DSC_2184-650x450

Avui: Dia Mundial de la Poesia

 

Un temps el que vivim i que ens conjurem per posar fi el dol llarg i convuls de la nostra història i arribar a viure en una República de Catalunya.

Avui Dia Mundial de la Poesia, rellegint poemes de la gent de la meva terra, m’he trobat amb na Maria-Mercè Marçal i les seves bruixes de dol ……. i plourà i farà sol   ….. He trencat als seus ulls com la mar a les cales / d’un país on les bruixes ja no duen més dol.

El fum dibuixarà / l’inici de la història / com una heura de joia / entorn del nostre cos/ i plourà i farà sol / i dansarem a l’aire / de les noves cançons / que la terra rebrà.

Pais Groc

Bruixes …. moviment d’alliberació de les dones i també de tot un poble.

 

 

DSC_0478

Hà Nôi: Llarga vida al Pont Long Bien

 

 

El passat colonial francès és present a tot Hà Nôi. Però només una construcció del passat és particularment reverenciada, estimada, per a tots els hanoians: El Pont Long Bien. Una placa ben conservada ens indica que va ser construït per Daydé & Pillé, Paris entre els anys 1899 i 1902. No hi veus gaires vianants, és pot dir que ningú hi camina. Treballadors del ferrocarril que fan el manteniment de les víes o una parella d’avis recolzats a la barana mirant les aigües vermelloses i tèrboles del riu Roig, esperant que es faci fosc.

DSC_0547

Motocicletes, sí, moltes, moltíssimes i que semblen que hagin estat assajant per creuar el pont en posició de desfilada militar, sobretot pels matins a l’hora d’anar a treballar, i al vespre quan tornen a casa.

long-bien-bridge-in-the-past-907

Van començar a construïr el pont a finals del secle XIX. El govern colonial volia demostrar als vietnamites, o anamites com els deien, que havíen arribat per quedar-s’hi. Té 2,4 kms de llargada i va ser un dels ponts més espectaculars del món quan el van inaugurar l’any 1903. Pont Paul Doumer, era el seu nom en reconeixement al governador de l’època.

Quan el cabal és baix, s’instal.len a la llera del riu gent que arriba a la gran Ciutat per treballar-hi una temporada abans de l’arribada de les pluges i de les inundacions que provoca el riu.

DSC_0470

De sobte el pont es mou, vibra i sento un soroll. És el ferrocarril que fa ja el seu últim recorregut per arribar a la estació central de Hà Nôi provinent de Haiphong, el port més important de la badia de Tonkin. El Long Bien ha estat un punt estratègic en la economia i la vida del país. Era la sortida més ràpida al mar de Hà Nôi on hi podíen fer arribar totes les mercaderies per carregar en els vaixells rumb al Japó, Filipines, Xina, Índia, Pacífic. També va ser molt important per el govern colonial, perque es va utilitzar el tren per el transport de tropes de l’exèrcit francès en la seva lluita contra els nacionalistes vietnamites.

DSC_0985

En temps de guerres el Long Bien ha estat motiu, i tema principal, de diferents cançons i poemes, sobretot durant la guerra amb els americans. És un pont gens lineal, atrotinat, on es poden veure diferents tipus de construcció (el bombardejos van ser continuats), però és viu, i va córrer el perill d’enderrocament davant les noves tecnologies i nous ponts construïts en els últims anys. Els hanoians ho han impedit, no en volen ni sentir parlar d’enderrocament.

DSC_0977

El tren continúa utilitzant el Long Bien, però ara només hi viatgen passatgers, perque sembla que els vietnamites prefereixen transportar les mercaderíes en les seves motocicletes: Caixes d’aigua mineral, escombres, olles amb sopa, plats, verdures, hortalisses, fruites, oques, porcs, pollastres, catifes, vidres, equips elèctrics, recipients de plàstic buits. També hi trobes gent que senzillament travessa el pont sense més, o perque torna a casa, o perque només hi poden transitar motocicletes i bicicletes, o com en el meu cas, per fer el que cal fer quan ets a Hà Nôi … travessar-lo en els dos sentits amb motocicleta.

