DSC_0642

Trobada de blocaires: Una nit màgica a Ontinyent.

La trobada de blocaires a Otos és ja història. Ha passat ja un mes, i erem al 2016, i sembla que va ser ahir.

DSC_0643

En tots els meus viatges sempre hi ha un moment, un lloc màgic. I  deixo constància d’aquest moment disparant la meva càmera. I entre les moltíssimes fotografíes que tinc, recordo perfectament aquest moment i el lloc. I sobretot recordo que era feliç de ser on era. Ha Long, Yi Bang, Xishuangbanà, Montgarri, S’Arenella, Skagen, Ystad Mar Bàltic, Jardins del Quirinale, Gräppelensee, Hoan Kiem, Kong Don, riu Mekong, Montseny, Lluçanès, Puig de Randa, i tants d’altres …..

DSC_0617

I aquest moment, aquest lloc màgic va succeir a Ontinyent, durant el meu viatge al País Valencià per participar en la trobada de blocaires d’aquesta casa. He de ser sincera i reconec que la proposta de’n Enric Marco d’anar a fer una passejada al vespre per Ontinyent no em va entusiasmar.

DSC_0607

I en arribar a la Plaça de l’Ajuntament, em vaig trobar amb un barri vell ple d’història. L’edifici de l’Ajuntament presidint la plaça i una mica més amunt un edifici adjacent a l’esglesia i que ara és el Museu d’Història i continuem pujant carrer amunt i entrem per una porticada. No ens trobem amb ningú. Llums grogues i blanques il.luminen els carrers i el campanar. L’Enric molt critic amb la contaminació acústica es queixa de l’enllumenat desastrós del conjunt del barri, i sí, poder fer una fotografia al campanar va ser feixuc i quasi impossible per culpa de la llum.

DSC_0604 (1)

Però l’ambient, la pau, la placidesa, els carrerons, el silenci em van deixar aquests moments de felicitat que sempre trobo en els meus viatges, i de sobte van començar a repicar les campanes, amb tocs vius i en senyal de festa. De primer les petites i seguidament les grans. Ens vam quedar astorats, quiets i vaig estar mirant les campanes  i escoltant una bona estona aquest sò que de sempre em fascina, i no paraven de repicar i donar voltes i voltes, cada vegada més ràpides. No sabíem que dins l’esglesia hi havien uns angelets, setze xiquets i xiquetes, cantant el Cant dels Angelets d’Ontinyent, d’origen gregorià de l’any 1662 i és el preludi de les festes patronals de la Puríssima Concepció de María. Quan vam entrar a l’esglesia, les Vespres de la Mare de Déu ja havíen acabat.

DSC_0615

DSC_0614

 

La gent va anar sortint de l’esglesia i nosaltres vam baixar per un carrer preciós dins la muralla des d’on es podia veure una vista magnífica d’Ontinyent, de nit, amb les llums grogues i blanques il.luminant els carrers, les cases, els murs del barri vell.

DSC_0632

Tornem a la plaça de l’Ajuntament. Pugem al cotxe i marxem a Otos i a Tavernes de la Valldigna. Arribo tard, mitja nit potser.

DSC_0597

 

DSC_0383

31.12.16: Fotografíes des d’un drone – M’agraden

 

 

Últim dia de l’any 2016 …. i anem llegint resums, articles, moltes notícies i fets, bons i dolents, feliços i tristos. M’he fixat en un resum publicat per la BBC d’un seguit de fotografíes fetes des de dalt, d’un drone i aquestes són les que més m’han agradat. Vivim a la Terra, i és viva, bonica, extraordinària. Hem de cuidar-la, la natura ens dona la vida i ens la treu. La bellesa dins una fotografía.

He inclòs una fotografia meva, de la Badia de Ha Long, Vietnam. Matí d’un hivern. No està feta des d’un drone, evidentment. Acabo l’any 2016 i entro a l’any 2017, el meu any, l’any del gall.

1 – Pagès a Gumbun, Índia. Camp de xilis.

2 – Tardor a Transilvània.

3 – Caravana de camells. Tarda-vespre platja de Cable Beach, West Australia.

4 – Basílica de Sant Francesc d’Asís, Umbria, Itàlia.

Feliç ANY NOU per a tothom .. un any ple d’il.lusions, de llibertat, de futur.

