Erupcions i postes de sol. 200 anys del Tambora

Com ja comentava en un apunt de 2011, l’erupció del volcà indonesi Tambora, el 10 d’abril de 1815, va ser una explosió que va alterar el clima del planeta durant anys i acabaria impulsant revolucions i migracions. Unes 70.000 persones van morir directament en l’explosió i centenars de milers més van morir de malalties i fam a conseqüència dels efectes de l’erupció al planeta.

Quina magnitud va tenir aquesta erupció?

El Tambora va escopir 175km3 de cendra i piroclasts. Prou com per cobrir Singapur amb 245 metres de cendra. Els vulcanòlegs no comparen les erupcions en termes de volum de cendra sinó que ho converteixen al seu equivalent en roca densa: En aquest cas, 50km3 de magma, que són 35 cops més que la darrera erupció a Islàndia (el camp de lava del Holuhraun, la major al país en 200 anys). En densitat, són 150 gigatones de magma.

Però el Tambora no tan sols va escopir una quantitat ingent de material sinó que a més ho va fer en un període de temps molt breu; menys de 3 dies. En el punt àlgid, devia d’escopir entre 300-500 milions de quilos per segon. I amb el magma es van deixar anar gasos: 60 Tg (teragram, o 1012 grams) de sofre, 100 Tg d’àcid clorhídric (HCl) i 70 Tg de fluor, 6 cops més sofre que l’erupció del Pinatubo. Són aquests aerosols, sobre tot el sofre, els que van crear les acolorides postes de sol que retrataria William Turner i que van refredar la temperatura del planeta durant anys, amb conseqüències demolidores.

Chichester_canal_jmw_turner

L’erupció va tenir dues fases: Una erupció Pliniana inicial que va produir una columna de cendra de 33-43 km d’alçada (3-4 cops més amunt que un vol comercial). Això vol dir que la cendra va arribar a l’estratosfera, on els vents la podien desplaçar ràpidament per tota la Terra. A la columna eruptiva la va seguir un flux piroclàstic que va lliscar avall. Uns 500.000km2 de terreny van quedar coberts per 1cm de cendra – imagineu tota Espanya coberta per 1cm de cendra-. El doble d’aquesta superfície devia quedar coberta amb una capa fina de cendra. A Banyawangi, a uns 400km del Tambora, van caure 23 cm de cendra. Prou com per enfonsar les teulades de les cases al barrejar-se amb la pluja.

Es calcula que l’energia alliberada amb l’erupció va ser de ~1.4 x 1020 joules, o sigui 33mil milions de tones de TNT (2.2 milions de bombes atòmiques) o ¼ del consum energètic anual mundial. 1200 cops més potent que un terratrèmol d’escala 9.

Abans de l’erupció, el Tambora feia uns 4300m d’alçada. Evidentment, va quedar destruït i en el seu lloc es va formar una caldera de 1.2km de profunditat i un volum de 36km3 (bàsicament el forat que van deixar els 50km3 de magma escampats pel sud-est asiàtic; la resta és la cendra que ha desaparegut).

Les conseqüències d’aquella erupció les vaig relatar a l’apunt de 2011:  http://blocs.mesvilaweb.cat/aniol/?p=203987

Les possibilitats que es produeixi una altra erupció com aquella als propers 50 anys és del 10% i el més probable seria un altre volcà indonesi.

El Tambora ara:

La nena del pou de magma

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*