DSC_0989

Al capvespre, el pont s’omple de parelles que es juren el seu amor etern i de ciutadans que volen contemplar la posta de sol, si el temps acompanya.

DSC_0993

Ara es poden comptar més de sis ponts que creuen el riu Roig. El més modern tot just fa uns mesos que el van inaugurar, el 5 de gener de 2015, el Nha Tan, una via directa per arribar a l’aeroport de Nôi Bài.

DSC_0560

Torno caminant fins l’avinguda Tran Nhat Duat i abans faig una mirada a la Ciutat. Puc comptar no més de 10/12 edificis alts al centre de la Ciutat. Hà Nôi no és ni Bangkok, ni Shanghai, ni Singapore, ni Ho Chi Minh City ( Saigon ). Encara és una ciutat-poble on els seus ciutadans volen preservar de totes totes els seu passat, però sense deixar de mirar el seu futur.

DSC_0054

Són les 6 de la tarda i ja és fosc, sempre a la mateixa hora, i fa més fred del que em pensava en un dia de la primera setmana de febrer de 2015. Cau una pluja finíssima i la humitat és alta. Xino xano torno a l’hotel. Long Bien Bridge és allà, al seu lloc de sempre i demà començarà un altre dia de brogit i activitat.

Hi tornaré.

DSC_0519

Fotografíes: Diferents fotografíes fetes a l’alba i a mig matí. Mai et repeteixes. Sempre hi ha situacions i imatges diferents. RG. Hà Nôi febrer 2015.

 

 

 

DSC_0235_2

Un racó català a Hà Nôi

 

L’endemà de la meva arribada a Hà Nôi vaig anar al carrer Sô’ 44 – Ngô 31 – Xuân Diêu – Tây Hô. Portava un paquet per en Guim de part del seus pares, veïns de Gràcia. En Guim viu a Hà Nôi. Casat amb Thuy Anh., una filla i un fill, molt petits. En Guim ja va tenir ressó a les xarxes quan va començar una volta al món amb bicicleta elèctrica. I es va quedar a Hà Nôi. La Thuy Anh en té la culpa. El carrer és al costat del llac anomenat West Lake o Tay Ho.  És el més gran dels llacs de Hà Nôi i impresiona. També hi ha un llac més petit, però més famós que el seu germà gran. En aquest petit llac va caure un avió de l’exèrcit nordamericà, abatut per les forces del vietcong durant la guerra. El pilot es va salvar. Ni més ni menys que el Senador John MacCain, presoner de guerra.

 

DSC_0221_2

 

DSC_0226En arribar a l’adreça apuntada en un paperet, em trobo amb un bar-restaurant Barcelona Bistrot – La Bicicleta. L’entrada va ser de sorpresa. Bon ambient. Agradable. Bonic. Et fa sentir a casa, però també a Hà Nôi. Serveixen tapes,dinars, cocktails, cervesa, café. Però els dijous pots menjar arròs, com és habitual a casa. El menú en català, vietnamita i anglès. Després de les presentacions i de fer efectiu l’encàrrec, ens posem a parlar i a degustar les tapes. Menjar a Viêt Nam és un guster, un plaer, molt saborós, gens picant i no gens avorrit. Ara bé, sempre s’agraeix poder menjar com a casa i al Barcelona Bistrot – La Bicicleta és el millor racó català que et pots trobar no només a Hà Nôi, al sudest asiàtic.

DSC_0234_2

DSC_0230_2

En Guim i el chef en Jordi han aconseguit que els calamars a la romana tinguin el sabor d’això, a la romana, no de tempura. L’escalivada té el seu punt perfecte. Els seitons en vinagre magnífics. Les escopinyes provinents de la costa vietnamita i macerades, són ‘diferents’. I promocionen les patates braves de’n Tomeu, per no trepitjar el copyright de’n Tomàs de Sarrià. Croquetes de l’àvia. Pa amb tomàquet al punt. Perque a Viêt Nam tenen pa com a casa, les baguettes, que els recorda que una vegada van ser colonitzats per els francesos.

