bloomsday-011

Avui 16 de juny : Bloomsday

 

Bloomsday és una celebració que es fa a Dublin i a moltes ciutats i pobles d’arreu del món per recordar un dijous 16 de juny de 1904 representat a la novel.la de James Joyce Ulysses. Leopold Bloom és el protagonista principal de la novel.la i ens descriu la vida i el pensament de Leopold Bloom i d’altres personatges – reals i de ficció – des de les 8 del matí del dia 16 de juny de 1904 fins a la matinada del dia següent.

James-Joyce-Centre-Announce-Globalbloomsday.com_

Hi ha diferents celebracions sobretot a Dublin, però també a moltíssimes ciutats del món.

S’organitza el recorregut d’aquell 16 de juny 1904 per els llocs on Leopold Bloom va passar, cal anar vestits de l’època, es fan lectures de la novel.la, representacions teatrals i una de les celebracions més participatives …. el Bloomsday Breakfast …. Un esmorzar exactament igual que el que es prèn en Leopold Blooms el matí del dia 16. El menú …. fetge i ronyons saltats segons el costum irlandès dels esmorzars quotidians.

Bloomsday té la seva història: Joyce va començar a escriure Ulysses el mes de març de 1914, però el va deixar de banda, per acabar d’escriure Exiles. El 16 de juny de 1915 va escriure al seu germà Stanislaus per dir-li que havia acabat el primer capítol de Ulysses. Després de la publicació de la novel.la l’any 1922, els seus amics van començar a assenyalar la data 16 de juny com el punt de celebració del Bloomsday.

image

L’any 1924 Joyce estava ingressat a l’hospital, els seus ulls embenats, després d’una més de les múltiples intervencions quirúrgiques que va patir al llarg de la seva vida. Els seus amics el van visitar i li van enviar un ram de flors de color blau i blanc (els dos colors de la coberta del llibre) però Joyce va escriure en el seu llibret de notes: Avui 16 de juny, vint anys després, és que ningú recordarà aquesta data ?.

Els primers intents de commemorar aquest dia – Bloomsdasy – es van fer per part de la sòcia de l’editor de la novel.la i la traductora de l’edició en francès l’any 1929. També es va commemorar Bloomsday a l’Hotel Leopold prop de Versailles per celebrar el 25è aniversari del primer Bloomsday i es va organitzar un Déjeuner Ulysses, encara que es va fer un 29 de juny …. i no el dia 16 de juny.

El primer Bloomsday celebrat a Irlanda porta per data l’any 1954, en el 50è aniversari de la primera celebració i els culpables van ser els escriptors Patrick Kavanagh i Flann O’Brien quan van visitar Martello Tower a Sandycove, Davy Byrne’s pub i 7 Eccles Street, tot llegint fragments d’Ulysses, bebent més del compte i així els hi va anar ! Avui Bloomsday es celebra any rera any a tot el món.

29

En tots els meus apuntaments al llarg dels últims anys recordant aquest dia, sempre he expressat l’enveja de que es commemori un fet concret d’una novel.la, i que a tot el món, s’organitzin actes, lectures, actuacions …… i trobo a faltar Barcelona o qualsevol altra Ciutat i/o poble del nostre país.

Every life is in many days, day after day. We walk through ourselves, meeting robbers, ghosts, giants, old men, young men, wives, widows, brothers-in-love. But always meeting ourselves. – Ulysses

Per cert, enguany també es commemora el 150è aniversari del naixement de Yeats i evidentment a Irlanda aprofitaran el Bloomsday per recordar als seus dos grans escriptors.

yeats-logo-975

 

20d9d26e8832b80ae162f61f5e5a493b

El bloc de la Dolors

 

 

Moltes vegades tenim problemes per deixar comentaris als blocs, amb aquest nou sistema de WordPress. Moltes vegades no ens calen comentaris sabem que hi som, els llegim, i ens llegim. Penso, però, que la Dolors – miozz mirades – mereix més que un comentari. Ha estat un any duríssim per a ella, i ahir, en veure el seu somriure i la seva mirada, vaig saber (no en tenia dubtes ) que els propers quatre anys seran intensos, emotius, difícils, alegres, amb molts problemes, però la Dolors continuarà al capdavant d’aquest canvi que Badalona volia. I ho ferà bé.

