Els dies i les dones

Per no carregar-me l’espatlla de quilòmetres excessius, faig nit a Reus. Baixo a Tortosa amb el cotxe del pare, al migdia. Aparco vora la facultat d’infermeria. De seguida trobo els estudis de Canal21. Hi he quedat amb el Jesús M. Tibau per gravar un programa de “Tens un racó dalt del món” (Podeu veure l’entrevista aquí). Des del 2010 que el Jesús es posa davant de les càmeres per apropar les lletres a les terres de l’Ebre.

Dino un menú senzill no gaire lluny dels estudis i a les quatre sóc a lloc. El Jesús arriba amb aquella energia tant seva. Ens coneixem de llegir-nos als respectius blogs. Ara no recordo quan va ser que ens vam “desvirtualitzar”. De seguida passem al set. Em posen el micro. Parlem una mica de la mena de preguntes que em farà. Gravem. El Jesús ho té per la mà. Com sempre que m’entrevisten, tinc la sensació que la meitat del que dic són rucades i l’altra meitat pedanteries. Parlem de poesia, de Ferrater, dels blogs… Ja us avisaré quan s’emeti.

Com que aquesta presentació de Derelictes ebrenca consta de dues parts, em toca fer temps fins que, a dos quarts de vuit, a la llibreria la 2 de Viladrich, fem al presentació pròpiament dita. El dia s’havia aixecat enfosquit però ara el sol ho llepa tot. S’agreix aquest simulacre de primavera.

El riu, lo riu, t’atrau amb aquella parsimònia seva feta d’arabescs gratant-ne el seu llom verd, tancat, com una massa gelatinosa de caldo vegetal descongelant-se lliscant ribera avall. El travesso per l’antic pont del ferrocarril. A l’altra banda, camino resseguint-ne les vores. L’església del Roser. Torno cap a la Tortosa vella travessant el pont de l’Estat. 

Després de perdre’m pels voltants de la catedral, decideixo fer un tallat en un bar del carrer de Sant Blai. Gargotejo quatre notes. Llegeixo Vinyoli. Havia baixat el volum que en recull l’obra completa. Amb el Jesús vam creure que estaria bé aprofitar la presentació per fer un petit homenatge al poeta centenari.

La Rosa de la llibreria 2 de Viladrich és tota amabilitat. Em mostra la casa. El Jesús ja em va dir que preferia que xerréssim tots dos, més que no fer l’habitual panegíric. Jo també ho prefereixo. Llegim Vinyoli. Tot i no ser gaires, de seguida es fa aquell silenci amable i necessari per ser omplert de versos.

Després amb el Jesús parlem de Derelictes. M’agrada que hagi vingut gent molt jove. Llegeixo uns quants poemes. L’acte és entranyable. Petit però gran. Al seu blog, el Jesús es preguntarà si val la pena invertir tant de temps en actes culturals als quals ve poca gent. Em faig meves les seves conclusions. Per mi també va ser un plaer poder compartir aquella tarda i donar a conèixer els meus Derelictes a Tortosa, vora el riu.