DSC_0237

Si un dia passeu per Hà Nôi us recomano de visitar el Barcelona Bistrot- La Bicicleta. No us empenedireu. A més en Guim us orientarà molt bé per fer circuits amb bicicleta. Per cert, tots els últims divendres de mes, a les 8 del vespre, concentració a la Plaça de la Catedral de Sant Josep de Hà Nôi i recorregut amb bici per la Ciutat. Reinvindicar novament l’ús de la bicicleta i millorar l’aire de Hà Nôi.

Els que em seguiu en aquest bloc, sabreu que vaig portar bacallà i era jo que havia de cuinar l’arròs amb bacallà. No, no ho vaig fer. Va ser en Jordi, del Barcelona Bistrot. Nois, noies, un arròs amb bacallà espectacular acompanyat d’un allioli amb nyores per llepar-se els dits.

DSC_0256

 

En Guim també ha sapigut convèncer als hanoians que degustar cuina i tapes catalanes és tot un plaer i fer canvis eleva l’esperit i les ganes de coneixer noves cultures.

Per arribar-hi des del centre millor agafar un taxi. Els preus són molt més barats que a casa nostra. Pots pagar entre 2 i 6 Euros. Si  t’agrada caminar, des del centre, llac de Hoan Kiem fins Barcelona Bistrot, posem una horeta i un quart aproximadament, segur que més, perque estareu tota l’estona mirant, badant i fent fotografíes.

DSC_0105

Sense saber-ho, he trobat un racó català i vietnamita alhora on m’hi vaig trobar bé. Guim, pots comptar que hi tornaré, si encara el destí m’ofereix una nova possibilitat de viatjar, i així ho espero.

 

Fotografíes: West Lake-Tay Ho. Carrer. Barcelona Bistrot. Hà Nôi. Febrer 2015. RG.

 

 

DSC_0535

Sis setmanes a Hà Nôi

 

 

Sis setmanes vivint en una Ciutat dona per molt i si he de començar crec que la millor imatge són les branques del presseguer en flor, una flor de color rosa intens. Es van començar a veure la primera setmana de febrer. Els pagesos, agricultors que han estat treballant tot l’any per poder oferir els millors arbres i les millors branques de presseguer han patit i molt. El mes de gener van tenir més de vuit dies de bonança i els arbres van començar a mostrar el color de les flors massa aviat.

La Ciutat es va omplir de Hoa Dao  i també de Kumquats. El color rosa intens donava un color fantàstic a moltíssimes cantonades dels carrers del barri vell, i al carrer Hang Ma, ocupaven tot el carrer sencer, i al carrer Hang Cot, hi havia un munt de gent davant una escola on podies comprar la branca que més t’agradava. No hi ha casa a Viêt Nam que no tingui aquesta flor al menjador, a la porta. Creuen, i estan convençuts, que foragiten els mals esperits de la llar.

DSC_1005

 

Un dia abans del 1r dia del Tê’t vaig comprar una branca i la vaig posar damunt la taula de l’habitació de l’hotelet. Vaig escollir bé. Les flors bellíssimes i els capolls van florir, però ja amb un color rosa més pàl.lid.

 

DSC_0462

Els camperols i els ‘minoristes’ cerquen bons llocs als carrers de Hà Nôi per vendre les branques. Dormen allà mateix, en petites tendes de campanya. La gent es para, mira, negocia el preu, però sobretot cerca la branca més bonica i amb més capolls. Hi ha diferents preus. Jo vaig comprar-la l’últim dia, i és clar, el preu va ser molt bò, 50.000,- VDN ( 2,30€). El Mercat de la Flor bull d’activitat. A les 5 del matí ja és ple de compradors.

