11 setembre 2014 – Tres díes després

 

fotosaeries 1               vertex

Han passat tres díes i ara he d’escriure la meva crònica d’aquest 11S14.

Molt nerviosa els díes abans, esperant el dijous i ser al Tram 11 on era voluntària. Goig, orgull, tranquil.litat, emocions, calor, molta calor, civisme, alegria, somriures, cantar, reinvindicar, escoltar, respirar. En acabar tothom va anar marxant lentament. El jardí de la Plaça Francesc Macià era un lloc impecable per a sentar-ser una estona, en grup, i petar la xerrada, i cercar l’ombra dels arbres. Podíem escoltar els parlaments del vértex, gràcies a un equip d’audio que els companys de l’ANC van poder instal.lar, … i un fort aplaudiment i crits d’independència quan na Carme Forcadell va dir poseu les urnes al carrer. Tots vam cantar Els Segadors, el nostre himne.

DSCN2874

Dos vailets van baixar del fanal on van estar tota l’estona enfilats amb l’estelada.Estelades a la Plaça Francesc Macià …. Gent asseguda al terra de la Diagonal, contents. No vaig veure ni una mala cara, cap paraula malsonant. Això sí, mirades de cansament i d’haver patit una calorada inusual. Els bars plens de gent, fins i tot en una farmàcia hi havia cúa.

DSCN2884

 

DSCN2914

Vaig tenir temps de pujar a casa una amiga. Havia preparat un pastís de pera confitada i una copa de cava. Al balcó mirant com marxava la gent a casa seva, famílies, joves, gent gran, de vermell, de groc, banderes. La gent asseguda a les terrasses dels diferents bars de les placetes i cantonades. A la fresca, prenent alguna beguda fresqueta, comentant, novament somrient i rient. Uns autocars enfilant carrer amunt per tonar a casa. Saludant. Els colors groc i vermell arreu. Arribo a casa. Molt cansada, però no he deixat de somriure tota l’estona. La dutxa m’espera. Que bé !! Em quedo plantufada a la butaca a mirar què diuen per la tele, i veure imatges dels altres trams de la V Baixa.

Demà, divendres, venen a casa un grup de blocaires d’aquesta casa a dinar !! I sí, van venir, puntuals; arriben de València, d’Osona, de Tarragona, de Badalona i de Madrid. La sobretaula va ser llarga, quan ja el sol s’havia post feia estona. Com vam xalar !

DSC05904

 

Dissabte a intentar tornar a la rutina diària. Comprar a la plaça, comentar amb la gent de les parades. I continuar llegint articles, la repercussió de la V Baixa a l’estranger. Mirar videos i fotografíes. El telèfon, trucades meves i dels altres. Què, com va anar ? Encara em tremolen les cames ? Increïble. És que encara no m’ho crec. 

Diumenge matí, xafogós. Compro els diaris i em trobo amb en X. a la Placeta de Sant Joaquim. En parlem. Ens mirem els suplements dels diaris i el recull de fotografíes. No sé, penso que en Mas afluixarà. Qè dius home, ni t’ho pensis. Està ben convençut , el poble empeny, hi ha un acord entre diferents partits, i les urnes estaran dins els col.legis electorals. Perquè tot està preparat. I ara toca fer feina, important, fins el 9N14. I saps, si per un cas el govern del reino de españa diu no, tornarem a omplir els carrers, però aquesta vegada amb el vot a la mà, i ens plantarem davant el col.legi electoral assignat, davant la porta tancada. I quina fotografia per a tot el món !!!!! Gent que vol votar, un SI/SI o un NO, i el govern li tanca les portes ……

Constato ….. A la premsa del món, el desplegament de la notícia de la V Baixa en primera pàgina, cròniques, comentaris, fotografíes, videos. A la premsa del reino de españa, sí, la notícia no tenen més remei que publicar-la, però …..  la trobada dels  dos, tres, quatre mil unionistes de la societat civil catalana, té més repercussió !! Per que serà ??