I és molt gratificant veure una blocaire d’aquesta casa de veïns, nova Alcaldessa de Badalona, que des de l’any 2009 ha anat publicant apuntaments, un rera l’altre, d’opinions, comentaris, poesia, vivències viscudes, els seus somnis i que els blocaires  els hem anat llegint i seguint.

Ja des del mes d’abril no ha tornat a escriure cap apuntament, evident. L’últim ” netejar, netejar, netejar ….. pel canvi”. No vaig saber fins fa pocs díes que la Dolors de miozz mirades seria l’Alcaldessa de Badalona. Dolors Sabater …. La Dolors de miozz. Un bon amic, badaloní, m’ho va dir. Si és la Dolors de miozz ? No recordes ? Ens vam veure fa uns anys al Círcol ? 

badalona13-10583-1

Ahir van haver-hi molts canvis, cares noves, diferents, joves, moltes que ni tan sols han millitat en cap partit, i partits que ja van fer aquesta neteja, i d’altres que van fer la feina fa ja uns anys a l’àmbit municipal i ara han entrat amb força. Al País Valencià (després dels ensurts ….) i a les Illes també els canvis són notoris i evidents. Les diferències sempre han començat per el municipalisme i ens omplia d’orgull escoltar a regidors i a alcaldes prometre els seus càrrecs i invocant la República Catalana.

Sí, jo també espero que la majoria dels nous alcaldes ho seran a la República Catalana, perque així ho vol el poble.

Gràcies Dolors.

 

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER

1960-2010: 50 anys on els camins van prendre un altre rumb - Retrobament a la Val d'Aran

Música i literatura: Robert Gerhard / Maria Barbal

Dimarts i dimecres he anat a un mateix lloc, la Sala de Caritat de la Biblioteca de Catalunya, l’antic Hospital de la Santa Creu. La meva mare hi anava a veure familiars malalts en una de les sales de l’antic Hospital. Sempre ho recordo quan m’ho explicava. Quan ho recordava, reflexionava en la difererència que hi havia entre hospitals de quan ella era jove i quan ja passava dels 90 anys de la seva vida. I jo pensava de com es va convertir un antic hospital en una Biblioteca i una Escola d’Art i Disseny.

La Sala Caritat és un espai preciós per assistir a homenatges a gent que fa important el meu país, i ens omple d’orgull :

30 anys de la publicació del llibre Pedra de Tartera de la Maria Barbal, present en aquest homenatge,

37210114_025112

i projecció del documental Explorer de la BBC del músic Robert Gerhard.

MI0001166389

Pirineus i Alt Camp. Lletres i música. Maria Barba pot viure aquest i molts més homenatges i és una alegria immensa, i en Robert Gerhard ens va deixar l’any 1970 i no va poder viure aquest nou escalf de la seva gent, després d’exiliar-se a Anglaterra.

Aquests dos díes han estat un redol de saviesa, de gaudi, de pau, d’alegria, fora de tot aquest espectacle grotesc, brut, feridor, d’una gent que fa i desfa el que li vé en gana per a conservar una cadira o no deixar-la perdre.

Llegeixo una vegada més Pedra de Tartera. El tenia ben amagat en un racó de la llibreria. Cent pàgines que a tots ens van enamorar. Va ser un començar un nou dia. Escolto la música creativa, contemporània, tradicional, diferent, emotiva, de’n Robert Gerhard. Tota ella creació, espais, llum, paisatges. Un documental que ha rescatat de l’oblit la Pietat Homs, filla de Joaquim Homs, i que amb un esforç extraordinari, individual, amb ajut d’amics, ha fet possible que poguéssim veure’l i saber moltes més coses d’aquest músic extraordinari i oblidat, poc conegut, poc difós, en el nostre país, no pas a d’altres països d’Europa i del món.

3364392

Sí, davant el safareig, lletres i música. La vida no s’atura i hem de continuar, perque en aquest el nostre país, la República Catalana, ho tenim tot, bò i dolent, meravellós i lleig, creatiu i indecent, alegria i decensís. Un país amb tantes i tantes persones anònimes, invisibles, que mai defalleixen. Perquè no es pot no existir. Perquè som un país de persones, de paisatges, de sentiments, i on la llibertat, la creativitat, la cultura, l’esperança, no es pot rebatre.

Maria-Barbal-2-©-Ariana-Nalda-

Maria Barbal i Robert Gerhard, mots i notes musicals, creació i amor, treball i obra feta. Les persones no desapareixen, persones que ho donen tot, precisament per continuar.

