Assassinat d'un dona

La denúncia: Dones assassinades

 

 

Està éssent un estiu molt violent, sagnant, ple d’odi i ira per part dels presumptes botxins, homes que han assassinat a dones cremant-les, a ganivetades, a cops de destral, atropellament amb cotxe, escanyades. Però no només han estat dones, també infants. Llegeixo amb tremolor, amb tristor, amb ràbia: Un estiu, aquest estiu, violent, sagnant, 17 dones i 8 infants han mort assassinats per aquesta violència de gènere i domèstica ….. fins avui.

És molt difícil entendre aquesta ira, aquesta violència. I només ens cal denunciar i denunciar, publicar-ho, parlar-ne a les escoles, a les associacions de qualsevol àmbit.

17.08.15 : Armilla, Granada. Dona de 68 anys morta a cops de destral presumptament per el seu marit. Ha estat detingut.

18.08.15: Utrecht, Holanda: Dona de 44 anys desapareguda des del 31 de juliol de casa seva a Sabadell,. Havia marxat per cercar les seves filles bessones, que el seu ex company es va emportar a Holanda. El seu cos ha estat trobat amb signes inequívocs de violència prop del domicili del presumpte autor.

19.08.15: Arrigorriaga, País Basc. Dona de 34 anys, morta en accident de cotxe, i posteriorment s’ha confirmat que va ser provocat presumptament per el seu company. El seu cos presentava signes de violència. Ha estat detingut.

Moltes flors ens calen, moltes, com en aquest mercat d’una ciutat llunyana. El meu sincer condol i la meva tristor, moltíssima tristor, ràbia, moltíssima ràbia. No veig el final.

DSC_1036

 

Avui: Salpar a Ha Long. Set anys d'absència.

Avui: 10 anys d’absència. Viatge a Vinh Ha Long.

 

 

Sí, han passat ja deu anys de la teva absència. Molts. I viatjo a Ha Long. Ho vaig fer de veritat fa uns mesos, el mateix dia que tornava a casa des de Hà Nôi el 4 de març, vaig anar a Ha Long. Un viatge llampec, però suficient. Sortida aviat de Hà Nôi. Unes 3 hores i mitja fins arribar al port. Embarcament al Nhan Thien. Navegar per la badia. Un dia gris, boirós, melanconiós, poca llum, però ja ho té Ha Long. I m’agrada. Un paisatge misteriós, per perdre’s, amagar-te.

DSC_0339

Contemplar els illots, el color de la mar, el paisatge, la vegetació, els vaixells i sampans. Pensar. De tant en tant fer alguna fotografia. Escoltar el so de l’aigua. És el lloc on ens trobem tots els anys, ja ho saps. Avui també hi sóc.

Un dia 19 de fa 10 anys, a 2/4 d’11 del vespre. Avui, també un 19 d’agost, mirant el cel, les estrelles. Recordar.  Quan vaig ser a Ha Long de debò, després de navegar unes dues hores, vaig dinar a bord. Un te verd, i un got de vi blanc de Da Lat. Un brindis. Els vaixells amb no gaires turistes s’endinsen a la badia per passar-hi la nit. Tot és plàcid en aquesta badia.

DSC_0327

Torno a port. L’avió de retorn a casa no espera. Tinc temps per fer el trajecte fins l’aeroport,  per no perdre l’avió que em portarà a casa. Vaig mirant per la finestra examinant l’entorn natural, i el paisatge humà, la sortida dels treballadors d’una gran fàbrica, milers de motocicletes col.lapsant la carretera, els camps d’arròs d’un verd intens.

És impossible circular per cap carretera a Viêt Nam sense veure gent. Saps, quan vaig aterrar a Madrid i posteriorment vaig pujar a un tren d’alta velocitat, mirant per la finestra, el paisatge era desolador, aspre, el color verd desaparegut, cap paisatge per pensar o somniar ni natural ni humà. En arribar al riu Ebre el canvi de paisatge em va fer somriure. Ja erem prop de casa i en veure la Mediterrània vaig pensar en la llunyania de la Badia de Ha Long.

DSC_0360

Llegeixo aquest poema de Saigyö, secle XI, i que em recorda Ha Long. Només he de canviar els pins de Shiogoshi per Ha Long:

Du la tempesta,                                                                                                                  tota la nit les ones                                                                                                            cap a la costa,                                                                                                                      i els pins de Shiogoshi                                                                                                 regalimen de lluna.

