La vida versió Champions League

En certa manera, a mesura que hom es fa gran es va pelant de manies com una ceba; en especial quan es tenen fills. Algú del meu entorn no li agradava mullar-se les mans després d’haver-se dutxat, per la nit, i quan va tindre fills aquesta mania va caure com una fulla de ceba tremolosa. A mi em passa amb les manies per a posar-me a treballar. Treball de pensar, vull dir. Com escriure al bloc.

Als setze anys necessitava una habitació pròpia amb una llum determinada, dos (!!) taules d’escriptori -ordinador no, perquè crec que no en teníem, encara. Estic parlant de l’any 1 A.I. (Abans d’Internet, és a dir, el 95)-. Terra de parquet, un parell de prestatgeries plenes de llibres, un got de llet (amb una cullerada de Cola Cao i dos de sucre) i un cert silenci. I aixina i tot em costava.
A la dècada dels vint només necessitava una habitació estable, un ordinador, una taula i vaig canviar la llet pel cafè (cafè americà: un tassot ple d’aigua amb una cullerada de nescafé i una de sucre).
Ara, amb trenta ben tocats (és a dir, trenta-un) un fill i setanta metres quadrats de vivenda només demane un portàtil i alguna superfície per assure’m que no estiga ocupada per un osset, una flauta, un coixí de lactància o algun joguet dels que fan “uec” quan t’hi asseus al damunt. Tanmateix m’acabe d’adonar que em queda la mania de prendre alguna cosa. I el cafè ha evolucionat a un poliol-menta sense sucre, preferentment. Llavors el deixe al costat fumejant mentre em pose mans al teclat i una volta acabada la feina, ja gelat, me’l prenc.

L’altre problema que tenia per a tornar al bloc era la temàtica. Fins i tot vaig arribar a plantejar-me canviar de capçalera i de títol, i escriure un bloc relacionat amb la maternitat -que és un tema que en major o menor grau ocuparà la resta de la meua vida-. Però em feia un no sé què. No se m’entenga malament: se’m feia com claudicar de ser Marta Insa. No dic que no siga compatible amb la maternitat. Però se’m feia estrany delimitar la meua martainsetat a aquest únic aspecte. De manera que tornaré als apunts diaris intentant no monopolitzar la temàtica de la maternitat en aquest xicotet espai públic. Sobre quines altres coses parlaré ja no en tinc ni idea.