Sí, avui estic emprenyada, demà ja no

 

DSCN3036

Un llaç groc a la Plaça de Boston fa ja un parell de setmanes. Boston, independència, EE.UU. Fotografia: RG.

Ahir nit un grup nombrós de gent diversa, de totes les edats i condicions, transversal com diuen ara, vam enllaçar la Diagonal de punta a punta. Un llaç de color groc a tots els fanals, els de fundició i els altres. En aquest llaç, es pot llegir 9N – SÍ I SÍ. L’acció va tenir algunes incidències. Ja ho sabíem que podria passar, però no comptavem amb la incidència més gran. Mentre erem a la Diagonal prop del Palau de Pedralbes, vam saber la notícia. En aquell moment vam continuar la feina. Una escala. Enfilar-nos per enllaçar el fanal a mínim 3,30 metres del terra i cada grup fent el que havia de fer. El poble, la pinya, la gent, anem per feina, empenyem, forcem, volem votar i GUANYAR. Guanyar posant un SÍ I SÍ a la papereta i començar el procés per la independència de Catalunya. No hi ha retorn. Els partidaris del No, del Sí/No, de l’abstenció, encara és hora que m’expliquin, que ens expliquin per què hem de continuar dins l’estat del reino de españa, perque estarem millor que independents, motius cap. Els partidaris de la independència han explicat una i una altra vegada els pros i els contres, més pros, més llibertat, viure millor, els números ‘canten’, fer un país nou, des de baix, fora tota la merda que ens envolta.

Sí, encara estic emprenyada, molt, perque els polìtics no han sapigut romandre junts, no han tingut la voluntat d’obrir els col.legis electorals, de publicar el cens, d’inscriure els estrangers i els majors de 16 anys, de començar a treballar fermament. No, no han tingut pebrots per desobeïr, de forma pacífica i legal, o il.legal, perque transgredir és també avançar, perque és la voluntat del poble que vol votar i canviar el país, no els de dalt, els dels despatxos, els dirigents de molts partits. Som la base que volem caminar endavant i …… ho farem. Demà ja no estaré emprenyada ni frustrada, de cap de les maneres.

Unitat

Senyor President de la Generalitat espero escoltar les seves paraules aquest matí a les 10:00. La veritat, perque també volem saber perque s’ha trencat la unitat, què ha passat, perque no es poden posar d’acord, perque pretenen engayar-nos o no ? No ho sé.

Ahir vespre vam enllaçar la Diagonal. Al  grup de Sant Martí els van denunciar i els van posar una multa, i el que és més greu, els van obligar a treure els llaços grocs ja col.locats.

Gent que pica pedra cada dia, que passa per molts mal moments de feina, de família, immers dins les retallades que a tots ens fan mal, però eren allà a la Diagonal enfilant-se amb les escales i enllaçant el fanal que corresponia en aquell instant, enllaçant ben fort aquest plàstic groc que tant ens va costar de trobar. Sacrificis en fem i molts. Ningú té una targeta de color negre amb la que pot anar tapant forats a final de mes.

811130488_14389679451711642854

No, demà ja no estaré emprenyada i continuarem la lluita. Hem arribat al cim i no volem baixar. Hi ha molta feina a fer i la farem.

Ahir vaig posar l’últim llaç groc del meu grup a un fanal de la Diagonal, al costat del Palau de Pedralbes. Sí em vaig enfilar per l’escala i és a 3,30 m del terra. I aquest llaç continuarà mostrant que, senyor President, polítics, gent de dalt, no ens aturarem, i no ens torneu a fallar.

Desobediència

El meu grup Sarrià-Sant Gervasi va enllaçar 200 fanals, Diagonal banda muntanya, des del Roserar fins Palau de Pedralbes, i així podeu fer un recompte i arribar a Diagonal Forum. Gent diversa de Nou Barris, Sant Martí, Les Corts, Gràcia, Eixamples, Sagrada Família, Horta-GUinardó, Fort Pienc, Poble Sec, Sants, Ciutat Vella, Sant Andreu, Sant Antoni, L’Hospi, Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma. I nosaltres, tots, continuarem … quantes vegades ho he escrit ?

