Una cita a Hà Nôi amb el Professor Hu'û Ngoc: El seu casament

Des de Ha Noi: Preparant la tornada a casa

 

 

 

 

El proper dimecres torno a casa. Em trobare amb molts o pocs canvis, segons es miri, coses que han passat i que he anat llegint, i amb la ma al cor, crec que m’haure d’agafar un mes de vacances de tipus mental, per no arribar a una depressio instantania ……

Continuem essent espanyols, no hi ha dubte, la lluita continua, no ens podem cansar i hem d’arribar al cim de totes totes, malgrat els politics que tenim ( no tots, no vull generalitzar) i tots hem de conjurar-nos per uns canvis absoluts i totals de tot aquest sistema politic que tenim vivint al reino de espanya i per descomptat en una Catalunya dins un regim autonomic que no ens condueix a res bo. I els partits politics continuen jugant al seu joc, i els nous tambe, excepte la CUP que sempre ha estat, i es, coherent amb el que defensa i en el seu treball contrastat dins el Parlament com en diferents ajuntaments. El discurs de la majoria dels politics es vell, obsolet ( per quan el canvi?). La societat civil el vol canviar, i el 27S2015 tenim la oportunitat, encara que siguin unes eleccions ‘habituals’ dins el sistema.

Ja em cansa nomes pensar en les eleccions municipals i les campanyes. Per aixo necessitare un altre mes per ”viure” el moment actual del meu pais, un pais que ha de ser independent si vol mirar cap endavant. Deixar els trastos vells al fangar i comencem, passem pagina. Ens queda un llarg cami, pero ple d’esperances d’aconseguir la independencia.

811117627_3097540058412651243

 

 

Tambe necessitare aquest mes de temps per organitzar tot el material que he anat acumulant durant aquestes setmanes d’estada a Viet Nam; fotografies, videos, notes, objectes, records, converses.

De la calor, al fred o la fresqueta. El canvi tornara a ser important, com quan vaig marxar a finals del mes de gener. Ja havia agafat els habits de viure en aquesta Ciutat-poble, on tot es possible i sempre trobes la solucio, el moment, el raconet, l’espai, la placidesa.

Em quedaria uns dies mes, la veritat, pero tambe enyores la terra, les persones i sempre vols tornar a casa. El dia abans de marxar tenim dinar especial, amb els amics catalans i vietnamites …….. l’arros amb bacalla !

El proper apuntament el podre ja escriure amb el teclat del meu Mac i tot sera mes facil. Certament es una mica angunios escriure sabent que falten accents, alguna lletra no es la correcta i acabes escrivint un text ple de faltes ……

 

 

 

El senyor Hieu - Reparador de bicicletes ... continúa a la mateixa cantonada

Arriba el final del Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Avui diumenge es el 4rt dia del Tet, i es per descansar una mica. Dema dilluns encara fan festa, un dia mes de descans i dimarts tornara tot a rutllar com abans del dia 17.

Targeta de la camera plena, alguns videos ( per primera vegada ….), records, experiencies. He badat molt, pero molt. He compartit molt, pero molt. He omplert el meu cistell de molts coneixements. Esta essent un viatge diferent …. viure amb la gent, coneixer a la gent, fer passar el temps i poc viatge de coneixer nous indrets, paisatges, monuments, pagodes, llocs historics. Nomes em queda anar a Ha Long, i aquest si que es una visita que no puc deixar de fer. Es un retrobament i es un dels objectius i motius d”aquest viatge.

Alguna visita turistica sorpresa com el Museu dedicat a Ho Chi Minh, que es troba tot just al costat de la pagoda d”un sol pilar, i ben a prop del seu mausoleu. I tambe la Citadel, que els colonitzadors francesos van destruir i tot just esta reoberta des de fa no mes de 4 anys. Patrimoni Cultural de la UNESCO.

General Vo Nguyen Giap - 25.08.10 - el seu 100è aniversari

 

 

Focs artificials al llac Hoan Kiem, centre de la Ciutat, per donar la benvinguda del Nou Any, tambe una altra fita interessant i veure la gentada, que omplien els carrers, sense cap mena d’incident, somriures, alegria, families senceres, tothom al carrer.

Avui, ara, plou, 2/4 de 10 del mati de diumenge 22 de febrer, temperatura de 18 graus i molta humitat i el temps ha canviat a millor per la tarda. Mes calor, encara quasi tot tancat, molta gent a les pagodes, o passejant pels parcs, i sobretot visitant a la familia i amics.

