BALANCES OKTOBERFEST

TRANSFER SEASON, en diuen en anglès. Bàsicament vol dir que els jugadors estan de vacances i els diaris esportius han d’omplir pàgines. I la millor manera de fer-ho és parlar de possibles traspassos i alimentar tot un ventall de rumors i intercanvis de cromos de tota mena que van de perfectament plausible a totalment surrealista. 

I el rei de l’estiu, de fa ja uns anys és, de forma indiscutible i sense que ningú li pugui fer ombra, CESC “dia de la Marmota” Fàbregas. Ja no sabem en quin dia vivim perquè els diaris esportius ens confonen col·locant la seva foto a la portada cada dia. Analitzen i interpreten els seus gestos i les seves paraules com si fos un profeta per intentar extreure’n alguna pista sobre el seu devenir, del qual, aparentment, en depèn el futur de la humanitat. I sembla que tots els seus gestos i paraules tenen un propòsit. NO és el mateix si ha menjat roastbeef, pa amb tomàquet o cocido madrileño, no. 

Ni és igual amb quines paraules acomiada els seus companys d’equip o de selecció o els seus tweets. Hem de llegir entre línies, fins i tot amb quin dit es fa les burilles per saber quina direcció pren la seva vida i de retruc, la nostra. 

Però és clar, la història no estaria completa sense un malvat, i els diaris i telenotícies ens venen al senyor Arsen Wenger com una mena de senyor feudal implacable i cruel que es nega a deixar marxar el pobre noi i el reté en contra de la seva voluntat tancat en una torre a l’Emirates Stadium. Aquesta espècie d’ogre que se’l va endur quan era un nen, i que continua enduent-se joves indefensos del planter cap al país de Mai Més, també conegut com la Premier League, on els obligarà a jugar contra l’Stoke City en nits fredes i plujoses d’hivern al Britannia. Quin monstre!  I mentrestant el pobre noi llangueix dins la boira assassina londinenca (és igual que ja no n’hi hagi des de fa un segle i que Jack l’Esbudellador sigui mort) somniant de tornar a casa. 

Això la premsa d’aquí. És clar. Els diaris anglesos, mentrestant, demonitzen el Xavi -cosa que té el seu mèrit- entre d’altres; és el mateix exercici d’imaginació periodística i tergiversació de fets i paraules, però a la inversa.  

Sí, és el dia de la Marmota Fàbregas, again! 

Què farem l’estiu que ve si finalment el fitxa el Barça?

La nena del pou