BALANCES OKTOBERFEST

Enric Casasses és un poeta insusbtituïble en llengua catalana. Té un domini de la llengua i uns registres lingüístics que el fan absolutament únic. L’any 1997 Casasses editava a l’editorial Container el seu llibre Uh, un llibre que consta d’un sol poema: Uh, poema d’alta velocitat. És un poema de 9.072 versos, però cada pàgina es pot prendre com un poema independent. Doncs bé, al principi del poema, o bé el primer poema, trobem una autèntica profecia relacionada amb el president del FC Barcelona que ara està patint un procés de moció de censura. Casasses, pròfetic. (Desconec si li agrada el futbol, fins i tot afirmaria que no). Voleu saber de què es tracta? Seguiu llegint…

El poema Uh diu així:

Uh
u baixant nu
vela de pirates
millor
que me’n vagi
que aquí
ja no hi ha re
digué en jan de la porta
quadrant de diable
tres cents llibants
dosificats
un dia o
tu per ací jo per allí
nove_leta llavors
t’ho explicaré
l’altra vegada
perderes deu anys
o t’oferí un minut
no vol ningú
ferides menudes
feridus rebudus minutus
la jaquetà estripà
son esternut
quan tinc
a taula ton
maferrogreujuguet
m’aferro al teu greument
i sóc un pom

Com deia, apunt divertit i pròfetic

sergi borges

Foto: Enric Casasses a la II biennal de
poesia Còdols 2007, Cerdanyola
del Vallès.
Pertany a Eleleku. Podeu veure les seves fotos a www.flickr.com/photos/eleleku/

Acabo de llegir l’editorial que va escriure Joachim
Hunold, director general d’ Air Berlin, gràcies al veí blocaire Josep J.Rosselló que el té penjat al seu bloc De Mallorca estant.

Al principi m’he rigut i al final reconec que es passa tres pobles.

A tot això la primera resposta oficial d’Air Berlin va ser que feien broma.

Ara ja hi ja allaus de correus electrònics i Plataforma per la Llengua anuncia una querella contra Air Berlin.

Tot això està molt bé…

Però…

Per què no fem exactament el mateix en direcció al País Valencià? Per què no hi ha allaus de correus electrònics contra el genocidi que allà es practica contra la llengua catalana? Sabeu que els poders judicials valencians estan a punt de sentenciar (tallar-li el coll) les emissions en català a tot el País?

sergi borges

AH! M’oblidava. Escric aquesta opinió en aquests temps foscos i funestos que ens ha tocat viure on sembla que els privilegis del primer món trontollen i arriben a la seva fi. Tot sembla assegurar que la humanitat del primer món ha estirat més el braç que la màniga.

Tota era arriba a la seva fi, com els imperis, tard o d’hora. Aquesta setmana acomiadem el nostre piset del carrer Indústria de Barcelona en la més absoluta indigència.

Ja no queda res, ni extractor; tan sols aquells mobles que no vol ningú, recollits del carrer, donats, tronats i tristos –avui un xic més del normal, doncs saben que els abandonem; alguns ja fa set anys que hi són-, la nostra tele posseïda que canvia sola els canals i es des-sintonitza, una taula casolana folrada amb ironfix de quadres grogs, dos sofàs de les escombraries, uns tamborets de l’ikea… Els acomiadem sense festes ni cerimònies, un adéu senzill que fa eco a les parets pistatxo, carbassa, marró i vermell. Sense banquets, doncs queda una paella abonyegada i algunes cassoletes per la pura necessitat de supervivència.

A la llum de les bombetes nues, la “baldosa insospechada” i les seves companyes decrèpites sentiran els nostres passos per darrer cop divendres, quan tornem les claus a
la propietària.

Tancarem la porta per darrer cop, direm adéu al nino que hi ha sobreviscut dos Nadals i baixarem les escales ronyoses, estretes i humides de la finca.

Serà la fi de l’era industrial. La indústria ha mort, visca la indústria!

La nena del pou

@BorgesSergi

Ja el tenim aquí. Anant a Sant Boi en vaig veure un, suposo que fent proves i mirant de no ensorrar-se en el primer esvoranc que trobi. Arriba amb 18 anys de retard. Algunes reflexions al voltant de la trista i tardana arribada del TGV (Tren de Gran Velocitat) a Barcelona.