MAI ÉS MASSA TARD PER TORNAR A COMENÇAR ……

 

<p><a href=”http://vimeo.com/29613762″>Camins – Sopa de Cabra</a> from <a href=”http://vimeo.com/user4576602″>spring 2b</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

Desobeïm IV – Pais Groc

noticia-paisgroc-1

Gran imatge de la fermesa i unió dels sis partits, Convergència, Unió Democràtica, Iniciativa-Verds, Esquerra Unida, Esquerra Republicana, CUP. Han decidit i acordat que el camí fins el 9N14 no s’ha d’interrompre. Bé, molt bé. I el poble estem al darrera i els hi donem suport. Som al seu costat.

Unitat

 

Un país groc, una gigaenquesta, unes accions, uns actes reinvindicatius. El color groc és el nostre color de lluita, el color democràtic i lliure perque volem votar i volem guanyar. Perque volem un nou pais. Tot va depressa, però a la vegada amb serenitat i calma. Molts estan nerviosos, però també tenim paciència.

Avui dissabte tots a Badalona. No ho sabeu ? Hi ha una gigaenquesta. Sí, ara és l’hora. Ja teniu la samarreta groga a punt ? O una bufanda groga ? O un llacet groc ?

I a la Plaça Sant Jaume a les 11:00 del matí més de 900 alcaldes del nostre país, junts per primera vegada, donant suport al 9N14.

…… i continuem. No defallirem, i la bombolla no es desinfla.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Molta brega.

 

Let's Catalan vote

Desobeïm III – Reprendre la campanya, ja.

Pais Groc

Aquest país de groc s’ha posat en marxa i naltros continuem amb la campanya. Fotografia: 11 de setembre 2014. Pl. Francesc Macià 

I demà sabrem si els nostres politics s’han posat d’acord i el Govern reprendrà la campanya. No queda gaire temps. Com he llegit, els estrangers que vulguin votar ho haurien de fer entre l’1 i el 7 d’octubre, i primer s’han d’inscriure. Hem perdut dos díes. Algú creu que denunciaran a milers i milers de persones perque s’impliquen en aquesta campanya ? On són els drets del poble ? No són legals ? No estem obeint al nostre Parlament ? Una gran majoria del poble, una gran majoria al Parlament, quasi el 100% dels Ajuntaments, que més volen ? Ai, ai, els ‘felpudos rojos’ del 1714 tornen a tremolar ….. o això sembla.

Ahir en un debat molt interessant al Parlament, el President Mas va afirmar amb rotunditat que el 9N14 votarem. Així ho esperem, senyor President. Cal reprendre la campanya, no s’arronsin, el poble és al seu costat, com també dels parlamentaris, dels funcionaris i de tota la gent implicada en aquest procés que no té aturador. Tots ens la juguem, tots. I juguem a guanyar.

Endavant les atxes. Molta brega. Ho aconseguirem, segur.

 

Estem convocats

 

 

Desobeïm II – Dret de petició.

Desobediència

El video que vaig incloure ahir en el meu apuntament d’ahir, ja no es permés de veure’l. Diuen que és ”privado”. Ahir va ser un dia ple de contradiccions. El govern s’ha arronssat, ha afluixat, una mica, però ho ha fet. No posar en problemes als funcionaris. I la resta de la gent, el poble ? No tenim problemes ? Ahir sota una pluja més aviat ‘monsònica’, moltíssima gent vam romandre a la Plaça Sant Jaume i a la majoria de les places davant dels ajuntaments del país, per demostrar que la bombolla, com diuen els escèptics, els unionistes, no s’ha desinflat encara, té un rumb i un final, que és votar i guanyar. I si cal estarem al costat de la gent que pugui ser represaliada. No és hora de fer un pas enrere, no.

Fotografía : Tarragona.

Ajuntament Tarragona

Vull recordar que el dia 15 de setembre es van entregar al Parlament de Catalunya més de 753.000 signatures, un dret de petició, right of petition, en el que es demana als nostres representants electes, diputats, regidors, que volem votar i en el supòsit que l’estat del reino de españa ho impedeixi, que és el cas, els demanem de declarar unilateralment la independència de Catalunya.

Tenen 750.000 noms, cognoms, DNI, passapoert, NIE i una signatura. No és cap ILP, no. Han de respondre. O aquesta petició de milers i milers de ciutadans no és vàlida ? No és només sortir al carrer pacíficament que cal fer, de manera continuada, sense defallir, és defensar els nostres drets amb totes les eines politiques, de dret, jurídiques, amb la raó.

La Campanya ARA ÉS L’HORA ja ha començat. I necessiten molts voluntaris. És una molt bona campanya que no necessita ni tribunals, ni alegacions. És una campanya per lluitar per els nostres drets.

