Ara té molt valor aquella frase: Sense cap mena de dubte, els eliminarem
Gràcies, Barça; gràcies equip, gràcies Pep.
I la central lechera i The Special One a plorar i a lladrar i a manipular vídeos, imatges i la realitat en general.
Ser del Barça és, el millor que hi ha!!!
Podeu veure la pel·lícula sencera de manera gratuïta a http://www.youtube.com/firstorbit
La nena del pou
[Foto: Mur Gainsbourg al carrer Verneuil 5 bis de París. Feta per sergi borges el 31/12/2009]
Avui 2 de març de 2011 fa vint anys que va morir el polèmic i genial cantautor francès Serge Gainsbourg, la cançó més coneguda –mediàtica– del qual és Je t’aime…moi non plus, fent duo amb l’actriu Jane Birkin.
Després de sobreviure’n a uns quants, un infart se’l va endur a casa seva, a la rue Verneuil 5 bis de París.
Hi ha moltíssims documents de Gainsbourg a la xarxa. Youtube en va ple i si aneu a ina.fr trobareu moltíssims documentals, concerts, entrevistes i els moments cabdals d’aquest díscol personatge, alguns de gratuïts, altres de pagament.
Els Balances Oktoberfest ja vam fer una entrada recordant-lo que podeu veure aquí.
I us deixo amb un vídeo que serà l’homenatge dels Balances Oktoberfest a aquest geni
sergi borges
Si teniu compte de twitter us recomano que seguiu Light & Composition que també té un lloc web.
Al Twitter, es defineixen així: Light and Composition is a monthly photography magazine that aims to inspire people towards the true essence of photography. En traducció lliure personal diu alguna cosa així com: Light & Composition és una revista mensual de fotografia que desitja inspirar la gent cap a la veritable essència de la fotografia.
A part de donar consells i explicar els secrets per aconseguir fer bones fotos, hi ha una secció que es diu Photo of the day i que cada dia pengen al twitter. Són bones fotos que us transporten als llocs més inverosímils del planeta. És millor començar el dia amb una bona foto que segons amb quina notícia.
Per treure’m el mal gust de boca que destil·la tot això que rodeja el fastigós cop d’estat de fa trenta anys i que segueix impune, com si no hagués passat res, i que només va servir per endolcir la imatge d’un rei franquista –i que ho segueix essent–, us deixo amb un bon lloc web de fotografies.
Gran tòpic però tan real: una imatge val més que mil paraules.
sergi borges
Reflexió aquí
sergi borges
Vídeo no apte per a retrògrads ni membres de l’església catòlica.
Va ser un dia dur però va valer la pena! Rècord del món!
http://lipdubindependencia.wordpress.com/
Adéu Espanya!
Els balances oktoberfest
Qui no el recorda fent cabrioles a la seva Harley al so de Born to be wild?
Si cliqueu aquí el podreu veure i sentir la cançó.
Però per a salvatge de debò el reporter de Apocalypse now.
Jo em quedo amb aquest paper de Dennis Hopper. Sublim.
Aquest és l’homenatge dels Balances Oktoberfest.
Recordo escoltar aquest disc compulsivament gairebé al llarg d’un any, just abans del meu viatge a Mèxic. És un disc extraordinari. Ara l’he recuperat i em continua semblant magistral.
Si us doneu un tomb pel youtube, us caureu de cul amb la quantitat de vídeos del Josep Puntí (exAdrià). No us perdeu la sèrie de tres parts intitulada Desbunderbart Köncert, produïda per elsabethproduccions, especialment la segona part, on a partir del minut 4 hi ha una versió enmig del carrer de Boulevard dels xiprers, cançó d’Umpah-pah, que és absolutament magistral.
També hi ha Josep Puntí, blog incondicional, un blog on trobem tota la informació relacionada amb aquest geni i també de tot el seu passat. Si cliqueu aquí, trobareu les lletres d’aquest Pepalallarga i… absolutament imprescindible.
Josep Puntí és un dels lletristes en llengua catalana més cabdals de la història de la cançó del nostre país. La societat, els mitjans de comunicació i els promotors musicals en comptes de potenciar i realçar això, s’han quedat en la trista anècdota morbosa i mòrbida. Ja se sap, els genis són incompresos…
Us deixo amb dos vídeos que m’han posat els pèls de punta. El primer és una versió de la mítica Ull x Ull, en una versió que es va realitzar per al documental Rock & Cat (un documental que en el seu conjunt és un trunyo); ara bé, la cançó d’en Puntí és terrorífica, penso que expressa amb més claredat la marginació a què va ser sotmès. La versió transmet una tristesa insuperable:
El segon vídeo…
és una versió acústica de la cançó Atzucac, també del disc esmentat, amb variació final lliure. És senzillament una delícia.
Apunt entrat per la balança sergi borges.
Us demanem ajuda.
Diuen que s’han acabat els adjectius qualificatius per definir Lionel Andrés Messi, conegut al Barça amb el nom de Leo Messi.
I és cert.
