SET ROSES PER SANT JORDI (V)
MIRA?M ALS ULLS
Mira?m als ulls sense por dels espills
que et mostraran el solc per altres mars.
Mira?m als ulls i et parlaran d?aquell
primer libant que va amarrar la barca.
Un jorn l?abandonàrem, era vella?
Ens envaí nostàlgia d?altres mars,
ens atrapà el vertigen de tempestes.
Sentim dels ports, encara, els drings dels gots
que defugint l?oblit perdien albes.
Mira?m als ulls, veuràs la placidesa
d?aquest retorn al port de la bonança.
Ara refem amb gest molt clar i precís
els vells contorns d?aquesta lluna nova,
que sobre el mar dibuixa finament
el punt exacte on vam deixar la barca.
Si són roses floriran…
(Pedrolo, crec)
Ans no entenia perquè hi havia gent trista per Nadal, ara entenc perquè hi ha gent trista per St. Jordi: solament els resten les espines… Tot i així endavant amb les roses…