La Cinta maravellosa (Llegenda rossellonesa)
A la REVUE CATALANE, Tome 1. — 1907 (Société d’Études Catalanes),
Perpinyà, Imp. Comet
I
Contan d’un pastor
natiu de Mirmanda
qu’anava, de nits,
â ]a Cantarana…
Hont vas, ]o pastor
dins la nit geJada ?
Pe) côrrech amunt
l’aspre tramontana,
]os ci’rres vinclant,
xiscJa, endemoniada..
ïo sabs que potser,
potser J’encantada,
per vinyes y prats
estén sa bugada ?
Lo pastor s’en riu.
Solet s’en anava,
y boy somiant
la seua estimada,
la que ten ulls vius
y cofa galana,
la que sab ballar
millor la sardana
y millor cuynar
la sopa escaldada.
Cor enamorat
no creny la ventada.
II
Ne veu en palau
cuan no hi pensava…
la torre qu’hi hâ
n’es afilorada
y sembla un fil d’or,
sembla un fil d’aranya ;
lo palau n’es blanch,
las portes daurades…
Estesa al entorn
trova la bugada,
bocins de mirall
hont s’enmirallava
dels cjures l’aixâm…
Ay ! quina frisança !
Ij sembla haver vist
allí l’encantada…
Princessa, Ii diu,
princessa nevada,
un jove atrevit
perdô vos demana…
IlI
S’enrotlla als seus peus
una cinta blanca ;
un dois remoreig
ven de l’estelada :
Per dona tindrâs
la qu’has desitjada,
la que ten ulls vius
y cofa galana,
la que sab ballar
millor la sardana
y millor cuynar
la sopa escaldada…
Riquesa tindrâs
sota la teulada,
vestits de vellut
y bona maynada.
Joseph Pons.
[Sobre Josep Sebastià Pons: http://www.escriptors.com/autors/sebastiapons/pagina.php?id_sec=1007]