Moebius













Homenatge dels Balances Oktoberfest a Moebius, un crack del món del dibuix.

M’agrada el món del còmic encara que n’hauria d’haver llegit molts més per poder parlar del tema amb propietat.

Sóc un bon afeccionat, i a ratxes. El que sí que em vaig llegir – em sembla que no completament del tot – va ser L’Incal. Em va fascinar i em va deixar gravat per sempre a la memòria el nom del dibuixant: Moebius.

Dissabte passat es va morir Jean Giraud, la persona. Perquè el dibuixant era en Moebius.

Un dibuixant mutant.

Moebius era un dibuixant normal i corrent. Durant la dècada dels 60 i dels 70 va col·laborar en la revolució del còmic a França. Això li va provocar una dualitat.

Diu Moebius: “Per a mi era vital tenir un pseudònim, necessitava un àlies que em permetés navegar entre els dos mons, que em permetés anar de l’un a l’altre i sortir-me’n. Existí una mutació en el còmic del 60 i del 70 i jo era un trànsfuga que anava d’un gènere a l’altre, del dibuix al còmic“.

A Moebius li agradava ‘transformar’ els personatges des de l’horror. Des d’una aparent normalitat, els seus personatges, de sobte, patien excrecions que supuraven, en paraules seves, patien una ‘anarquia cel·lular’ i tot es tornava horror. Aquesta transformació, aquesta metamorfosi vol representar l’angoixa de la follia, una espècie de metàfora que representa la inestabilitat psíquica que tradueix als seus dibuixos.

El seu ‘pare espiritual’, el seu iniciador fou Joseph Gillian (Spirou, Fantasio). Moebius considerva que li va estructurar per sempre el seu concepte gràfic.

Una altra influència enorme per entendre els seus dibuixos desèrtics i lunars és una estada d’un any a Mèxic l’any 1956. Fou a Mèxic on va utilitzar el cannabis en petites dosis, lleugeres inhalacions que l’abraonaven a noves percepcions sensorials, emocionals i artístiques. Mai se’n va amagar. Tanmateix estava en contra de la dependència de les drogues: no li agradaven els ‘fumetes’ que en depenien i feien una banalització de les drogues.

Va ser la ciència-ficció allò que el va encarrilar al món del còmic com un art. Diu Moebius: ‘Quan vaig tornar a París, vaig trobar en la ciència-ficció la passarel·la entre els meus dibuixos que es publicaven als diaris i la meva exigència artística’. 

La visió de la ciència-ficció de Moebius des d’un punt de vista social i còsmic. Moebius:”M’atreia aquella idea de l’home en un context exterior com a representant del gènere humà”.

Va ser fundador de la revista de còmic Métal Hurlant l’any 1975. Va ser creada amb la voluntat d’experimentar, de provar coses noves, de provocar des del món del còmic de la ciència-ficció.

Moebius creu que aquella revista era una necessitat, era com el crit dels adolecescents quan s’acaba un dia d’escola, justament aquell crit que dóna pas a la llibertat de fer el que vulguis fora de la disciplina escolar.

Métal Hurlant era una resposta al món asexuat i políticament correcte que havia creat Hergé amb el seu Tintin. Si Tintin representava treballar un personatge des de l’exterior, des d’una higiene antinatural, ells volien ficar-se dins els personatges, dins els seus caps, amb tot el que comporta psicològicament parlant.

La transgressió va ser una part important en el còmic de Moebius. Però no per sistema, deia ell, sinó en els moments en què la transgressió esdevé necessària. La trangressió com a defensa i consolidació de drets que semblen adquirits i consolidats, però que en realitat no ho estan; la transgressió com a resistència.




Apunt basat en una entrevista de la revista francesa Les InRockuptibles a Moebius l’any 2010 
 

Aquesta entrada ha esta publicada en Els cracks. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Moebius

  1. aniol diu:
    La seva influència en el món de la fantasia i la ciència ficció és incalculable. Aquells que rebutgen el còmic perquè no el consideren un gènere digne però després es desfan en elogis per l’estètica de Blade Runner o Alien, que s’ho pensin dues vegades, perquè Giraud en fou l’artífex – d’aquestes i de moltes altres. 

    LNDP