HÔI AN : Encís, llum, viatjar al passat

Tornar a Viêt Nam – Tam biêt / Fins aviat

 

 

 

Dimarts pujaré en un avió que em portarà a Hà Nôi. Tornaré el dia 4 de març. Una llarga estada. L’objectiu principal és viure les festes del Tê’t amb els amics i conèixer a fons aquests díes del nou any vietnamita, d’una gran importància per a tots ells i elles de com encarar aquest nou any que els arriba. El dia 19 de febrer entraran a l’Any de la Cabra.

12093114_Viet Stamp_1052_Tet At Mui_FDCVS_s

He escrit molts apunts del Tê’t i d’ací poc, podré participar-hi jo mateixa, i els apunts que pugui escriure després, seran les meves vivències personals.

Deixaré el fred i al nord de Viêt Nam em trobaré amb la primavera. Al sud la calor humida del tròpic i encara més calor a Cambodja i els Temples d’Angkor. Per Ha Long de ben segur que trobaré boirines i aquest paisatge misteriós quetant m’agrada. A Hà Nôi el brogit dels carrers, el silenci dels parcs, les converses amb els amics. Descobrir nous racons de la Ciutat i museus. A Hue poder visitar novament la gent de la OGCDC i la seva magnífica feina amb els infants que pateixen els efectes col.laterals de la guerra, i a Hoi An passejar de nit entre els fanalets de colors i petar la xerrada.

Arbres, flors, zodíac, any nou lunar

A Ho Chi Minh tornar a veure els canvis d’aquesta Ciutat. M’han dit que hiha moltes obres perque aviat hi haurà metro, però segur que el barri de Cholon continuarà al seu lloc i més racons desconeguts que penso descobrir. I la visita obligada a l’edifici de Correus i veure amb alegria que el senyor Duong Van Ngo encara és l’escrivent oficial dels vietnamites que necessiten que algú els tradueixi documents, cartes, telegrames, del vietnamita a l’anglès i al francès. Fa més de trenta anys que fa la mateixa feina. Abans també escrivia cartes a la gent analfabeta. És funcionari de Correus.

tpqBHMf

Com les festes del Tê’t les menges són importants, jo els portaré ingredients per cuinar un arròs de bacallà, menjar mediterrani per unes festes vietnamites per començar l’any nou.

Tuan-Nguyen-1024x1024

No porto ordinador ni smart phone (sí la meva nova càmera NIkon), així que hauré d’utilitzar ordinadors dels amics, per entrar al meu compte d’iCloud i fer un seguiment del què passa per el meu país. I ho faré, com també escriuré algun apuntament mentre sigui per aquelles terres del sudest asiàtic i que formen part de la meva persona i de les meves vivències.

Fins aviat – Tam biêt !

 

DSC_1533
ftapache

120 anys de cinema 1895-2015

 

 

Enguany un aniversari més acabat en ”0”  –  120 anys de cinema, i ja podem començar a celebrar-ho i alcem la copa. Aquest petit-resum-video trobat a Vimeo emociona i molt.

Quantes vegades no hauré vist les pel.lícules ? Quantes vegades no vaig seure en un dels molts cinemes de barri? Quantes hores no he somniat ?

No deixem d’anar al cinema, malgrat el preu que hem de pagar. Una vegada a la setmana ho podem fer, no ? A més a la nostres cartel.leres hi ha un munt de bones pel.lícules.

Fotografia: Cartell de ”Fort Apache” de John Ford. La vaig tonrar a veure l’altre dia. No ha passat el temps. Pur cinema.

<p><a href=”http://vimeo.com/115470918″>120 years watching movies together</a> from <a href=”http://vimeo.com/user35847118″>T&agrave;ndem Entertainment</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

charlie

JeSuisCharlie …. aussi

 

 

Sí tots som Charlie. Aquesta intolerància, aquest feixisme, aquesta gent cruel, sense pietat, assassinant a gent que dibuixa, que escriu, que pensa, en total llibertat.

I un policia assassinat a trets i rematat ( quines imatges més indignes i cruels ) era musulmà, un treballador al servei dels ciutadans. Sí, França té un problema, la violència dels islamistes ( són molts els que s’han apuntat en aquest exèrcit d’un país, nació islamista sense fronteres, sense ciutadans) i la extrema dreta. Tots dos es retroalimenten, a veure qui és més violent i qui és més intolerant. No es tracta d’un fet aïllat, ni aquests tres personatges siguin uns eixalabrats, no, tot ha estat ben organitzat i orquestrat. Un mal començament d’aquest nou any 2015.

He trobat aquest dibuix a la xarxa, i m’hi adhereixo en aquest homenatge per les dotze persones assassinades. El seu ‘crim’ ….. dibuixar, escriure i ser lliures.

