La vida versió Champions League

Què vols que et diga?

Torneu a posar els rellotges de sol a l’hora

Prop de la Safor, a la veïna Vall d’Albaida hi ha un poble, Otos, conegut, entre altres coses, pels seus rellotges de sol. Desfortunadament per als seus habitants -i per a la resta del país, encara que no en sigam conscients-, els rellotges de sol no funcionen com toca; perquè durant l’hivern hem de comptar una hora més, i a l’estiu, dos.

rellotges_de_sol_098.2-5666

No fa tant que vivim desquadrats respecte a l’horari solar. Quan els meus avis eren menuts (posem l’any 1915) es dinava a les dotze tots els dies. I la gent s’alçava a les 6 de la manera més natural possible. Ara, a l’estiu, alçar-se a les 6 és una bogeria. En horari solar, equival a alçar-se a les 4 del matí -recordeu, heu de restar-li dues hores!-. Ara traslladeu les nostres activitats diürnes de l’horari d’estiu -que el patim al llarg de més mesos que l’horari d’hivern- a horari solar. Ens alcem a els 6 del matí, i els xiquets entren a les 7 a l’escola. Els xiquets tenen de 10:30 fins a les 13 per a dinar. Ixen de l’escola a les 15. Ens gitem a les 20:00. Té trellat? Algunes coses, sí. Fer entrar als xiquets menuts a les 7 em pareix una tortura -voreu demà, que em toca vigilància de porta. Vindran fregant-se les lleganyetes-. Hi ha una altra bajanada: tindre 3 hores per a dinar -amb això et dóna temps a dinar i a fer la digestió!-. L’únic que té sentit és l’hora d’eixir de l’escola: a les 15:00 (com en el Regne Unit), i l’hora de sopar i gitar-se (a les 19 i a les 20 respectivament).

Hi ha 2 coses que m’enfurixen amb això de la bogeria dels fusos horaris i la mania de viure en contra del ritme natural: en primer lloc, que els europeus es pensen que som uns ganduls. Tot ho fem més tard, tenim més mandra (però, hòstia, enviem als xiquets de 3 anys a les 7 del matí -horari solar- a l’escola).

En segon lloc, amb els horaris bojos que tenim la tendència en els horaris laborals és a allargar-los, a estirar-los com un xiclet -clar, com anem a tancar les botigues a les 19:00 de la vesprada, hora de rellotge (no solar), si encara és de dia?-. I vinga, amb això que encara és de dia, que s’aprofite la llum, ens claven uns horaris laborals llargs i indignes. El canvi horari és, en definitiva, una estafa; una excusa per a esclavitzar-nos, un impediment per a la conciliació laboral i familiar.

Manaires del món: escolteu, que la llum solar és la mateixa. Voleu aprofitar la llum i consumir menys energia? Escurceu els horaris laborals.

Manaires dels països peninsulars: tingau trellat, torneu-nos els horaris dels nostres avis, torneu a posar els rellotges de sol a l’hora. 

Publicat dins de General | Deixa un comentari