I allà estem escoltant música i paraules ……..   Gerhard, Barbal.

 

Fotografia destacada: Fent camí. Montgarri. Estiu 2010. RG.

 

 

 

dt.common.streams.StreamServer.cls

…… I el Barça és campió

 

 

Hi ha dubtes ? Cap ni un. Els seguidors del Barça ja no tenim aquell esperit perdedor, aquell patiment (que sí, encara hi és), no hi han ni Sevillas, Atenes, Berna. Fa uns anys, molts ja, que tenim confiança, ens emprenyem, critiquem, però tots pensem que al darrera de tot existeix una manera de jugar a futbol, aquest esport que diuen és l’opi de la gent.

Heu llegit l’article d’avui de l’Andreu Barnils ? No puc estar-hi més d’acord.

Ahir nit una grandíssima majoria erem a casa amb familiars, amics, seguint el partit, per la ràdio, per la televisió, marxem, nervis, tornem, abraçades, fer un mos durant el descans, continuar, patiment després de l’empat, ui, ui, però no, tornem a marcar, i novament a patir, no, la pròrroga no, i no …… La cirereta un tercer gol, ben merescut. La Juve un gran rival, però amb moltes faltes, moltes, ja ho savíem. No es pot parar aquest Barça, ni el dels últims 10 anys,. si no és amb faltes i espentes.

I en Piqué va plantar la bandera al mig del camp, perque ningú ho dubti.

29692DF600000578-3113834-image-a-9_1433628409958

Sí, ser del Barça és el millor que hi ha i de la República Catalana encara més.

 

 

 

article-2315866-1983EEA5000005DC-764_634x499

Ser del Barça és el millor que hi ha

 

 

Aparquem el tema insults, evidència de les reaccions del reino de españa, i no perdem el temps comentant les tertúlies que diuen bestieses amb la xiulada a l’himne. Quan Messi juga, jo sóc feliç, no sé vosaltres. Te’l mires, gaudeixes de com juga a futbol, i t’oblides de tots els problemes, en aquests instants màgics. Un dia Messi no hi serà, així que disfrutem de cada partit i cada jugada. Ara ens queden 90 minuts el proper dissabte, la final de la Champions. I el Barça la guanyarà. Perque tenim un molt bon equip, molt bò, que acompanyen a Messi en tot moment. Dissabte vaig cridar, aplaudir, xiular, aixecar l’estelada, vestir amb la samarreta del Barça, i les abraçades amb el noi jove que seia al costat meu  i amb la meva amiga M. (aquestes encara més intenses) que era també al meu costat, van ser per triplicat. Es nota que va ser la meva primera final d’una copa ?

Aquest és el video de la jugada. Ens la tornem a mirar ?

 

 

811706413_2508078122369033146

Avui: Volem la República de Catalunya

Sí, la volem, i ho aconseguirem. Avui és un bon dia per anar proclamant aquesta convicció i continuar en la nostra lluita, perque se’ns escolti i sobretot cal actuar. El poble no ha abaixat ni el soufflé ni la guàrdia. I com sempre, faig menció als nostres polítics …..

n o  e n s    f a l l e u  !!

811734573_7622795677742558277811734132_7527711961894220047

811731536_5851615113784017388

 

Diferents estelades que han aparegut aquest matí per la Ciutat de Barcelona i la convocatòria d’una gran xiulada a tot el país en el precís moment que soni l’himne del reino de españa.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER !

710511730_1018383072103502442

811733236_10251055590361300204811734299_15535594564698429449

son-doong-15

Viêt Nam: Son Doong Cave – 2a part – la cova més gran del món

 

 

Ryan Deboodt és un fotògraf nordamericà que ha fet fotografíes increïbles de Son Doong i ha publicat aquest video que m’agradaria compartir amb tots vosaltres. És d’una bellesa insultant, però real, és Son Doong.

En aquest Parc Pho Nha Ke Bang no només existeix Son Doong, hi ha infinitat de coves, rius subterranis, natura, jungla, poblets, gent, que es pot visitar més o menys amb comoditat. Sobre tot per els viatgers, no aventurers, arribar fins a Dong Hoi a la costa i seguidament anar a Son Trach. La visita de la Cova Paradise molt còmoda i ben senyalitzada és magnífica, extraordinària diria jo, i fer trekkings per la zona, veure un Viêt Nam diferent, una destinació nova i poc coneguda.

