DSC_0464

Preludi de l’any nou a Hà Nôi

 

Vaig tornar de Hà Nôi amb les targetes plenes de fotografies. Viure l’abans i el després del Tê’t ha estat absolutament emocionant, desconcertant, engrescador i inoblidable. Escollir les fotografies, cercar la música adient ( no m’agraden les músiques ‘ètniques’ per aquest tipus de videos ) ha estat costerut, però motivador i feliç. Un dia complet a Hà Nôi és tota una aventura, des de primeres hores del dia, cinc del matí en un dels molts mercats majoristes, l’arribada del tren provinent de Lao Cai, desplaçaments per la Ciutat, esmorzar al carrer, decidir quin arbre comprar per casa o l’oficina, fotografiar els infants mudats, les cistelles preparades per els altars dels ancestres, comprar el pollastre, fer el banh chung, menjar-lo ….. i anem passant les hores fins arribar a mitjanit.

Acaba l’any del cavall i comença l’any de la cabra.

Les fotografíes escollides del video, crec,  reflecteixen aquest ambient de la ciutat de Hà Nôi.

 

<p><a href=”https://vimeo.com/124465133″>One Day in Hanoi – Tet Prelude</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

Billie Holiday a la cuina

Billie Holiday – 100 anys del seu naixement

El mes de juliol de 2009 vaig publicar aquest apunt. Avui 100 anys del seu naixement.

 

BLH31

M’agrada escoltar la seva veu, els seus tempos, els seus silencis, unes intepretacions sublims, personals, sempre diferents. La cançó del video Strange Fruit  és un missatge molt profund i potent encara avui, que s’ha de sentir, i més veient tot el que està passant als EE.UU. Si fos viva, Lady Day, avui cantaria sobre Ferguson, un dia i un altre.

Nota: Llegiu els comentaris i la traducció que en va fer de la lletra de Strange Fruit l’amic Josep Blesa.

*********************

BILLIE HOLIDAY A LA CUINA

En Herman Leonard va fotografiar molters vegades a Billie Holiday. Però la que he penjat en aquest apunt és diferent.  Podem veure a la millor cantant de jazz de la història, a la cuina de casa seva, un petit apartament al barri de Harlem, vestida sense el glamur de l’escena i cuinant el menjar per el seu gos que ho mira impacient.

En Herman quan va trucar a la porta per parlar amb na Billie Holiday, va pensar que es tractava de l’assistenta …..
En l’arxiu podem veure-la cantant, en una altra fotografia meravellosa. En un ‘instant’ d’una de les seves interpretacions de qualsevol blues i que segurament transmitía al públic uns somnis, uns desitjos, uns sofriments, una ràbia, unes reinvindicacions que els arribava dins, al fons, de la seva ànima.
No sabia tampoc quin video escollir, un blues ? la famosa cançó ‘Strange Fruit ? Difícil, però finalment he triat Strange Fruit per el seu significat i vàlua en la lluita contra el racisme i els linxaments ( 3247 persones penjades d’un arbre durant un període de 30 anys, fins l’any 1934 ). ‘Estereòfonic’ un blocaire veí d’aquesta casa ja el va penjar fa uns mesos (Un video que ha rebut més de 1,900,000 visites a You Tube !!!!!)
De totes maneres en un apunt continuaré amb Bilie Holiday i un video de nou minuts, fantàstic, únic, cantant ‘ Five and mellow ‘ ……
Billie Holiday va morir molt jove, 44 anys, el 17 de juliol de 1959 a Nova York d’una cirrosi per la seva adicció a la morfina i heroïna. Va estar empresonada per consumir droga i quan va morir només tenía $0.70 en el compte bancari i $750.00 en efectiu.
Si voleu llegir més …. us passo la lletra de ‘Strange Fruit’


Una lletra esgarrifosa. Escrita per Abel Meeropol i que també va musicar. Era un cant de protesta per totes les morts sense sentit i el racisme en una nació on la gent cercava la llibertat i la felicitat, i on en la seva constitució ho diu ben clar: ‘La gent té dret a ser feliç’.

