Quaranta-cinc mesos sense Josep Palau i Fabre
Va ser una llarga i extensa conversa en què Palau, amb una tranquil·litat reposada guanyada a pols, reveladora d’una assolida realització individual, va desgranar la seva vida d’un mode antològic. Aquesta conversa hauria de ser de domini públic i hauria d’estar penjada a youtube o en algun mitjà en xarxa. És imprescindible.
Una entrevista televisiva molt menys coneguda va ser la que li va fer Josep Maria Espinàs al no menys llegendari programa d’entrevistes intitulat Identitats.
És una entrevista també força extensa, però descobrim un Palau que comença a gaudir de certa popularitat entre els joves després de molts anys de marginalitat. A causa de la barreja entre l’entrevista mateixa i la seva personalitat, penso que en certs moments el trobem a la defensiva. També és molt curiosa la postura d’en Espinàs; tant sembla que l’estigmatitzi, com que caigui rendit d’admiració als seus peus.
Atenció també a la bellesa física d’en Palau tot i la seva edat, la potència de la seva veu i la contundència, com sempre, dels seus arguments.