Aquest poema sol esgota totes les visites de l’indret; afegir-hi qualsevol altre mot serviria de tan poc com tenir un sisè dit a la mà.

 

 

 

 

 

 

 

2

Últim dia d’escola – Escola Suïssa ahir i avui

 

 

Sóc ex alumna de l’Escola Suïssa de Barcelona. Escola aviat centenària. Es va inaugurar l’any 1919 al carrer de Buscarons i per ubicar-se definitivament, on és actualment, carrer Alfons XII, durant la República, carrer de Bèlgica. El dia 19 de juny va ser l’últim dia d’escola i el lliurament de diplomes i notes als estudiants que acaben els seus estudis. Avui hi poden estudiar 15 anys, ahir només 10. Com a membre de la ESB Alumni vaig lliurar uns premis als treballs de matura més creatius. I he de dir que van ser dos treballs veritablement excepcionals i excel.lents. Sobretot un d’ells, el meu favorit, en el que l’alumna va dibuixar un comic manga, dels records de les seves àvies durant el període anterior, durant i posterior de la guerra civil. Ho va explicar molt bé i la vinyeta final deia …… hable en cristiano señora, el catalán está prohibido … no la entiendo.

DSC04420

                              L’Escola abans de l’ampliació actual.

Vaig recordar, i ho faig sovint, els meus anys d’escola, des de l’any 1950 fins l’any 1960. L’Escola Suïssa era un paradís. Un oasi, diria jo. Nois i noies junts en una classe. Cap referència al franquisme. Dues religions, catòlica i protestant. Llengua vehicular, l’alemany. Segona llengua el francès. El castellà com a idioma forani. Cultura catalana i francesa, i evidentment suïssa. Caligrafia. Història general del món. Geografia. Humanitats. Ciència. Literatura. Artesania. Cultura popular. Conèixer el nostre país …. Esbart dansaire. Fonts del Llobregat, Montseny, esglèsies romàniques de Terrassa, el Corredor, Maresme, Collcerola, la Ciutat. Cançoner  (ai, L’Hereu Riera ….. ). Fins on podíen.

ESB 9a classe

Crus 1959/60 – 9a classe – Professor Bruno Erhardt

Sí, el carrer Alfonso XII, era el carrer de Bélgica durant els anys de la República i l’Escola arribarà als 100 anys l’any 1919 en la nostra Ciutat. Els professors, els mestres, ens feien rumiar, conversar amb ells. Havíem de sentir curiositat per tot. Un matí, molt d’hora molt d’hora, pujavem a Collcerola per veure sortir el sol. Un altre dia caminar per la Ciutat i saber les linies de metro, de tramvíes, els carrers principals, els barris. Un trimestre complet estudiant les abelles. Saber que el Mont Tabor era el lloc més alt de la Barcino romana. Saber la riquesa que proporciona un riu a un país. Conèixer el riu Llobregat, les colònies, les fàbriques, la central elèctrica de Sant Andreu de la Barca, els ponts creuant el riu, Montserrat, el delta del Llobregat, la mar. La música, assignatura important, Mozart, Händel, Liszt, Haydn.

DSC_0019 (1)

La Ràpita: Juliol 2015.

Els companys de la meva promoció ens anem trobant un any sí, un altre no, una pausa, però quan decidim de trobar-nos, arriben a Barcelona des de Enschede, Hamburg, Copenhague, Zuerich, Val d’Aran, Madrid, Barcelona és clar.

DSC_0353

La Ràpita – Hotel Juanito: Colònies Delta de l’Ebre. Juliol 2015.

Hem fet trobades veritablement espectaculars. Any 2004: Un viatge a Suïssa per visitar els nostres professors. Inoblidable. Quina alegria ser plegats a casa de Herr Erhardt ! Recordo una nit plena d’estrelles, juliol, tots sentats a l’aire lliure a la terrassa d’un petit hotelet a Amden, conversant fins ben entrada la matinada, com si el temps s’hagués aturat i estiguéssim en unes colònies d’estiu i els professors dormíen, i nosaltres respirant l’aire de la nit i parlant i mirant les estrelles.

KONICA MINOLTA DIGITAL CAMERA

Juliol 2004: Colònies a Unterwasser, St. Gallen – Suïssa.