Sóc dels qui creuen que a l’any 90 aquest tren ja hauria d’haver estat
operatiu a Barcelona, com a mínim la connexió amb Europa (que encara
trigarà, sinó ja ho veureu). Les Olímpiades, desgraciades, ja mereixien
aquest tren per al desplaçament humà.

Hi ha qui diu que ens van donar
les Olímpiades a canvi del TGV. Doncs malament. El responsable
d’aquest pacte (¿Maragall?) hauria d’haver tingut la suficient
amplitud de mires per veure que Olímpiades i TAV eren un pack
conjunt.
El tren d’alta velocitat és una infrastructura importantíssima per a una societat com la nostra que en alguns aspectes vol anar de líder i fashion, i en realitat té unes mancances gravíssimes (els taxistes no és que no sapiguen català, és que tampoc no saben anglès).

Els altres responsables, amb la política d’un petit passet endavant, mai van reclamar el TGV amb la contundència necessària. Aquell que creu que anant a poc a poc i sense molestar anem segurs (¿Pujol?) no només no va aconseguir el TGV sinó que ara ens trobem amb l’estat real de la xarxa de rodalies. Tercermundista, paraula que defineix els nostres serveis en comparació amb l’estatus cool que Barcelona, i Catalunya, desitgen assolir.

Mentrestant el govern de Madrid que ens malgoverna i que se’n riu de nosaltres — els uns subtilment donant-nos llargues, els altres (fatxes democràtics) esclafant-nos i estigmatitzant-nos–. Només faltaria que es pactés amb ells.

Ja el tenim aquí. Gaudim-lo fins a rebentar-lo, siguem exigents a l’hora de reclamar un funcionament perfecte i clamem que també volem anar a París en 4 hores.

I res de boicots com ahir reclamava Isabel Clara-Simó a les pàgines de l’Avui. No perdis el nordi, Clara-Simó, no confonguis la gimnàsia amb la magnèsia, deixa d’escriure pamflets (encara que t’omplin la cartera) contra senyors que només mereixen indiferència. I no demanis que fem als altres el que no ens agrada que ens facin a nosaltres. I torna a escriure novel·les que és el que saps fer.

TGV: 18 anys de retard. Esperem que els pioners en provar aquest tren no s’enfonsin en un esvoranc qualsevol de per allà el Mercat Nou. Encara que si això passés no dimitirà ni en Carracuca.

sergi borges

Foto de Cuba gentilesa del meu amic Isi, que ara mateix està perdut per Nova Zelanda amb la bici i el seu propi bloc per fer-nos dentetes:
http://www.getjealous.com/isidro

La niña del pozo

Tan sols una foto…

En Fredi Vidal, barceloní resident a Brusel·les, i bon amic personal, s’ha convertit en el col·laborador número u de Balances Oktoberfest. Si aneu al comentari de BENVINGUTS AL BLOC DE BARROBÉS & BORGES, trobareu que ens va penjar la lletra de Le Plat Pays (1962) del cantautor belga Jacques Brel. Ara ens fa arribar un vídeo deliciós, màgic i seductor. Es tracta d’un fragment de la pel·lícula The Thomas Crown Affair (El cas Thomas Crown) de Norman Jewison, amb Steve McQueen i Faye Dunaway. Confesso que desconeixia l’existència d’aquesta pel·lícula, però amb el tast que ens brinda en Fredi, us asseguro que vénen moltes ganes de veure-la. Us animo a veure el vídeo i us dono la benvinguda al fabulós art de la seducció.

The Thomas Crown Affair – Chess Game from Curtis Mayfield on Vimeo.

Ningú sap que va passar de veritat en un dels avions que es va estavellar contra les torres bessones. Però hem trobat un vídeo que ens ensenya què passava per la ment dels pilots suïcides. No us el perdeu perquè s’amaga tota la crua realitat de l’11-S.

sergi borges

http://www.youtube.com/watch?v=Hs-5RtFfhtM

Te recuerdo, Amanda, la calle mojada, corriendo a la fábrica donde trabajaba Manuel. La sonrisa ancha, la lluvia en el pelo, no importaba nada…

¿Recordeu Victor Jara? Aquest enllaç, gentilesa del Dani. L’explicació, pels que no la sabeu, vindrà un altre dia…

http://www.youtube.com/watch?v=Hs-5RtFfhtM

La niña del pozo