I jo continuant badant …..

 

Tam biet ! Fins aviat.

 

 

12093114_Viet Stamp_1052_Tet At Mui_FDCVS_s

Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Chuc mung nam moi ….. Bon Any Nou, i podem afegir-hi: Xuang at mui – any de la cabra.

Si, el dia 18 de febrer, els vietnamites entren en un nou any. Tot son corredisses, un trafic terrible, botigues i botiguetes plenes, tothom s’afanya a tenir-ho tot enllestit per la setmana vinent. Aquest cap de setmana moltissima gent marxa als seus pobles per estar amb la familia, i no puc dir en quantes llars mataran el porc o el pollastre, milions. I quantes families tenen ja preparat el banh chung, ben embolicat i que cal posar dins una olla immensa amb aigua bullint durant mes de 72 hores. I milers de motocicletes fent el transport d’arbres per aquestes festes, el presseguer florit o el kumquat. I flors i mes flors. Crisantems grocs acabats de collir per els altars dels ancestres. I els parcs i jardins de les ciutats i els pobles lluint flors,arbres florits i fanalets il.luminats. Cap al vespre, hi ha actuacions musicals arreu. Els cafes i petits restaurants plens a vessar. La gent amb paquets i regals. I no s’hi val oblidar els sobres de color vermell per els petits de la casa i dins d’aquests sobres ”l’aguinaldo” que els donara sort al llarg de l’any. Si algu te la sort de trobar un bitllet de 2 US$ significa ja la sort assegurada per aquest nen o nena.

El senyor Thin: Encens i festes del Tê't a Viêt Nam

 

Son molt supersticiosos els vietnamites i tot el que passa aquests dies, te un sentit.

M’han convidat el segon dia del Tet a dinar a casa la familia de’n Tien. He de portar dos sobres. No tinc bitllets de 2 US$, pero si de 1 $. Entenc que els donare sort, perque soc estrangera i no es usual. La setmana vinent sera la festa gran; per entendre’ns, Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any, Reis, tot plegat resumit en tres dies i ara allargat fins a set. I tambe cal comptar que els vietnamites celebren el seu aniversari aquest primer dia del Tet.

Tambe anire a casa d’amics i coneguts, i diumenge dia 15 en un bar-cafe on celebraran les festes. La gent es felicita, es fa regals i a casa han de fer neteja a fons. S’acaba un any i comensa un altre, i tot ha d’estar lluent, net, polit i que no falti de res. Passem pagina, diuen, i comencem un nou any. Els que no poden comprar l’arbre, el lloguen; hi ha solucions per a tothom. Ningu no deixa de celebrar el Tet.

Notícies de Viêt Nam: 23 de gener 2012 - Tê't/Any Nou

 

 

Si el moviment usual de la Ciutat es intens ara, encara mes, i el temps no acompanya gaire ,la veritat. Plou, plugims humits, i fresqueta. Pero sembla que el temps canviara a millor. Augmenten les temperatures, i surt el solet, timidament, el percebs, notes l’escalfor.

Trobo en falta el sol de la Mediterrania. Estic vivint uns dies inoblidables, lluny de casa, prenent notes, i omplint la llibreta d’apunts, i la camera, de fotografies. Encara em queden dies d’estada en aquest pais, i en aquesta Ciutat. Tinc pendent algunes sortides. Per cert, dilluns vaig a casa la familia de’n Binh. Maten el porc per preparar les menges del Tet. Sera curios veure com ho fan i si no es tan diferent com les matances de casa nostra.

Simplement volia desitjar-vos a tots els veins i veines de Can VilaWeb un molt bon any, que ho sera, i deixem enrera enrenous, mals moments i encarem aquest any de la cabra (animal que es creatiu, persistent, tossudet, treballador)  per arribar al final del nostre cami ….. votar i guanyar la independencia del nostre pais.

