La vida versió Champions League

Anit vaig tornar de València i xispejava; hui al matí havia augmentat al grau de pluja-molesta-si-vas-sense-paraigües. I ara, en tornar de València de nou (sí, la meua vida és una noria), el que plovien eren poalades senceres d’aigua, d’aquelles que si et descuides comencen també a ploure peixos i t’abonyeguen el cotxe, els molt cabrons. Aquesta vesprada, doncs, depèn de la voluntat del temps de tindre èxit a la mani. Convocatòria: a les 19.00. Lloc: Gandia. No sé on, en concret, però tant li fa, Gandia és xicoteta -ai, si algú de Gandia llig això em matarà, però és que és veritat!-.

Ens tanquen tevetrès -àlies, la catalana- i haurem de mirar-la pel Canal Internacional. Amb això es pretén donar un poquet d’independència a Catalunya? No, el que realment volen és que ens llevem el costum de mirar TV3 i passem a vore Canal 9, que en realitat fan una programació excel·lent, actualitzada, gens masclista, i sobretot, sobertot, gens ma-ni-pu-la-daaa! El pitjor de tot és que no la guillotinen de colp, sinó que la van tancant per torns, poc a poc. Ara a Alacant, ara a la Safor… com si fóra una fallida multifuncional de l’organisme.
El millor de tot és que Canal 9 no diu ni una paraula del tema, mentre mig país -bé, en realitat és un 10& que fa el soroll que faria la meitat de la població-, es movilitza, i tothom sap perfectament què passa. Ja veus, jo ni tan sols la mire, la TV3; però em fot que em lleven la possibilitat de mirar-la. Si aquesta és la democràcia del segle xxi, anem aviats. I si continua diluviant d’aquesta manera, qui anirà aviada serà la mani…

Anit vaig baixar a Gandia: he de confessar que aquest trajecte en tren el feia l’any passat tots els dies -d’anada I tornada- i crec que ja estic desentrenada al cansament que produeix -o sóc un poc més vella, qui sap. El cas és que vaig baixar perquè presentaven la nova temporada de Gandia Televisió: ja se sap, cada 4 anys, canvis. La presentació es va fer al teatre del Raval. Si bé és cert que l’aforament no estava completament ple, sí que cal dir que a la platea estaven totes les forces vives de la comarca -bé, o quasi totes-. A dalt l’escenari, em vaig alegrar de tornar a vore a tots els companys.

Una de les novetats que més m’agraden és que hi ha una traducció per a llenguatge de sords en algun dels programes -Anna Blanco es va presentar en llenguatge sord, tot un detall-. Per la resta, està el magazín, que ja no és el CDD Club del Diàleg, sinó el Magadia, i el condueix Laia; un programa de debat -la tradicional Cafetera de tota la vida, conduïda per Pepe Arnau, però que li han canviat el nom, vaja-, Cali2copi es transforma en Culturalia, portats per Gemma Fullana i Salvador Caudeli; el Mercat de Músiques es converteix en un programa per a joves, i el continua portant Marc Gomar, i finalment Bios esdevé Via… Via natura. I continua venint de la mà de Sonia. La nova cara dels informatius serà Rosa Escrihuela. A més a més tinc especial curiositat per veure el programa Dossiers, que serà quinzenal o mensual -no em va quedar clar-, el conduirà JM Alfaro (cap del Levante a la Safor, i un dels meus "pares" periodístics, si se’m permet l’expressió) i el treballaran també Júlia Planelles i Òscar Grifoll. Hi haurà un programa de tendències, portat per una xica que no sé qui és, i no en recorde el nom, i finalment un de Benvinguts, que obre les portes a la societat paral·lela que viu en Gandia: la de la gent que ve de fora. A més a més, Cine Club i dibuixos per a xiquets (Sherlock Holmes!! M’encanta!!!).

Fins ací l’explicació oficial. Com a explicació extraoficial, diré que em va saltar el cor quan vaig tornar a veure a tota la gent; no sé, ho he passat tan bé en aquesta feina que sempre queda un poc de nostàlgia. Home, sempre hi havia dies fotuts, com en tot, i dies que estaves cansada i havies de fer bona cara, o dies en què l’estrés s’acumulava i hom no donava l’abast. Però és una professió bonica. Bé, sempre tindré un lloc al coret per a GTV, supose que per això vaig baixar. Estaré atenta als nous programes.

En els quasi dos anys que fa que vinc quotidianament a la facultat sempre em trobe exemplars de l’ABC a la porta. De fet, hi ha una apradeta a dins, per si algú vol fer-se’n subscriptor -fer que un estudiant pague 400 euros al trimestre, que és el que valen les subscripcions, per veure una informació esbiaixada que ja pot veure per internet?

A voltes l’agafe; per a estudiar críticament el contingut -bé, és deformació professional, això ho faig amb l’ABC, el Levante, l’Avui o amb l’abonament de l’autobús-. L’altre dia, però, la meua intenció era una altra: anar a veure la cartellera dels cinemes, per veure alguna pel·lícula que sàpiga que després no veuré amb Emili, bé perquè a Gandia no la fan, o bé perquè no tinc manera de subornar-lo per anar a veure aquella peli en concret.

I em vaig adonar que NO TENIA CARTELLERA ENTRE SETMANA!! Voler fer pagar una subscripció a un estudiant per un diari que ja està en internet és una tècnica errònia de màrqueting; si damunt el diari en particular no té cartellera, em fa pensar que el director de màrqueting de l’ABC rep una paga subterfúgiament pel grup Polanco. O pel Mundo, vaja, que encara estan més barallats…