Els dies i les dones

Esperem entre reixes l’alliberament. Refusem capellans i darrers àpats segurs de passar per màrtirs veritables. Ens nafrem la pell amb cilicis i deixuplines. Acordem planys, malastrugances, horribles calamitats que portem a l’esquena en processó eterna.

 I sempre hi ha algú que ens atura al carrer i ens ofereix, per un preu mòdic, fer-nos amb els seus de problemes: reals, tangibles, que fan posar els pèls de punta per la seva falta de literatura; per la seva ferum de realitat.

 Passem de llarg. Dormim malament, però passem de llarg. Moltes vegades, per no dir sempre.