Demà dilluns, es lliuren les signatures de la campanya Signa Un Vot al Parlament de Catalunya. Hi aniré. Hi hauran parlaments i després un petit piscolabis per a tots els apoderats que vam començar a treballar-hi ara fa un any.

El camí continúa i res, queden pocs centímetres per arribar al cim. El poble ha tornat a parlar, ha baixat al carrer, senyors polítics no ens falleu.

Volem continuar éssent un poble content, somrient i volem viure aquest procés per aconseguir la independència del nostre país i viure en llibertat, amb una justícia social que ara no tenim, volem decidir nosaltres, volem un nou país. Volem marxar del reino de españa.

Sí, Vicent Andrés Estellés, les teves paraules les tenim molt presents i la veu de l’Ovidi ressona i ressona.

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara venen

baixa al carrer i participa.

No podrán res davant d’un poble

unit, alegre i combatiu.

Fotografíes: Equip Audiovisual de l’ANC. RG. Automàtic càmera blocaires.

 

 

11 setembre 2014 – Som-hi

 

Dignitat_es_independencia

 

 

Queden poques hores. Tothom continúa treballant perque demà sigui la festa en la que tots hi volem participar, i a la vegada reivindicar que volem votar, i votarem el 9N14. La lluita pacífica continúa i aquesta Diada serà la última en que ens manifestarem per aquest objectiu. I demà tornarem a sortir al carrer, per dignitat, per retre homenatge a totes aquelles persones que al llarg dels anys han estat al davant en aquesta lluita per les nostres llibertats, i demà no hi seran. Va per a totes elles i ells.

Montserrat, Maria Mercè, Lola, Martina, Maria, Sílvia, Xesca, Josep, Narcís, Ovidi, Joan, Lluis Maria, Salvador, Màrius, Manuel, Antonio, Vicens, Ramón, Santi i molts més que tothom recordarà.

Ens veiem demà a la V Baixa.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is over.

Fotografia: Dibuix del nostre amic blocaire d’aquesta casa Joan Grau.

 

Montserrat Abelló

poeta-Montserrat-Abello-ACN_ARAIMA20140311_0176_5

Ens queden els seus llibres, les seves poesies, el seu record. Les poesies les puc llegir un dia i un altre, i un dia més. Al cor de les paraules és sempre a la meva tauleta de nit. De fet no vaig conèixer el món de la poesia de Montserrat Abelló fins no fa gaires anys. Una blocaire amiga em va recomanar el llibre i em va parlar d’ella. Qui si no una altra poeta, escriptora, dona, na Maria Victòria Secall, aquest pèndol de les petites oscil.lacions.

Gràcies Montserrat per fer-nos veure el mon de la paraula de dona. Descansa en pau.

Parlen les dones,

la seva poesia

tendra i forta.

Ben pocs s’aturen

a escoltar aquestes veus,

que, trasbalsades,

un nou llenguatge diuen

nascut al fons dels segles.

- Montserrat Abelló ( 1918 – 2014 ) – Compàs d’espera

 

 

 

Des de Xile ens diuen: No ens falleu

 

rajoy-nov2

I no, no fallarem, i farem la V Baixa més sorprenent, magnífica que mai s’hagi fet al món. Les inscripcions van augmentant dia a dia. Jo mateixa a la paradeta he recollit més de cent en només un parell de díes. La gent, el poble, és conscient que l’11S14 ens portarà directament al 9N14. Els del reino de españa no ho entenen i fan volar coloms i ells continúen com sempre …… nosotros no negociamos, ni dialogamos, somos el poder y no hemos de mostrar ningún signo de debilidad ni de cobardía.

Ho porten dins el seu ADN i no ho poden entendre. Molts anys, molts, arrosegant velles i malèvoles estructures d’estat que una gran majoria volem eliminar i fer-ne de noves, d’un país lliure, democràtic, viu, alegre i que vol ser feliç. La República de Catalunya és tot just a menys de tres mesos.