Southern trees bear strange fruit.
Blood on the leaves and blood at the root.
Black bodies swinging in the southern breeze.
Strange fruit hanging from the poplar trees
Pastoral scene of the gallant south
The bulging eyes and the twisted mouth
Scent of magnolias, sweet and fresh
Then the sudden smell of burning flesh
Here is fruit for the crows to pluck
For the rain to gather, for the wind to suck
For the sun to rot, for the trees to drop
Here is a strange and bitter crop

–  Cossos negres en una balanceig en mig de la brisa del sud; una fruita estranya penjant dels pollancres, les fulles plenes de sang i sang en les seves arrels, i una escena pastoral de la bona gent del sud. Els ulls inflats, la boca torta, la olor de les magnòlies, dolça i fresca, i de sobte la olor terrible de carn cremada. Aquest és el fruit que els corbs trobaran. Per rebre la pluja i per que el vent l’engoleixi. Per que el sol la maduri, per que els arbres la deixin caure. Aquesta és una estranya fruita i una collita molt amarga. –

Disculpeu per aquesta traducció. Potser algun dels poetes d’aquesta casa en podria fer una com cal, ben escrita i amb els mots colpidors del text original en anglès.

BLH01

 

DSC_2184-650x450

Avui: Dia Mundial de la Poesia

 

Un temps el que vivim i que ens conjurem per posar fi el dol llarg i convuls de la nostra història i arribar a viure en una República de Catalunya.

Avui Dia Mundial de la Poesia, rellegint poemes de la gent de la meva terra, m’he trobat amb na Maria-Mercè Marçal i les seves bruixes de dol ……. i plourà i farà sol   ….. He trencat als seus ulls com la mar a les cales / d’un país on les bruixes ja no duen més dol.

El fum dibuixarà / l’inici de la història / com una heura de joia / entorn del nostre cos/ i plourà i farà sol / i dansarem a l’aire / de les noves cançons / que la terra rebrà.

Pais Groc

Bruixes …. moviment d’alliberació de les dones i també de tot un poble.

 

 

DSC_0478

Hà Nôi: Llarga vida al Pont Long Bien

 

 

El passat colonial francès és present a tot Hà Nôi. Però només una construcció del passat és particularment reverenciada, estimada, per a tots els hanoians: El Pont Long Bien. Una placa ben conservada ens indica que va ser construït per Daydé & Pillé, Paris entre els anys 1899 i 1902. No hi veus gaires vianants, és pot dir que ningú hi camina. Treballadors del ferrocarril que fan el manteniment de les víes o una parella d’avis recolzats a la barana mirant les aigües vermelloses i tèrboles del riu Roig, esperant que es faci fosc.

DSC_0547

Motocicletes, sí, moltes, moltíssimes i que semblen que hagin estat assajant per creuar el pont en posició de desfilada militar, sobretot pels matins a l’hora d’anar a treballar, i al vespre quan tornen a casa.

long-bien-bridge-in-the-past-907

Van començar a construïr el pont a finals del secle XIX. El govern colonial volia demostrar als vietnamites, o anamites com els deien, que havíen arribat per quedar-s’hi. Té 2,4 kms de llargada i va ser un dels ponts més espectaculars del món quan el van inaugurar l’any 1903. Pont Paul Doumer, era el seu nom en reconeixement al governador de l’època.

Quan el cabal és baix, s’instal.len a la llera del riu gent que arriba a la gran Ciutat per treballar-hi una temporada abans de l’arribada de les pluges i de les inundacions que provoca el riu.

DSC_0470

De sobte el pont es mou, vibra i sento un soroll. És el ferrocarril que fa ja el seu últim recorregut per arribar a la estació central de Hà Nôi provinent de Haiphong, el port més important de la badia de Tonkin. El Long Bien ha estat un punt estratègic en la economia i la vida del país. Era la sortida més ràpida al mar de Hà Nôi on hi podíen fer arribar totes les mercaderies per carregar en els vaixells rumb al Japó, Filipines, Xina, Índia, Pacífic. També va ser molt important per el govern colonial, perque es va utilitzar el tren per el transport de tropes de l’exèrcit francès en la seva lluita contra els nacionalistes vietnamites.

