Vint mesos sense Josep Palau i Fabre
Amb tres dies de retard, recordem Josep Palau i Fabre.
Un poema de gran cruesa, que ha estat cantat i recitat per diversos cantautors.
La soledat és ben dura quan no hi ha companyia:
SOL
A voltes, en llevar-se, l’home sol
sent fred al cor, una dent que el mossega
a causa de no haver sota el llençol,
durant la nit, un cos per a la brega.
I es mou feixuc, amb la recança oberta
d’abandonar un lligam que desconeix,
i mira el llit de nou i empal.lideix,
veient la companyia tan deserta.
Viu amb el pensament alatrencat,
com si tot l’univers mudés de ruta
i no trobés una esfera segura.
I va tot sol i sent nosa al costat:
algú que en el flanc dret se li detura
fent-li present la seva vida eixuta.
Josep Palau i Fabre
Entrada feta per la balança esquerra:
sergi borges