DSC_0304_2

 

Un poblet proper a Hà Nôi és on trobes les grans extensions de planters del presseguer, Nha Tan. La feina de tot un any per vendre el fruit una vegada durante el Tê’t. Viêt Nam és un país emergent, al seu ritme, de més de 90.000.000 habitants, i necessiten moltes branques de presseguer al Nord i d’albercoquer al Sud. NIngú vol tenir ‘mals esperits’ a casa al llarg del nou any i de les branques pengen  les targetes de color vermell ( color de la sort ) on demanen el que tothom desitja al món ….. salut, felicitat, joia i pau.

 

Ovidi

 

Ovidi MOntllor

 

 

Vint anys ja de la teva absència, però mai has marxat. Sempre has estat present. La teva veu, la teva manera d’interpretar la música, dir els poemes. És impossible trobar un altre Ovidi. No, no has marxat, perque no oblidem i sempre ets al nostre costat. Sempre.

 

Avui 'Dia internacional contra la violència de gènere'

Avui: Dia de la dona treballadora

 

 

 

Arribada de Viêt Nam tot just fa dos dies i encara intentant adaptar-me als nous horaris. Un  apunt ras i curt: El meu homenatge a totes les dones treballadores del món, que són moltes, i sempre (poquissimes excepcions) discriminades en el món laboral fent la mateixa feina, més o millor, que els homes.

 

48 escons al Parlament de Birmània

I viatges i coneixes altres cultures i sempre veus les dones que tiren del carro i tot funciona, però el poder és dels homes.

 

En construcció - Visions de Birmània

A casa les dones sempre han treballat. Ha estat un fet normal. Feiem pinya. Però sí que vull recordar en aquest apunt la meva primera feina quan només tenia 16 anys ….. Una empresa textil del carrer Trafalgar. Lloc de feina: administrativa. Arribo puntual el primer dia a les 8 del matí. Em diuen que el meu cap no ha arribat encara i que esperi, però mentre podria ”escombrar el despatx i netejar la taula” ……  En aquest racó tens el cubell d’aigua i l’escombra. Vaig córrer, i vaig marxar plorant. A casa es van sorprendre de veure’m. Els vaig explicar i ho van entendre perfectament. No hi vaig tornar.20141107164200-15

Fotografies: Dones  treballadores de Birmània/Myanmar i Viêt Nam. RG. 

Una cita a Hà Nôi amb el Professor Hu'û Ngoc: El seu casament

Des de Ha Noi: Preparant la tornada a casa

 

 

 

 

El proper dimecres torno a casa. Em trobare amb molts o pocs canvis, segons es miri, coses que han passat i que he anat llegint, i amb la ma al cor, crec que m’haure d’agafar un mes de vacances de tipus mental, per no arribar a una depressio instantania ……

Continuem essent espanyols, no hi ha dubte, la lluita continua, no ens podem cansar i hem d’arribar al cim de totes totes, malgrat els politics que tenim ( no tots, no vull generalitzar) i tots hem de conjurar-nos per uns canvis absoluts i totals de tot aquest sistema politic que tenim vivint al reino de espanya i per descomptat en una Catalunya dins un regim autonomic que no ens condueix a res bo. I els partits politics continuen jugant al seu joc, i els nous tambe, excepte la CUP que sempre ha estat, i es, coherent amb el que defensa i en el seu treball contrastat dins el Parlament com en diferents ajuntaments. El discurs de la majoria dels politics es vell, obsolet ( per quan el canvi?). La societat civil el vol canviar, i el 27S2015 tenim la oportunitat, encara que siguin unes eleccions ‘habituals’ dins el sistema.

Ja em cansa nomes pensar en les eleccions municipals i les campanyes. Per aixo necessitare un altre mes per ”viure” el moment actual del meu pais, un pais que ha de ser independent si vol mirar cap endavant. Deixar els trastos vells al fangar i comencem, passem pagina. Ens queda un llarg cami, pero ple d’esperances d’aconseguir la independencia.