Tots omplirem els carrers de Barcelona, inscrits o no, amb samarreta vermella, groga o de qualsevol color. El nostre crit serà in-inde-independència i el 9N14 votarem.

M’ha agradat aquest video dels catalans de Xile que han fet una V baixa magnífica, i ens diuen molt clarament …… ara nos ens falleu !!

La denúncia: Dones assassinades

I més dones assassinades .....

El dia 1r d’agost vaig publicar un apuntament amb la meva denúncia de dones assassinades del mes de juliol, i vaig escriure que en època de vacances, més concretament el mes d’agost, les estadístiques ens diuen que és en aquest mes on hi ha l’índex més alt de víctimes. Encara ens queden dos díes, i amb ràbia i tristor, he de denunciar totes aquests crims, molts, moltíssims, una barbaritat, una crueltat sense justificació. I la meva denúncia que contnúa i continuarà.

02.08.14 – Berja (Almeria). Dona de 45 anys assassinada a ganivetades presumptament per el seu company, que tenia ordre d’al.lunyament fins el 30 de juliol. Detingut.

04.08.14 – Oriola (Baix Segura). Dona 29 anys. Assassinada a cops. El presumpte autor ex parella va fugir. Desconec si ha estat detingut.

08.08.14 – Torrox (Málaga). Dona. 37 anys. Llegeixo que era la directorta del Museu de HIstòria de Nerja. Aassassinada a ganivetades presumptament per la seva parella. Detingut.

15.08.14 – Móstoles (Madrid). Dona. 38 anys. Assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex parella, ha estat detingut.

25.08.14 – Pontevedra. Dona 38 anys. Dos fills. Assassinada a trets presumptamednt per la seva parella que va trucar a la policia i seguidament es va suicidar.

26.08.14 – El Campello (l’Alacantí). Dona. 86 anys. Assassinada per la seva parella. Es va suicidar.

27.08.14 – Barcelona (Camp de l’Arpa). Dona, jove. Assassinada a ganivetades. El presumpte autor parella de la dona ha estat detingut.

28.08.14 – L’Hospitalet de Llobregat. Dona. 45 anys. Assassinada a ganivetades per la seva parella que posteriorment es va suicidar.

El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor, d’una violència que no s’atura.

Unes flors d’un país llunyà. Davant la crueltat i la violència, les flors per denunciar una, dues, tres, sempre que llegeixi la notícia als diaris. Fins quan ?

 

 

 

 

L’11S14: Tots junts convocarem la consulta del 9N14

 

Procés Independència

Ara és l’hora ! En aquest cartell haurem d’incloure la V Baixa 11S14 i la consulta el 9N14, oi que sí ?

I un magnífic video de l’equip d’audiovisuals de l’ANC. Vinga, tots hem d’omplir les dues avingudes de Barcelona, Gran Via i Diagonal. És novament un gran repte, però ens hem de posar nerviosos ? No, ni de bon tros, perque ho aconseguirem, segur.

Els que estan nerviosos són altra gent, no pas el poble. Nosaltres no, gens ni mica, perque sabem el que hem de fer, no dubtem.

I com en altres ocasions, que farem ? ACCIÓ  ……. REACCIÓ.  Omplir els carrers de Barcelona l’11S14 per convocar la consulta i treure les urnes al carrer el 9N14.

Bròquil is OVER !

 

 

 

Música: Avui Bobby Darin – Beyond The Sea

Aquest mes d’agost he estat espectadora fidel del cinema que ens ha regalat Barcelona Televisió. És la única cadena de televisió que en acabar la pel.lícula no retalla els crèdits.

I avui seuré a la meva butaca per veure la pel.lícula ‘Beyond The Sea’ una biografia del cantant, actor i compositor Bobby Darin 1936-1973) interpretada i dirigida per Kevin Spacey. No la he vist al cinema. Sí que recordo i molt bé que en la millor època del cantant, vaig ser una de les seves admiradores. També vaig veure la pel.lícula ‘Come September’ on va conèixer l’actriu Sandra Dee i van formar una de les parelles hollywoodianes més famoses de l’època. Les cançons, les versions de Bobby Darin són molt bones. Posar ritme a la música de ‘La mer’ de Charles Trenet, un encert. Cantar el ‘Mack the Knife’ de Kurt Weil meravellosa. Versionar la cançó folk de Tim Hardin ‘ If I were a Carpenter’, captivadora.