Només 500 persones poden entrar a Son Doong durant l’any i enguany les places ja estan reservades. I no és barat. El preu d’una visita de 6/7 díes és de 3.000 US$. El que s’ho pugui permetre, penso que és una possibilitat més de veure i viure una meravella més de la nostra Terra.

<p><a href=”https://vimeo.com/121736043″>Hang Son Doong</a> from <a href=”https://vimeo.com/ryandeboodt”>Ryan Deboodt</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

 

hang-son-doong-cave-vietnam0

Viêt Nam: Son Doong Cave – La cova més gran del món

 

 

Encara és molt desconeguda arreu del món. De fet va ser descoberta l’any 2009 i dos anys després es va publicitar en un documental del National Geographic. Quan vaig ser a Hà Nôi aquest hivern, el Govern del VIêt Nam van atorgar una medalla important a dues persones, Ho Khanh i Howard Limbert. Els vaig veure sovint a la televisió del país. La setmana passada la cadena ABC dels EE.UU.en el seu programa de gran audiència ”Good Morning America” va emetre un reportatge d’aquesta cova única al món i definitivament convertida en una meravella més d’aquest planeta Terra.

son-doong-15

 

Si entreu a la xarxa trobareu infinitat d’articles sobre Son Doong, científics, d’espeleologia, històrics, de natura. A mí m’agradaria escriure l’altra història, la més humana, la descoberta i el que ha passat fins avui, com s’hi pot arribar, qui organitza les visites, qui és la gent.

Ho Khanh, és conegut com ‘el rei de les coves’ per els seus conciutadans del petit poble de Son Trach. Té 48 anys. És prim, una mica més alt que la mitjana dels vietnamites i molt enèrgic. Viu a Son Trach, districte de Bo Trach dins la província de Quang Bing, al centre de Viêt Nam. La Ciutat més important a més de 70 kms és Dong Hoi, a la costa. Recordant quan va veure per primera vegada la cova, explica que l’any 1990 tothom s’endinsava a la jungla a la recerca de menjar, per sobreviure. Els anys i anys de guerra havien deixat un país empobrit i molta fam.

nhung-su-that-vo-cung-bat-ngo-ve-hang-son-doong

Aquell dia de l’any 1990, mentre era a la jungla, va veure uns núvols blancs, va sentir un fort vent i el soroll de l’aigua d’un riu que sortíen d’una cova. No va investigar més i va continuar la seva cerca de menjar.

Va continuar explorant la jungla en els següents anys fins que el Govern va establir un Parc Nacional a la zona, el Phong Nha – Ke Bang. Aleshores Ho Khanh es va convertir en granger i no va tornar a entrar a la jungla.

20150508165843-1

L’any 2008 va arribar un grup de científics i espeleòlegs, del Regne Unit. Howard Limbert entra en acció. Van arribar per explorar la jungla, i descobrir coves. Van preguntar a la gent i en Ho Khanh  els va explicar el que havia vist feia ja més de 15 anys, i el van encoratjar de tornar a la jungla i trobar la cova. Ho Khanh no recordava el lloc.  En veure el gran interès de Howard Limbert va començar a explorar novament la jungla. Ningú sabia donar-li cap resposta de la cova. Ningú en sabia res. Finalment la va trobar, i va quedar impresionat. L’any següent, 2009, Howard Limbert va tornar a Son Trach i va començar l’exploració i la descoberta. L’any 2011 van publicar-ho al National Geographic.

La cova no tenia nom. Els descobridors són els responsables de posar noms a les seves descobertes. Els exploradors britànics van suggerir el nom de Doong, el nom del poblet que és a pocs kilòmetres de la cova on hi viu una ètnia molt desconeguda aleshores, i en Ho Khanh va estar content de l’elecció i ell hi va afegir Son ….. Son Doong la muntanya darrera el poble. Des d’aleshores en Ho Khanh col.labora amb els exploradors britànics i han trobat més coves en tota aquesta zona. Els noms de les coves tenen a veure amb la família de Ho Khanh - Nghia Cave (la seva dona) – Thai Hoa (el seu fill) Hung Cave (el seu amic). La Cova del Paradís també la va descobrir ell, i és una de les atraccions de la zona, perque està oberta al públic en general i amb un accés fàcil. Ha descobert més de 30 coves al Parc Phong Nha-Ke Bang.

son-doong-1

L’any 2011, Son Doong es va obrir al públic, només per experts, encara que no cal que siguin espeleòlegs, però sí preparats a caminar més de 50 kms i viure sota terra a més de 500 metres de profonditat durant 3/4 díes.