811117627_3097540058412651243

 

 

Tambe necessitare aquest mes de temps per organitzar tot el material que he anat acumulant durant aquestes setmanes d’estada a Viet Nam; fotografies, videos, notes, objectes, records, converses.

De la calor, al fred o la fresqueta. El canvi tornara a ser important, com quan vaig marxar a finals del mes de gener. Ja havia agafat els habits de viure en aquesta Ciutat-poble, on tot es possible i sempre trobes la solucio, el moment, el raconet, l’espai, la placidesa.

Em quedaria uns dies mes, la veritat, pero tambe enyores la terra, les persones i sempre vols tornar a casa. El dia abans de marxar tenim dinar especial, amb els amics catalans i vietnamites …….. l’arros amb bacalla !

El proper apuntament el podre ja escriure amb el teclat del meu Mac i tot sera mes facil. Certament es una mica angunios escriure sabent que falten accents, alguna lletra no es la correcta i acabes escrivint un text ple de faltes ……

 

 

 

El senyor Hieu - Reparador de bicicletes ... continúa a la mateixa cantonada

Arriba el final del Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Avui diumenge es el 4rt dia del Tet, i es per descansar una mica. Dema dilluns encara fan festa, un dia mes de descans i dimarts tornara tot a rutllar com abans del dia 17.

Targeta de la camera plena, alguns videos ( per primera vegada ….), records, experiencies. He badat molt, pero molt. He compartit molt, pero molt. He omplert el meu cistell de molts coneixements. Esta essent un viatge diferent …. viure amb la gent, coneixer a la gent, fer passar el temps i poc viatge de coneixer nous indrets, paisatges, monuments, pagodes, llocs historics. Nomes em queda anar a Ha Long, i aquest si que es una visita que no puc deixar de fer. Es un retrobament i es un dels objectius i motius d”aquest viatge.

Alguna visita turistica sorpresa com el Museu dedicat a Ho Chi Minh, que es troba tot just al costat de la pagoda d”un sol pilar, i ben a prop del seu mausoleu. I tambe la Citadel, que els colonitzadors francesos van destruir i tot just esta reoberta des de fa no mes de 4 anys. Patrimoni Cultural de la UNESCO.

General Vo Nguyen Giap - 25.08.10 - el seu 100è aniversari

 

 

Focs artificials al llac Hoan Kiem, centre de la Ciutat, per donar la benvinguda del Nou Any, tambe una altra fita interessant i veure la gentada, que omplien els carrers, sense cap mena d’incident, somriures, alegria, families senceres, tothom al carrer.

Avui, ara, plou, 2/4 de 10 del mati de diumenge 22 de febrer, temperatura de 18 graus i molta humitat i el temps ha canviat a millor per la tarda. Mes calor, encara quasi tot tancat, molta gent a les pagodes, o passejant pels parcs, i sobretot visitant a la familia i amics.

I jo continuant badant …..

 

Tam biet ! Fins aviat.

 

 

12093114_Viet Stamp_1052_Tet At Mui_FDCVS_s

Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Chuc mung nam moi ….. Bon Any Nou, i podem afegir-hi: Xuang at mui – any de la cabra.

Si, el dia 18 de febrer, els vietnamites entren en un nou any. Tot son corredisses, un trafic terrible, botigues i botiguetes plenes, tothom s’afanya a tenir-ho tot enllestit per la setmana vinent. Aquest cap de setmana moltissima gent marxa als seus pobles per estar amb la familia, i no puc dir en quantes llars mataran el porc o el pollastre, milions. I quantes families tenen ja preparat el banh chung, ben embolicat i que cal posar dins una olla immensa amb aigua bullint durant mes de 72 hores. I milers de motocicletes fent el transport d’arbres per aquestes festes, el presseguer florit o el kumquat. I flors i mes flors. Crisantems grocs acabats de collir per els altars dels ancestres. I els parcs i jardins de les ciutats i els pobles lluint flors,arbres florits i fanalets il.luminats. Cap al vespre, hi ha actuacions musicals arreu. Els cafes i petits restaurants plens a vessar. La gent amb paquets i regals. I no s’hi val oblidar els sobres de color vermell per els petits de la casa i dins d’aquests sobres ”l’aguinaldo” que els donara sort al llarg de l’any. Si algu te la sort de trobar un bitllet de 2 US$ significa ja la sort assegurada per aquest nen o nena.