 

 

Llegeixo la seva biografia. No recordava moltes de les coses. Va morir molt jove, 37 anys.

És cert que va ser un nen malaltís per culpa de la febre reumàtica i el seu cor li va donar molts problemes. Moltes vegades després de les seves actuacions va necessitar respiració assistida. Va acompanyar al senador Robert Kennedy en la seva campanya i va ser testimoni directe del seu assassinat. Però el que més el va afectar, va ser saber que la seva germana ‘gran’, en realitat era la seva mare. Bobby Darin va viure amb els avis, però sempre se li va dir que eren els seus pares, i la seva germana gran, era en realitat la seva mare. Els prejudicis de la època de ser mare soltera van fer que visqués tota la seva vida en un engany.

L’any 1973, dos anys després de coneixer la veritat dels seus orígens, es va sotmetre a una nova operació per reparar unes válvules del seu cor i no se’n va sortir.

Com actor va ser nominat l’any 1963 per un òscar al millor actor secundari  per el seu paper a la pel.lícula ‘Captain Newman, M.D.’  Sí que va rebre el premi al millor actor al Festival de Cannes del mateix any 1963. Va compondre moltes cançons per altres intèrprets, totes elles es van convertir en veritbles hits. Però en el meu arxiu no hi falten meravellosa versió de ‘La Mer’ de Charles Trenet i també el seu ‘Mack the Knife’ que no ha estat mai superat per cap altre cantant.

 

 

 

 

 

Música: The First Time Ever I Saw Your Face / Roberta Flack .. la millor versió

 

 

 

Autor: Ewan MacColl (1915-1989).

The first time ever I saw your face I thought the sun rose in your eyes
And the moon and the stars were gifts you gave to the dark and the endless skies

The first time ever I kissed your mouth
I felt the earth move in my hands
Like the trembling heart of a captive bird
That was then at my command
My love

The first time ever I lay with you
I felt your heart so close to mine
And I knew our joy would fill the earth
And last til the end of time
My love
The first time ever I saw your face
Your face
Your face
Your face

Una cançó original de l’any 1957 escrita per Ewan MacColl, escocès, activista, membre del partit comunista anglès, cantant de folk, molt reconegut, tenia l’entrada als EE.UU. prohibida per la seva ideologia. Una cançó que també van cantar Peter, Paul and Mary o The Kingston Trio. Però no va ser fins l’any 1972 que Roberta Flack va cantar la seva versió i va decidir guardar el folk en un calaix i interpretar-la de la manera més sensual que ningú es pogués imaginar. Perque la lletra ho és de sensual. I l’èxit va esclatar.

Roberta Flack va guanyar un Grammy. La cançó ha estat versionada per més de 100 intèrprets, sí, sí, moltissimes versions, des de Elvis Presley, passant per Johny Cash, George Michael, Leona Lewis, Celine Dion, Mariane Faithfull, Harry Belafonte, Josep Carreras, Andy Williams, Celine Dion, Orquestres com la de Ray Coniff o Mantovani i la versió original de Peggy Seeger, la dona de Ewan MacColl. Ella li va demanar una cançó mentre era als EE.UU. i a corre-cuita, per telèfon, en MacColl li va passar. Peggy Seeger, germana de Pete Seeger, va formar amb Ewan MacColl una parella increïble de la música folk …. però aquests cantants i la seva música mereixen un altre apuntament.

