La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Atrapada en el temps

A partir de la setmana quaranta els dies d’embaràs passen com en la pel·lícula “Atrapat en el temps1” (Groundhog day, en VO), tots els dies són indistingiblement iguals: t’alces embarassada, te’n vas a dormir embarassada, i faces el que faces, una panxa inmensa et separa del món i de lligar-te les sandàlies, ja que estem. Done gràcies que els meus finals d’embaràs han estat en estiu, aixina puc portar xancles i no necessite l’humiliant ajuda de ningú per a lligar-me les sabates. 


 1I tot siga dit, m’alce amb la mateixa mala llet que Bill Murray.

Pareixerà que una setmana o deu dies són poc temps: deu dies, de fet, és el que em separa, ara mateix, d’una orde de desallotjament inaplaçable per a Ferran (em provocaran el part sí o sí). Però dins del cos d’una embarassada la sensació temporal és distinta. Els minuts són hores, les hores són dies, els dies són anys. Al meu voltant la gent es mou a la velocitat de la llum (o si més no, això em pareix mentre mire les finals de natació de les Olimpiades). Però el que és jo, encara em falten deu anys per a parir: sóc el mamífer amb l’embaràs més llarg del planeta. 
En tot cas, tinc la secreta esperança que alguna cosa passarà abans del dia deu. No ara, no demà; però algun any d’estos.  

Per a quan és?

Si et poses una panxa de cinc quilos entre maluc i maluc durant uns sis mesos la pregunta persistent al llarg de tot eixe temps és invariable:-Quan et toca? Per a quan és?
La desgràcia per a una embarassada és que la ciència hui en dia és tan exacta que fins i tot per a això et posen data: la ginecologia et posa l’etiqueta amb la data al melic. I jo, al melic, hi porte la data de hui: 27 de juliol. 

Hom s’ho ha de prendre amb molta relativitat; com li deia a algú hui, estar a punt de parir és un procés que dura unes sis setmanes. O quatre, si voleu filar prim: el 95% de les embarassades pareixen en algun moment entre la setmana 38 d’embaràs i la 42. I eixa estadística és molt més ampla que l’etiqueta que et posa el ginecòleg a la cartilla d’embarassada. Probablement per això ho anomenen data probable de part.
Desgraciadament conec moltes embarassades que s’ho prenen molt a pit, això de “quan els toca”. T’has estat repetit -o t’han fet repetir- tantes voltes eixa data que al final se’t queda tatuada al lòbul frontal. I si la data passa i ningú t’ha fet entrega de cap bebé -i encara no pots tornar a mirar-te els peus sense l’ajut d’un espill-, et venen ganes de demandar algú. 
Paciència, i ja vindrà quan estiga preparat.