_93060615_redchilyfarmerbyaurobird

 

_93060493_bogataforestromaniabycalinstan_93060384_2ndprizewinnercategorytravelcablebeachbydragoneye_93060380_1stprizewinnercategorytravelbasilicaofsaintfrancisofassisiumbriaitalybyfcattuto

 

DSC_0376 (1)

Bon Nadal

 

 

DSC_4475 (1)I avui és Nadal. Un altre Nadal i tots els anys celebrem la festa amb els que hi són i també recordant els que no hi són. Ahir nit la missa del gall, el cant de la Sibil-la i després un petit ressopó. Per dinar no hi ha més opció, i ens agrada, l’escudella i carn d’olla, entremesos especials i si algú encara té gana a la cuina està el pollastre farcit, enguany un pota blava. Però abans un aperitiu amb unes ostres delicioses i unes llaunes de cloïsses excepcionals. Unes taronges i mandarines per anar païnt el menjar, i els torrons i les neules. Xampany i una llarga sobretaula. Cap al vespre toca rentar plats i deixar-ho tot a punt per l’endemà. Una infusió, una mica de poma bullida amb canyella i llimona. Endreçar una mica la taula. Ha quedat molt bé enguany. La decoració també és important. Les estovalles, les de fil.

DSC_7601 (1)

Per Sant Esteve els canalons i potser uns entrants de peix, uns llagostins bullits amb taronga, llimona, llor, porro, grans de pebre. Algú demana si encara queda pollastre d’ahir. Una macedònia de fruites per tirar avall. Fruits secs, nous, avellanes. Em sembla que hi ha algun recuit amb mel. Xampany. Els torrons, dels de sempre, res d’invents, alacant, crema i xixona, i també de massapà. I tornem a la sobretaula fent un bingo familiar. La gràcia és com es canten els números i els petits s’ho passen d’allò més bé. Ens hi juguem cigrons, els que no es van posar a l’escudella i carn d’olla.

DSC_7603 (1)

Alguns petits juguen amb el que els ha portat el Papa Noël i d’altres el tió. Joguines per anar fent fins arribar la nit màgica dels Reis d’Orient. Ells sí que ens portaran les joguines i els regals més grans.

DSC_2919 (1)

El vers de Nadal ……  He escollit del llibre de poemes Serena barca de Maria Josep Escrivà Vidal, 2016.. Edicions del Buc, La Pobla de Farnals. Vaig conèixer Maria Josep Escrivà a Tavernes de la Valldigna durant la meva estada al País Valencià, i ha estat tot un descobriment.

 — Hivern al pati de casa —

* Damunt d’uns pètals

de ponsètia fa

equilibris la pluja.

Amb quin do trencadís

de placidesa.

 

— Nadal quotidià —

* Abocat a la llar

amb sorpresa primària,

al foc que escalfa les mans, un infant.

Té la pau la mateixa olor de casa

Aquesta calor de noble pessebre.

 

Bon Nadal a tothom i com ens escriu el company Enric Marco, Pols d’Estels, no només a tots els que coneixem, especialment a la gent de la Mediterrània que ha fugit que es troba lluny de casa seva i sap quer trigarà molt de temps en tornar. Malgrat tot, Nadal sempre és una petita esperança i d’escalfor quan s’és a prop de la gent que s’estima.

Fotografía imatge destacada – Monestir de Santa Maria a Simat de Valldigna, la Safor.

 

DSC_0549

09.12.16: Otos, segon dia. Trobada de Blocaires: De rellotges i pedres

 

 

Segon dia de la Trobada de Blocaires a Otos. Crec que s’ha format un grup a twitter o whatsapp. No ho sé, perque jo encara no he entrat ni al whatsapp, ni a twitter ni a facebook. De moment els meus contactes són via e-mail i també via Telegram al meu Mac.

A les 11 del matí ens havíem de trobar a l’Ajuntament d’Otos tots els blocaires amb el boss Vicent Partal i parlar-ne, del que és positiu i del que no ho és tant, i sobretot per coneixer-nos millor, fora del món digital. Jo vaig arribar tard perque era al forn del poble comprant fartons, mostatxons i una fogassa per emportar-me a casa. La olor dels forns em fascina, i encara més quan a l’aparador pots veure els pastissets, els fartons, fogasses, ametlons i la flaire et fa entrar al forn. El meu fill encara somía amb els fartons que li vaig portar. Res a veure amb els que compra a Barcelona a les orxateríes Sirvent.

fogassa reme

La trobada de blocaires va estar més que bé, i tots vam dir la nostra, passant, això sí, una mica de fred en una estança preciosa de l’Ajuntament d’Otos que és un palau i rodejats de les obres d’Antoni Miró. Un privilegi.