Senyor President, senyors i senyores del govern, diputats i diputades, han escoltat moltes vegades …. no us arronseu …. . Tots sabem que és dificil. El poble, ho sabem molt bé, que ens han de dir ? Volem un nou país amb una millor justícia social, un país lliure. I nosaltres no afluixarem.

Salut i molta brega!  Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur.

811130413_16188608304824018804

 

Conjurem-nos … per dignitat

 

 

 

 

I avui tots davant l’Ajuntament. Ei, amb el color groc. El nostre serà un País Groc fins el mateix dia 9N14 per anar a votar i després per començar el procés de la independència.

En qualsevol acte, sigui quin sigui, festa major, actes lúdics, concerts, ballades de sardanes …….  color groc. Ni un pas enrere.

Per cert, sorprenentment han aparegut davant els diferents Ajuntaments o a Montserrat o en altres indrets del nostre país, unes gàbies …….. mutsialagabia …….

ByuRC7sCMAAKNjl

I aquest vespre, sorprenentment el color groc embolcallarà diferents espais dels pobles i ciutats.

Presentació.indd

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER. Endavant les atxes.

 

 

 

 

 

Desobeïm

ByuCv2GIAAEiQ57

 

Avui a les 7 de la tarda a la Plaça Sant Jaume i davant de tots els Ajuntaments del nostre país. Ahir ja va anar gent a protestar, a manifestar que desobeirem, davant la delegació del govern espanyol. La campanya continúa. El full de ruta s’ha de complir. I continuarem la lluita pacífica, amb força, persistent, amb convicció. La raó està al nostre costat. El 9N14 anirem a votar. Vivim una situació frenètica i a la vegada brillant. Hem de gaudir i lluitar per aconseguir la llibertat del nostre país. Hem de votar i el resultat ha de ser un SI // SI. Els nostres representants electes han fet i feran camí per la independència. I el President de la Generalitat, senyor Artur Mas està a l’alçada. No s’arronsa, no. I a nosaltres ens pertoca continuar empenyent i ser-hi, fer-nos visibles de forma continuada, ara més que mai.

Votarem. I serà aleshores quan començarà el procés cap a la independència. No tenim cap altre opció, i guanyarem. Ara ens toca començar la campanya i la farem. Estic més que farta de totes les mentides, el menyspreu, de com són de barroers, i encara hi ha gent que vol continuar vivint en el reino de españa ? On és la seva dignitat ?

It is easy to do justice, but it is very hard to do right. Let right be done ….. de la pel.lícula The Winslow Boy, que vaig veure diumenge per la tarda. Sí, la justícia significa llei, i el dret del poble és el bé. Són justes les lleis ? Totes no ho són de justes, i som nosaltres, depèn de nosaltres, de fer-les canviar, per el bé de la gent. Amics, amigues, continuem fent camí, sense defallir.

Ho aconseguirem, segur.   Endavant les atxes.

 

Avui el Monty ha anat a dormir. 1998-2014.

 

DSCN8308

 

El meu desconsol es gran. Han estat 16 anys i mig amb el Monty al costat, sota el llit, darrera la porta, dins el cotxe, corrent per les valls d’Oô, Gavarnie, Banheres, per les platges d’eu Moll de Pollença, pels boscos del Montseny, per Collcerola, pels carrers del barri, viatjant en el barco camí de Mallorca, per terres de Terol, del País Valencià (Comtat, Marina Alta, Baix Maestrat), del Vallès, la Garrotxa, de Catalunya Nord. Ens ha acompanyat, en els moments feliços i en els tristos. Ell sempre ha estat al nostre costat.

Sí, vaig decidir, i he passat un veritable tràngol. I el Monty dormirà al peu del Turó de l’Home, sota un lledoner.

Un matí difícil, i torno a casa i el Monty ja no hi és per mirar-me. El bol del menjar i de l’aigua són encara al seu lloc. I els bocins de pernilet que encara tinc a la nevera ?

Fotografia: Monty al Port de Balès. Hautes-Pyrennées. RG. Estiu 2008.

 

 

Escòcia : NO.

ScottishRe_3042240b

Em sembla que ningú havia apostat per un YES des del moment que el senyor Cameron i el senyor Salmond van acordar el referèndum. Al llarg d’aquests dos anys, poc hem vist de campanyes, mobilitzacions del poble escocès partidari del YES o del NO reinvidicant les seves posicions. Sí que hem llegit moltes declaracions dels polìtics, defensant el si o el no. I de sobte a setmanes vista del referèndum apareixen unes enquestes en que diuen que el yes ha passat pel davant del no, i tots a córrer. Tot ha canviat. I em sorprèn enormement veure als líders dels partits polítics de la City (entre ells el mateix primer ministre, a les ordres de la City)) acostar-se a Escòcia, fer campanya pel no, i el més important,oferir més competències a Escòcia. Vaja, una tercera via, com aquí es coneix.