DSCN0077

Juliol 2004: Ballant ‘a capella’ una sardana amb el Prof. Erhardt. Meilen, Zürich.

L’any 2010 ens vam trobar a la Val d’Aran, a Salardú, concretament. També, juliol. Temps fresquet, però assolellat. Va venir una professora, la senyoreta Soler, la responsable d’ensenyar-nos la llengua castellana. Ella havia de fer les classes del movimiento nacional o alguna cosa així però no ho va fer mai !! Quins díes vam passar a les muntanyes ! Riures, converses, cançons, barbacoa, Montgarri, caminar, descobrir flors, recordar, explicar-nos històries d’ahir i d’avui.

IMG_7163

Juliol 2010: Fent el cim. La Salana. Val de Tredós. Val d’Aran.

DSC_7772 (1)

Juliol 2010: Montgarri.

 

I enguany 2015, vam decidir anar al Delte de l’Ebre. Un cap de setmana gloriós. També mes de juliol. La Ràpita, La Cava, Riet Vell, muscleres, camps d’arròs, marisc, nicos, ortigues, musclos, navalles, arrossos. Sota les moreres de l’Hotel Juanito xerrades i més xerrades degustant un got de vi de la Terra Alta. Nedar a la Mediterrània. Escoltar històries del Delta. Conèixer el país.

DSC_0246

DSC_0294

Juliol 2015: Sensacions dins un arrossar. Delta de l’Ebre. / El Fangar.

Vam decidir no fer aquestes pauses tant llargues. Els anys passen. Sempre ens trobem entre 10 i 14 companys. També ens hem vist algun dia, puntualment, en les activitats organitzades per la ESB Alumni i en el meu cas, els dissabtes, prendre un tallat al costat de la plaça Llibertat, el mercat, on ens trobem la Mercè, la Carme i jo, després de fer la compra setmanal.

Em fa goig, molt de goig, pertànyer a aquesta promoció de 1960 ( any que vam deixar l’escola).  Ens vam conèixer quan teníem 4/5 anys. És evident que l’ensenyament que vam rebre de l’Escola ens ha influenciat moltíssim i tots tenim el nostre raconet preferit de la nostra Escola. No n’hi ha gaires, quasi cap, de raconets foscos. No van poder ensenyar el català, cert, però sí que a través de les cançons i la cultura, tots sabíem que la nostra llengua materna existia, i algun llibre estava mig perdut a la biblioteca.

 

 

 

 

 

 

DSC_1025

La denúncia: Dones assassinades

 

 

 

No desitjava de cap de les maneres tornar a escriure aquest apuntament. He esperat, però sembla que es confirma que l’home que ha estat detingut a Romania, ha estat el presumpte autor de la mort de dues noies joves, trobades a la conca d’un riu prop de Cuenca. Una d’elles exparella de l’home. Un home que ja havia estat empresonat per altres fets violents de violència de gènere. Tot molt cruel, trist, ràbia, perque no arribes mai a saber perquè.

I la denúncia, persistent, i que voldria deixar de fer, però sembla que no, que aquests fets no tenen final. La meva tristor, moltíssima tristor, i el meu sincer condol.

Unes orquìdies d’un país llunyà d’un color viu i bonic.

DSC_0034

La denúncia: Una dona assassinada

 

 

12.08.15 – A Castelldefels. Sense més, l’home, ex parella de la dona, ha comès assassinat. La dona ha mort a ganivetades en sortir al carrer. El presumpte autor ha estat detingut. Una mort injusta d’una dona jove, cruel, sense justificació. I la tristor que envaeix aquest mes d’agost, de fet com tots els mesos d’agost d’altres anys. El meu sincer condol.

Unes flors boniques, vives, en un raconet d’una casa d’un poblet en el país de la tramuntana.

DSC_0038

La denúncia: Dones assassinades

 

 

 

Tot just he tornat a casa després de tres setmanes fora, en el país de la Tramuntana. La denúncia continúa i amb moltíssima tristor, perque els fets violents i cruels no s’han aturat.

31 de juliol: A Palma. L’home, exparella de la dona, la va assassinar, sense més. Ha estat detingut.

6 d’agost: Arran un incendi en una casa a Serra, País Valencià, es descobreix el cos d’una dona que va ser assassinada. El presumpte autor va ser detingut, empresonat i s’ha suicidat.

