Trenta-tres mesos sense Josep Palau i Fabre

A part de la seva condició de poeta, dramaturg, crític d’art, contista i assagista, Josep Palau i Fabre era un excel·lent recitador de poemes.

La definició de ‘recitador‘ és fàcil: ‘Que recita‘. I a ‘recitar‘ trobem ‘Dir en veu alta de memòria‘ i l’exemple ens va com anell al dit: Recitar un poema.

Ja he deixat constància en aquests homenatges a L’Alquimista algun dels enregistraments fets per ell mateix que escoltant-los se’ns posa la pell de gallina. Un dels més espectaculars que conec és la recitació que va fer al programa Sonen les paraules de la ja desapareguda emissora Catalunya Cultura. En aquell programa, Palau i Fabre recitava els seus propis poemes, amb l’afegit que en alguns d’ells n’explicava l’origen o alguna particularitat referent o fins i tot alguna greu consequència que li va reportar, com per exemple quan introdueix La sabata.

Però en Palau també era un mestre quan recitava poemes d’altres poetes. Podríem qualificar de llegendària la seva actuació dins el marc de la Setmana de la Poesia de Barcelona de l’any 2002 quan s’hi va estar prop d’una hora recitant poemes de poetes catalans, castellans, gallecs, francesos, anglesos i italians. Tot de memòria. El pati del Museu Marès va ser testimoni d’excepció. Aquest espectacle seria la gènesi de l’espectacle Palau recita els seus poetes preferits que organitzaria durants alguns estius la pròpia Fundació Palau a Caldes d’Estrac.

Recentment he descobert aquest vinil editat per Vergara que s’intitula 13 poemes de L’Alquimista, del qual en desconeixia l’existència:

http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/edigsa/_doc/pala_1965_verg_001.pdf 

Gràcies a l’Aula Màrius Torres (http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/edigsa/index.php), una associació cultural sense ànim de lucre que ha compost un Corpus literari digital senzillament espectacular, els podem sentir en línia si feu un tallar i enganxar de:

http://www.catedramariustorres.udl.cat/materials/fonoteca/visor.php?acronim=veup&acr_autor=pala&tipus=edigsa&pos=0  

La particularitat d’aquests 13 poemes de L’Alquimista és poder sentir un tipus de recitació diferent per part d’en Palau degut a la seva veu potent i greu, i a un tipus de tonalitat, de musicalitat, diferent a la qual ens (em) tenia acostumats.

És un veritable plaer poder recuperar enregistraments d’en Palau i Fabre. Tant de bo hi hagi alguns d’ocults, amagats, que un dia surtin a la llum per poder continuar gaudint d’allò que se’n diu ‘recitar’, tan diferent de ‘llegir’ poemes. 

sergi borges

Pd: Modificació realitzada el 23 de febrer de 2012. A causa d’un excés de zel no sé si de l’Aula Màrius Torres o no sé per part de qui, els enllaços que hi havia han estat  tallats i us enviaven a una merda de pàgina web per aprimar-se. Us demano que si voleu arribar on us dic feu un tallar i enganxar.

Visca la cultura lliure i sense censura!!!

Aquesta entrada ha esta publicada en Josep Palau i Fabre: L'Alquimista. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*