***********

…………………… El transportista ja ha carregat el presseguer per posar-lo a la porta de Can Vila Web. No se si arribara a temps ……

 

Notícies de Viêt Nam: 23 de gener 2012 - Tê't/Any Nou

 

 

Cuina vietnamita - Menjar plegats

Noticies des de Hanoi

 

Deu dies ja que he arribat a aquesta ciutat-poble. Lluny de casa i es nota, i molt. Un canvi en tots els sentits, cultural, domestic, de temps, d’informacions. A les 6 del mati comensa a clarejar i a les 6 de la tarda ja es fosc. A l’hotelet puc conectar-me amb un ordinador que utilitza tothom, i de vegades no funciona. Pel mati llegeixo les noticies del meu pais del dia abans, i per la tarda, les del mateix dia. A la televisio miro les noticies de la televisio japonesa, la BBC, TV5 francesa i moltes vietnamites. He quedat perplexa de l’accident de l’avio a Taiwan, i tambe llegint que el jutge VIdal sera expulsat. Que hem de fer? Marxar del reino de espana com mes aviat millor. Signatures, manifesacions, concentracions, no serveixen per a res. Fets i rapids …. i ja se que avui per avui sembla impossible. Aixi que em dedico a viure a Ha Noi i m’oblido de la meva terra durant un temps.

El dia 3 van celebrar el 85e aniversari de la fundacio del Partit Comunista de Viet Nam, unic partit existent al pais. La gent del carrer, pero, continua amb les seves coses, anar i venir, comprar, vendre, treballar, portar cales a casa, enganyar si poden als turistes, portar els infants a l’escola. Alguns es paren a escoltar la musica d’un concert a l’aire lliure per commemorar l’esdeveniment, que certament ha estat important per aquest pais. Molta gent oblida que nomes fa poc de vint anys que Viet Nam ha entrat, mes o menys, dins el cercle de la globalitzacio i que fins aleshores la seva economia es podia dir que era una economia de guerra. No se sap com, pero el pais tira endavant, sense escarfalls ni moviments en fals. Un govern comunista que fa la feina, corrupcions encara a l’ordre del dia, algunes acceptades d’altres no tant, economia familiar, comprar, vendre, fabriques, agricultura potent i tambe pesca, grans empreses establertes al pais. Ara be, tot, tot, adaptat a la manera de fer vietnamita. Els que volen resultats rapids, aquest no es el pais on trobaran la solucio. El vietnamita te un tempo i no es belluga mes rapidament perque li ho diguin els forasters. Fan barrabassades, cert, poques, pero el creixement es contingut i continuat. I ho veus pels carrers.

M’hi trobo be a Ha Noi. Fins i tot ni em molesten el soroll de milers i milers de motocicletes i ara tambe mes cotxes. A partir de les 9 del vespre torna el silenci, fins a les 5 del mati.

M’encanta badar, seure en un raco i observar. Menjar un bun cha o un banh cheo, o els espectaculars ban minh, que la BBC ha anomenat els ”millors entrepans del mon”, i es cert. Pels carrers al mati, abans de les 7, tanta gent traginant olles, menjar, fogons, carbo, llenya, per fer els esmorrzars de la gent que va a treballar. I quantes flors arreu. Poques vegades he vist una Ciutat tan plena de flors, i ara mes que mai, perque l’any nou es a tocar, el Te’t. Enguany ” at mui” l’any de la cabra. I ja estan preparant els banh chung, que no pot faltar a les cases, i els arbres, els presseguers, florits. Una flor d’un color rosat fosc, brillant. Tothom en te un davant la seva porta de casa o a dins.

Tuan-Nguyen-1024x1024

 

 

M’he retrobat amb el fill d’un gran amic de Barcelona. Viu a Ha Noi, s’ha casat i te dos criatures. I ha muntat un restaurant on es pot menjar escalivada, patates braves de’n Tomeu, calamars a la romana, i d’altres plats ben catalans,  tot ben explicat en un carta en catala, angles i vietnamita. Tinc el meu raco de pais, tambe a Ha Noi.

I aixi van passant els dies; temps per a tot, per llegir, fer fotografies, aprendre, passar una mica de fred ( !!! ), passejar al voltant del llac Hoan Kiem i preparant excursions i viatgets curts per coneixer com prepara la gent l’any nou. M’han convidat a una matansa del porc …… Un pais veritablement diferent, i que suposo em fa retrobar-me amb el meu de fa cinquanta anys …..

Us recordo …… el teclat es el que es ……..