 

He escoltat les diferents versions, moltes, però cap, cap com Roberta Flack.Té una veu fresca, bonica, harmoniosa i sap intepretar molt bé la sensualitat de la lletra. També m’agrada la versió original de la Peggy Seeger.  És …. ‘diferent’. En Ewan MacColl  va renegar sempre de totes les versions de la seva cançó, perque a partir de Roberta Flack, la cançó no ha estat mai més intepretada a ritme de folk. I encara ens queda la versió de Johnny Cash, que jo diria és molt bona i molt personal, i una altra de les que més m’agraden.

 

 

 

 

Peppino Impastato – La màfia és una muntanya de merda

 

111_Battaglia_27041

Dilluns a la tarda era en una parada de l’ANC per informar, recollir signatures, en definitiva ser presents al capdavall del Carrer Gran de Gràcia, perque continuem actius per un 11S14 ple de gent i un 9N14 ple de paperetes amb un SI / SI gran com un cabàs.

Van venir tres nois joves, sicilians i volien saber qui erem i que feiem. Vam parlar molta estona. Ells són activistes i lluiten per una Sicília independent de l’Itàlia que sempre els ha fustigat i ha deixat fer a la màfia. Van signar el dret de petició per la independència del nostre país i em van escriure un nom en un paper … Peppino Impastato.

No en sabia res d’aquesta persona, assassinada per la màfia el 9 de maig de 1978. Tenia 30 anys.  No us explico res. Entreu en aquest enllaç i llegiu. I sorprenentment vaig entrar a You Tube i em trobo amb una pel.lícula I cento passi completa, subtitulada en castellà, de l’any 2000. Us recomano de veure-la.

Peppino Impastato és el referent de la gent de Sicilia que vol lluitar contra la màfia, la corrupció, l’estat colonitzador, els grans partits. La seva mare Felicia Bortolotta no va defallir mai i l’any 1998 es va reobrir el procés (el cas s’havia tancat perque es va considerar un suicidi). Va guanyar. I els responsables de la mort del seu fill van ser empresonats, uns membres importants de la màfia, familiars molt propers.

Peppino Impastato va cridar, sense por, molt fort La màfia és una muntanya de merda. Un enfrontament amb la màfia, que li va costar la vida. Ell sabia que mai podríen ser un país lliure mentre la muntanya de merda fes de barrera entre el poble i la llibertat.

Fotografia: Felicia Bortolotta, una altra mare coratge, com n’hi han tantes en aquest món.

 

 

Música: Avui Roberta Flack – Killing me softly with this song

Festes de la Mercè, any 1983. Actuació estelar de Roberta Flack al Palau dels Esports del carrer Lleida. Poca promoció. Preus no gaire populars. El Palau dels Esports no es va omplir. El concert va començar amb més de tres quarts hora de retard. Problemes amb els equips de sò i tècnics. No era el millor lloc per escoltar a Roberta Flack. Molta fredor. No, no et sentíes bé, i a més la impaciència de la gent esperant veure-la a dalt de l’escenari, no ajudava gens ni mica a  aconseguir una bona atmosfera per escoltar música soul, blues.

Finalment va aparèixer a dalt de l’escenari. Va seure al piano, i la música va començar a sonar en un Palau amb greus problemes d’acústica i tècnics (ni de bon tros com el coneixem avui …) però que van aconseguir millorar. I poc a poc l’ambient es va començar a escalfar i molt. Roberta Flack ens va oferir un concert extraordinari. The first time I ever saw your face, And so it goes, Making love i ….. Killing me softly with this song. No la va deixar per el final, però  sí end va regalar dues, tres cançons i va haver-hi repetició. Vam tornar a casa passejant, contents, abraçats.

 

Les critiques de l’època van aplaudir l’actuació de la cantant, i van criticar molt la despesa feta per l’Ajuntament de Barcelona per aquest concert, ja que la cantant va fer un viatje únic a Barcelona i se’n va tornar als EE.UU.

Una de les millors cançons de la dècada dels 70 i encara avui fa que tanquis els ulls i gaudeixis de la música de Roberta Flack, ballant amb la persona estimada o senzillament sentats en qualsevol lloc escollit  ….. un veritable guster.