Per no carregar-me l’espatlla de quilòmetres excessius, faig nit a Reus. Baixo a Tortosa amb el cotxe del pare, al migdia. Aparco vora la facultat d’infermeria. De seguida trobo els estudis de Canal21. Hi he quedat amb el Jesús M. Tibau per gravar un programa de “Tens un racó dalt del món” (Podeu veure l’entrevista aquí).
Vaig llegir Primavera, estiu, etcètera, el desembre del 2011. Em voltaven tot de caixes i més caixes. A dins, les meves pertinences i els meus llibres. Tocava alleugerir la càrrega. El meu company de pis decidia anar-se’n a viure amb la seva estimada. Tocava tornar-se un itinerant, un nòmada. Com menys llast, millor. Els llibres
Els cadells que esperen amatents a les explicacions de l’home de la jaqueta de cuir, no sabrien dir si han vingut a veure’l a ell o a escoltar de què parlarà. Som a Valls, al Casal Popular La Turba. Anys noranta del segle passat. L’home de la jaqueta de cuir, altres vegades, els cadells, l’han
No se’ns avisa quan accedim a la sala. Hauríem d’haver portat bisturí i escalpel. Guants de plàstic. Un manual de dissecció, potser. I és curiós, però així que es fa el silenci, així que s’aixeca el teló que no hi és, ens ho trobem tot posat a la mirada. Això si em fet els deures
Dijous passat no era un bon dia per a celebracions. A l’Aragó es treien de la màniga una llengua nova i el Tribunal Constitucional deia que la Declaració de Sobirania no era “d’eixe món”, o almenys el món que ells consideren. Vaig llegir en una piulada que aviat fins i tot es posarien amb el
En l’aniversari de la mort de Gabriel Ferrater, avui fa 41 anys, el poema Tots hi serem al port amb la desconeguda que li va dedicar J. V. Foix dit per la Carme Sansa durant l’acte de la Diada del 2012.
I resulta que sense voler-ho, aquest quadern de píxels, aquesta llibreta de constatacions de la més diversa índole, procedència i intenció, ahir va fer vuit anys. Jo en sóc el primer sorprès. No tinc per costum perpetuar-me gaire en res. Acumulo un currículum de desencisos, decepcions i desercions més que considerable. Amb tot, plantar-me davant la pantalla
El passat dia 9 de juliol el poeta Salvador Iborra hauria fet 34 anys. Els seus amics no ho van voler passar per alt. Per això s’empescaren un premi de poesia que porta el seu nom. Per això, dissabte passat, a l’Ateneu Layret, van decidir tornar a recordar la seva veu. Fer-li un regal d’aniversari.
Una de les aportacions més importants en aquest 90è aniversari del naixement de Gabriel Ferrater ha estat el número 0 de la revista digital Veus Baixes amb el seu Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater. Miquel Àngel Llauger, Joan Manuel Pérez i Pinya, Jeroni Salom i Gabriel de la S.T. Sampol i Enric Blanes, han
Avui fa 25 anys que va morir el poeta J. V. Foix. Recordo que per casa corria el volum de Can 62 amb la seva obra en vers. Desconec com hi va fer cap. Només sé que va ser una de les lectures més importants que he fet al llarg de la meva vida lectora. No
El proper diumenge dia 6 de novembre a les 12:30h tots els que estigueu interessats en l’obra de Gabriel Ferrater, teniu una cita obligada al Mas Picarany d’Almoster. Al mas, que va ser propietat de la família Ferrater i que seria un dels paisatges emblemàtics del poeta reusenc, s’hi tornaran a sentir els poemes del Gabriel de
Continuem el nostre periple mostrant un grapat de poemes acompanyats d’una guitarra. Divendres passat, dia 26, actuàrem al Harlem Jazz Club de Barcelona. Tot un luxe i tot un repte. Els incondicionals arribaren puntuals. Ocuparen les taules i es refugiaren rere les cerveses, rere el fum dels cigarrets. En un lloc com el Harlem, el pòsit
METRÒNOM FERRATERQuan vaig conèixer Gabriel Ferrater, jo tenia catorze anys i set mesos. Acabada l’EGB, amb el cap ple de coses que ara jutjo molt poc importants, vaig començar el BUP a l’institut de batxillerat que a Reus porta el seu nom. En aquell temps l’institut ocupava l’espai que ara ocupa l’Escola Oficial d’Idiomes, més
LA COMÈDIA DELS ERRORS NOMÉS AQUESTA POT SER LA RESPOSTA UN ANY SENSE NATÀLIA ESTEMÍROVA ACCIONS I REACCIONS GABRIEL FERRATER TORNA AL PICARANY CRIDA BLOCAIRE: “JUNY”, UN POEMA CONTRA L’OPRESSIÓ XINESA EL DARRER VOL DIR MIGUEL HERNÁNDEZ UNA GATA DAMUNT EL LINÒLEUM XBS
Fa setmanes que mandrejo en aquestes pàgines. I no acabo de veure clar quin és el motiu. Massa activitat? Possiblement. També que amb el facebook i el twitter, una part important del perquè vaig obrir aquest bloc, és a dir, com un tauler d’anuncis d’activitats que sovint no se’n parla, ho tinc cobert. Desaparèixer? Potser sí.