P.D. Vaig visitar la Citadel de Ha Noi, tot just oberta al public fa 3 o 4 anys. Abans prohibidissim d’entrar-hi. Em va sorprendre per la seva bellesa i el silenci. No queda gaire res de les epoques glorioses dels mandarins, secle XI, pero els arqueolegs estan fent una molt bona feina i les troballes es multipliquen. Edificis colonials. Un lloc ple d’histories de les guerres, pero on avui es respira una pau poc habitual. Segurament els centenars de bonsais ajuden. Els presseguers en flor tambe. I el contrast, es baixar al bunker on el govern del Viet Nam treballava per aconseguir la independencia i la unificacio del pais al llarg de les guerres amb el frances, japones, xines i america.

 

20141020142735-1

Des de Hanoi

 

 

 

 

Dos dies ja a Hanoi. Retrobament amb una Ciutat que des de la primera vegada que hi vaig ser m’ha seduit i continua la seduccio ……  Ja es comensa a veure una activitat que anira creixent per celebrar el Te’t. He estat amb amics, i tambe amb nous amics. La meva aportacio a les festes del Tet sera cuinar un arros amb bacalla. Des de Barcelona a Hanoi. Ben envasat al buit. Aqui no el coneixen. Jo ja he gaudit de la cuina vietnamita, cha ca, pho, bun, te verd, la cervesa Halida, papaia. Fa calor, pero no pas la de l’estiu i les motos continuen envaint els carrers. Podria dir que la gent a HaNoi ocupa els carrers, son els amos i senyors, i hi conviuen molt i molt be.

 

Ha Noi te un aeroport nou i una autopista que arriba directament a la Ciutat, i un nou pont que travessa el Hong Ha, el riu Roig. La autopista no te senyals de res, i a l’aeroport es nota que estan en rodatge. Tinc una nova camera que tambe fa videos i ahir vaig estar practicant i enregistrant tot el trafic des del meu seient en un cyclo pousse.

Com no porto, ni tinc, un smart phone ni un portatil, he d’utilitzar els od\rdinadors que son a disposicio dels clients a l’hotel. Aixi que el teclat ni te accents, ni c trencada i escric com puc …..

Ara son 2/4 de 9 del mati, sis hores menys a Barcelona. Bon dia.

 

HÔI AN : Encís, llum, viatjar al passat

Tornar a Viêt Nam – Tam biêt / Fins aviat

 

 

 

Dimarts pujaré en un avió que em portarà a Hà Nôi. Tornaré el dia 4 de març. Una llarga estada. L’objectiu principal és viure les festes del Tê’t amb els amics i conèixer a fons aquests díes del nou any vietnamita, d’una gran importància per a tots ells i elles de com encarar aquest nou any que els arriba. El dia 19 de febrer entraran a l’Any de la Cabra.

12093114_Viet Stamp_1052_Tet At Mui_FDCVS_s

He escrit molts apunts del Tê’t i d’ací poc, podré participar-hi jo mateixa, i els apunts que pugui escriure després, seran les meves vivències personals.

Deixaré el fred i al nord de Viêt Nam em trobaré amb la primavera. Al sud la calor humida del tròpic i encara més calor a Cambodja i els Temples d’Angkor. Per Ha Long de ben segur que trobaré boirines i aquest paisatge misteriós quetant m’agrada. A Hà Nôi el brogit dels carrers, el silenci dels parcs, les converses amb els amics. Descobrir nous racons de la Ciutat i museus. A Hue poder visitar novament la gent de la OGCDC i la seva magnífica feina amb els infants que pateixen els efectes col.laterals de la guerra, i a Hoi An passejar de nit entre els fanalets de colors i petar la xerrada.

Arbres, flors, zodíac, any nou lunar

A Ho Chi Minh tornar a veure els canvis d’aquesta Ciutat. M’han dit que hiha moltes obres perque aviat hi haurà metro, però segur que el barri de Cholon continuarà al seu lloc i més racons desconeguts que penso descobrir. I la visita obligada a l’edifici de Correus i veure amb alegria que el senyor Duong Van Ngo encara és l’escrivent oficial dels vietnamites que necessiten que algú els tradueixi documents, cartes, telegrames, del vietnamita a l’anglès i al francès. Fa més de trenta anys que fa la mateixa feina. Abans també escrivia cartes a la gent analfabeta. És funcionari de Correus.

tpqBHMf

Com les festes del Tê’t les menges són importants, jo els portaré ingredients per cuinar un arròs de bacallà, menjar mediterrani per unes festes vietnamites per començar l’any nou.

