Mira si em dinat bé que ens toquen les quatre, hora en què comença una altra taula "Associacions i xarxes de blocs"que ens la perdem tot païnt per Granollers. Una recomanació: per un altre any, imprescindible el Blocs & Migdiada, perquè amb gust hom es dedicaria ara mateix a pesar quilos i quilos de figues i no pas a assistir a més conferències. Ens quedem a fora. Entrem als correus. Confirmem que el número de visites avui seran poques, si tothom és aquí.
Donat que ja són hores d'anar pel món un dissabte, a les 12:30, la taula més mediàtica,"Els blocs i la política catalana" s'omple de gent de seguida. Mentre la fèiem petar a fora, tot esmorzant, em presenten el Carles Puigdemont. Ho dic sense embuts perquè és veritat i tots els qui el vam saludar em sembla que vam tenir la mateixa impressió, Girona té molta sort de tenir una persona com el Carles de portaveu del grup de CiU a l'Ajuntament. La seva proximitat i el seu carisma, es percep de seguida. No pas des de la superioritat ni des de mirar-s'ho tot una mica més amunt que els altres, com a vegades passa amb els polítics. No, el seu fer és planer, sincer, directe. S'agraeix en un polític que vagi per feina. Curiosament els senyors de Televisió de Catalunya, obviarà l'assistència a l'acte del Carles i del Raül Romeva, que porta una sabates molt xules. Certifico i constato que tant el Romeva com el Puigdemont hi van ser i de llarg, van ser molt més interessants que no pas la resta dels seus companys. Daniel Sirera, sí que disculpa la seva assistència. Decepció general, apoteòsica. Com que em toca, per l'ofici, vaig trobar bastant deplorable tot el reguitzell de faltes d'ortografia que hi havia al pogüerpoint de la Lourdes Muñoz. Joan Ridao va deixar-nos veure què hauria estat un bon conseller si no li haguessin dit: "no, tu a Madrid".
Continuant amb la professionalitat i bones maneres que impregna tot aquesta Catosfera, la conferència "Els blocs i la literatura" comença puntual. Toni Ibàñez, una vegada m'he convençut que és de carn i ossos, ens dóna la benvinguda. Ens anuncia la primera baixa. Biel Mesquidaha estat retingut a la frontera de la seva salut per obra d'uns petits bitxets que no el deixen passar. Em consta directament que fa dies que lluita perquè li donin els papers necessaris per passar a la banda dels que estan bons. Amb el Biel o sense, tots ja tenim les ulleres de sol a punt per protegir la nostra sensibilitat de la brillantor habitual que la seva plagueta emana diàriament. I com sempre, no hi ha vidres fumats que puguin resistir tanta intensitat:"...una escriptura plena de riscs, unes paraules col·locades dins un camp de mines, uns mots que podrien convertir-se en pols amb la primera bufada de vent." Llegeix amb accent de terra ferma, Ibàñez, alès de les illes i s'aplaudeix a pleret perquè són les ones i el temps un esmorzar de mots que ens deixen estabornits per un moment.
Quan era petit, si l'endemà havia d'anar d'excursió o així, la nit abans no dormia. Doncs això, que tomba i tomba i rodola entre llençols i flassades fins que el despertador diu que prou. Dissabte. Amb tren fins a Granollers. A la Catosferavaig. Ens trobem els blocaires. Des de l'estació no costa gens trobar el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers. Fa fred. Me'l trec a glops de tallat en un bar proper. La cosa, avui, comença a les deu. Encara falta mitja hora. Ahir vaig fer campana. "Els blocs i la literatura".Promet. Cent-trenta escrits s'han enviat per participar en el llibre col·lectiu, la primera antologia d'apunts de blocaires de tots els Països Catalans, que editarà Cossetània de Valls. Ja en vaig dir com treballen de bé, aquesta gent, aquí.
El David va fer estudis administratius, de guió de tele i d’Humanitats. També té dos diplomes: un de natació i un altre de mecanografia. Ha fet de jardiner, de viatjant de material fotogràfic i d'enquestador.
De ben petit son pare li feia escriure rodolins després dels dinars familiars. D'aquí li ve, potser, que es posés a escriure versos més seriosos que van guanyar algun premi literari quan era jovenet. De més gran, també n'ha guanyat algun altre. Ara, a més de poesia i en aquest bloc, escriu narrativa i articles de temàtica diversa. Però no s'hi guanya la vida.
Curiós de mena, va deixar el seu Reus natal per marxar a Barcelona ja fa uns anys. És donant d'òrgans, membre del Comitè d’Escriptors Empresonats del PEN català, soci del videoclub Hollywood, de l'AELC, i del Centre de Lectura de Reus, on va ser secretari de la Secció de Llengua i Literatura. Diu poemes, fa ràdio quan pot, organitza esdeveniments culturals, sap tocar "Frère Jacke" amb flauta amb el nas i es deixa dir que està més prim cada vegada que sa mare el veu.
