‘Un mundo para Julius’ d’Alfredo Bryce Echenique

Narrativa peruana més enllà del més recent Premi Nobel de Literatura.

Descobreixo Bryce Echenique –que em sembla que resideix a la ciutat de Barcelona– a qui llegeixo per primer cop en aquesta Un mundo para Julius, un novel·la de qualitat extraordinària, però que m’ha deixat sensacions ben controvertides.

D’entrada la relació entre el títol i allò que t’esperes trobar dins no té res a veure. La veritat és que el títol per a mi té un cert toc misteriós que m’impulsava a seva lectura i la novel·la que s’hi representa era la darrera cosa que m’esperava trobar. I què és, doncs, Un mundo para Julius? Un retrat de les classes altes dins la societat de la capital del Perú, Lima. I el punt de vista el duu Julius, un nen petit d’una d’aquestes famílies més que benestants de la societat limenya de mitjan segle XX.

Hi ha moments, com deia, d’alta, altíssima literatura. És una novel·la en la qual no passa gairebé res, és per això que es tracta d’un retrat del modus vivendi d’una família milionària de Lima. No passa gairebé res excepte al començar quan de seguida topem amb una gran tragèdia. Aquest fet es produeix quan el lector ja s’ha fet una idea de quin món té al davant i amb quins tipus de personatges s’enfronta. I quan el lector ja està situat…pum! una tragèdia que incita a pensar que el llibre prendrà camins ben diferents. Per això deia que la sensació global que deixa la novel·la és força estranya.

El contrast entre els milionaris de la família de Julius i la realitat més aviat miserable del conjunt general de la societat peruana és molt interessant. Aquesta connexió entre ambdues realitats és encarnada per la corrua de personatges que són els servents, els criats i el personal de servei en general que treballen per a la família. I Julius no els defuig, ans al contrari, és a través d’ells que Julius aprèn certs aspectes vitals que el pudor familiar no permet. El gran gruix de personatges del servei seria el segon gran bloc de personatges darrere la família de Julius.

El tercer gran bloc de personatges són els diferents membres de la classe alta limenya, amics de la família de Julius, personatges importants de la societat peruana en general que s’hi relacionen. Però dins aquest bloc també hi ha un bon nombre de personatges que no són classe alta, però volen formar-ne part i bàsicament són ridiculitzats al llarg del llibre.

Una sensació general flota al llarg de tota la novel·la: Bryce Echenique està fent mofa i befa d’aquesta classe social alta? En molts moments, podríem dir que sí, que s’està enfotent de les foteses de la gent riquíssima, i en d’altres, es limita a descriure’ns els fets quotidians sense més, uns fets sobre els quals pesa una contínua sensació de superficialitat.

La família de Julius respira aquesta superficialitat abans, durant i després de la tragèdia. Hi ha un rerefons continu d’amargor i tristesa en les relacions entre els membres de la família, i això es demostra en les reflexions finals de Julius, el qual sempre està envoltat de gent –ja sigui família o personal del servei–, però se sent sol. Hi ha una idea constant de solitud en Julius.

Julius va creixent segons avança la novel·la. El coneixem amb tres anyets i el deixarem amb onze quan comença a conèixer la vida. Julius se’ns ficarà a tots i a totes a la butxaca pel seu caràcter bo, empàtic i curiós. Té un afany de justícia permanent. És fill de milionaris i serà un milionari, però és de llarg el més ‘humà’ de tots.

Dins el bloc de personatges familiars n’hi ha tres que s’enduen la palma. Són la mare de Julius, Susan, siempre linda; el personatge de Juan Lucas, odiós i a qui avorreixes, i un dels germans de Julius, en Bobby, el bala perduda de la família. Els tres provoquen sensacions de contrast.

Susan, la gran pija entre les pijes, adora Julius i res més. Viu la vida des dels luxes més selectes i aguanta l’embat de la tragèdia recolzant-se en Juan Lucas, empresari emergent, seductor i home del moment, a qui la tragèdia li va bé per posicionar-se en la millor posició possible dins la classe alta de Lima. Totes les decisions de la família, a partir d’un moment donat, les prendrà ell. I en Bobby, bala perduda, dedicat a dilapidar una fortuna amb els seus excessos de joventut i un caràcter agre que el fa prendre sempre i en tot moment la pitjor de les solucions possibles.

Avança el llibre, amb en Julius com el personatge central que ens aporta el seu punt de vista, i avança el llibre replet de mil i una anècdotes amanits de bona i excel·lent literatura. Per bé que hi ha un moment on el llibre, per a mi, es torna un pèl feixuc, s’ha de reconèixer la gran qualitat que atresora.

Bryce Echenique, doncs, tot un referent de la literatura peruana.

sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura: gènere en extinció. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*