DSC_0985

En temps de guerres el Long Bien ha estat motiu, i tema principal, de diferents cançons i poemes, sobretot durant la guerra amb els americans. És un pont gens lineal, atrotinat, on es poden veure diferents tipus de construcció (el bombardejos van ser continuats), però és viu, i va córrer el perill d’enderrocament davant les noves tecnologies i nous ponts construïts en els últims anys. Els hanoians ho han impedit, no en volen ni sentir parlar d’enderrocament.

DSC_0977

El tren continúa utilitzant el Long Bien, però ara només hi viatgen passatgers, perque sembla que els vietnamites prefereixen transportar les mercaderíes en les seves motocicletes: Caixes d’aigua mineral, escombres, olles amb sopa, plats, verdures, hortalisses, fruites, oques, porcs, pollastres, catifes, vidres, equips elèctrics, recipients de plàstic buits. També hi trobes gent que senzillament travessa el pont sense més, o perque torna a casa, o perque només hi poden transitar motocicletes i bicicletes, o com en el meu cas, per fer el que cal fer quan ets a Hà Nôi … travessar-lo en els dos sentits amb motocicleta.

DSC_0989

Al capvespre, el pont s’omple de parelles que es juren el seu amor etern i de ciutadans que volen contemplar la posta de sol, si el temps acompanya.

DSC_0993

Ara es poden comptar més de sis ponts que creuen el riu Roig. El més modern tot just fa uns mesos que el van inaugurar, el 5 de gener de 2015, el Nha Tan, una via directa per arribar a l’aeroport de Nôi Bài.

DSC_0560

Torno caminant fins l’avinguda Tran Nhat Duat i abans faig una mirada a la Ciutat. Puc comptar no més de 10/12 edificis alts al centre de la Ciutat. Hà Nôi no és ni Bangkok, ni Shanghai, ni Singapore, ni Ho Chi Minh City ( Saigon ). Encara és una ciutat-poble on els seus ciutadans volen preservar de totes totes els seu passat, però sense deixar de mirar el seu futur.

DSC_0054

Són les 6 de la tarda i ja és fosc, sempre a la mateixa hora, i fa més fred del que em pensava en un dia de la primera setmana de febrer de 2015. Cau una pluja finíssima i la humitat és alta. Xino xano torno a l’hotel. Long Bien Bridge és allà, al seu lloc de sempre i demà començarà un altre dia de brogit i activitat.

Hi tornaré.

DSC_0519

Fotografíes: Diferents fotografíes fetes a l’alba i a mig matí. Mai et repeteixes. Sempre hi ha situacions i imatges diferents. RG. Hà Nôi febrer 2015.

 

 

 

DSC_0235_2

Un racó català a Hà Nôi

 

L’endemà de la meva arribada a Hà Nôi vaig anar al carrer Sô’ 44 – Ngô 31 – Xuân Diêu – Tây Hô. Portava un paquet per en Guim de part del seus pares, veïns de Gràcia. En Guim viu a Hà Nôi. Casat amb Thuy Anh., una filla i un fill, molt petits. En Guim ja va tenir ressó a les xarxes quan va començar una volta al món amb bicicleta elèctrica. I es va quedar a Hà Nôi. La Thuy Anh en té la culpa. El carrer és al costat del llac anomenat West Lake o Tay Ho.  És el més gran dels llacs de Hà Nôi i impresiona. També hi ha un llac més petit, però més famós que el seu germà gran. En aquest petit llac va caure un avió de l’exèrcit nordamericà, abatut per les forces del vietcong durant la guerra. El pilot es va salvar. Ni més ni menys que el Senador John MacCain, presoner de guerra.