A Balances blaugranes he fet un apunt que es diu ¡viva messi!. Allà hi trobareu uns quants, d’adjectius.
Vull que m’ajudeu a trobar més adjectius per Leo Messi. Volem que ens ajudeu a definir Leo Messi amb un sol adjectiu.
Quan vulgueu, doncs…
moltes gràcies
sergi borges
Pep Bou ha rebut el Premi Max Noves Tendències 2010.
El meu primer record de Pep Bou es remunta als dissabtes pel matí dels anys 80 quan apareixia al Planeta Imaginari, el mític programa del segon canal, el de l’UHF. I recordo ja aleshores que em quedava hipnotitzat amb els seus jocs amb les pompes de sabó, o com ell les anomena, l’autèntica “la pell de l’aigua”.
En aquesta setmana de vídeos us deixem amb dos vídeos de l’espectacle “Clar de llunes” de Pep Bou.
Pep Bou, un autèntic crack en el món de les arts escèniques.
sergi borges
Una meravella i un regal per a la vista.
Aquesta és la pàgina web dels creadors d’aquesta pel·lícula.
Llegeixo a la premsa esportiva que avui dijous 4 de març de 2010 l’alpinista basca Edurne Pasaban se n’anat cap al Tibet i el Nepal, cap a la serralada de l’Himàlaia. L’objectiu és doble: pujar primer el Shisha Pangma, de 8.027 metres, i tot seguit l’Annapurna, de 8.091, les dues muntanyes que li resten per convertir-se en la primera dona del món que aconsegueix coronar catorze vuit mils. I tot això ho ha de fer en 4 mesos perquè el principal objectiu diu que és “tornar tots junts sans i estalvis a casa el mes de juny”. Comença avui mateix, doncs, el que ella anomena Desafio 14×8.000. A la foto, l’Annapurna.
La idea inicial de Pasaban i el seu equip era sortir cap al Tibet avui mateix dia 4 de març i començar l’aclimatació al camp 1 del Shisha Pangma. Les autoritats xineses, però, no els autoritzaran l’entrada al Tibet fins al dia 16. Per no endarrerir el viatge i “augmentar la tensió i la desconcentració“, han decidit sortir avui tal i com estava previst, però s’aclimataran en una vall del Nepal a 6.000 metres d’alçada i des d’allà aniran directament al camp 2 del Shisha Pangma.
Pasaban creu que el Shisha Pangma és més assequible malgrat que
se li ha resistit fins a quatre vegades: “Aquest cop
anem per la cara nord i hem dissenyat una ruta nova, diferent de la
plantejada inicialment. Vaig amb les coses molt clares i un molt bon
entrenament“.
Les paraules de Pasaban són esfereïdores i emocionants quan parla de l’Annapurna (8.091 metres): “És una muntanya molt perillosa. Està trencada i les allaus són constants: aquí rau la gran diferència amb els altres vuit mils. Quan hi vas estàs intranquil, quan tornes estàs intranquil: sents el perill constantment. És per això que molta gent no hi va. Jo hi vaig perquè he de fer els catorze vuit mils, sinó no hi aniria“.
I què passarà si no aconsegueix l’ascens al Shisha Pangma? Doncs res. Anirà igualment a intentar coronar l’Annapurna. Pasaban s’ha posat una data límit: “Si el Shisha no surt anirem més desmotivats a l’altra, però hi anirem segur a les dues. Si el 15 d’abril no he pogut conquerir el Shisha, me’n vaig cap a l’Annapurna“.
Edurne Pasaban té 36 anys (és de la Generació 73) i va néixer a Tolosa, Guipúscoa. En aquesta expedició es trobarà amb tota seguretat amb la dona coreana que li pot arrabassar el rècord de ser la primera en pujar els 14 vuit mils. Es tracta d’Oh Eun Sun a qui només li falta l’Annapurna. Des de Corea s’ha atiat el caràcter competitiu de veure quina arriba primer, fet que Pasaban refusa de totes totes: “Per descomptat que no sortiré abans del camp base ni res per l’estil. Em nego a fer una carrera d’aquest tipus. El millor que podria passar és que arribéssim les dues juntes al cim; a la muntanya, malgrat que cadascú va amb la seva expedició, tothom ha de treballar en conjunt per poder arribar a dalt“. L’austríaca Gerlinde Kaltenbrunnerr també ha coronat 12 vuit mils i per aquestes dates intentarà l’ascensió a l’Everest.
Des de Balances Oktoberfest seguirem amb atenció els progessos d’Edurne Pasaban davant el seu últim gran repte i li desitgem el més gran dels èxits i una gran dosi de bona sort. Ànims!
sergi borges
Per anar fent boca i adonar-nos de veres quin tipus de persones tenim al davant nostre i què són capaços de fer us deixo amb aquests enllaços: els 14 vuit mils de Juanito Oiarzabal (atenció al que diu de la seva ascensió al K2 o Chogori, i una entrevista amb el propi Oiarzabal.
Fotos: Tretes del blog El lince.