Tuan-Nguyen-1024x1024

No porto ordinador ni smart phone (sí la meva nova càmera NIkon), així que hauré d’utilitzar ordinadors dels amics, per entrar al meu compte d’iCloud i fer un seguiment del què passa per el meu país. I ho faré, com també escriuré algun apuntament mentre sigui per aquelles terres del sudest asiàtic i que formen part de la meva persona i de les meves vivències.

Fins aviat – Tam biêt !

 

DSC_1533
ftapache

120 anys de cinema 1895-2015

 

 

Enguany un aniversari més acabat en ”0”  –  120 anys de cinema, i ja podem començar a celebrar-ho i alcem la copa. Aquest petit-resum-video trobat a Vimeo emociona i molt.

Quantes vegades no hauré vist les pel.lícules ? Quantes vegades no vaig seure en un dels molts cinemes de barri? Quantes hores no he somniat ?

No deixem d’anar al cinema, malgrat el preu que hem de pagar. Una vegada a la setmana ho podem fer, no ? A més a la nostres cartel.leres hi ha un munt de bones pel.lícules.

Fotografia: Cartell de ”Fort Apache” de John Ford. La vaig tonrar a veure l’altre dia. No ha passat el temps. Pur cinema.

<p><a href=”http://vimeo.com/115470918″>120 years watching movies together</a> from <a href=”http://vimeo.com/user35847118″>T&agrave;ndem Entertainment</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

charlie

JeSuisCharlie …. aussi

 

 

Sí tots som Charlie. Aquesta intolerància, aquest feixisme, aquesta gent cruel, sense pietat, assassinant a gent que dibuixa, que escriu, que pensa, en total llibertat.

I un policia assassinat a trets i rematat ( quines imatges més indignes i cruels ) era musulmà, un treballador al servei dels ciutadans. Sí, França té un problema, la violència dels islamistes ( són molts els que s’han apuntat en aquest exèrcit d’un país, nació islamista sense fronteres, sense ciutadans) i la extrema dreta. Tots dos es retroalimenten, a veure qui és més violent i qui és més intolerant. No es tracta d’un fet aïllat, ni aquests tres personatges siguin uns eixalabrats, no, tot ha estat ben organitzat i orquestrat. Un mal començament d’aquest nou any 2015.

He trobat aquest dibuix a la xarxa, i m’hi adhereixo en aquest homenatge per les dotze persones assassinades. El seu ‘crim’ ….. dibuixar, escriure i ser lliures.

B6xFatTIUAEZ42r

 

 

 

IMPRESION-MUSEOGRAFIA-CUADROS-EXPOSICIONES-MONTAJE-EXPOSICIONES-1

Matí de Reis – Anna Lizaran, el llibre

 

 

El matí de Reis és un dels díes més tranquils de l’any i m’agrada sortir de casa aviat, a les vuit per anar a cercar el diari i prendre un cafetó amb una gota de llet. I així ho he fet. NIngú pel carrer, ni tan sols la gent que treu els gossets a fer un tomb ràpid de matí. No he pogut prendre el cafetó. El xicot del forn i bar ha tingut un ensurt i les lleixes de la botiga no han aguantat el pes i tot ha caigut a terra. Estava ben atabalat.

Un matí de boira, humit, de gener. Arribo a casa i sí, els Reis hi han passat ! A veure, un paquet bastant gran ….. un llibre ….Anna Lizaran – Fundació Teatre Lliure-Teatre públic de Barcelona i Viena Edicions. El vaig demanar i me l’han portat. Quin goig ! D’ací uns díes, dos anys d’absència de l’Anna i ha estat el moment de tenir-lo entre les meves mans per recordar tot el bò que l’Anna em va donar. Il teatro è effimero ma dura nel cuore … ho va dir Giorio Strehler, i ens ho recorda en Joan de Sagarra en el pròleg del llibre.

He obert el llibre i avui, permeteu-me copiar el que va dir l’Anna quan se li va preguntar: Què penses del teatre?

—  No es pot fer conserva ni melmelada de les coses. La sort que tenim és que el teatre sigui viu, sigui esperit. El Lliure va començar en una època de moltes mancances, però va aconseguir fer realitat les fites que s’havia proposat. Perquè les coses s’han de fer bé, amb honestedat i d’acord amb el moment. Tot ha de bategar al mateix temps que ho fa el carrer —

teatre-lliure

 

Paraules ben dites, pensament que comparteixo plenament i fora bò que molts de nosaltres ho tinguem present i fem les coses ben fetes, amb honestedat i d’acord amb el moment. Gràcies Anna.