 

DSC_0221_2

 

DSC_0226En arribar a l’adreça apuntada en un paperet, em trobo amb un bar-restaurant Barcelona Bistrot – La Bicicleta. L’entrada va ser de sorpresa. Bon ambient. Agradable. Bonic. Et fa sentir a casa, però també a Hà Nôi. Serveixen tapes,dinars, cocktails, cervesa, café. Però els dijous pots menjar arròs, com és habitual a casa. El menú en català, vietnamita i anglès. Després de les presentacions i de fer efectiu l’encàrrec, ens posem a parlar i a degustar les tapes. Menjar a Viêt Nam és un guster, un plaer, molt saborós, gens picant i no gens avorrit. Ara bé, sempre s’agraeix poder menjar com a casa i al Barcelona Bistrot – La Bicicleta és el millor racó català que et pots trobar no només a Hà Nôi, al sudest asiàtic.

DSC_0234_2

DSC_0230_2

En Guim i el chef en Jordi han aconseguit que els calamars a la romana tinguin el sabor d’això, a la romana, no de tempura. L’escalivada té el seu punt perfecte. Els seitons en vinagre magnífics. Les escopinyes provinents de la costa vietnamita i macerades, són ‘diferents’. I promocionen les patates braves de’n Tomeu, per no trepitjar el copyright de’n Tomàs de Sarrià. Croquetes de l’àvia. Pa amb tomàquet al punt. Perque a Viêt Nam tenen pa com a casa, les baguettes, que els recorda que una vegada van ser colonitzats per els francesos.

DSC_0237

Si un dia passeu per Hà Nôi us recomano de visitar el Barcelona Bistrot- La Bicicleta. No us empenedireu. A més en Guim us orientarà molt bé per fer circuits amb bicicleta. Per cert, tots els últims divendres de mes, a les 8 del vespre, concentració a la Plaça de la Catedral de Sant Josep de Hà Nôi i recorregut amb bici per la Ciutat. Reinvindicar novament l’ús de la bicicleta i millorar l’aire de Hà Nôi.

Els que em seguiu en aquest bloc, sabreu que vaig portar bacallà i era jo que havia de cuinar l’arròs amb bacallà. No, no ho vaig fer. Va ser en Jordi, del Barcelona Bistrot. Nois, noies, un arròs amb bacallà espectacular acompanyat d’un allioli amb nyores per llepar-se els dits.

DSC_0256

 

En Guim també ha sapigut convèncer als hanoians que degustar cuina i tapes catalanes és tot un plaer i fer canvis eleva l’esperit i les ganes de coneixer noves cultures.

Per arribar-hi des del centre millor agafar un taxi. Els preus són molt més barats que a casa nostra. Pots pagar entre 2 i 6 Euros. Si  t’agrada caminar, des del centre, llac de Hoan Kiem fins Barcelona Bistrot, posem una horeta i un quart aproximadament, segur que més, perque estareu tota l’estona mirant, badant i fent fotografíes.

DSC_0105

Sense saber-ho, he trobat un racó català i vietnamita alhora on m’hi vaig trobar bé. Guim, pots comptar que hi tornaré, si encara el destí m’ofereix una nova possibilitat de viatjar, i així ho espero.

 

Fotografíes: West Lake-Tay Ho. Carrer. Barcelona Bistrot. Hà Nôi. Febrer 2015. RG.

 

 

DSC_0535

Sis setmanes a Hà Nôi

 

 

Sis setmanes vivint en una Ciutat dona per molt i si he de començar crec que la millor imatge són les branques del presseguer en flor, una flor de color rosa intens. Es van començar a veure la primera setmana de febrer. Els pagesos, agricultors que han estat treballant tot l’any per poder oferir els millors arbres i les millors branques de presseguer han patit i molt. El mes de gener van tenir més de vuit dies de bonança i els arbres van començar a mostrar el color de les flors massa aviat.

La Ciutat es va omplir de Hoa Dao  i també de Kumquats. El color rosa intens donava un color fantàstic a moltíssimes cantonades dels carrers del barri vell, i al carrer Hang Ma, ocupaven tot el carrer sencer, i al carrer Hang Cot, hi havia un munt de gent davant una escola on podies comprar la branca que més t’agradava. No hi ha casa a Viêt Nam que no tingui aquesta flor al menjador, a la porta. Creuen, i estan convençuts, que foragiten els mals esperits de la llar.