6 d’agost: A Castelldefels, l’home ha assasinat la dona i els seus dos fillets, i s’ha suicidat. Sembla que els mossos havíen rebut diferents trucades per part de la dona denunciant maltractaments.

El que més angoixa és el fet que els infants, fills de la dona assassinada, també han patit aquesta violència cruel, injusta, absurda. Tristor, molta tristor, i el meu sincer condol.

Unes flors molt belles de color violeta i el color blanc de la inociència.

 

 

28N - Votar independència

Llistes, partits, 27S15, independència … República de Catalunya

 

Em sembla que la gent al capdavant dels partits polìtics se n’adonen i ho saben que hem d’arribar al 27S15 amb garantíes, tranquil.litat, alegria, convenciment, motivació, per omplir les urnes de vots per demanar, sí a la independència , derrotar als adversaris, i que volem ser lliures, ser un estat independent del reino de españa i ser nosaltres els que hem decidit trencar la nostra dependència amb aquest reino de españa que encara vol ser conqueridor i colonitzador.

El que em neguiteja, només, és que ens trobem en la situació estratosfèrica que continuem utilitzant una llei electoral del reino de españa per convocar i celebrar unes eleccions ‘autonòmiques’  Perque nosaltres no tenim cap Llei Electoral pròpia per culpa dels desacords dels partits polítics (vergonya !!), i que tot el que es faci en aquestes eleccions sigui legal dins aquesta llei, ser molt curosos i no es pugui impugnar res de res. La Junta Electoral Central estarà a l’aguait. TInc confiança, i sé, que ho feran bé.

Referèndum sobre la independència: Tu què votaríes?

Una llista només amb gent de la societat civil em sembla bé. Fa uns díes ni m’ho plantejava perque no veia factible l’acord entre els partits. Ara sembla que sí. Els adversaris, els del NO, i els del SI-NO, ho tindríen una mica magre per fer el debat de campanya. M’hauríen d’explicar perque estaria millor vivint novament en el reino de españa. Perque jo no ho vull.

Polítics: ¡¡ Estigueu a l'alçada !!

Marxaré fora tres setmanes, fora de la Ciutat, però dins la República Catalana. Tornaré i cointinuaré amb les paradetes i activisme de l’ANC. Potser si en convocar les eleccions, i es faci pública la llista, no tindrem cap problema amb la Junta Electoral Central, de continuar amb les parades i fer campanya com ANC perque la gent voti per la independència i el procés constituent, i en definitiva començar a viure a la República Catalana i bastir un nou país, des de baix, com hem fet des de 2010, el poble, empeyent i empenyent. Som a tocar ho hem dit moltíssimes vegades, gent, poble, no ho espatllem i anem a votar el 27S15 i continuem lluitant per aquest país nostre i per nosaltres, i pels nostres fills i néts, per tota la gent que hi viu i treballa.

És la hora, ara sí, dels representants del poble i que l’encertin, i no la caguin. Cal derrotar als adversaris. La història i el futur és a les seves mans. I si la caguen, que no els passi res, no ho perdonarem mai, mai.

811130132_17600902323446817640

 

Comentaristes de mala estrugança, hi ha una altra manera de veure les coses i de viure i lluitar per fer realitat el que la majoria, una gran majoria, desitja. Vosaltres no teniu problema … podeu continuar dins el reino de españa.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER.

 

DSC_0343 (2)

La denúncia: Una dona assassinada

Van trobar un cos d’una dona esquarterada a Calella. Han detingut el presumpte autor, company de la dona. Una dona més assassinada i per amagar el crim la va deixar en un bosc proper. Cruel, injust, sense sentit.

I la meva ràbia, immensa, i tristor, molta tristor. El meu sincer condol. No es veu l’aturador d’questa violència masclista i cal denunciar i denunciar.

 

Unes flors vives, de color, d’un indret del sud del nostre país prop de la Mediterrània.

DSC_0334

Dones assassinades : La denúncia

 

Per motius diversos no he anat publicant posts dels fets greus, cruels, violents des del dia cinc de maig, però que dissortadament s’han anat produint i sembla no tenir cap aturador.

