La marmota Fàbregas

TRANSFER SEASON, en diuen en anglès. Bàsicament vol dir que els jugadors estan de vacances i els diaris esportius han d’omplir pàgines. I la millor manera de fer-ho és parlar de possibles traspassos i alimentar tot un ventall de rumors i intercanvis de cromos de tota mena que van de perfectament plausible a totalment surrealista. 
I el rei de l’estiu, de fa ja uns anys és, de forma indiscutible i sense que ningú li pugui fer ombra, CESC “dia de la Marmota” Fàbregas. Ja no sabem en quin dia vivim perquè els diaris esportius ens confonen col·locant la seva foto a la portada cada dia. Analitzen i interpreten els seus gestos i les seves paraules com si fos un profeta per intentar extreure’n alguna pista sobre el seu devenir, del qual, aparentment, en depèn el futur de la humanitat. I sembla que tots els seus gestos i paraules tenen un propòsit. NO és el mateix si ha menjat roastbeef, pa amb tomàquet o cocido madrileño, no. 

Ni és igual amb quines paraules acomiada els seus companys d’equip o de selecció o els seus tweets. Hem de llegir entre línies, fins i tot amb quin dit es fa les burilles per saber quina direcció pren la seva vida i de retruc, la nostra. 
Però és clar, la història no estaria completa sense un malvat, i els diaris i telenotícies ens venen al senyor Arsen Wenger com una mena de senyor feudal implacable i cruel que es nega a deixar marxar el pobre noi i el reté en contra de la seva voluntat tancat en una torre a l’Emirates Stadium. Aquesta espècie d’ogre que se’l va endur quan era un nen, i que continua enduent-se joves indefensos del planter cap al país de Mai Més, també conegut com la Premier League, on els obligarà a jugar contra l’Stoke City en nits fredes i plujoses d’hivern al Britannia. Quin monstre!  I mentrestant el pobre noi llangueix dins la boira assassina londinenca (és igual que ja no n’hi hagi des de fa un segle i que Jack l’Esbudellador sigui mort) somniant de tornar a casa. 

Això la premsa d’aquí. És clar. Els diaris anglesos, mentrestant, demonitzen el Xavi -cosa que té el seu mèrit- entre d’altres; és el mateix exercici d’imaginació periodística i tergiversació de fets i paraules, però a la inversa.  

Sí, és el dia de la Marmota Fàbregas, again! 
Què farem l’estiu que ve si finalment el fitxa el Barça?

La nena del pou

Aquesta entrada ha esta publicada en El fons del pou. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*