BALANCES OKTOBERFEST

Vam créixer sentint allò de “el Barça és més que un club” i ens ho crèiem perquè ho sentíem a la sang. Vam créixer sentint allò de “aquest any sí”, amb la il·lusió que potser es compliria però amb la mateixa que es compra un bitllet de loteria. Més per esperança que no pas per convicció ferma. Vam créixer veient aquells avis a les grades recordar els temps màgics en blanc i negre com una causa perduda en la memòria. Aquella davantera mítica, recitada com un mantra en cançons, llunyana com un poema èpic i remot.

Sí, vam créixer en temps incerts. I sí, també vam viure grans moments, moments fantàstics però llavors gairebé no ens ho crèiem. Pensàvem que allò mai no es repetiria. Segur que mai no es repetiria. Un 5-0 al Madrid? Dream Team? Champions? Una cosa així de bona no podia durar. Havíem nascut per patir. Aquest era l’esperit blaugrana de la meva infància i adolescència.

Heu esborrat l’aquest any sí i l’heu convertit en l’aquest any també,
més i millor. I ho heu fet deixant el món bocabadat a cada partit.

Són moltes les coses que us podria dir, però ben segur que algú ja ho
haurà fet abans. La gent arreu no es cansa de cantar les vostres
excel·lències. A mi, tan sols em queda donar-vos les gràcies.

Gràcies perquè durant una hora i mitja ens feu oblidar la nostra vida
merdosa i perquè el món absurd en el que vivim deixa de ser-ho amb cada
centrada, cada passada, cada ocasió de gol.

Gràcies per convertir el joc en art i a nosaltres en els testimonis
privilegiats d’un moment històric. És avui, és ara i és en colors i alta
definició. I jo ho estic veient en directe i amb els meus ulls. I m’ho
crec.

Gràcies, perquè sou una font d’inspiració que ens fa sentir que podem
fer grans coses, que tot és possible, que ens en sortirem, passi el que
passi, davant de qualsevol adversitat, crisis o desastre. Ens aixecarem
perquè vosaltres ens heu ensenyat que podem.

Gràcies per fer-nos sentir invencibles, per fer-nos sentir part d’una
cosa excepcional. Gràcies perquè sou un exemple per a les generacions
que ara creixen i es reflecteixen en vosaltres com en un mirall. Les
noves generacions que hi creuen de debò i que poden alçar el cap ben
orgulloses vagin on vagin.

Gràcies perquè heu aconseguit el que cap altre equip havia aconseguit mai: ens heu canviat per dins.

Gràcies Pep, gràcies Víctor, gràcies Dani, gràcies Gerard, gràcies
Carles, gràcies David, gràcies Andrés, gràcies Bojan, gràcies Leo,
gràcies Jeffren, gràcies José Manuel, gràcies Javier, gràcies Seydou,
gràcies Sergi, gràcies Pedro, gràcies Gabi, gràcies Maxwell, gràcies
Ibrahim, gràcies Adriano, gràcies Éric… i mil, mil gràcies Xavi, no
ens deixis mai.

Perquè quan jugueu vosaltres, la vida és meravellosa.

Una aficionada