Experiments casolans
Publicat el 8 de febrer de 2012 per martainsa
Els inicis de la investigació de l’adquisició de llengües són els diaris de l’aprenentatge natural del la llengua d’un xiquet xicotet (si no recorde malament, més d’un fill d’investigador va servir per a aquesta finalitat).
Naturalment, ni sóc lingüista ni estic duent a terme cap investigació amb una base sòlida i fonamentada, però des d’abans de concebre a Emili he tingut idees semiconsistents sobre com volia que fóra l’aprenentatge lingüístic -o plurilingüístic- dels meus xiquets. I des de fa molts mesos estic portant a terme un experiment casolà.
Naturalment, ni sóc lingüista ni estic duent a terme cap investigació amb una base sòlida i fonamentada, però des d’abans de concebre a Emili he tingut idees semiconsistents sobre com volia que fóra l’aprenentatge lingüístic -o plurilingüístic- dels meus xiquets. I des de fa molts mesos estic portant a terme un experiment casolà.
A casa es mira la televisió sistemàticament en anglès. A l’hora de la veritat vol dir que probablement més del 70% del temps en què la televisió està en marxa té algun programa on la gent parla en anglés. Una de les coses que ens asseguràrem de tindre en anglès són els programes infantils d’Emili. I Emiliet des dels inicis de l’entrenament de la cultura televisiva -que això de vore la televisió requereix entrenament, encara que no ho parega-, ho ha vist tot en anglés. Els fruits de la constància? No n’estic segura. Jutgeu:
Despús-ahir, mirant Pocoyo, el narrador pregunta:_ Where’s Elly? (on està Elly?). I Emili contesta content assenyalant:- Ahí, ahí!!
Anit, mirant Pocoyo, el ninotet passa una bona estona repetint:-Don’t touch! (No toqueu). Al cap d’un ratet, em veig a Emili assenyalant la pantalla, fent que no amb el ditet (com Pocoyo) i dient:- Don’t touch!-…. Eureka? No del tot. Al cap d’uns minuts, quan ja havíem deixat de mirar la sèrie, tenia una taronja a les mans i li vaig dir:-Emili, don’t touch! Em va mirar com si li estiguera parlant en alemany. No crec que entenga què vol dir el que ahir repetia amb emoció davant la xicoteta pantalla.
Evidentment, una sèrie com Pocoyo està tan ben feta que no cal entendre l’idioma per a fer un seguiment del que està passant, ni costa preveure què passarà a continuació -especialment quan has vist cada capítol més de deu voltes-. Però la reacció d’Emili em fa pensar que potser aquest esforç sistemàtic d’immergir-lo d’alguna manera en una llengua estrangera no és de bades. Continuaré l’experiment casolà de manera sistemàtica i para-científica. Al capdavall, mirant la tele és com van aprendre castellà els xiquets del meu poble.
Despús-ahir, mirant Pocoyo, el narrador pregunta:_ Where’s Elly? (on està Elly?). I Emili contesta content assenyalant:- Ahí, ahí!!
Anit, mirant Pocoyo, el ninotet passa una bona estona repetint:-Don’t touch! (No toqueu). Al cap d’un ratet, em veig a Emili assenyalant la pantalla, fent que no amb el ditet (com Pocoyo) i dient:- Don’t touch!-…. Eureka? No del tot. Al cap d’uns minuts, quan ja havíem deixat de mirar la sèrie, tenia una taronja a les mans i li vaig dir:-Emili, don’t touch! Em va mirar com si li estiguera parlant en alemany. No crec que entenga què vol dir el que ahir repetia amb emoció davant la xicoteta pantalla.
Evidentment, una sèrie com Pocoyo està tan ben feta que no cal entendre l’idioma per a fer un seguiment del que està passant, ni costa preveure què passarà a continuació -especialment quan has vist cada capítol més de deu voltes-. Però la reacció d’Emili em fa pensar que potser aquest esforç sistemàtic d’immergir-lo d’alguna manera en una llengua estrangera no és de bades. Continuaré l’experiment casolà de manera sistemàtica i para-científica. Al capdavall, mirant la tele és com van aprendre castellà els xiquets del meu poble.
Publicat dins de Mareta, mareta | Deixa un comentari