BALANCES OKTOBERFEST

Se’n va el 2011 i li diem adéu, igual que jo li dic adéu al barri de Sant Andreu de Barcelona que m’ha acollit durant 7 anys de la meva vida.

Oficialment des de l’1 de novembre i realment des del 25 del mateix mes, vivim al barri de Gràcia.

Hi ha una sentència que diu: ‘A l’home no se’l jutja pels cops que cau, sinó pels cops que és capaç d’aixecar-se‘.

Totalment ‘argentinitzat’, físicament a Barcelona, però mentalment a Buenos Aires, els murs, les parets, els carrers i la gent de Sant Andreu em van ajudar a aixecar-me.

Aquí va un record per a la gent de Sant Andreu, a qui els dedico aquest apunt de comiat:

Foto: Naldos (cliqueu-hi a sobre)

Adéu al forn de pa Can Tur, amb el seu pa de pagès excel·lent i els seus croissanets de xocolata; adéu als embotits i les carnasses de Can Nofre, per llepar-s’hi els dits; adéu al Bonpreu del carrer Santponç amb tantes i tantes hores gastades a les seves maleïdes cues; adéu a la biblioteca de Can Fabra Ignasi Iglesias; adéu a la ferreteria Timoneda de Fabra i Puig que em va aguantar (i ajudar un piló) les meves perorates de bricolatge de pa sucat amb oli, compensades per la gran despesa feta; adéu als bons amics del millor racó de Sant Andreu, La Lira del carrer Coroleu, on vam anar a sopar tants i tants dijous amb els seus bocates de botifarra, i els seus frankfurts gegants; adéu al Diego de Fabra i Puig, on érem sempre ben rebuts i molt ben atesos quan ens venia de gust una pizza, un plat combinat, una amanida; adéu al petítissim i desconegut carrer Cervera, allà on teníem el nostre piset i on tots els veïns vivíem harmoniosament, especialment adéu al Ricard, la Roser, en Marc i en D’artagnan, els entranyables i estimats veïns del segon segona; adéu …

Adéu, Sant Andreu.

(Continuarà)