La vida no és poesía y además ésta tiene sus limitaciones; date cuenta de que el número de experiencias que rescata la poesía es muy escaso y, en todo caso, no hay razón para pensar que no fueron mejores las no contadas... Se trata de dar al poema una realidad objetiva que no está en función de lo que en él se dice, sino de lo que en él está ocurriendo. Yo creo incluso que cuando el poeta pretende hablar en tanto que él mismo, está hablando de sí según se imagina, no según es. La voz que habla en el poema no tiene otra realidad que la que puede tener la de un personaje de una novela, aunque se parezca mucho, mucho a la del propio poeta.
De vegades et trobes poemes que t'hagués agradat escriure a tu. Si estan escrits en una altra llengua que no és la teva, però que domines i entens, sempre pots intentar traduir-lo.
Considero que traduir del castellà sempre és un exercici una mica gratuït, però també penso que la traducció és la manera més profunda que tenim de llegir un text , de desgranar-ne l'estructura interna per tal de refer-lo en la llengua que ets.
També una manera com una altra de passar l'estona un vespre de dissabte.
Amor
La meva manera d'estimar-te és senzilla: t'abraço molt fort com si hi tingués una mica de justícia al cor i amb el meu cos te la pogués fer arribar.
Quan t'esbullo els cabells sé que hi tinc una cosa bonica entre les mans.
I no sé què més dir-te. Jo només vull estar en pau amb tu i estar en pau amb un un deure desconegut que a voltes pesa també endins el cor.
Encara amb el regust dolcíssim de l'actuació a l'Horiginal (gràcies a tots els que vau venir), trobo una reflexió massa ajustada perquè sigui necessari afegir-hi res més.
"Un poema no s'explica; és a dir, les seves paraules no són canviables per unes altres, el seu cant no pot ésser dut més ençà de les nocions i de les imatges que comporta, perquè justament la seva comesa és dur el lector més enllà d'elles, pel camí d'una veu insubstituïble. Davant un poema, ni un crític ni l'autor mateix no sabrien sinó, des de fora, comparar els resultats presents amb els que en el curs del treball de composició han estat possibles; o en matèria més interessant, esbossar i valorar els accidents de vida exterior o profunda que precediren la concepció, que potser la determinaren".
"La literatura no és res més que les històries d'homes aïllats, sobrepassats per tot allò que els envolta i que, intentant donar forma a tot el que hi ha al seu voltant, es veuen forçats al canvi mentre interactuen amb els esdeveniments i coneixen una dona".
S'han vist sovint al bar, a les hores de sol del migdia, quan l'enrenou del carrer desafia la piuladissa dels ocells, i es fiten només amb un somrís que creua l'abisme de les taules. Ah!, si els acostessin ara, enderrocades les barreres que els separen! Quin goig dels cossos, quin delit! Però tot són cabòries. No hi ha hagut mai res. Mai no han creuat una paraula. I encara seguiran així dies i dies, tot observant-se de lluny, indecisos, canviant només la timidesa del somrís per aquesta felicitat de la distància: un fil a punt de trencar-se.
"(...) la vida és una barreja de dies i estones d'anar passant com una seda, amb moments que queden, amb estones grandioses que se'ns planten a la memòria, però amb intervals una mica dolorosos, tristos, pesats, que provem d'oblidar. I això sense comptar les estones d'avorriment mortal, on no passa res de nou ni es veu res en perspectiva, si no és un fred de peus paralitzador, una gana salvatge o un mal d'estómac infernal.
Pa eso ta la castañal inmensa que mira indiferente pal molín. Cuando la tierra yá nun guarde acordanza de la forma d'estos didos, ella seguirá, com siempre fexo, retoñando al chegar la primavera.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
Encara amb el regust dolcíssim de l'
"La literatura no és res més que les històries d'homes aïllats, sobrepassats per tot allò que els envolta i que, intentant donar forma a tot el que hi ha al seu voltant, es veuen forçats al canvi mentre interactuen amb els esdeveniments i coneixen una dona".
Publicat al Diari de Tarragona
MATÍ AL BAR 
El poema que ocupava el lloc d'una muntanya
"(...) la vida és una barreja de dies i estones d'anar passant com una seda, amb moments que queden, amb estones grandioses que se'ns planten a la memòria, però amb intervals una mica dolorosos, tristos, pesats, que provem d'oblidar. I això sense comptar les estones d'avorriment mortal, on no passa res de nou ni es veu res en perspectiva, si no és un fred de peus paralitzador, una gana salvatge o un mal d'estómac infernal. 
INTERVALU
Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