B6xFatTIUAEZ42r

 

 

 

IMPRESION-MUSEOGRAFIA-CUADROS-EXPOSICIONES-MONTAJE-EXPOSICIONES-1

Matí de Reis – Anna Lizaran, el llibre

 

 

El matí de Reis és un dels díes més tranquils de l’any i m’agrada sortir de casa aviat, a les vuit per anar a cercar el diari i prendre un cafetó amb una gota de llet. I així ho he fet. NIngú pel carrer, ni tan sols la gent que treu els gossets a fer un tomb ràpid de matí. No he pogut prendre el cafetó. El xicot del forn i bar ha tingut un ensurt i les lleixes de la botiga no han aguantat el pes i tot ha caigut a terra. Estava ben atabalat.

Un matí de boira, humit, de gener. Arribo a casa i sí, els Reis hi han passat ! A veure, un paquet bastant gran ….. un llibre ….Anna Lizaran – Fundació Teatre Lliure-Teatre públic de Barcelona i Viena Edicions. El vaig demanar i me l’han portat. Quin goig ! D’ací uns díes, dos anys d’absència de l’Anna i ha estat el moment de tenir-lo entre les meves mans per recordar tot el bò que l’Anna em va donar. Il teatro è effimero ma dura nel cuore … ho va dir Giorio Strehler, i ens ho recorda en Joan de Sagarra en el pròleg del llibre.

He obert el llibre i avui, permeteu-me copiar el que va dir l’Anna quan se li va preguntar: Què penses del teatre?

—  No es pot fer conserva ni melmelada de les coses. La sort que tenim és que el teatre sigui viu, sigui esperit. El Lliure va començar en una època de moltes mancances, però va aconseguir fer realitat les fites que s’havia proposat. Perquè les coses s’han de fer bé, amb honestedat i d’acord amb el moment. Tot ha de bategar al mateix temps que ho fa el carrer —

teatre-lliure

 

Paraules ben dites, pensament que comparteixo plenament i fora bò que molts de nosaltres ho tinguem present i fem les coses ben fetes, amb honestedat i d’acord amb el moment. Gràcies Anna.

 

 

 

 

811130132_17600902323446817640

Nit de Reis : Polítics no ens falleu.

811130132_17600902323446817640

De cartes als Reis n’hem escrit un munt al llarg dels nostres anys. No sempre han estat generosos a l’hora de deixar regals al balcó, i això que teníen menjar i aigua ! Aquesta nit sempre recordo, com una veïna ens recitava una poesia que ens feia plorar i molt … ”Nit de Reis’ i anavem al llit amb una certa tristor i a la vegada amb por de no veure acomplerts els nostres desitjos. Una vegada havíem agafat el son, tot eren somnis, certeses i nervis. Molt aviat pel matí a poc a poc sortíem a veure si els camells havíen begut l’aigua i els reis havien menjat els torrons i les pomes. Era el senyal de que sí, que havíen passat. Ara només faltava veure on eren els regals …..

Polítics: ¡¡ Estigueu a l'alçada !!

Demà també esperaré que els nostres polítics hagin fet la feina i tot estigui ja acordat, parlat i la data de les eleccions sigui ja un fet. Hem d’anar per feina. Des del 9N i abans, no he escrit res en aquest modest bloc. No m’agraden les especulacions. He anat observant, escoltant i llegint, no gaire, certament. He preferit altres coses. Els nostres polítics no tenen cap altra sortida que posar-se d’acord, cap d’altre. El poble empeny i amb força, perque em sento part d’un poble, d’un col.lectiu de gent que comparteix majoritàriament (ja es va demostrar en les últimes eleccions del 25N12) a més de llengua i cultura, unes formes d’entendre la societat i el món. Fa molts i molts anys, i la nostra història així ho demostra, que la nostra identitat no s’ha doblegat mai, s’ha fet, s’ha construït, no pas per ser un producte de la terra o de la sang, sino d’un poble que vol continuar vivint a la seva terra, amb la seves diferents ideologies, gent diversa, cultura i llengua pròpies, i dins l’Estat on ens trobem des de fa tres-cents anys, no ho podem gaudir en total llibertat. Som majoria, i no cal ser absoluta. No siguem més papistes que el papa, com es diu al carrer. Som gent diversa i demanem justícia i en un país lliure la tindrem, millor, més transparent, no pas sense defectes, i es podrà bastir el nou país lluny de les cadenes i la intolerància, lluny del menyspreu i la incomprensió, perque serem nosaltres els que construirem aquesta República de Catalunya. Fins avui, ni crec que mai, els de les terceres víes, els del SI/NO, ni els unionistes del NO, m’han convençut. Tot són populismes, veritats ja sabudes, el mateix discurs, res de nou. El poble, des de baix, sempre ha lluitat i lluitarà per la independència, per poder viure en un nou país, on tothom es ben rebut, com sempre.

