Arxiu de la categoria: Mareta, mareta

El supervivent

Sóc la segona filla, però en realitat tinc manies de filla única. La meua antecessora i jo ens portem huit anys, edat suficient com per a que no haja existit mai cap raó per a competir ni barallar-nos, i aixina … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari

Els qui no es debaten les vacunes

Estic sentint i llegint com ressorgeix el debat sobre les vacunes -no sé si per l’entrevista que van fer a la Teresa Forcades aquesta setmana-. Escolte amb interès els pros i els contres de la vacuna del papil·loma humà. I … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | 7 comentaris

Arseni, o verí per a rates

La inmunització mitjançant la inoculació de petites dosis d’un verí està registrada des de fa segles: per a que el cos acabe reconeguent com a propi -o inocu- allò que inicialment hauria de reconèixer com a aliè, roïn. Reconec que … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari

Les temptacions del guten

(M)- Si una persona del carret et dóna una galleta, què té la galleta?(E)- Gluten(M)- I si te la dóna la mare?(E)- No té gluten(M)- I tu pots menjar gluten?(E)- No, perquè sóc celíac. Aquest és l’escut dialèctic que protegirà … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | 1 comentari

Parèntesis

No diria que la maternitat és un sacrifici, que a ningú l’obliguen a tindre fills, i a aquestes altures un sol tindre suficient informació sobre què representa tot plegat. En tot cas, és cert que la maternitat comporta certs sacrificis: … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari

Gluten fora

Després d’un estiu de calvari, d’anar de pediatra en pediatra i tire perquè em toca, amb panxa i nadó, vomiteres, analítiques i maldecaps, per fi sabem què li passa a Emili: el meu fill és celíac. Ho sabem des de … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | 6 comentaris

El temps en una caixeta

Amb Ferran em passa una cosa que no em passava amb Emili: a voltes me’l quede mirant i m’entra desassossec de pensar que tot va tant de pressa, que la meua boleta dolça deixarà de ser tan boleta d’ací a … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari

Dos en comptes d’un

Ferran fa un mes, hui, i és, si fa no fa, molt semblant a la boleta dolça enroscada que va veure la llum: continua dormint infinitament, i continue tenint les mateixes ganes d’adormir-me jo mateixa només de mirar-lo. És a … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari

Experiments casolans

Els inicis de la investigació de l’adquisició de llengües són els diaris de l’aprenentatge natural del la llengua d’un xiquet xicotet (si no recorde malament, més d’un fill d’investigador va servir per a aquesta finalitat).Naturalment, ni sóc lingüista ni estic … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | 4 comentaris

Noctàmbula

De noctàmbula no n’hauria de fer un post: hauria de ser una categoria en aquest bloc, -l’afegiré, quan tinga una estona i menys mandra que ara-. La nocturnitat és una característica més de ser mare tal i com jo he … Continua llegint

Publicat dins de Mareta, mareta | 1 comentari