DSC_0495 (1)

 

EXPOSICIÓN ANTONI MIRÓ EN LA LONJAEn acabar vam fer una visita al poble fent un recorregut per veure els rellotges de sol i ací sí que he de fer esment a Joan Olivares, bon coneixedor i especialista en la ciència ”gnòmica”, la que planteja teoríes al voltant de la trajectòria del Sol. Otos està declarat com el conjunt municipal europeu amb més densitat de rellotges de sol. Ell ens ho va ensenyar tot i ens ho va explicar tot, tot.

DSC_0560 (1)

Otos és un llogaret amb un activisme cultural de nivell, de molt alt nivell. Les otosines i els otosins s’estimen el seu poble, la seva llengua, la seva cultura, les seves arrels, i volen conservar els seus orígens per damunt de tot. I ho veiem molt clar en ” la pedra de Basset”. El seu orígen ens l’explica molt bé en Joan Olivares. La pedra està darrera de l’Ajuntament en mig d’un jardí preciós amb unes vistes a la Vall bellíssimes.

DSC_0528

 

DSC_0531I cada 25 d’abril, durant tot el dia, només aquest dia, el semicercle metàl-lic de la pedra Basset d’Otos manté en ombra l’escut format per les quatre barres que caracteritza a la gent d’Otos i de tot el país com a poble. El calendari solar conté la llegenda, relativa al tres-cents aniversari de la Batalla d’Almansa, ” 300 anys de renadiu”, en relació a la capacitat del poble valencià de renàixer avui sí i demà també, per si sol, malgrat les adversitats i que són un munt. A la part de darrera, la Pedra de Basset construïda amb acer inoxidable i pedra d’Atzeneta d’Albaida, es pot veure el dibuix d’una maça i un piló de picar espart.

thumb_474__4

– El dia 25 d’abril, una ombra sinistra cobrirà les quatre barres de la nostra bandera al llarg de tot el dia. Després, a poc a poc, el sol tornarà a il-luminar les quatre barres fins que l’any vinent hi tornaran les ombres.–

No és  extraordinari ????  Ens vam quedar ben bocabadats els que no coneixíem la Pedra de Basset d’Otos.

La pedra, ens explica Joan Olivares, autor de l’escultura, era centre de reunió popular i alhora servia de pìló per a picar espart. I ens recorda la dita: Quan el Benicadell fa capell, pica espart i fes cordell. I per tots los sants ( !!!! ), sí que va fer capell aquests últimes díes com hem vist als espais dedicats a la méteo camps anegats, rius desbordats, moltíssima pluja. Pep Albinyana, Enric Marco, Joan Olivares sé que vareu mirar molt al cel per demanar la treva meteorològica que ens va fer !!

I vam continuar amb la ruta dels rellotges de sol amb en Joan Olivares, l’ànima d’aquest recull de gnòmics posats en uns rellotges de sol inigualables i bonics, amb  l’estimable col.laboració d’artistes de la talla d’Andreu Alfaro, Arcadi Blasco, Antoni Miró, Rafael Armengol o Manuel Boix.

DSC_0535 (1)

Amb molta gana vam anar a raure a Ca Les Senyoretes, novament, on ens esperava un reconfortant arròs al forn que ens va fer recuperar les forces. Abans, però, en Joan ens va explicar els seus rellotges solars, que sense ser electrònics, ens demostren que es pot donar tal quantitat de dades que pots interpretar, que quasi ho són.

DSC_0585

DSC_0581

El dinar va tornar a ser una reunió distesa, joiosa, de tots els blocaires. Converses, riure i feliços d’haver-nos trobat.

En acabar molts ja van marxar, però alguns ens vam quedar. I vam seure en un raconet de Ca Les Senyoretes, confortablement i més d’un fent una becaina, i d’altres conversant de tot una mica. Tranquil-lament, plàcidament. Uns moments per recordar. Després vam anar a L’Olleria a participar en la inauguració d’un taller-botiga d’artesania, amics de’n Pep Albinyana, i finalment l’Enric va insistir d’anar a Ontinyent.