811117627_3097540058412651243

Aquesta ha estat la carta als Reis des de fa un munt d’anys, molts. De vegades amb la lletra molt petita, de vegades un desig amagat dins un text, i en aquests quatre últims anys, ja amb lletres ben grans i clares. Som un poble que compartim les nostres experiències per ser on som, com som, que volem ser lliures i fer dels nostres drets i llibertats els fonaments del nou país.

Som-hi doncs, i polítics, no ens falleu. El poble no us ho perdonaria mai, mai.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

DSC_3114

Benvingut 2015 – Un any important ?

El número 5 va ser el número de’n S. Any de naixement 1945, any de casament 1975, any del seu traspàs 2005 …..  I aquest any 2015 és un any ple d’aniversaris amb un 0 al final. Arribaré als 70, en ferà 40 que em vaig casar, 10 anys que en S. va fer el seu últim viatge, 50 anys que vaig volar en avió per primera vegada travessant l’Atlàntic …..

DSC_5235

 

Tots tenim un resum que fer, de la nostra vida, de les nostres vivències, dates assenyalades que retens dins la teva memòria, d’altres que has de cercar notes, agendes, dietaris, objectes.

DSC_4118

Llegeixo que aquest 2015 arrenca l’Any Ramon Llull, que ferà 20 anys de l’absència de l’Ovidi, i que tindrem un eclipsi total de Sol visible a Europa, 70 anys del suicidi de Hitler i el 100 anys del naixement d’Orson Welles i de Frank Sinatra, 70 anys del final de la Segona Guerra Mundial, 75 anys de l’afusellament de Companys, 40 anys de la mort del dictador.

I sembla que serà un any engrescador, diferent, de canvis; eleccions plebiscitàries, un deixar pas definitivament a un model de societat nou per enterrar la malaïda Transició, i començar el procés per la independència del meu país i posar les bases per el futur dels Països Catalans.

DSCN6640

Una nova manera de viure, de treballar, diferents ideologíes, però en el fons, en el fons, tot continúa igual …. els pobres, la classe treballadora, sempre empenyent el carro perque la societat benestant pugui continuar amb els seus privilegis (amb excepcions és clar). Però sincerament crec que aquest moviment de baix a dalt està donant bons resultats, si no s’estronca, si l’avarícia trenca el sac, si la por fa perdre els estreps. Els sacrifics són alts, altíssims i continuarem empenyent.

Sembla que també hi haurà una cimera del clima a Paris, i desitjaria que d’una vegada per totes, arribéssin a un acord per no matar el nostre planeta Terra i que els fills, néts i futures generacions hi puguin viure en pau i puguin gaudir de la bellesa d’aquest planeta blau, que malgrat tot, encara guarda tresors veritablement inimaginables.

DSC_2098

Miro per el meu balconet …. El cel és blau, nítid, preciós. TInc una tórtora de veïna que cada matí des d’un arbre dels voltants ens anuncía que el dia comença. Ja he anat a cercar el diari, he près el talladet, he llegit una mica, he esmorzat, he escoltat música (les variacions de Goldberg) i em disposo a escriure aquest apunt encara dins aquest any 2014, que deunidó el què ha passat.

20141020142735-1

Remenant entre el meu arxiu de fotografíes, he escollit aquestes. M’agraden els llocs, els indrets, els racons, plàcids, on t’hi pots estar uns minuts, unes hores, uns díes, i t’hi trobes bé. Entre aquests paràgrafs algunes fotografíes fetes al llarg dels últims anys …. Laos, Birmània/Myanmar, Austràlia, Pirineus, Viêt Nam. No deixa de ser un resum, una crònica de la meva vida.

 

 

DSC_4480

I dissabte va ser Santa Llúcia

I ja tinc el pessebre al menjador, com cada any. De fet tinc dos pessebres, un és el meu i l’altre de la mare. Vaig canviant, i enguany és el de la meva mare que és al menjador. S’hi estarà fins a La Candelera. També vaig obrint les finestretes del calendari d’advent que tinc a l’ordinador. Una aplicació bellíssima d’una gent d’Anglaterra i que fa uns anys vaig descobrir. Anar a Gavà, Flors Barceló, a comprar la flor seca i fresca, i el vesc. Cada any ens espera, i el meu germà no fallem. La vam descobrir tot passejant a la mare ara fa uns anys. I aprofito per entrar al forn de la Xurra i comprar les pastes de Nadal que tan i tan bé elaboren i un cafè de El Magnífico que et serveixen al Bar del Far de l’Illa.

