Els dies i les dones

Museu Picasso de Barcelona. Sortejant guiris de nacionalitat, color i tamany variat, trobo la cua per entrar al primer dels dos espectacles que emmarcats dins el Barribrossa, avui s’hi donen en aquesta casa. Diligents i arrenglerats com formiguetes a l’estiu, però sense fer xiu-xiu, som portats a la sala on assistirem al duel de dames.

Primer round. Cinta Massip i Toti Soler. Vellut del sud en la veu de la Cinta. Davant el faristol, selecció de poemes, de textos, de calmosa cadència de mots traient-nos la pols de l’ànima, dels sentiments vers, de la sala de màquines de l’ésser. Toti Soler sempre és Toti Soler i una guitarra o una guitarra i Toti Soler. No hi ha més perquè ja ho és tot. Emocionant "Anna" cantat pel propi Toti, i ho sabem de bona font que sentia allò que ens deia.

Toca el gong. Canvi de parella. A la meva esquerra el mestre Joan Albert Amargós al piano, a la meva dreta la Carme Sansa. Recuperen "L’Homenatge a Picasso", una obra per a music-hall estrenada a la Cova del Drac als anys setanta. Amargós dispara i Sansa rep. Sansa dona i Amargós entoma. La veu de la Carme és la veu dels anys, la dels escenaris, la dels telons. Canta també. I tots ja podem ser en un Berlín d’aquells de mitja de reixeta, de senyores de cuixam generós i abús de ratlla dels ulls.

I tot ha estat una festa per retre homenatge, el primer entre molts, a l’alquimista, al poeta, a l’amic de Picasso, al cercador de la pedra filosofal. L’home que tossut, no s’ha deixat vèncer-se ni per modes ni per governs. L’home que tossut, ha aconseguit erigir un bell acte d’amor a l’art en forma de fundació a Caldetes. L’home que ho donaria tot per un bes. L’home, l’alquimista, Josep Palau i Fabre que fa noranta anys i no ens dóna la gana de passar-ho per alt.