Però aquesta serà ja una altra crònica ……..

Fotografíes: Imatge destacada: Rellotge d’Andreu Alfaro i el grup de blocaires. RG.

1) Fogassa a punt per menjar. 2) Sala Ajuntament i blocaires. RG. 3) Antoni Miró i obres seves. 4) Rellotge de sol – Otos. RG. 5) La Pedra de Basset. RG. 6) Vista des de la Pedra de Basset. RG.  7) La Pedra de Basset un 25 d’abril. 8) Joan Olivares davant el rellotge de sol d’Antoni Miró. RG.  9 i 10) Joan Olivares explicant totes les dades dels seus rellotges. RG.

 

 

 

 

 

 

DSC_0525

La denúncia: Dones assassinades

 

És trist haver d’escriure aquest apuntament ara, aquesta setmana, però no és ben cert que encara és més trist haver-ho de fer al llarg de tot un any. Una violència cruel, sense sentit, injustificable i no, no té aturall.

DSC_0300

24.11.16 – Fuenlabrada, Madrid. Una dona va ser escanyada dins el cotxe presumptament per la seva ex parella. Ha estat detingut.

18.12.16 – Pobla de Mafumet, Tarragonès. Dona de 44 asnys assassinada per la seva ex parella. Ha estat detingut. Va confessar el seu crim.

18.12.16 – Vigo. Dona jove de 25 anys. Morta a ganivetades per un ex novio que es va intentar suicidar. Va ser detingut.

19.12.16 – Barcelona, Barri de Les Corts. Dona assassinada a trets per la seva parella i posteriorment es va suicidar.

El meu sincer condol, i moltíssima tristor, molta. Unes flors de color lila d’una planta prop d’un monestir de la Safor amb gotes d’aigua com llàgrimes davant aquests fets cruels i sense justificació.

DSC_0409

08.12.16 – Otos: Trobada de blocaires

 

DSC_0420 (2)

Dia de la Puríssima Concepció de Maria. I els blocaires anaven arribant a Otos. A les 7 del vespre en Vicent Partal ens parlaria de tot una mica, Trump, Brexit, Procés, referèndum .. Sala d’Actes de l’Ajuntament d’Otos. A continuació debat, preguntes, respostes i a continuació a sopar a Ca Les Senyoretes. Una bona colla de blocaires i suscriptors, crec que uns seixanta. Bon sopar i en acabar, la festa amb Miquel Gil i Botifarra. La festa va acabar tard, molt tard. Però no vaig veure a ningú amb cara seriosa ni cansat.

DSC_0285

Aquests díes he fet una immersió al País Valencià, completa, intensa. Amb els amics  Enric Marco i Rosa Magraner, veïns de Tavernes de la Valldigna no he tingut temps per avorrir-me. Tot ha estat un seguit de vivències, converses d’alt nivell, del cel, les estrelles i els planetes, de classes de cuina, per exemple com pelar una carxofa, o fer un arrosset amb el que tens a la nevera. El dia de la Puríssima vam anar a Xàtiva a cercar en Francesc Cabiro, arribat des de Badalona i de pet a Otos.

IMG_0076

Què puc dir d’Otos ? Un descobriment. Un petit poble de no més de 500 habitants situat a 1.100 m d’altitud. Tranquil, on es pot respirar pau i natura i una, o dos, singularitats excepcionals, els rel.lotges de sol i la colecció permanent de més de 70 obres de l’Antoni Miró. Van arribant els blocaires, en Josep Selva, la Belén de Madrid, Josep-Anton Montfort, en Josep Usó, l’Enric Balaguer, l’Àngel Canet, en Josep Blesa, la Pepa, una gatera excepcional, el Totxanes, J.J. Isern i molts més, sempre al voltant, al costat de’n Pep Albinyana, l’ànima i organitzador d’aquesta trobada i ben a prop en Joan Olivares de Ca Les Senyoretes, la segona ànima d’aquests dos díes curtets i farcits d’aconteixements per als blocaires i suscriptors participants.

