Bankrobber: com créixer amb la passió per la música com a bandera
El dissabte em vaig comprar Romaní, semen i sang d‘Els Surfing Sirles i per una altra banda, quina cosa més tonta, me n’assabento que Bankrobber, la discogràfica dels Sirles, acaba de fer 10 anys. Com passa el temps, o**** p***!
Vaig veure (i sentir) néixer Bankrobber durant les xerrades d’abans i després d’uns mítics partits de futbol els dijous a la nit. A un dels fundadors, el senyor Jordi Pi, li brillaven els ulls de passió mentre ens contava el projecte que tenia entre mans.
Puc dir amb orgull que tinc el primer disc Wellcome to Holland Park dels Holland Park –em vaig quedar sense la també mítica samarreta taronja amb el 14 a l’esquena, ai!–, i l’últim (fins ara!) de la discogràfica, el guapíssim Romani, semen i sang del qual em quedo, així a raig, amb Watusi 65, Annunakis (Reprise), Taxista, i la grandiosa I feel love.
Si mai munto una editorial –el somni de la meva vida — serà com Bankrobber.
Felicitats, nois!
sergi borges
El vídeo que has posat m’ha fet adonar-me que jo també he posat el meu granet de sorra en l’èxit de Bankrobber, ja que tinc tres discos dels Mazoni. Els grups que esmentes a l’entrada admeto que no els conec. Ja els buscaré al Youtube.