La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

L’horari del patriarcat

És la segona vegada en un any que, en una escola on treballe, el Consell Escolar tomba la proposta de jornada continuada. Són les regles del joc. Si el Consell vota en contra, no es pot procedir al darrer -i més democràtic- dels passos del procés: el de preguntar a pares i mares si volen canviar d’horari o quedar-se amb el que tenen, i fer, de les eleccions, una consulta vinculant (coses que ja vos sonen i tal).

Més enllà de l’efecte de la jornada continuada en la salut dels més menuts, de la qual en parlaré a continuació, m’agradaria reflexionar sobre les conseqüències que l’horari decimonònic té sobre la vida de les dones. Assumir que algú pot portar un xiquet a les 9 del matí i arreplegar-lo a les 12:30 per donar-li el dinar i tot seguit tornar a portar-lo a l’escola a les 14:30 (en el meu cas, o a les 15:15 en altres escoles) és assumir que hi ha una dona en casa, que no treballa, dedicada a la cura dels fills o dels néts, i sense cap altra perspectiva. Un horari on es poguera deixar el xiquet a les 9 i arreplegar-lo a les 14 podria suportar una jornada laboral de 9:30 a 13:30, o de 10 a 14, que és la que tenen els comerços.

Se sol al·legar, aleshores, que hi ha la possibilitat de deixar al fill/a al menjador; però no se sol comentar que aquesta opció li costa diners a la dona treballadora (eixes dones que ja cobren menys que els hòmens) o feina a l’àvia sacrificada. El cas de l’àvia sacrificada és més sagnant, ja que algunes són persones d’edat bastant avançada, a qui els pot costar caminar, i els fem dansar amunt i avall dels carrers del poble quatre vegades al dia.

La dona treballadora que deixa els fills al menjador, si vol triar que els fills seguisquen una determinada dieta al menjador (una dieta hallal, o una dieta vegetariana, per exemple), no poden. Aleshores treballar els resulta incompatible. És una cosa que pot resultar esnob o absurda, però per al col·lectiu musulmà no ho és, i no seré jo que pose traves a les dones musulmanes per tal que puguen combinar el treball i fer que els fills mengen el que els rote.

El professorat del centre en la intimitat -i de vegades en públic- esgrimeixen raons més o menys personals en favor d’una o altra jornada. En públic, uns i altres fan onejar estudis blaus o estudis rojos, segons el que més els interesse, en favor de la salut i del rendiment dels més menuts.

Curiosament, la gran majoria de les persones que estan més radicalment en contra de la jornada continuada no està encarregada de cap personeta menor de vint anys. En general són els mestres més majors, aquells a qui els costa canviar de hàbits (una raó bastant personal, si em permeteu), els qui estan en contra del canvi. Esgrimeixen, en general, que a partir de les dotze i mitja els infants no donen més de sí. Intuïsc que és perquè han eixit a l’esplai a les deu i mitja, i porten una hora i mitja de cara a la feina. Així jo tampoc rendisc ni a les huit del matí, la meua hora punta.

Si en comptes d’utilitzar estudis i intuicions utilitzàrem el trellat ens adonariem d’algunes coses:

1- Cap infant fa la migdiada de 12:30 a 14:30. Els caps de setmana i l’estiu s’adormen entre les 14:00 i les 16:00 (que és quan, amb l’horari decimonònic, han d’estar a classe).

2- M’agradaria veure aquells que al·leguen la baixada energètica infantil a les 12:30, fer les migidiades en estiu de 12:30 a 14:30, a les 14:30 agafar un llibre i estudiar un temari d’oposicions, i de 15:15 a 16:00 eixir a botar en corda pels carrers del poble, que és un equivalent, en adult, al que fan els meus fills en maig i octubre.

3- Més d’una mare veu desesperada com el fill o la filla de tres o quatre anys s’adorm a les quatre de la vesprada, quan ix de l’escola. Quan el teu fill se t’adorm a les quatre no pots esperar que s’adorga, per la nit, abans de les onze; més aviat solen donar per a salar (vos ho dic escrivint amb un bebè malalt entre els braços). El somni humit de tota mare és vore als fills xafant l’orella a les deu menys vint com a molt tard, i tindre un poc més d’una hora de pau mental, per acabar informes, meditar o conquerir el món amb Civilization VI. Però amb un fill despert, tornem al punt u d’aquest post: l’horari decimonònic com a entrebanc per a la dona treballadora.

Sé que al final acabarem amb una jornada intensiva, igual que la tenen als instituts, cosa que permet que els alumnes puguen fer amb més comoditat els deures, o més activitats extraescolars. Pel camí, amb un poc de sort, canviaran alguns detalls d’una legislació encara massa tendra, massa deficitària pel que fa a les opcions. I finalment, igual que les dones de la república van poder votar, les mares del segle XXI podran plantejar-se dedicar-se a alguna feina més que a arreplegar i tornar a portar a fills a l’escola.

Publicat dins de General | Deixa un comentari