equip audiovisual de l’ANC sintetitza perfectament com va ser el 9N14. Millor les imatges que qualsevol text que hagués pogut publicar, i a més, està ben fet i és un gaudi.

Fotografia: Es va oublicar a la xarxa el mateix 9N14 …. És la que més m’ha agradat.

 

 

 

 

 

La denúncia: Dones assassinades

Dones assassinades

 

 

He tornat al temps de casa, el meu. Setmanes d’activitat i pot ser ara amb una depressió lleugera post 9N14. En l’entretant he anat deixant notes sobre la taula d’esborranys i apuntaments pendents per publicar i un d’ells és aquest, el que des de fa anys hi estic implicada.

5 de setembre: A Cúllar Baza, poble de la província de Granada. Dona assassinada a trets. Presumpte autor, el seu espòs. Intent de suicidi. Detingut.

3 d’octubre: A L’Hospitalet de LLobregat. Dona de 50 anys. Assassinada a ganivetades presumptament per el seu company. Detingut.

3 de novembre: Dona jove. Assassinada i cremada per amagar el cos. A Montblanc. Finalment el presumpte autor ha estat detingut.

10 de novembre: Dona trobada morta, amb signes de violència, assassinada presumptament per el seu ex-marit. Posteriorment s’ha suicidat. Barcelona, Nou Barris.

El meu sincer condol. La meva ràbia, la meva denúncia. Una violència injusta i difícil d’entendre. He anat recollint les notícies, però també he llegit d’altres de violència de gènere, encara més, però sortosament sense arribar a la mort de la dona.

Víctimes encara desprotegides. Lleis ….. però també calen mesures per acabar amb aquesta violència, i de vegades la justícia permet certes llibertats després de les denúncies presentades per dones. Crec que la justícia també ha d’assumir part de la seva responsabilitat amb sentències que posteriorment provoquen agressions, actes violents i finalment mort.

Fotografia: Narcisos blancs en un prat tranquil i viu del Pirineu. RG.

 

 

Manifest groc, blocaires pel 9N

E L  9N  V O T A R É ,  signat   ROSER GINER

DSC_2235

 

Signatura Roser alpha [petita]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ENS PROHIBEIXEN VOTAR, ENS PROHIBEIXEN EXISTIR.

El món dels blocs sempre ha estat un espai de llibertat, ho sabem molt bé tots els que que fa anys utilitzem aquest mitjà per expressar-hi les nostres opinions, i compartir-les amb altres blocaires. El bloc ens dóna la possibilitat de comentar i polemitzar ja que és un espai de llibertat i respecte absoluts. Aquest és el seu gran valor.

Tots nosaltres, de tan diferents ideologies i creences estem d’acord en una cosa: L’IMPERI DE LA DEMOCRÀCIA ESTÀ PER SOBRE DE L’IMPERI DE LA LLEI. Quan s’invoca una llei per a silenciar-nos, aquesta llei esdevé il.legítima perquè emmordassa la democràcia. Els catalans estem sotmesos a aquest l’ús il.legítim i antidemocràtic de les lleis espanyoles.

Podem discrepar de com hem arribat a aquest punt que som avui, de si el 9N havia de ser ”consulta” o ”participació ciutadana”, però ara som on som i, tot la imperfecció a què ens ha obligat la suspensió per part d’un govern de l’Estat espanyol de la consulta prevista, ens hi juguem moltíssim en el 9N. És un envit, per tant, hem de votar de totes, totes.

Els qui estem acostumats a expressar-nos amb llibertat i respecte ens comprometem a exercir la democràcia anant a votar el 9N. Farem que ressoni la veu de la gent, aquí i a tots els mitjans internacionals, sense que les prohibicions d’uns tribunals que estan al servei de la política en lloc de servir el Dret, ens suposin cap aturador.

Apuntament acordat entre blocaires i que tots esteu convidats a subscriure.

#VotarePerVosaltres

DSCN1173_1

Sin título-2

DSCN7943

DSC_2184-650x450

Jo aniré a votar, i tú ?

 

Hi ha certa ‘desmotivació’ entre la gent. La presió és gran, està clar, molt clar, i els politics no ajuden gaire. La Ciutat engolleix a qualsevol; és difícil. Si encartelles, compte que vindrà la GU i et posarà una multa, i no diguem si vols embolcallar de groc una font, un fanal, o simplement vols posar-hi un llaç groc. De vegades et perds, no saps on anar, però una cosa és ben certa, i tots hi anem de pet ….. En un lloc que ens diran, hi hauran urnes i les omplirem de paperetes votant un doble SÍ. Perque volem la independència del nostre país. I aquest gest serà només l’inici ja definitiu per començar el procés, i el nostre President convocarà eleccions ja, immediatament abans de tres mesos. Ara ja no es pot arronsar. Es va trencar un pacte entre els partits, i ara no hi ha marxa enrere. No ens falleu.

811116681_12128925803429597067

I desconec si hi haurà una llista unitària, o llistes dels partits. No ho sé. Però cal un Parlament amb una majoria amplia, molt, molt amplia, perque aprovi i declari la independència de la República de Catalunya. I això no és somniar, no, és la realitat i tot continúa depenent de nosaltres, només de nosaltres. I votarem per tots els que no ho han pogut fer, els que han lluitat, anys i anys, i per els nostres fills i néts, perque puguin viure en un país millor.

#VotaréPerTu ….. un hashtag potent i una resposta a twitter que torna a donar força, perque de fet mai l’hem perduda. Sí, votaré per tú ..  espòs, besavis, avis, pares, tietes, tiets, cosins, cosines, familiars llunyans, amics, amigues, veïns, escriptors, poetes, lluitadors, lluitadores, dones, homes, arquitectes, joves, activistes, demòcrates, naturalistes, pacifistes, cantaires, músics, pintors, dissenyadors, fusters, ebenistes, forners, llauradors, botiguers, farmaceutics, metges, imfermeres, xofers, paletes, lampistes, polítics, empresaris, artistes de circ, de cinema, de teatre, de musicals, de cabaret, periodistes, fotògrafs, informàtics, aviadors, cambrers, cuiners, conductors de transport públic, bombers, guàrdies forestals, mossos d’esquadra, ramaders, i tants i tants d’altres …… perque cada nit surt el sol i a partir del dia 9N14 el sol hi serà present per sempre més en aquest el nostre país per el que vareu lluitar i somiar. Per tots vosaltres, per a tots.

Jo aniré a votar, i tú ?  #VotaréPerTu …. Maria Mercè Marçal, i totes les dones lluitadores que no ho podran fer.

Deixo aquesta cançó, VOTERÓ PER TE,  que he trobat en un tuit fet per en Quim Monzó i m’agrada …. sí, sí, votarem.