Ahir a Santa Cruz de La Palma una dona jove de 27 anys, cremada impunement per la seva ex parella. Ha mort. O a VInaròs fa pocs díes, una dona va ser trobada morta quan van anar apagar un incendi a casa seva. Van averiguar que la seva mort va ser violenta, no pas per el foc. O a Alcalà de Guadaira la dona va ser assassinada a cops. I al Port de Barcelona es troba un cotxe enfonsat i dins descobreixen el cos d’una dona morta violentament. A Arganda del Rey una altra dona és assassinada a ganivetades. I a Villaviciosa de Odón una dona assassinada també a ganivetades.

He escrit la paraula ‘assassinada’ diverses vegades. La mort de les dones a mans presumptament dels seus ex companys o parelles. Morts totalment injustes, cruels, sense sentit.

El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor. No hi ha dret. No pot ser. És cruel.

Unes flors blanques, vives, d’un petit racó del Pirineu.

Dones assassinades

 

 

bloomsday-011

Avui 16 de juny : Bloomsday

 

Bloomsday és una celebració que es fa a Dublin i a moltes ciutats i pobles d’arreu del món per recordar un dijous 16 de juny de 1904 representat a la novel.la de James Joyce Ulysses. Leopold Bloom és el protagonista principal de la novel.la i ens descriu la vida i el pensament de Leopold Bloom i d’altres personatges – reals i de ficció – des de les 8 del matí del dia 16 de juny de 1904 fins a la matinada del dia següent.

James-Joyce-Centre-Announce-Globalbloomsday.com_

Hi ha diferents celebracions sobretot a Dublin, però també a moltíssimes ciutats del món.

S’organitza el recorregut d’aquell 16 de juny 1904 per els llocs on Leopold Bloom va passar, cal anar vestits de l’època, es fan lectures de la novel.la, representacions teatrals i una de les celebracions més participatives …. el Bloomsday Breakfast …. Un esmorzar exactament igual que el que es prèn en Leopold Blooms el matí del dia 16. El menú …. fetge i ronyons saltats segons el costum irlandès dels esmorzars quotidians.

Bloomsday té la seva història: Joyce va començar a escriure Ulysses el mes de març de 1914, però el va deixar de banda, per acabar d’escriure Exiles. El 16 de juny de 1915 va escriure al seu germà Stanislaus per dir-li que havia acabat el primer capítol de Ulysses. Després de la publicació de la novel.la l’any 1922, els seus amics van començar a assenyalar la data 16 de juny com el punt de celebració del Bloomsday.

image

L’any 1924 Joyce estava ingressat a l’hospital, els seus ulls embenats, després d’una més de les múltiples intervencions quirúrgiques que va patir al llarg de la seva vida. Els seus amics el van visitar i li van enviar un ram de flors de color blau i blanc (els dos colors de la coberta del llibre) però Joyce va escriure en el seu llibret de notes: Avui 16 de juny, vint anys després, és que ningú recordarà aquesta data ?.

Els primers intents de commemorar aquest dia – Bloomsdasy – es van fer per part de la sòcia de l’editor de la novel.la i la traductora de l’edició en francès l’any 1929. També es va commemorar Bloomsday a l’Hotel Leopold prop de Versailles per celebrar el 25è aniversari del primer Bloomsday i es va organitzar un Déjeuner Ulysses, encara que es va fer un 29 de juny …. i no el dia 16 de juny.

El primer Bloomsday celebrat a Irlanda porta per data l’any 1954, en el 50è aniversari de la primera celebració i els culpables van ser els escriptors Patrick Kavanagh i Flann O’Brien quan van visitar Martello Tower a Sandycove, Davy Byrne’s pub i 7 Eccles Street, tot llegint fragments d’Ulysses, bebent més del compte i així els hi va anar ! Avui Bloomsday es celebra any rera any a tot el món.

29

En tots els meus apuntaments al llarg dels últims anys recordant aquest dia, sempre he expressat l’enveja de que es commemori un fet concret d’una novel.la, i que a tot el món, s’organitzin actes, lectures, actuacions …… i trobo a faltar Barcelona o qualsevol altra Ciutat i/o poble del nostre país.

Every life is in many days, day after day. We walk through ourselves, meeting robbers, ghosts, giants, old men, young men, wives, widows, brothers-in-love. But always meeting ourselves. – Ulysses

Per cert, enguany també es commemora el 150è aniversari del naixement de Yeats i evidentment a Irlanda aprofitaran el Bloomsday per recordar als seus dos grans escriptors.

yeats-logo-975