La vida versió Champions League

Emili, el meu home, és un gran aficionat a la música. Entre els dos decidírem triar algunes cançons per a posar-les al xiquet mentre encara era a la panxa. Ara que comence la setmana 35 de gestació farà un mes que vaig començar a posar-li les mateixes peces al meu fill, amb uns auriculars gegants encallats a banda i banda del melic.
D’entre les que li posem, Emili n’ha triat una anomenada Canzona di Ringraziamento. L’escrigué Beethoven -m’explica ara Emili, mentre sopa i jo escric aquest post- per agrair haver-se recuperat d’una malaltia. Es tracta d’un quartet de corda tranquil i repetitiu que sembla haver-li agradat especialment al nostre Emili, que abandona la gimnàstica nocturna cada volta que li pose la cançó. És tan automàtica la calma que l’envolta quan li la pose com immediata la reacció quan l’apague: torna a remoure’s amb impaciència. Els antídots als remolins són aquesta cançó i la meua veu, amb el superhit de “cinc pometes té el pomer” com a interpretació estrella per assolir la calma absoluta dins el refugi matern. És el més semblant a una comunicació bidireccional entre nosaltres i ell, ara per ara. Mentre espere a que s’acabe de coure, em conforme amb això. 

És per aquesta època, fa més o menys un any, que em van diagnosticar endometriosi. Ho recorde mentre em vaig acaronant la panxa. Es tracta d’una malaltia molt freqüent que apareix en diversos graus i afecta els voltants de l’úter. En el meu cas, el meu grau era (és) elevat, degut al nivell d’agressivitat de demostra la malaltia. La sort que tinc és que el teixit endomètric extrauterí només s’ha instal·lat en un ovari.

Escriure un conte per a xiquets no és complicat. O millor dit: no és difícil escriure amb un llenguatge comprensible per als més menuts. On rau la dificultat és en la temàtica i en el to. La temàtica, afortunadament per a mi, em va ser donada. -Vols escriure un conte per a xiquets sobre algun problema del medi ambient?- Em van proposar. Sí, vaig dir sense pensar-ho. El que vaig estar pensant durant molt més temps va ser quin tema exactament. Finalment, l’escollit: l’aigua. El lema: malbaratar aigua porta més conseqüències de les que pensem. 
Per a qui tinga curiositat per conèixer un poc més el conte, ací pot trobar  el conte amb les delicioses il·lustracions de Fran Parreño. Les tres ben tocades també n’ha parlat en el seu bloc. Si decidiu endinsar-vos-hi, bona lectura i navegueu tranquils; no cal saber nadar per entrar al riu.