Vint mesos sense Josep Palau i Fabre

Amb tres dies de retard, recordem Josep Palau i Fabre.

Un poema de gran cruesa, que ha estat cantat i recitat per diversos cantautors.

La soledat és ben dura quan no hi ha companyia:


SOL

A voltes, en llevar-se, l’home sol

sent fred al cor, una dent que el mossega

a causa de no haver sota el llençol,

durant la nit, un cos per a la brega.

I es mou feixuc, amb la recança oberta

d’abandonar un lligam que desconeix,
i mira el llit de nou i empal.lideix,

veient la companyia tan deserta.

Viu amb el pensament alatrencat,

com si tot l’univers mudés de ruta
i no trobés una esfera segura.

I va tot sol i sent nosa al costat:
algú que en el flanc dret se li detura

fent-li present la seva vida eixuta.

Josep Palau i Fabre

Entrada feta per la balança esquerra:
sergi borges

Aquesta entrada ha esta publicada en Josep Palau i Fabre: L'Alquimista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*