El senyor Thin: Encens i festes del Tê't a Viêt Nam

 

Son molt supersticiosos els vietnamites i tot el que passa aquests dies, te un sentit.

M’han convidat el segon dia del Tet a dinar a casa la familia de’n Tien. He de portar dos sobres. No tinc bitllets de 2 US$, pero si de 1 $. Entenc que els donare sort, perque soc estrangera i no es usual. La setmana vinent sera la festa gran; per entendre’ns, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis, tot plegat resumit en tres dies i ara allargat fins a set. I tambe cal comptar que els vietnamites celebren el seu aniversari aquest primer dia del Tet.

Tambe anire a casa d’amics i coneguts, i diumenge dia 15 en un bar-cafe on celebraran les festes. La gent es felicita, es fa regals i a casa han de fer neteja a fons. S’acaba un any i comensa un altre, i tot ha d’estar lluent, net, polit i que no falti de res. Passem pagina, diuen, i comencem un nou any. Els que no poden comprar l’arbre, el lloguen; hi ha solucions per a tothom. Ningu no deixa de celebrar el Tet.

Notícies de Viêt Nam: 23 de gener 2012 - Tê't/Any Nou

 

 

Si el moviment usual de la Ciutat es intens ara, encara mes, i el temps no acompanya gaire ,la veritat. Plou, plugims humits, i fresqueta. Pero sembla que el temps canviara a millor. Augmenten les temperatures, i surt el solet, timidament, el percebs, notes l’escalfor.

Trobo en falta el sol de la Mediterrania. Estic vivint uns dies inoblidables, lluny de casa, prenent notes, i omplint la llibreta d’apunts, i la camera, de fotografies. Encara em queden dies d’estada en aquest pais, i en aquesta Ciutat. Tinc pendent algunes sortides. Per cert, dilluns vaig a casa la familia de’n Binh. Maten el porc per preparar les menges del Tet. Sera curios veure com ho fan i si no es tan diferent com les matances de casa nostra.

Simplement volia desitjar-vos a tots els veins i veines de Can VilaWeb un molt bon any, que ho sera, i deixem enrera enrenous, mals moments i encarem aquest any de la cabra (animal que es creatiu, persistent, tossudet, treballador)  per arribar al final del nostre cami ….. votar i guanyar la independencia del nostre pais.

***********

…………………… El transportista ja ha carregat el presseguer per posar-lo a la porta de Can Vila Web. No se si arribara a temps ……

 

Notícies de Viêt Nam: 23 de gener 2012 - Tê't/Any Nou

 

 

Cuina vietnamita - Menjar plegats

Noticies des de Hanoi

 

Deu dies ja que he arribat a aquesta ciutat-poble. Lluny de casa i es nota, i molt. Un canvi en tots els sentits, cultural, domestic, de temps, d’informacions. A les 6 del mati comensa a clarejar i a les 6 de la tarda ja es fosc. A l’hotelet puc conectar-me amb un ordinador que utilitza tothom, i de vegades no funciona. Pel mati llegeixo les noticies del meu pais del dia abans, i per la tarda, les del mateix dia. A la televisio miro les noticies de la televisio japonesa, la BBC, TV5 francesa i moltes vietnamites. He quedat perplexa de l’accident de l’avio a Taiwan, i tambe llegint que el jutge VIdal sera expulsat. Que hem de fer? Marxar del reino de espana com mes aviat millor. Signatures, manifesacions, concentracions, no serveixen per a res. Fets i rapids …. i ja se que avui per avui sembla impossible. Aixi que em dedico a viure a Ha Noi i m’oblido de la meva terra durant un temps.