DSC_1005

 

Un dia abans del 1r dia del Tê’t vaig comprar una branca i la vaig posar damunt la taula de l’habitació de l’hotelet. Vaig escollir bé. Les flors bellíssimes i els capolls van florir, però ja amb un color rosa més pàl.lid.

 

DSC_0462

Els camperols i els ‘minoristes’ cerquen bons llocs als carrers de Hà Nôi per vendre les branques. Dormen allà mateix, en petites tendes de campanya. La gent es para, mira, negocia el preu, però sobretot cerca la branca més bonica i amb més capolls. Hi ha diferents preus. Jo vaig comprar-la l’últim dia, i és clar, el preu va ser molt bò, 50.000,- VDN ( 2,30€). El Mercat de la Flor bull d’activitat. A les 5 del matí ja és ple de compradors.

DSC_0304_2

 

Un poblet proper a Hà Nôi és on trobes les grans extensions de planters del presseguer, Nha Tan. La feina de tot un any per vendre el fruit una vegada durante el Tê’t. Viêt Nam és un país emergent, al seu ritme, de més de 90.000.000 habitants, i necessiten moltes branques de presseguer al Nord i d’albercoquer al Sud. NIngú vol tenir ‘mals esperits’ a casa al llarg del nou any i de les branques pengen  les targetes de color vermell ( color de la sort ) on demanen el que tothom desitja al món ….. salut, felicitat, joia i pau.

 

Ovidi

 

Ovidi MOntllor

 

 

Vint anys ja de la teva absència, però mai has marxat. Sempre has estat present. La teva veu, la teva manera d’interpretar la música, dir els poemes. És impossible trobar un altre Ovidi. No, no has marxat, perque no oblidem i sempre ets al nostre costat. Sempre.

 

Avui 'Dia internacional contra la violència de gènere'

Avui: Dia de la dona treballadora

 

 

 

Arribada de Viêt Nam tot just fa dos dies i encara intentant adaptar-me als nous horaris. Un  apunt ras i curt: El meu homenatge a totes les dones treballadores del món, que són moltes, i sempre (poquissimes excepcions) discriminades en el món laboral fent la mateixa feina, més o millor, que els homes.

 

48 escons al Parlament de Birmània

I viatges i coneixes altres cultures i sempre veus les dones que tiren del carro i tot funciona, però el poder és dels homes.

 

En construcció - Visions de Birmània

A casa les dones sempre han treballat. Ha estat un fet normal. Feiem pinya. Però sí que vull recordar en aquest apunt la meva primera feina quan només tenia 16 anys ….. Una empresa textil del carrer Trafalgar. Lloc de feina: administrativa. Arribo puntual el primer dia a les 8 del matí. Em diuen que el meu cap no ha arribat encara i que esperi, però mentre podria ”escombrar el despatx i netejar la taula” ……  En aquest racó tens el cubell d’aigua i l’escombra. Vaig córrer, i vaig marxar plorant. A casa es van sorprendre de veure’m. Els vaig explicar i ho van entendre perfectament. No hi vaig tornar.20141107164200-15

Fotografies: Dones  treballadores de Birmània/Myanmar i Viêt Nam. RG. 