Ho Khanh s’ha convertit en el guia preferit de les expedicions que demanen de visitar la cova. Howard Limbert li ha ensenyat tot el que cal saber en espeleologia i té tot el material necessari. L’any 2011 quan Son Doong Cave va ser oberta al públic en general, Ho Khanh es converteix en empleat de l’empresa Oxalis que és qui té la exclusiva i la responsabilitat d’organitzar les expedicions i visites a Son Doong. A casa seva hi ha muntat un petit cafè-restaurant, i també ofereix tres/quatre cases típiques de bambú de la zona com al.lotjament.

A0F

Oxalis organitza visites i expedicions, un màxim de 10 persones, al llarg de l’any, entre 6 i 7 díes, des del primer dia que arribes a Son Trach i el segon ja entres a Son Doong al campament base, a quasi 400 metres de profonditat, en mig del riu i la zona de platja.

Son Doong encara no ha estat del tot descoberta. És immensa i no només és un tresor per els espeleòlegs, també per descobrir infinitat de fòssils.

Ho Khanh té feina, molta feina i ja  està preparant les visites de viatgers de tot el món que ja han reservat per visitar Son Doong i juntament amb la gent de l’agència Oxalis ofereixen uns serveis molt professionals i únics en el món. Només es donen permís per a 500 persones any. I les reserves d’enguany ja s’han confirmat . La seva vida ha canviat com un mitjó des de que va veure la cova l’any 1990 i sense saber-ho, va ser el principi d’un futur amb una qualitat de vida mai somniada, per a ell  i la seva família.

 

 

 

 

estelada-balco-1

Estelades als balcons

 

 

 

La Junta Electoral no permet les estelades en espais públics i places, però no pot dir res si tots, tots, posem estelades als balcons de casa nostra, i convidem als veïns, familiars, coneguts a fer el mateix. Omplim d’estelades els balcons, i a veure si aconseguim que tot un edifici sencer llueixi la nostra bandera en tots els balcons. Feu-ne difusió els que esteu a twitter, a FB, enviant e-mails.

Aquesta acció també pot visualitzar la nostra resposta que continuem ferms davant els atacs ferotges que un dia sí i un altre també ens arriben en tots els àmbits, llengua, seguretat.

Unknown

@assembleasmxi

Cap fred.

Cor calent

Puny ferm

#esteladesalsbalcons

Hem perdut la por als règims feixistoides. Estem compromesos amb la #llibertat.

#24M2015

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

 

 

DSCN8009

Avui: Sis anys d’absència de Xesca Ensenyat

 

 

Sí, Xesca, ja han passat sis anys. Però hi ets, no t’oblidem, i per tant continúes amb naltros. Rellegir les teves novel.les, els teus apuntaments de l’extraordinari bloc que encara es manté a Vila Web, e-mails que ens varem escriure, fotografíes, una estada a casa teva inoblidable. Mai tornaré a veure Can Pica com ho vaig viure mentre un grupet de blocaires erem amb tú.

I jo insisteixo en que els que llegiu aquest modest bloc, nous i antics lectors, feu un senzill click per reviure unes Jornades a Son Bielí, Búger on na Xesca Ensenyat va ser la protagonista i li vam retre un merescudíssim homenatge. Unes Jornades que van ser importants, perque es va conversar, parlar, escoltar i aprendre molt de mots, llibres, novel.la, paisatge, cultura, llengua, catalanitat, Països Catalans.

Tinc alguna novel.la per tornar a llegir aquest estiu. Sempre faig una petita selecció i m’organitzo una petita biblioteca. La teva novel.la - Una altra vida – Ed. Lleonart -de les primeres.

Ai , Xesca com trobem a faltar els teus comentaris de la situació de país, de les injustícies, de la pobresa, dels arreplegats, dels fugitius intentant trobar una nova vida.

Avui fa un dia xafogós, lleig, espès, amb poquíssima visibilitat, i no sé si podré veure l’hidroavió volant prop del meu balconet, Segur que ho feràs, però per damunt dels núvols i no et podré veure. Ara fa només cinc minuts que m’he begut una copa de cava i he alçat la copa, i m’he menjat un troç d’ensaimada d’albercoc i he comprat unes flors, com a tú t’agraden. L’hora de l’Angelus el dia 14 de maig no es pot oblidar.

DSCN7903