El dia 3 van celebrar el 85e aniversari de la fundacio del Partit Comunista de Viet Nam, unic partit existent al pais. La gent del carrer, pero, continua amb les seves coses, anar i venir, comprar, vendre, treballar, portar cales a casa, enganyar si poden als turistes, portar els infants a l’escola. Alguns es paren a escoltar la musica d’un concert a l’aire lliure per commemorar l’esdeveniment, que certament ha estat important per aquest pais. Molta gent oblida que nomes fa poc de vint anys que Viet Nam ha entrat, mes o menys, dins el cercle de la globalitzacio i que fins aleshores la seva economia es podia dir que era una economia de guerra. No se sap com, pero el pais tira endavant, sense escarfalls ni moviments en fals. Un govern comunista que fa la feina, corrupcions encara a l’ordre del dia, algunes acceptades d’altres no tant, economia familiar, comprar, vendre, fabriques, agricultura potent i tambe pesca, grans empreses establertes al pais. Ara be, tot, tot, adaptat a la manera de fer vietnamita. Els que volen resultats rapids, aquest no es el pais on trobaran la solucio. El vietnamita te un tempo i no es belluga mes rapidament perque li ho diguin els forasters. Fan barrabassades, cert, poques, pero el creixement es contingut i continuat. I ho veus pels carrers.

M’hi trobo be a Ha Noi. Fins i tot ni em molesten el soroll de milers i milers de motocicletes i ara tambe mes cotxes. A partir de les 9 del vespre torna el silenci, fins a les 5 del mati.

M’encanta badar, seure en un raco i observar. Menjar un bun cha o un banh cheo, o els espectaculars ban minh, que la BBC ha anomenat els ”millors entrepans del mon”, i es cert. Pels carrers al mati, abans de les 7, tanta gent traginant olles, menjar, fogons, carbo, llenya, per fer els esmorrzars de la gent que va a treballar. I quantes flors arreu. Poques vegades he vist una Ciutat tan plena de flors, i ara mes que mai, perque l’any nou es a tocar, el Te’t. Enguany ” at mui” l’any de la cabra. I ja estan preparant els banh chung, que no pot faltar a les cases, i els arbres, els presseguers, florits. Una flor d’un color rosat fosc, brillant. Tothom en te un davant la seva porta de casa o a dins.

Tuan-Nguyen-1024x1024

 

 

M’he retrobat amb el fill d’un gran amic de Barcelona. Viu a Ha Noi, s’ha casat i te dos criatures. I ha muntat un restaurant on es pot menjar escalivada, patates braves de’n Tomeu, calamars a la romana, i d’altres plats ben catalans,  tot ben explicat en un carta en catala, angles i vietnamita. Tinc el meu raco de pais, tambe a Ha Noi.

I aixi van passant els dies; temps per a tot, per llegir, fer fotografies, aprendre, passar una mica de fred ( !!! ), passejar al voltant del llac Hoan Kiem i preparant excursions i viatgets curts per coneixer com prepara la gent l’any nou. M’han convidat a una matansa del porc …… Un pais veritablement diferent, i que suposo em fa retrobar-me amb el meu de fa cinquanta anys …..

Us recordo …… el teclat es el que es ……..

P.D. Vaig visitar la Citadel de Ha Noi, tot just oberta al public fa 3 o 4 anys. Abans prohibidissim d’entrar-hi. Em va sorprendre per la seva bellesa i el silenci. No queda gaire res de les epoques glorioses dels mandarins, secle XI, pero els arqueolegs estan fent una molt bona feina i les troballes es multipliquen. Edificis colonials. Un lloc ple d’histories de les guerres, pero on avui es respira una pau poc habitual. Segurament els centenars de bonsais ajuden. Els presseguers en flor tambe. I el contrast, es baixar al bunker on el govern del Viet Nam treballava per aconseguir la independencia i la unificacio del pais al llarg de les guerres amb el frances, japones, xines i america.