DSC_0424

Farts de pluja després de quinze sense parar, i la sort que hem tingut de no ser-hi aquest cap de setmana on hem de lamentar la mort de sis persones per culpa dels aiguats. En una de les informacions del temps a TV3 va aparèixer un mapa meteorològic on es podia llegir el nom de Otos amb més de 200 ml de pluja !

DSC_0406

Amb aquest mal temps, i en mig d’una treva, vaig poder gaudir de la lluminositat de la Vall d’Albaida, de la Safor. Veure els camps esplèndids de tarongers. Les muntanyes. Les sèquies amb aigua, els rius secs, ara vius. Una imatge de bellesa de la Valldigna pujant amunt fins arribar a la Vall d’Albaida. Visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, a Simat. L’Ermita de Santa Anna molt a prop de Tavernes, antiga mesquita on s’ha conservat part de la seva arquitectura.

DSC_0294 (1)

Va ser un dia llarg, intens i vaig acabar a les tres de la matinada a Tavernes amb el meu sac ple de vivències, paisatges, històries que em va explicar l’Enric, aprenentatge de la llengua catalana del sud, cuina de la zona, l’horta i compartir el temps amb els amics i amigues blocaires d’aquesta casa de veïns.

Continuarà …….

DSC_0488

Fotografíes:

Imatge destacada: Ca Les Senyoretes -Casa Rural – Otos, Vall d’Albaida

Camp, vinyes, Otos al capvespre.

Tavernes de la Valldigna – Les tres creus cobertes de núvols.

Otos: Arribada blocaires Enric Marco, Francesc Cabiro, Rosa Magraner.

Ajuntament d’Otos: Joan Olivares, Pep Albinyana, Vicent Partal.

Arròs a casa la Rosa i l’Enric …. conill, pollastre, faves, carxofes.

Tarongers Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

Ajuntament d’Otos : Grup de blocaires.

 

 

 

.

2048_1451989866portada-edr-104-3

Pep Gimeno Botifarra … després de la trobada a Otos

 

Sí, ho reconec, és un fet, m’he embotifarrat. M’ho va dir ahir nit el mateix Botifarra. Ja són tres vegades en un període de temps, curt, tres setmanes que he anat a escoltar les seves cançons i el seu versar indefinible i que mai s’acaba, a Sarrià, Centre Parroquial, a Otos, trobada de blocaires i ahir nit al Tradicionàrius a Gràcia. Aquest darrer més especial que cap d’altre: Botifarra a Banda. Acompanyat de la Banda La Valenciana formada per xics i xiques valencians i que viuen a Barcelona. També el seu grup de músics.

DSC_0447

DSC_0488

Otos – desembre 2016. Fotografíes RG.

Arran la trobada a Otos, vaig anar a L’Olleria, molt a propet d’Otos i allà en Pep Albinyana em va presentar a Pere Ròdenas, músic del grup de Botifarra i parlant, parlant, li vaig preguntar que podia fer per obtenir una entrada per aquest concert, perque tot estava exhaurit. Em va dir que feria gestions. I Pep Albinyana em cride divendres vespre per dir-me que tinc una entrada al meu nom al Tradicionarius !!! Quin salt que vaig fer !! La trobada de blocaires a Otos va donar els seus fruits. A Otos ens van fer un regal impagable que va ser l’actuació de Pep Botifarra i Miquel Gil. Jo ja havia escoltat les seves cançons, i a més els havia vist a Sarrià, però els altres blocaires vinguts del Principat no el coneixíen, com moltíssima altra gent.

com-voxuji-54-fotonoticies-musica-botifarra-i-carles-denia-fotos-grans-botifarra_15dll82

I ahir nit, a primera fila ( sempre incòmode perque has d’aixecar el cap …) però immersa en la música pura, emotiva, bonica, del País Valencià, i que tota la gent del Principat hauria de conèixer millor. Vaig xalar i molt, i més quan al meu costat sentat i més d’una vegada emocionat, el boss, en Partal, aplaudint i rient com mai. Malaguenya de Barxeta, Jota de quintos, Granaïna de Montaverner, Senyera …. Ens miràvem, i sense paraules, afirmavem ….. però que gran és Botifarra, i aquests xics i xiques de la Banda La Valenciana, lo bé que toquen, i els músics acompanyants, i l’Ahmed  Touzani,com interpreta el cant de batre, i posa música amb el seu violí recordant aquells moments de batre al costat de la sènia d’un lloc de la Mediterrània.