DSC_2913

En arribar a casa començo a treure les petites coses que tinc per guarnir el menjador i l’entrada de casa. Com heu vist no he anat a la Fira de Santa Llúcia, com és tradició. Sí que hi he passejat, perque han estat anys i anys, molts, que he anat amb els pares, família, espòs, fill, amb amics viatgers que vénen d’altres indrets, però des d’un temps ençà, he canviat d’hàbits, però el fet és el mateix. S’acaba l’any, és Nadal i la nostra cultura ens indica que hem de fer balanç, estar plegats, si pot ser, amb la família, entrar a la cuina i elaborar les menges tradicionals, uns van a la missa del gall, d’altres es queden a casa a fer cagar el tió i l’endemà amunt i avall a casa dels pares, avis, germans, oncles, sogres,  cosins,  escudella, carn d’olla, gall dindi, pollastre, torrons, neules, xampany, dolços, i n’hi han que també han escrit a Santa Claus o Papa Noel i l’endemà, canviem de casa, i mengem, diuen les restes, els canalons i entremesos, i amanida verda, i fruita fresca, i aquells torrons que mai ens els acabem, i sí encara queda xampany.

DSC_7601

A molta gent no els agrada Nadal. A mí sí, des de sempre, i aquests díes m’ho passo molt bé, malgrat enyorar tanta gent que ja no hi és, però hi són. No em pregunteu el perquè, però la meva ànima, el meu cos m’ho diu.

I aprofito aquest apuntament per desitjar-vos, a tots els veïns d’aquesta casa de Vila Web un molt BON NADAL, i un ANY NOU profitós, venturós, feliç, plàcid, aventurer, i esperençador, sense oblidar la salut, que no en falti.

 

despres-venen-els-anys-maria-folch

Després vénen els anys – La novel.la de Marieta

Dimecres l’escriptora Maria Folch va presentar la seva primera novel.la a Can Vila Web. Després vénen els anys – Editorial Drassana. Ricard Garcia, blocaire  i poeta, va fer una presentació precisa, sense deixar-se cap detall de la novel.la que ell coneix molt bé i amb la complicitat de l’escriptora, ens va explicar com els protagonistes de la novel.la, Michele Fiorin i Blanca Lleó ens van obrint els seus pensaments, amb converses, cartes, fotografíes, vells articles de diari i confessions de dos fets colpidors, la defensa i caiguda de Castelló en mans dels nacionals l’any 1938 i l’èxode dels italians de Iugoslavia l’any 1947.

Exili, frustracions, tristor, suspens, coratge, patiment, plors, lluita i amor, molt d’amor. Una novel.la que t’enganxa i vas llegint i llegint perque vols saber el final, i mentre vas fent volar el teu pensament apareixen les emocions, el lirisme, els paisatges, la gent, l’enyor, la vida. Sí, és una molt bona novel.la, molt bona.

Marieta ens va dir que sense VilaWeb, els blocs, els blocaires, no hagués escrit mai la novel.la. Pot ser, encara que ella ja era, és i continuarà éssent escriptora. L’empenteta sí que entre tota aquesta comunitat i amics de Castelló li vam donar i ara tenim premi. I naltros estem més que contents, emocionats, de ser testimonis del naixement d’una novel.la escrita per la Marieta de Castelló, de Roma i ara de Ginebra. No paris, descansa ara, gaudeix dels díes i els moments, perque Michele i Blanca ja han començat a fer camí.

Que tu d’on ets, xiqueta ? Pàgina 35 de la novel.la i a partir d’aquesta pregunta que Michele li fa a Blanca comencen les emocions i un llegir que no pots parar fins un final majestuós.

Podria ser un dels llocs a Roma on Marieta va començar a pensar seriosament que sí, que havia d’escriure la novel.la ?

DSC_0706

 

(Nota: En acabar la presentació, entre amics i coneguts, a Can Vila Web, encara vaig tenir temps de veure un gol majestuós d’un jugador del Barça, brasiler, a la barra d’un bar xicotet direcció La Rambla, ple a vessar i tots vam fer el crit corresponent d’alegria i satisfacció. Sí vam guanyar …… )

 

 

 

665594main_pia15689-43_1024-768

Curiosity descobreix un llac a Mart

 

 

Curiosity és el nostre agent a Mart. Ja fa 28 mesos que hi viu i va explorant aquest planeta vermell. És fascinant. Al vespre quan miro el cel, m’imagino a Curiosity passejant, investigant, descobrint racons de Mart. És extraordinari. La ciència ficció és real. Jules Verne no anava gens desencaminat.

Avui al The New York Times publiquen una cronica interactiva d’aquests 28 mesos d’aventura i descobriments d’aquest robot anomenat Curiosity i que sense fer soroll va enviant informació, cada vegada més precisa i sorprenent a la Terra.

La fotografia de capçalera és de les primeres que ens va enviar quan va arribar a Mart.

I una selfie de Curiosity …….

84-rocknest

 

Ací el link per coneixer una mica millor a Curiosity i el planeta Mart. No us el perdeu !