De cascades tròfiques, llops i els cursos dels rius
La meva àvia m’explicava sovint que quan era petita el sereno de Gandesa -aquell senyor que patrullava els carrers de nit cantant l’hora, el temps que feia i la situació en general-, arrossegava una manta amb algunes cassoles per mantenir allunyats els llops. Deixant de banda com de bé es devia dormir amb un senyor fotent de crits i arrossegant una manta plena de cassoles per tot lo poble, es veu que, temps era temps, els llops baixaven dels Ports i s’aventuraven pels carrers de les poblacions (més o menys com ara els senglars a la part alta de Barcelona). Fins que van deixar de fer-ho. El darrer llop de Catalunya fou oficialment abatut precisament a Horta de Sant Joan, als Ports de Besseit l’any 1929 (en conserven la pell al Museu de Zoologia).
Ara diuen que d’un temps ençà se n’han tornat a veure per la serra del Cadí, es veu que venen d’Itàlia. La recuperació de la fauna sempre és una bona notícia (tot i que a algú potser no li ho sembli) però encara ho sembla més després de veure aquest vídeo sobre les increïbles conseqüències del retorn dels llops a Yellowstone.