17669649899_e304e27a30_o

Si voleu gaudir de veritat, mireu-vos aquest documental i sabreu perquè el Botifarra és ja un referent del País Valencià, i perque omple totes les sales, carrers, teatres allà on va. Perquè si està bé escoltar-lo en videos, millor és admirar-lo en directe. Rondalles, dites, anècdotes, acudits, sentències, endevinalles i jocs de paraules engrandeixen la seva actuació, per convertir-se en espectacles d’una vitalitat incomparable i també nosaltres, ens hi sentim identificats i lluitem per la llibertat, i arribarà un dia en que els Països Catalans serà una realitat.

 

Un concert País Valencià, Illes i Principat …. música del poble …. tenim cantants i músics, molts. Ompliríem el Sant Jordi i el Camp Nou.

Mai agrairem al Botifarra el que ha fet i està fent per la seva terra i per la música popular en general. La Nova Cançó tenia prestigi, els grups pop i rock es consideraven moderns …. però, què era allò de cantar encara cançons de batre, romanços, jotes, fandangos, malaguenyes, boleros, seguidiilles ? Està boig aquest Botifarra ? Ha obrat un prodigi, sí, que fa poc semblava impossible. Ha tret la cançó popular de l’armari i amb la seva veu i forma de cantar, elegant, expressivitat vocal, un timbre net, una dicció popular, sona inefablement valencià. I aquí veus la connexió profunda i de vegades visceral entre el seu cant i l’imaginari col-lectiu que fa sentir a la gent irremissiblement identificats. Joves, gent major, de mitjana edat, sense etiquetes de partits polítics, de procedència diversa dins els Països Catalans, tots se senten identificats. Jo també. La llavor perduda fa moltes dècades torna a reviure i amb intensitat.

Sí, m’he embotifarrat i no n’hi ha per menys. Us convido a cercar a les xarxes actuacions del Botifarra, i als vostres pobles i ciutats si apareix en algun programa.

Ací teniu la que ens va dedicar a tots els blocaires de Vila Web el dia 9 de desembre en aquest meravellós poblet d’Otos i en un racó de l’Hostal Ca les Senyoretes, on tots vam riure, aplaudir, picar de mans, cantant les jotes, malaguenyes, fandangos, havaneres, seguirilles que el Botifarra i el gran Miquel Gil ens van regalar.

Gràcies Botifarra, recopilador i divulgador extraordinari de la música popular, que ja mai més estarà ”marxinada” ….

Text que m’ha ajudat a escriure aquest apuntament publicat a La Veu – Diari Digital del País Valencià – Francesc Gibert – 19.11.16.

 

DSC_0412

Otos – Vall d’Albaida: Trobada de blocaires – El viatge

 

 

Tot arriba, i tot passa. Els blocaires i suscriptors de Vila Web ens vam trobar a Otos, Vall d’Albaida, els díes 9 i 10 de desembre. Un grup nombrós, venint del nord i del sud, País Valencià i Principat. Va per endavant que va ser un èxit tant organitzatiu com participatiu, i ens ho vam passar molt i molt bé, i vam apendre moltes coses, i ens vam conèixer i vam debatre amb el ”boss” Partal, vam fer petits i grans descobriments, i intentaré fer uns apuntaments explicant sensacions i impressions d’aquesta trobada.

IMG_0050

EL VIATGE

No tinc cotxe, així que vaig baixar amb un tren que se’n diu Euromed. No eixisteix ni AVE ni AVANT per anar a València. Durada del trajecte 3 hores i 9 minuts. Sortida amb 8 minuts de retard de Barcelona, 18:09. Fosc. El meu seient a l’últim vagó. Molt de soroll i batzegades contínues durant el trajecte dins el Principat. No pots veure res de res i quan passes per alguna estació impossible saber on ets. Parades les mínimes, Tarragona, Castelló i València.

Entrem al País Valencià i sembla que les víes estan en millors condicions i el tren agafa més velocitat. Arribem puntuals a l’Estació Joaquín Sorolla de València. Sense cap gràcia, res a veure amb la fantàstica Estació del Nord. Una de tantes, dissenyada i construïda sense solta ni volta, com totes, com en una cadena de muntatge. No entenc perque l’Euromed para en aquesta estació exclusiva per als trens AVE. Deu ser per aparentar que el corredor mediterrani també té bons trens, o això és el que es creuen els de la Renfe, Adif i Ministeri.