Reflexions meves …. El YES ha guanyat a Glasgow i Dundee, on la classe treballadora amb molts de problemes està ja fins a dalt de munt dels polítics que no resolen res i que la Thatcher amb la seva política capitalista salvatge es va encarregar d’aplastar la classe obrera del país i encara no se n’han sortit. De votar al partit laborista han acabat votant el partit nacionalista del senyor Salmond i ara per la independència del seu país.

El cert és que fan enveja de veure el sistema de votació que tenen i fer campanya fins i tot abans que el ciutadà entri a la polling station a votar. Quan mires el panorama que tenim en aquest el nostre país, fa plorar, fa enfadar i fa emprenyar molt. Tan difícil és d’entendre que volem votar ?

Aquest estiu, en una de les parades de l’ANC a Plaça Catalunya se’m va apropar un senyor, escocès. Em va regalar un flyer amb el YES molt gran, i hem va demanar de resar per ells durant la manifestació de l’11 de setembre. Evidentment va signar el dret de petició i també em va dir l’enveja que tenia de la força que té el nostre poble, de la manifestació del 2012, de la Via Catalana i de la propera de l’11S14. Em va dir que si viatgés per Escòcia no notaria res que el referèndum està en l’agenda per el dia 18 de setembre. Una reinvindicació des de dalt a baix, i la nostra des de baix a dalt. Jo li vaig dir que teniem enveja de com el senyor Salmond i el senyor Cameron es van posar d’acord, sense més. Ens fa enveja el grau altíssim de la seva democràcia. Ens fa enveja que ells tenen les eines sense problemes, però, sí, nosaltres tenim la força del poble que demana llibertat i justícia social, i una democràcia com ha de ser.

Avui s’aprovarà la Llei de Consultes del nostre Parlament, es convocarà la consulta com està establert el 9 de novembre 2014 i anirem a votar. Estic farta, tipa, cansada d’escoltar totes aquestes cantarelles de legalitats jurídiques i constitucions. Estic farta de tants insults, menyspreus, i de la baixa qualitat política dels espanyols, i d’alguns catalans, tot s’ha de dir.

Perdoneu, ara está parlant el senyor Rajoy, president del reino de españa …. No puc escriure ja res més. Quin fàstic de declaracions, quina prepotència, quina hipocresia …. Marxem ja, si us plau !!

A Escòcia ha guanyat el No, però el Yes també ha guanyat i el camí de la independència d’Escòcia tot just acaba de començar, i amb força, malgrat tot. Endavant, no us arronseu.

 

 

11 setembre 2014 – Tres díes després

 

fotosaeries 1               vertex

Han passat tres díes i ara he d’escriure la meva crònica d’aquest 11S14.

Molt nerviosa els díes abans, esperant el dijous i ser al Tram 11 on era voluntària. Goig, orgull, tranquil.litat, emocions, calor, molta calor, civisme, alegria, somriures, cantar, reinvindicar, escoltar, respirar. En acabar tothom va anar marxant lentament. El jardí de la Plaça Francesc Macià era un lloc impecable per a sentar-ser una estona, en grup, i petar la xerrada, i cercar l’ombra dels arbres. Podíem escoltar els parlaments del vértex, gràcies a un equip d’audio que els companys de l’ANC van poder instal.lar, … i un fort aplaudiment i crits d’independència quan na Carme Forcadell va dir poseu les urnes al carrer. Tots vam cantar Els Segadors, el nostre himne.

DSCN2874

Dos vailets van baixar del fanal on van estar tota l’estona enfilats amb l’estelada.Estelades a la Plaça Francesc Macià …. Gent asseguda al terra de la Diagonal, contents. No vaig veure ni una mala cara, cap paraula malsonant. Això sí, mirades de cansament i d’haver patit una calorada inusual. Els bars plens de gent, fins i tot en una farmàcia hi havia cúa.