Una cita a Hà Nôi amb el Professor Hu'û Ngoc: El seu casament

Des de Ha Noi: Preparant la tornada a casa

 

 

 

 

El proper dimecres torno a casa. Em trobare amb molts o pocs canvis, segons es miri, coses que han passat i que he anat llegint, i amb la ma al cor, crec que m’haure d’agafar un mes de vacances de tipus mental, per no arribar a una depressio instantania ……

Continuem essent espanyols, no hi ha dubte, la lluita continua, no ens podem cansar i hem d’arribar al cim de totes totes, malgrat els politics que tenim ( no tots, no vull generalitzar) i tots hem de conjurar-nos per uns canvis absoluts i totals de tot aquest sistema politic que tenim vivint al reino de espanya i per descomptat en una Catalunya dins un regim autonomic que no ens condueix a res bo. I els partits politics continuen jugant al seu joc, i els nous tambe, excepte la CUP que sempre ha estat, i es, coherent amb el que defensa i en el seu treball contrastat dins el Parlament com en diferents ajuntaments. El discurs de la majoria dels politics es vell, obsolet ( per quan el canvi?). La societat civil el vol canviar, i el 27S2015 tenim la oportunitat, encara que siguin unes eleccions ‘habituals’ dins el sistema.

Ja em cansa nomes pensar en les eleccions municipals i les campanyes. Per aixo necessitare un altre mes per ”viure” el moment actual del meu pais, un pais que ha de ser independent si vol mirar cap endavant. Deixar els trastos vells al fangar i comencem, passem pagina. Ens queda un llarg cami, pero ple d’esperances d’aconseguir la independencia.

811117627_3097540058412651243

 

 

Tambe necessitare aquest mes de temps per organitzar tot el material que he anat acumulant durant aquestes setmanes d’estada a Viet Nam; fotografies, videos, notes, objectes, records, converses.

De la calor, al fred o la fresqueta. El canvi tornara a ser important, com quan vaig marxar a finals del mes de gener. Ja havia agafat els habits de viure en aquesta Ciutat-poble, on tot es possible i sempre trobes la solucio, el moment, el raconet, l’espai, la placidesa.

Em quedaria uns dies mes, la veritat, pero tambe enyores la terra, les persones i sempre vols tornar a casa. El dia abans de marxar tenim dinar especial, amb els amics catalans i vietnamites …….. l’arros amb bacalla !

El proper apuntament el podre ja escriure amb el teclat del meu Mac i tot sera mes facil. Certament es una mica angunios escriure sabent que falten accents, alguna lletra no es la correcta i acabes escrivint un text ple de faltes ……

 

 

 

El senyor Hieu - Reparador de bicicletes ... continúa a la mateixa cantonada

Arriba el final del Tet : Any Nou a Viet Nam

 

 

Avui diumenge es el 4rt dia del Tet, i es per descansar una mica. Dema dilluns encara fan festa, un dia mes de descans i dimarts tornara tot a rutllar com abans del dia 17.

Targeta de la camera plena, alguns videos ( per primera vegada ….), records, experiencies. He badat molt, pero molt. He compartit molt, pero molt. He omplert el meu cistell de molts coneixements. Esta essent un viatge diferent …. viure amb la gent, coneixer a la gent, fer passar el temps i poc viatge de coneixer nous indrets, paisatges, monuments, pagodes, llocs historics. Nomes em queda anar a Ha Long, i aquest si que es una visita que no puc deixar de fer. Es un retrobament i es un dels objectius i motius d”aquest viatge.

Alguna visita turistica sorpresa com el Museu dedicat a Ho Chi Minh, que es troba tot just al costat de la pagoda d”un sol pilar, i ben a prop del seu mausoleu. I tambe la Citadel, que els colonitzadors francesos van destruir i tot just esta reoberta des de fa no mes de 4 anys. Patrimoni Cultural de la UNESCO.

General Vo Nguyen Giap - 25.08.10 - el seu 100è aniversari

 

 

Focs artificials al llac Hoan Kiem, centre de la Ciutat, per donar la benvinguda del Nou Any, tambe una altra fita interessant i veure la gentada, que omplien els carrers, sense cap mena d’incident, somriures, alegria, families senceres, tothom al carrer.

Avui, ara, plou, 2/4 de 10 del mati de diumenge 22 de febrer, temperatura de 18 graus i molta humitat i el temps ha canviat a millor per la tarda. Mes calor, encara quasi tot tancat, molta gent a les pagodes, o passejant pels parcs, i sobretot visitant a la familia i amics.

I jo continuant badant …..

 

Tam biet ! Fins aviat.