IMG_0051

A la tornada també vaig viatjar en aquest Euromed, però de dia. Millor. Pots gaudir del paisatge. Trajecte per el País Valencià, una mitjana entre 160 i 199 kms / hora ( perquè no arriba als 200 km /hora ? No ho sé ). Passem per les estacions i no puc llegir on som. Només quan han tingut la brillant idea de conservar l’antiga estació, sí puc saber el nom de la població, lletres grans, Puçol, Borriana, per exemple. Aquestes noves estacions són lletges i no hi han rètols, i si n’hi han són petits i amb lletres que és difícil de llegir-les.

tiempos-de-viaje-y-distancia-en-el-triangulo-barcelona-valencia-madrid-josepboira

Entrem al Principat i la velocitat ja es comença a reduïr, i el balanceig de tren augmenta i molt. Més soroll. Les víes no són les mateixes. Fins i tot per la finestra, com ja no va tant ràpid, puc veure munts de víes al costat en un tram del recorregut, a punt per a ser canviades per les velles, cobertes, perque no es vegin gaire. Quan de temps deu fer que hi són ? No ho sé. Velocitat entre 130 i 149 kms / hora.  Novament no entenc perque no arriba a 150 kms / hora. Arribem a Vandellós i el tren circula a 30 i 40 kms/hora fins que es para. Et voilà …. la via única. Hem d’esperar que passi el tren de baixada. I continuem, a menys de 100 kms / hora fins passat L’Hospitalet de l’Infant.  Hi ha trams en que el tren pot mantenir la velocitat de 149 kms / hora. No gaires.

Arrtibem a Sants puntuals a les 14:09 hores. Final del viatge. Puntualitat sí, velocitat no. Sembla ser que hem guanyat 13 minuts ( ¡¡¡!!! ). Voleu dir que naltros som d’eixe món ?

 

21

08.12.16: Trobada de blocaires a Otos, Vall d’Albaida.

 

 

Els díes 8 i 9 de desembre els amics blocaires del País Valencià i amb la col.laboració de VIla Web, organitzen una trobada. Al llarg dels anys, des de 2005, s’han fet diferents trobades i penso, crec, és una fita inoblidable i enriquidora. De llegir-nos cada dia, fer comentaris ( ara una mica més difícil que anys enrere ), a trobar-nos personalment sense les muralles de les xarxes, físicament, sentats al voltant d’una taula, o en un raconet d’un jardí, o en una placeta del poble,  una cantonada, i conversar, debatre, riure, apendre …… és tot un gaudi.

1otos14

Jo m’he apuntat, i és el meu viatge principal d’enguany ….. Vall d’Albaida, Otos. I sobretot poder gaudir de la conversa amb els amics blocaires de la gent del sud dels Països Catalans, i en aquesta trobada amb un gran alicient, penso que fonamental …. gaudir de les cançons, de la cultura, dels mots de la terra valenciana amb les veus de Pep GImeno ”El Botifarra” i Miquel Gil.

1otos12

Blocaires dels Països Catalans, som-hi ! Us animeu a compartir aquest nacionalsaraufestiudelletresblocaires  (Pep Albinyana dixit)?  Per a més informació, podeu contactar amb VIla Web.

Gàlim – Pep Albinyana, Pols d’estels, Enric  Marco……. gràcies per fer-ho possible.

Fotografíes: Rel-lotges de sol – Otos, Vall d’Albaida. 

DSC_3968

La denúncia: Dones assassinades

 

 

Tres dones assassinades al llarg d’aquest mes de novembre. No existeix l’aturall a aquesta violència injusta, cruel i sense sentit. El meu sincer condol, i la meva tristor, molta tristor.

DSC_3938

03.11.16 – Burgos. Dona assassinada presumptament per la seva ex parella a ganivetades. Ha estat detingut.

17.11.16 – Palma de Mallorca. Dona assassinada a cops presumptament per el seu company. S’ha intentat suicidar. Detingut.

18.11.16 – Virgen del Camino, León. Dona assassinada a cops de destral presumptament per el seu company amb ordre d’al.lunyament. Posteriorment s’ha suicidat.

Unes flors d’un jardí botànic molt lluny de casa, boniques, plenes de vida.