DSCN2884

 

DSCN2914

Vaig tenir temps de pujar a casa una amiga. Havia preparat un pastís de pera confitada i una copa de cava. Al balcó mirant com marxava la gent a casa seva, famílies, joves, gent gran, de vermell, de groc, banderes. La gent asseguda a les terrasses dels diferents bars de les placetes i cantonades. A la fresca, prenent alguna beguda fresqueta, comentant, novament somrient i rient. Uns autocars enfilant carrer amunt per tonar a casa. Saludant. Els colors groc i vermell arreu. Arribo a casa. Molt cansada, però no he deixat de somriure tota l’estona. La dutxa m’espera. Que bé !! Em quedo plantufada a la butaca a mirar què diuen per la tele, i veure imatges dels altres trams de la V Baixa.

Demà, divendres, venen a casa un grup de blocaires d’aquesta casa a dinar !! I sí, van venir, puntuals; arriben de València, d’Osona, de Tarragona, de Badalona i de Madrid. La sobretaula va ser llarga, quan ja el sol s’havia post feia estona. Com vam xalar !

DSC05904

 

Dissabte a intentar tornar a la rutina diària. Comprar a la plaça, comentar amb la gent de les parades. I continuar llegint articles, la repercussió de la V Baixa a l’estranger. Mirar videos i fotografíes. El telèfon, trucades meves i dels altres. Què, com va anar ? Encara em tremolen les cames ? Increïble. És que encara no m’ho crec. 

Diumenge matí, xafogós. Compro els diaris i em trobo amb en X. a la Placeta de Sant Joaquim. En parlem. Ens mirem els suplements dels diaris i el recull de fotografíes. No sé, penso que en Mas afluixarà. Qè dius home, ni t’ho pensis. Està ben convençut , el poble empeny, hi ha un acord entre diferents partits, i les urnes estaran dins els col.legis electorals. Perquè tot està preparat. I ara toca fer feina, important, fins el 9N14. I saps, si per un cas el govern del reino de españa diu no, tornarem a omplir els carrers, però aquesta vegada amb el vot a la mà, i ens plantarem davant el col.legi electoral assignat, davant la porta tancada. I quina fotografia per a tot el món !!!!! Gent que vol votar, un SI/SI o un NO, i el govern li tanca les portes ……

Constato ….. A la premsa del món, el desplegament de la notícia de la V Baixa en primera pàgina, cròniques, comentaris, fotografíes, videos. A la premsa del reino de españa, sí, la notícia no tenen més remei que publicar-la, però …..  la trobada dels  dos, tres, quatre mil unionistes de la societat civil catalana, té més repercussió !! Per que serà ??

Demà dilluns, es lliuren les signatures de la campanya Signa Un Vot al Parlament de Catalunya. Hi aniré. Hi hauran parlaments i després un petit piscolabis per a tots els apoderats que vam començar a treballar-hi ara fa un any.

El camí continúa i res, queden pocs centímetres per arribar al cim. El poble ha tornat a parlar, ha baixat al carrer, senyors polítics no ens falleu.

Volem continuar éssent un poble content, somrient i volem viure aquest procés per aconseguir la independència del nostre país i viure en llibertat, amb una justícia social que ara no tenim, volem decidir nosaltres, volem un nou país. Volem marxar del reino de españa.

Sí, Vicent Andrés Estellés, les teves paraules les tenim molt presents i la veu de l’Ovidi ressona i ressona.

No et limites a contemplar

aquestes hores que ara venen

baixa al carrer i participa.

No podrán res davant d’un poble

unit, alegre i combatiu.

Fotografíes: Equip Audiovisual de l’ANC. RG. Automàtic càmera blocaires.

 

 

11 setembre 2014 – Som-hi

 

Dignitat_es_independencia

 

 

Queden poques hores. Tothom continúa treballant perque demà sigui la festa en la que tots hi volem participar, i a la vegada reivindicar que volem votar, i votarem el 9N14. La lluita pacífica continúa i aquesta Diada serà la última en que ens manifestarem per aquest objectiu. I demà tornarem a sortir al carrer, per dignitat, per retre homenatge a totes aquelles persones que al llarg dels anys han estat al davant en aquesta lluita per les nostres llibertats, i demà no hi seran. Va per a totes elles i ells.

Montserrat, Maria Mercè, Lola, Martina, Maria, Sílvia, Xesca, Josep, Narcís, Ovidi, Joan, Lluis Maria, Salvador, Màrius, Manuel, Antonio, Vicens, Ramón, Santi i molts més que tothom recordarà.

Ens veiem demà a la V Baixa.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is over.

Fotografia: Dibuix del nostre amic blocaire d’aquesta casa Joan Grau.